Aquell Divendres Sant és el
dia en què Jason abandona la feina per espiar la seva neboda Quentin (filla de
Caddy) que s’ha escapat del col·legi (i de casa) per fugir amb un firaire. Tot,
doncs, torna a girar sobre el personatge femení de Caddy a través de la seva
filla Quentin.
Puta
una vegada, puta sempre, és el que jo dic. Dic jo que tens sort si l’únic que
et preocupa és que faci campana a l’escola. Jo dic que hauria de ser a baix, a
la cuina, ara mateix, en lloc de a dalt, a la seva habitació empastifant-se la
cara de pintura i esperant que sis negres, que ni tan sols poden aixecar-se de
la cadira si no tenen davant un platàs de carn i molt de pa que els mantingui
en equilibri, li preparin l’esmorzar.
Caddy només apareix en el
llibre de manera referencial, però és el principal protagonista de la novel·la.
Quentin estima fins a la desesperació Caddy; Benjy només troba consol i pau en
Caddy. Fins i tot Jason, que vol oblidar-la per sempre, no deixa de pensar
sempre en Caddy. Nosaltres, com a lectors, però, no podem apropar-nos mai a
Caddy, la persona sobre la qual giren tots els germans. El mateix Faulkner
sembla enamorat de Caddy. Així ho va comentar tot dient que era lai matge que
va generar la seva novel·la. L’anomenava “l’estimada del seu cor”.
La visió de Jason ens permet
conèixer una mica millor un altre personatge femení: la mare, Caroline. Una
dona capritxosa nerviosa, molt aprensiva i carregada de pors. Ha esdevingut
protectora de Jason mentre oblida els altres fills. Mare i fill (Jason) viuen
encara en un món imaginat. L’antic món del Sud, el món dels privilegiats que
posseeixen esclaus, terres i diners. Res d’això, però, és real. La família
Compson ja fa temps que va entrar en una decadència progressiva i imparable.
Jason es va quedant amb els
diners que Caddy envia per a la seva filla. Aquesta, però, li acaba robant tot
el que ell té guardat, el diners de Caddy i també els del mateix Jason per
fugir amb el firaire.
El capítol ens permet
assistir a dues menes de lideratges molt diferents. El de Jason, en declivi
permanent i el de Disley, la criada afroamericana que administra la casa i
dirigeix els criats negres. De fet, la que fa que tot funcioni malgrat les
múltiples carències.
La narració reflecteix la
tensió existent entre Disley i Jason que permet contrastar dos models de
formació moral, racial i de ciutadania. Per una banda, el de la família
terratinent i, de l’altra, el llegat esclavista.
Aquell dia, Jason es mou
constantment per la ciutat i això ens permet conèixer també com és la vida
pública de la localitat de Jefferson: el mercat d’especuladors, l’oficina de
telègraf de la Western Union, la pobresa dels grangers blancs i negres...
Coneixem totes les pors i obsessions de Jason a través dels records que té dels
moments tràgics que ha patit la seva família: la castració del seu germà Benjy,
la incapacitat i culpa de la seva mare, l’alcoholisme dels seu pare, el
comportament de la seva germana Caddy...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada