dimecres, 23 de desembre de 2020

Disley: "He vist el principi i ara el final" (El soroll i la fúria. 8 i final)

Quart capítol. La visió de Disley.

Si en el primer i segon capítols hem passat pel monòleg interior, primer de Benjy i després de Quentin, i en el tercer ens hem nodrit del soliloqui de Jason, en el quart i darrer un narrador en tercera persona ens explica l’última etapa de la decadència de la família Compson. 

Seguirem Jason i Disley en les activitats que fan el dia de Pasqua. Mentre Jason continua buscant incessantment la seva neboda Qunetin (sense trobar-la) Disley assisteix, amb Luster, Frony i Benjy,  als actes de Pasqua a l’església negra local.

La narració se centra en la visió de Disley, la visió de la criada negra. Com ens diu Pedro Luís Serna:[1]  “El paper del negre, tant en el complex cultural del Sud com en el Nou Sud. El comportament de Disley en els diferents moments de la decadència és de comprensió vers els sofriments que pateixen els seus amos.” De fet, ha estat ella, Disley, la que ha criat els fills Compson en absència dels pares i els ha ofert sempre el seu amor maternal.

Tornant a Serna:[2] “El sermó del dia de Pasqua i els sentiments que inspira en Disley fan que s’adoni del paper que ha desenvolupat al llarg de la seva vida. L’element cultural africà va ajudar a la conformació del Vell Sud i que la infantesa dels fills dels plantadors estigués supervisada pels esclaus també el va modificar a causa del sincretisme de cultures. Si en el context aristocràtic, es pot percebre l’element negre en les creences, llegendes, històries, supersticions, etc, en el context negre veurem l’assimilació d’un element de la cultura occidental: el puritanisme:

Per què no calla, mamà?, va dir Frony. Amb tota aquesta gent mirant-la. Aviat ens trobarem amb els blancs.

He vist el primer i l’últim, va dir Disley. No em facis cas.

Al primer  i a l’últim de què?, va dir Frony.

No em facis cas, va dir Disley. He vist el principi i ara el final.

És la compassió que sent Disley per tots els integrants de la família Compson. La compassió per l’estat a què han arribat i del qual ella ha estat testimoni.

“La casa, abans reflex de prosperitat, ha anat minvant la seva propietat fins restar només amb la terra i els objectes bàsics necessàries. Més que físicament, però, Disley sent la decadència dels Compson en les penes i angoixes que pateixen els membres de la família: Quentin, la filla de Caddy, viu en una casa sense amor i plena de prejudicis inculcats per l’àvia i de l’odi que expressa el seu oncle. Json veu en Quentin una extensió de la seva mare i li recorda les raons per les quals no ha aconseguit tirar endavant en el món materialista actual.”

El quart capítol ens trasllada, d’una banda, l’amor incondicional de Disley i, de l’altra, l’odi de Jason vers la humanitat sencera. És el resultat de la decadència del Sud i de com s’imposa la modernitat, que no és res més que el trionf de la corrupció, del materialisme, de l’egoisme i de l’individualisme.

El personatge de Disley obre la porta a l’esperança i ens deixa entreveure que encara és possible que la humanitat torni de nou a l’home.

Bibliografia. Les vuit entrades sobre “El soroll i la fúria” han estat possibles gràcies a:

La lectura (i relectura) atenta de: Faulkner, William Edicions Proa “El soroll i la fúria”

I les següents entrades a la xarxa:

El ruido y la fúria. La valoración de la degradación sureña en la estètica de la novel•la moderna. Pedro Luís Serna Alonso     https://1library.co/document/ydj14wgy-ruido-furia-valoracion-degradacion-surena-estetica-novela-moderna.html  

Ferraioli, Pablot. ‘El ruido y la furia’ de William Faulkner https://clavedelibros.com/el-ruido-y-la-furia-william-faulkner/

Cuadernos del Hontanar https://cuadernosdelhontanar.com/2020/07/26/el-sonido-y-la-furia-de-william-faulkner/

La plaza de Poe https://laplazadepoeblog.com/2018/05/25/el-ruido-y-la-furia-faulkner-instrucciones-de-uso/

[1] El ruido y la fúria. La valoración de la degradación sureña en la estètica de la novel•la moderna. Pedro Luís Serna Alonso     https://1library.co/document/ydj14wgy-ruido-furia-valoracion-degradacion-surena-estetica-novela-moderna.html 

[2] Ídem

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada