dilluns, 21 de desembre de 2020

Les pors i les obsessions de Jason (El soroll i la fúria. 7)

 

Aquell Divendres Sant és el dia en què Jason abandona la feina per espiar la seva neboda Quentin (filla de Caddy) que s’ha escapat del col·legi (i de casa) per fugir amb un firaire. Tot, doncs, torna a girar sobre el personatge femení de Caddy a través de la seva filla Quentin.

Puta una vegada, puta sempre, és el que jo dic. Dic jo que tens sort si l’únic que et preocupa és que faci campana a l’escola. Jo dic que hauria de ser a baix, a la cuina, ara mateix, en lloc de a dalt, a la seva habitació empastifant-se la cara de pintura i esperant que sis negres, que ni tan sols poden aixecar-se de la cadira si no tenen davant un platàs de carn i molt de pa que els mantingui en equilibri, li preparin l’esmorzar.

Caddy només apareix en el llibre de manera referencial, però és el principal protagonista de la novel·la. Quentin estima fins a la desesperació Caddy; Benjy només troba consol i pau en Caddy. Fins i tot Jason, que vol oblidar-la per sempre, no deixa de pensar sempre en Caddy. Nosaltres, com a lectors, però, no podem apropar-nos mai a Caddy, la persona sobre la qual giren tots els germans. El mateix Faulkner sembla enamorat de Caddy. Així ho va comentar tot dient que era lai matge que va generar la seva novel·la. L’anomenava “l’estimada del seu cor”.

La visió de Jason ens permet conèixer una mica millor un altre personatge femení: la mare, Caroline. Una dona capritxosa nerviosa, molt aprensiva i carregada de pors. Ha esdevingut protectora de Jason mentre oblida els altres fills. Mare i fill (Jason) viuen encara en un món imaginat. L’antic món del Sud, el món dels privilegiats que posseeixen esclaus, terres i diners. Res d’això, però, és real. La família Compson ja fa temps que va entrar en una decadència progressiva i imparable.

Jason es va quedant amb els diners que Caddy envia per a la seva filla. Aquesta, però, li acaba robant tot el que ell té guardat, el diners de Caddy i també els del mateix Jason per fugir  amb el firaire.

El capítol ens permet assistir a dues menes de lideratges molt diferents. El de Jason, en declivi permanent i el de Disley, la criada afroamericana que administra la casa i dirigeix els criats negres. De fet, la que fa que tot funcioni malgrat les múltiples carències.

La narració reflecteix la tensió existent entre Disley i Jason que permet contrastar dos models de formació moral, racial i de ciutadania. Per una banda, el de la família terratinent i, de l’altra, el llegat esclavista.

Aquell dia, Jason es mou constantment per la ciutat i això ens permet conèixer també com és la vida pública de la localitat de Jefferson: el mercat d’especuladors, l’oficina de telègraf de la Western Union, la pobresa dels grangers blancs i negres... Coneixem totes les pors i obsessions de Jason a través dels records que té dels moments tràgics que ha patit la seva família: la castració del seu germà Benjy, la incapacitat i culpa de la seva mare, l’alcoholisme dels seu pare, el comportament de la seva germana Caddy...

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada