Hi ha un dret fonamental,
reconegut en el dret internacional, que és el de la llibertat d’expressió que
s’estén a altres drets com el d’opinió i el d’informació. Avui dia, amb
Internet i les diverses plataformes televisives comptem amb centenars de
propostes de cadenes en totes les llengües del món. Canals en múltiples
llengües, des del castellà al xinès, passant per l’anglès, el francès, el turc,
l’àrab...
Avui segona dècada del segle
XXI, nosaltres, ciutadans del País Valencià, de Les Illes, de la Catalunya Nord
o de l’Alguer no podem disposar de la reciprocitat d’emissions de les
televisions que emeten en la nostra llengua.
El País Valencià ha estat
sempre capdavanter en la lluita per garantir que totes les televisions en
català es puguin veure a tot el conjunt del domini lingüístic. Fa més de 30
anys perquè les imatges de TV3 arribessin també al sud. L’any 2009, Acció
Cultural del País Valencià engegava la campanya “Per una televisió sense
fronteres. Defensem la televisió en català al País Valencià i a les Illes”
Ara, encara hi hem de
tornar. I més encara, perquè volem tenir la reciprocitat de tots els mitjans
que emeten en català arreu dels nostres respectius països. Tots els mitjans
audiovisuals que emeten en la llengua comuna tenim una gran responsabilitat:
necessitem construir entre tots un autèntic mac de referència nacional que
inclogui la llengua, la seva unitat i alhora gran i extraordinària diversitat,
i també la seva qualitat. Conèixer i assumir els nostres diversos referents, ja
siguin esportius, polítics, literaris o musicals,. Fins i tot les nostres
actituds i opinions, també diverses, complementàries i enriquidores.
Una vegada més, doncs,
demanem poder veure, arreu dels nostres països, tots els mitjans que emeten en
català. Volem la reciprocitat ara.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada