Convidats:
Joan Puig, editor de larepublica.cat
Guillem López, jurista
Després
que fa dues setmanes es destapés el Catalangate, ara, casualitats de les
casualitats, resulta que també han estat espiats Pedro Sánchez i Margarita
Robles... Em permetreu, doncs, que de
moment passi del tema...
Joan
Coromines va ser, d’una banda, un extraordinari filòleg i lingüista, un
gran intel·lectual que va fer que la nostra llengua, el català, fos
l’única del món, l'única, que té dos diccionaris etimològics, un de noms propis
i un de noms comuns, complets en tot el seu domini lingüístic, que són l'Onomasticon i l'Etimològic.
D’altra
banda, la vida de Coromines és la d’un home de llegenda, la d’un personatge
extraordinari. Una combinació sorprenent entre un científic i un
lingüista de primera fila i un patriota, un activista que va participar en el complot
de Garraf i en els fets de Prats de Motlló al costat d’en Macià. Que va
disparar trets i que va sortir al carrer en l’alçament del 15 d’octubre de
1934.
Coromines
era un home de treball il·limitat -Badia i Margarit va dir que, per al mestre,
els verbs viure i treballar eren sinònims-. Coromines mateix va donar nom al
seu gran projectes científic i intel·lectual: l’Ardida Piràmide. Una obra lingüística que havia
d’estar construïda sobre tres pilars monumentals de la llengua catalana, L’Ardida
Piràmide es componia del Diccionari Etimològic, l’Onomasticon
Catalanoiae i la Gramàtica Històrica. Els dos primers
projectes li van ocupar pràcticament tota la seva vida – de fet, es diu
que Coromines va començar a gestar el Diccionari Etimològic el 1922, quan només
tenia 17 anys- aquesta gran dedicació va impedir que pogués acabar d’enllestir
la tercera columna del seu gran projecte.
A
la lletra S, Coromines introdueix un mot que no té res a veure
amb el nostre lèxic, però l’introdueix com si fos català perquè voldria que ens
el féssim nostre, com a sintetitzador del desig que el poble català s’alliberi
d’una vegada de la secular subordinació a què es veu sotmès.
De
ben segur, és el cas més espectacular que puguem trobar en cap diccionari de
cap llengua i de cap segle; molt pocs serien capaços de prendre’s una tal
llibertat impunement.
La
paraula és SATIÀGRAHA i aquesta n’és la definició que
fa Coromines:
SATIÀGRAHA: Desobediència civil,
resistència cívica, del sànscrit satyagraha compost de agraha (el qui aferra
enèrgicament) i satyam (recerca obstinada de la veritat). Procedir que posà en
marxa l’Índia el 1919 sota la direcció de Ghandi i Nehru. I que fóra vital per
als catalans d’imitar, puix que tenim el seny de no usar bombes ni pistoles per
aconseguir la llibertat.
Parlem
tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!
Final
La
frase de la setmana... Hem començat amb en Joan Coromines i acabarem també amb
una frase del gran filòleg i lingüista. Un fragment de la carta que va enviar a
Joan Carles I després d’haver-li atorgat la Gran cRuz de la Orden Civil de
Alfonso X el Sabio:
“[...]
jo no puc acceptar, i retorno, un premi enviat per un govern que redueix al
mínim els drets de la meva pàtria, esquarterada en províncies, nega els
recursos necessaris a la Universitat de Barcelona i a totes les nostres, i
subvenciona els petits grups que ataquen la unitat del català, llengua única
dels tres països que la parlen.”
El
nostre pensament amb la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la
presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada