Activisme, catalanisme i empresa. Cendrós com a exemple

Article publicat a Racó Català

Haig de reconèixer que, quan vaig veure que al Palau Robert s’inaugurava una exposició amb el títol de “Cendrós, un empresari d’acció”, no sabia ben bé de qui es tractava. Després, vaig recordar que va ser un dels fundadors d’Òmnium Cultural, però assumeixo la meva ignorància perquè poca cosa més sabia d’en Joan Baptista Cendrós i Carbonell.

Quan, a més, vaig descobrir que era pare de la Laura Cendrós i avi de l’Igor Llongueres (Illa de Robinson) el meu interès per la figura d’en Cendrós va anar en augment. El descobriment professional i humà, d’empresari i d’activista cultural, d’editor, de promotor cultural i de moltes més activitats m’ha deixat del tot impressionat.

Tots els que tenim una certa edat recordarem aquell massatge per després de l’afaitat que es deia Floïd, indispensable en totes les barberies de l’època. “Damas, aún existen caballeros.... Yo, Floïd” Ara potser el titllarien de “políticament incorrecte” però llavors va fer forat al costat d’altres com “Aún quedan hombres con hombria” o un molt arrelat amb el caràcter català que deia: “Primero cumplo, luego exijo”. Durant aquells anys (Floïd neix l’any 1932) van revolucionar el món publicitari i el producte es  va convertir en un sinònim de modernitat. Durant els anys 50 i 60 del segle passat el producte es va internacionalitzar a més de cinquanta països. 

.

El Floïd ataronjat, picant... El Floïd “mnetolado vigoroso”, la seva versió més dura i masculina... Joan Baptista Cendrós va aixecar, a partir d’un senzill i simple aftershave, un imperi perfumista d’abast internacional. 

L’empresari d’èxit, però, va donar pas a l’activista i al mecenes. Floïd, un simple massatge per a després de l’afaitat marcava l’inici d’un empresari que esdevindria editor, promotor cultural, activista, cofundador d’Òmnium Cultural, patrocinador de la Gran Enciclopèdia Catalana, recuperador del Teatre Romea, creador del premi Sant Jordi de novel·la, polític i, entre moltes altres activitats, també marmessor, encarregat d’executar les darreres voluntats del poeta Josep Carner. 

La figura d’en Cendrós m’ha fet recordar un altre empresari i activista exemplar: Josep Vila Sivill, una de les principals figures del catalanisme durant la primera meitat del segle XX. Josep Vila va ser un empresari que va tenir un paper destacat en el sector, llavors molt minoritari, de les plomes estilogràfiques. Va fabricar la primera ploma estilogràfica de l'Estat el 1940 i el primer bolígraf d'Europa el 1946. En els dos casos, va incloure una inscripció referent a la Corona d'Aragó que va aconseguir esquivar la censura franquista.

En tots moments va ser un gran defensor de la cultura catalana, membre del partit independentista Nosaltres Sols i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Un lluitador per la llibertat i la independència del país. 

Cendrós i Vila formen part d’una llarga llista de promotors, emprenedors, empresaris, investigadors  i inventors catalans. Una llarga llista que va des del segle XVI amb Miquel Servet, que va descobrir la circulació pulmonar o doble circulació de la sang, fins a al segle XX amb personatges com el doctor Josep Trueta que va desenvolupar el tractament quirúrgic de les fractures de guerra.

Aportacions catalanes com el coneixement de la naturalesa microbiològica del còlera: la recerca per a desenvolupar una vacuna contra la infecció tuberculosa latent; la descripció de l’etiologia vírica del càncer; un nou mètode d’operar l’hèrnia crural; l’establiment de les bases de l’hematologia moderna.

Aportacions en el camp de la recerca, la ciència o la tecnologia com l’aparell receptor de telefotografia. Fax; la identificació del senyal del radar en l’entorn marí; la farga catalana; el telescopi; la primera nau submarina i el motor anaeròbic; la màquina d’assecar cafè; el primer ferrocarril suburbà de l’Europa continental; un reactor aplicable a automòbils i avions.

Al costat de noms coneguts com el Narcís Monturiol, precursor del submarí, altres de no tan coneguts com Josep Maria Algué, inventor del barociclonòmetre; Pau Alguersauri, inventor del sistema tèxtil que porta el seu nom; Ramon Farguell, inventor de la màquina de filar “La bergadana”; Lorenç Presas, inventor de l’hidròmetre.

Joan Triadú, en el pròleg del llibre “Aportacions Catalanes Universals” remarcava  que cal que els catalans ens adonem de la contribució que individualment, però també com a poble, hem estat capaços d’aportar a l’encaminament humà positiu, al progrés espiritual i material; és a dir, a la pau, al millorament del treball, al pensament, a l’art i a les lletres, al bon viure i a les ciències i a la lluita amb el mal en general, amb la malaltia i amb la mort.

L’exposició “Cendrós un empresari d’acció” ens recorda aquestes paraules de Triadú aplicades a un home que va fer història i que, orgullós i alhora provocador, afirmava:

“He sigut feliç perquè lluitar pel país propi és un plaer dels déus”.