dijous, 10 de desembre de 2020

El darrer passeig de Quentin (El soroll i la fúria. 4)

 

Els lectors acompanyem Quentin Compson en un llarg passeig a través de la ciutat. El protagonista (que ja ha pres la decisió de suïcidar-se) deambula pels carrers mentre, mogut pels records, flueix lliurement el seu pensament i la seva consciència.

Podem ignorar el so durant molt de temps, però després, un tic-tac instantani pot recrear a la nostra ment intacta el llarg desfilar del temps que no s’ha sentit.

El relat ens mostra les associacions que es creen a través dels record i del llarg passeig de Quentin. El germà de Caddy troba una nena petita, una nena que tant el seu germà com els homes de la llei, qualifiquen de “nena objecte”.”-Hola, petita!- La seva cara com una tassa de llet amb uns puntets de cafè en el dolç i càlid buit.” Reflectint un cert paral·lelisme, Quentin l’anomena, germana i intenta, però no ho aconsegueix, “salvar” la nena, ja que no va poder salvar la seva germana de la promiscuïtat. Caddy, per a ell una “verge-puta” que ha trastornat amb la seva sensualitat el concepte que ell tenia de “dona del Sud”.

Tot passejant ens trobem amb la reconstrucció literària dels moviments migratoris sud-americans, italians, negres... el futur dels uns i la decadència dels altres. Alguns han trobat similituds amb “El somni d’un home ridícul” de Dostoievski, si bé el protagonista creat per l’autor rus acaba refusant la idea del suïcidi i decideix viure.

És un capítol per llegir, també, poc a poc i amb la màxima concentració possible. Com ja hem dit, Faulkner fa servir frases molt llargues, incisos i incisos dins dels incisos... sense punts, sense comes... Velem-ne un exemple quan  recorda fragments de la conversa que va tenir amb Caddy (“la seva olor era com la dels arbres” - deia Benji) després de saber que ha quedat embarassada i que es vol casar (“amb algú haig de casar-me”- diu Candy):

després em va parlar d’ell amb les mans encreuades sobre els genolls mullats la cara girada vers la llum grisosa l’olor a mare-selva hi havia llum a l’habitació de la mare i en la de Benji on T.P. l’estava posant al llit

l’estimes

la seva mà va avançar no em vaig moure va tantejar el meu braç i em va agafar la mà i se la va posar sobre el pit el seu cor bategava

no no

llavors vol dir que et va obligar a fer-ho que el deixessis que ho fes era més fort que tu i ell demà el mataré ho juro el pare no té perquè assabentar-se fins després i llavors tu i jo ningú ho ha de saber podem agafar els diners de la meva matrícula de la Universitat Caddy l’odies veritat veritat

[...]

"... ella va tornar a reclinar-se sobre els braços que abraçaven els seus genolls

tu mai no ha vas fer una cosa així veritat

que no vaig fer què

el que jo vaig fer el que jo

sí, sí i moltes vegades amb moltíssimes noies

Llavors em vaig posar a plorar em va tocar de nou amb la mà i jo plorava recolzat en la seva brusa humida

[...]

"... sóc dolenta de totes maneres no pots evitar-ho", diu Caddy.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada