"Ensenya'm la llengua", la llengua a la salut, amb el Dr. Antoni Beltran. Actualitat política catalana

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 17 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Fa tres anys, Agustí Carles, advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona, deia aquí, al Vull una resposta: “Massa preguntes i massa incògnites per tornar a investigar. Ho vam intentar durant el judici del 17-A amb el que llavors sabíem, però l’Estat es va tancar amb pany i forrellat. Amb el que sabem ara, tot agafa una altra dimensió.”

Les recents declaracions de l’únic supervivent de l’escamot gihadista afirmant que el CNI sabia què feien a la casa d’Alcanar i estava al corrent de l’operació afegeixen encra més dubtes i incògnites sobre aquella tràgica jornada que va acabar amb setze víctimes mortals i més d'un centenar de ferits.

Les tropes mediàtiques i els tertulians habituals immediatament han tret importància a aquesta declaració que només intenta, diuen, alimentar la teoria de la conspiració i que el cas ja està tancat.

Com deia Jofre Llombart, és evident que si el terrorista hagués dit, encara que també no aportés cap prova, que el CNI no havia tingut res a veure, llavors els mateixos mitjans i tertulians, li haurien donat tota la credibilitat.

Més enllà de el ghijadista està dient o no la veritat, és que els dubtes i les incògnites continuen planejant damunt de tota la trama d’aquell atemptat i, molt especialment, que l’Estat continua mantenint informació classificada. Mentre que aquesta informació no sigui desclassificada i la informació aparegui completa, transparent i investigada a fons, continuarà havent-hi massa incògnites i continuarem fent-nos massa preguntes.

Avui també parlarem d’un llibre que ens proposa conèixer i recuperar un vocabulari viu, senzill i aclaridor (el que en diríem clar i català) relacionat amb el llenguatge popular i amb un món tan important per a tots com és el de la salut.

Coneixeu... feu servir paraules com... estrebada, regirada, rebrincada... expressions com tinc una galipàndria de ca l’ample, tinc el cor agre, tinc el cap emboirat, m’ha sortit un voltadits, em vaig donar un cop a l’os de la música... Sabeu que hi ha moltes menes de tos...tosseta, tossarra, estosseguera, tossiguera....tos de missa d’onze...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

FINAL

El passat 14 de febrer es van complir 9 anys de la mort de Muriel Casals. A LA CLAU de la nostra història la volem recordar a través d’una de les seves frases més conegudes, la que va dir en el Concert per la Llibertat de l’any 2013:

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

Nova etapa a l'ANC. "Obriu pas" convers amb Alfred Bosch. El dificultós camí de l'amnistia.

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 3 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Alfred Bosch, polític, escriptor, acadèmic. Ex conseller d’ Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència durant el govern de Quim Torra. És autor, entre altres, de La Trilogia 1714, Les set aromes del món, premi Ramon Llull de novel·la de l’any 2004, o Inquisitio, premi Prudenci Bertrana de l’any 2006,. Darrerament ha publicar Obriu pas.

Maria Vidal, politòloga

Guillem López, jurista

Davantal

Segon davantal consecutiu sobre l’Assemblea Nacional Catalana. El d’avui ,molt més esperançador i positiu. Dissabte passat, finalment, va acabar el bloqueig i, encara que fos per la mínima que permeten els dos terços, Lluís Llach va ser escollir president de l’ANC. Al seu costa tindrà Nohemí Zafra com a vicepresidenta; l’advocada i jurista Sílvia Ventura com a secretària i Jaume Valls com a tresorer. Potser ens podríem haver evitat, tots plegats, l’espectacle del dissabte 25 de maig.

Esperança i sentit positiu. Les primeres declaracions de Llach com a president van en el camí de la renovació de l’entitat per tal d’adaptar-la al nou context social i polític, partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament. 

Llach ha parlat de millorar la comunicació entre les bases i la cúpula de l’entitat. Darrere de l’eufemisme de “millorar la comunicació” s’amaga que cal enfortir les assemblees de base, avui molt debilitades i allunyades del SN de l’entitat.

Ha dit que no vol ser un “president de piràmide”, sinó que vol una direcció de l’ANC "molt més col·legiada, que no sigui presidencialista". Aquest va ser un dels mals, no volguts, que, ha anat augmentant progressivament al llarg dels anys.  .

També ha comentat que vol col·laborar amb "totes les entitats que tenen la independència en la seva lluita". Perquè, una de les diferències amb el 2012, està en el fet que l’ANC, avui, no és l’única entitat que lluita per la independència. Cal crear sinèrgies i compartir la unitat estratègica i d’acció amb totes les entitats de la societat civil que tenen la independència en el seu marc d’objectius.  

Ha dit que l’ANC s’implicarà en lluites socials i amb col·lectius en dificultats. Així, ens afegirem a la gran protesta de l’agricultura per a “fer costat als agricultors en els seus problemes”. És a dir, l’ANC activarà, el punt 3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de confrontació” que pràcticament ha restat amagat al calaix durant el passat mandat i que preveu col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...

En les properes setmanes anirem sabent més detalls sobre aquesta renovació de l’ANC. Probablement, sigui necessària una Assemblea General Extraordinària  que hauria de tenir com a punts principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou Full de Ruta.

En la darrera Assemblea General Ordinària, no es va aprovar, per primera vegada en els anys d’existència de l’ANC cap Full de ruta,. El  SN sortint, prenent unes funcions que no té, va decidir donar per bo El Full de Ruta anterior, que contenia com a proposta estrella la coneguda i polèmica llista cívica. En tombar els associats aquesta proposta ens ha portat a tenir, ara per ara, un Full de Ruta que no serveix per als propers dos anys de mandat.

Desitgem tota la sort i l’encert possibles al nou SN de l’ANC. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del que va ser president dels Estats Units John F. Kennedy

“El canvi és llei de vida. Aquells que només miren al passat o al present, sens dubte, perdran el futur.”

La llei d’amnistia ha començat el seu dificultós camí perquè sigui efectiva. Nosaltres, doncs, continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Scrabble en català, eina de país. L'amnistia... llei-trampa?

Vull una resposta. 12a. Temporada. Emès el 29 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Armand Sanmamed president de la FISC (Federació Internacional Scrabble enCatalà)

Núria Vilajeliu, , tècnica organització d'esdeveniments

Guillem López, jurista

Davantal

Ahir diumenge, Vilaweb publicava una interessant entrevista amb l’advocat Gonzalo Boye.

L’advocat ha estat el negociador, per part de Junts per Catalunya, de la llei d’amnistia. Fins ara, Gonzalo Boye no havia fet cap declaració sobre el text actual de la llei. Ahir, però, advertia de la gran esquerda que presenta ara per ara el text de la llei. Una esquerda, afirma Boye, que pot produir una gran inundació si d’aquí a demà dimarts el PSOE no accepta les esmenes que demanen de retirar la referència al terrorisme.

Si el text queda com ara, ens diu Gonzalo Boye, no només intentaran fer-hi entrar les 26 persones del Tsunami i els encausats de l’operació Judes, sinó que l’advocat alerta que poden haver-hi jutges que miraran de rescatar llistes de persones (segons Boye, ha vist 50 o 60 nomes de persones) que un dia van ser investigades ii que corren el perill de tornar a ser introduïdes en la causa. Si les manifestacions del Tsunami són considerades terrorisme, es podrien arribar a exigir responsabilitats per aquest delicte a qui ells volguessin d’entre els centenars de milers que hi van participar.

El PSOE tampoc ha acceptat que se suprimeixi la referència a l’exclusió dels delictes de traïció o contra la independència de l’Estat espanyol. Segons afirma Gonzalo Boye, aquesta esmena és d’una gran rellevància, ja que n’està convençut que, una vegada aprovada la llei, es reobrirà, per exemple la famosa trama russa del procés. Les conseqüències podrien ser que qualsevol que hagi tingut una actuació internacional, que critiqués coses que passaven per part de les autoritats espanyoles podria ser acusat d’alguns dels delictes del capítol segon en matèria de traïció.

Això ho deia Boye ahir, doncs bé, abans del que ell vaticinava, el jutge Aguirre ha reactivat la trama russa de Vólkhov per dinamitar l’amnistia amb els delictes de traïció. Avui, un dia abans que el congrés espanyol validi el text final de la llei d'amnistia.

Digueu-li inversemblant, rocambolesc, kafkià, esperpèntic o estrafolari, però potser en Boye té raó quan diu que esstem cometent un error quan pensem només en el president Puigdemont, en Marta Rovira o en els vint-i-sis del Tsunami. En l’esquerda de la llei hi caurem tots. Si obren aquesta esquerda, hi entrarem tots, i el dia de demà, tots terroristes. I els partits a què pertanyen els dirigents d’aquesta suposada trama terrorista es veuran enfrontats a una possible il·legalització. La història d’Espanya ho demostra: allò que no s’aconsegueix per la via parlamentària, s’aconsegueix per via judicial.

Caldria votar no a aquesta llei-trampa d’amnistia?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del poeta, novel·lista i dramaturg irlandès Oscar Wilde

“No visquis donant tantes explicacions... Els teus amics no les necessiten, els teus enemics no se les creuen i els estúpids no les entenen.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Òrrius... un nou Arenys de Munt. Sis anys del Primer d'Octubre a Barcelona. Què ha passat a l'Assemblea Representants del Consell de la República?

   

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 2 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Lourdes Escardívol mestra

Guillem López  jurista

Manuel Carrasco activista ex SN ANC

El 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt, un poble tranquil, de poc més de 8.000 habitants,  de la comarca del Maresme, va tenir lloc la primera consulta municipal de la història sobre la independència de Catalunya. La pregunta:  “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”

Aquesta és la pregunta que ho va trasbalsar tot. Una cadena de despropòsits van precedir la consulta popular. Actuacions ridícules i gairebé esperpèntiques de la justícia i de l’Estat espanyol van voler alterar i enterbolir aquesta manifestació democràtica d’un poble. Els resultats finals del referèndum van ser que 2.569 persones hi van votar afirmativament. 61 van votar que no i 29 ho van fer en blanc. La resta de la història, poc o molt ja la coneixeu...

Ahir, sis anys després del Primer d’Octubre de 2017, de nou, Òrrius, una petita població de 793 habitants, també del Maresme va dur a terme una nova consulta, amb la pregunta “Vols fer efectiva la declaració d’independència proclamada al Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017?”

La consulta ha estat impulsada per Ò! República, que va recollir més de dues-centes signatures per demanar-la al consistori. Pocs mesos després de les eleccions municipals, la consulta s’ha fet realitat amb la col·laboració de l’Ajuntament que ha cedit l’espai i l’entitat hi ha posat els voluntaris i el material.

Com ja va passar a Arenys de Munt en el seu moment, també s’ha intentat aturar la iniciativa amb la denúncia formulada per Vox i el PP, que ja veurem fins on arriba i com acaba.

L’objectiu de la consulta és la de reactivar l’independentisme, prenent com a model la conslta d’Arenys de Munt. Segons els organitzadors: “Esperem que aquest acte sigui una manera d’esperonar-nos després d’uns anys endormiscats a conseqüència de la repressió. Animem la resta de pobles a fer això mateix”.

Hi ha votat 2.110 persones, empadronades al municipi i també vingudes de fora. 2.086 han votat sí. 11 persones han votat no, 5 han votat en blanc i 8 vots han estat declarats nuls.

Final

La frase de la setmana, un proverbi hindú, dedicada especialment a la gent d’Òrrius

La caminada més llarga començar amb un pas

Tot recordant la jornada antirepressiva d’ahir Primer d’Octubre, marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

"La ciutat dels nens", conversa amb Teresa Roig. Pactes postmunicipals. Què farà l'independentisme el 23-J?

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 12 de juny de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Teresa Roig, escriptora. Autora, entre d'altres, de L'herència de Horst, Premi Setè Cel 2007, Pa amb xocolata, El primer dia de les nostres vides, Premi Roc Boronat 2010, L'arquitecte de somnis, i La ciutat dels nens

Olga Amargant, advocada

Guillem López, jurista

L’independentisme arribarà, com ja va sent habitual, dividit a les eleccions generals espanyoles del proper juliol. Quina serà l’actitud que tindrà l’independentisme “civil, és a dir els votants? Doncs... també arribaran força dividits als comicis del 23 de juliol.

Per començar hi ha diferències d’opinió entre els que creuen que l’independentisme ha de continuar tenint presència al Congrés de l’Estat i els que pensen que a Espanya no s’hi ha d’anar a fer res.

Entre els que pensen que sí, que l’independentisme té coses a fer al Congrés, aniran a votar, malgrat tot i per diferents motius, els partits independentistes que s’hi presentin. Les raons que té per votar aquest ampli sector de l’independentisme van des de la lleialtat al “seu” partit (encara que sigui amb pinça al nas) fins a creure que l’abstenció o el vot nul no serveixen per res més que per enfortir les opcions “constitucionalistes”.

Hi ha els que diuen que és del tot absurd votar en unes eleccions del país que et domina, t’espolia i et reprimeix i del qual et vols separar. Aquests s’afegiran al sector de l’independentisme que creu que cal castigar els partits polítics i que ja s’ha fet notar durant les darreres municipals.

Entre aquests sectors independentistes, per variar, també hi ha divisió i no s’acaben de posar d’acord en si és millor abstenir-se o fer vot nul.

Si l’independentisme creu que cal fer un vot de càstig (abstenció o nul) ho ha de fer ara, a les eleccions espanyoles, per  tal que si acaba representant un alt percentatge pugui esdevenir, realment, un revulsiu per als partits. Pensar en un vot de càstig a les eleccions al Parlament de Catalunya (2025 o potser abans?) o en una pretesa quarta llista cívica, podria resultar molt contraproduent per al futur d’una independència a curt o mitjà termini. Bàsicament per dues raons:  La primera és que deixar la Generalitat autonòmica en mans de les forces unionistes seria debilitar enormement la pota institucional. Alguns em direu que “pel que fa ara la Generalitat...”, doncs espereu a veure què faria en mans dels amants de la constitució espanyola.

La segona, i molt important sobretot des de la visió internacional, seria la de la pèrdua de la legitimitat que comporta el vot. Fins ara, la legitimitat d’exigir la independència i d’aplicar els resultat de l’1 d’octubre es manté ferma perquè l’independentisme ha guanyat de manera rotunda les darreres eleccions. Una hipotètica pèrdua d’aquesta majoria parlamentària, acompanyada de la divisió interna del moviment, ens faria retrocedir, potser, unes quantes dècades.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som´-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana extreta de la pel·lícula “El senyor dels anells”

“Només tu pots decidir què fer amb el temps que se t’ha donat”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa. 

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

La poesia de Marta Pérez. L'enquesta del CEO del mes d'abril de 2023. Les "super illes" de Barcelona

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 8 de maig de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Marta Pérez Sierra, filòloga, escriptora i poeta. Ha publicat diversos llibres de poesia , de relats, contes infantils i ha participat en unes quantes obres col·lectives. També ha creat diferents espectacles poètics.

Ha guanyat diversos premis literaris. El darrer el premi “25 d’abril” villa de Benissa 2023.

Francesc Abad, analista polític

Guillem López, jurista

Davantal

Aquest darrer cap de setmana ha tingut lloc, a Corbera d’Ebre, l’acte central del Correllengua 2023 que, a partir d’ara, recorrerà les terres dels Països Catalans. L’acte central del Correllengua s’ha fet a Corbera d’Ebre perquè ha volgut incloure un doble homenatge. D’una banda, al personatge central d’enguany, el poeta i artista Joan Brossa i , de l’altra, a la lleva del biberó, la mobilització que va afectar 30.000 nois nascuts el 1920.

Correllengua 2023... Llengua, cultura i llibertat. Hi ha un lligam indestructible entre aquests tres conceptes i encara més en el cas de Catalunya i dels Països Catalans. No pot haver-hi ni cultura sense llengua, ni llengua ni cultura sense llibertat., Llengua cultura i llibertat... Indestriables, indestructibles.

Us versos de Joan Brossa ens diuen que “La llibertat va vestida de dol/Dessota les estrelles” En aquest país, la llibertat s’ha vestit de dol massa vegades. El feixisme va néixer a l’Europa d’entre guerres, entre el 1918 i el 1939. El feixisme, però, no és res més que una de els formes que adopta el totalitarisme, que ha existit sempre i que és el principal enemic de la llibertat, de les llibertats.

La Guerra Civil va ser una guerra contra el feixisme i per la llibertat. En el cas de Catalunya va ser també una guerra per les nostres llibertats... les lingüístiques, les culturals, les socials i les nacionals. La Batalla de l’Ebre va ser un dels episodis més cruents d’aquella guerra. Durant 115 dies, les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, El baix Ebre i la Terra Alta van ser l’escenari de la mort i la destrucció. La batalla va arruïnar pobles i camps amb un total de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. Corbera d’Ebre va quedar destruïda a causa dels bombardejos, d’artilleria i de la Legió Còndor alemanya i l’aviació italiana.

Corbera d’Ebre és el poble de la Memòria. Els carrers i cases en runes del Poble Vell són un testimoni mut de la violència feixista i de les brutals conseqüències de la guerra. Un poble que l’any 1938 tenia 500 cases, 400 de les quals van ser tocades per les bombes. El Centre d’Interpretació 115 dies, ubicat a Corbera, recull el testimoni d’un dels veïns, l’Enric Torné: “… Una de les coses que més em va impressionar de la guerra va ser l’arribada puntual cada dia i a la mateixa hora dels bombarders alemanys. Tant era així que programàvem la nostra vida en funció dels horaris en què venien els avions. Passaven diverses vegades al dia… Hi havia tants aparells que el sol no es veia, tot quedava a les fosques.

El feixisme ha existit sempre. Amb altres noms, diferents règims polítics i econòmics. El feixisme existeix avui i existirà sempre. Aquesta és una realitat que cal tenir molt en compte per evitar que ens devori amagat darrere les seves múltiples màscares. El monstre del totalitarisme a vegades s’emmascara i adopta formes benvolents i pacífiques. El monstre que nosaltres patim com a país està desbocat i no ha parat de créixer. S’ha sofisticat en les formes, s’ha adaptat als nous temps. S’ha sabut ocultar en els emboirats i tenebrosos espais de l’estat més profund.  

Avui, però, parlarem de poesia, de la poesia de Marta Pérez d’una poesia que ens diu que “Sóc tots els nusos / d’aquest braçalet / que amaga un país /d’olor de mar i llum / anterior als tirans / i les guerres.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!               

Final

La frase de la setmana del que va ser president dels Estats Units Theodore Roosevelt

“Fes tot el que puguis, amb el que tinguis, siguis on siguis”

Com ja és habitual en aquest programa marxem sempre pensants en la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Avui ho farem amb el vídeo “Actua contra la repressió. Nosaltres acusem”

Us deixem amb el vídeo i tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

5 anys de la Declaració d'Independència. Delicte de sedició. El govern en minoria d'ERC

 

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 24 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats: 

Olga Amargant, advocada, presidenta Coordinadora Advocacia de Catalunya

Guillem López, jurista

Manel Carrasco, activista ,exSN ANC

La nova consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha reclamat reformar el delicte de sedició "el més ràpid possible" i celebra que des del govern espanyol en siguin partidaris.

De la part espanyola, Pedro Sánchez ha donat llargues a aquesta reforma que ERC reclama per aprovar els pressupostos generals de l'Estat . El president del govern espanyol ha tornat a afirmar que no compta amb els suports necessaris per escometre la reforma.

En Josep Costa i en Jordi Turull, per exemple, es mostren totalment contraris a la reforma de la sedició. Costa diu que o derogació o res; i ha afegit “ara que les instàncies internacionals han confirmat que el delicte no es pot aplicar al que vàrem fer l’1O, només faltaria que els ajudéssim a modificar-lo per a què se’ns pugui aplicar (encara que sigui amb menys pena).” Fent referència a les intencions del Govern espanyol de reduir la pena a la meitat.

Recordem que diu el codi penal sobre el delicte de sedició: “Són reus de sedició els que s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials.”

Analitzem bé el redactat i comprovarem que gairebé qualsevol manifestació, concentració o protesta contra una llei o l’execució d’una llei pot arribar ser considerada com a delicte de sedició.

“Alçar-se públicament i tumultuàriament...” Què és un tumult... Una agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus. Segons el Diccionari de l’IEC. Què en diu el Diccionario General de la Lengua Española: Confusión agitada o desorden ruidoso. Alboroto producido por una multitud.

Cal doncs la desjudicialització que implicaria, entre altres, la reforma de la sedició, indults, reforma del Tribunal de Comptes o bé cal optar, en paraules de Josep Costa “per la desobediència civil que n’és exactament el contrari: judicialitzar l’exercici dels drets fonamentals.”

Dijous, es compliran cinc anys de la proclamació d’independència al Parlament de Catalunya. Us recomano la lectura de l’editorial d’avui d’en Vicent Partal titulada “Apologia del 27 d’octubre de 2017”. Si, com  escriu Partal, la majoria independentista considerem que el conflicte entre Catalunya i Espanya és ben viu i que encara han de passar moltes coses, i poden passar, la importància d’allò que va passar el 27 d’octubre de 2017 és fonamental.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... En el marc de la Segona Guerra Púnica, Anibal Barca va fer la promesa al seu pare Amílcarque mai no faria marxa enrere en la seva lluita contra Roma. El setembre del 218 A.C. quan havia de travessar els Alps va dir als seus homes:

“Trobarem un camí, i si no n’hi ha el crearem.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina.

30 anys "Operación Garzón". Estígia, acadèmia de formació política. Massacre al mur de Melilla

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 27 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Guillem López, És graduat en Dret i té el màster d’Advocacia. Té experiència al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya en els àmbits de la transparència i la protecció de dades, així com al Tribunal Constitucional. Acadèmia Estígia

Adrià Reyes, És jurista i politòleg; té un màster en Diplomàcia i un màster en Política Internacional. Actualment és doctorand i imparteix classes de Dret internacional a la Universitat Pompeu Fabra. Acadèmia Estígia

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Francesc Marco, historiador

Davantal

Ara fa 30 anys, mentre Barcelona, Catalunya i Espanya es preparaven pel gran esdeveniment dels Jocs Olímpics, es produïa l’anomenada “Operación Garzón” contra l’independentisme català. Paral·lelament a l’any de la “glòria olímpica”, l’Estat espanyol perpetrava  una de les més gras violacions dels drets humans.

Amb “l’argument” d’un possible atemptat durant els Jocs Olímpics, es van detenir 45 persones vinculades al moviment independentista català. Les detencions es van produir, majoritàriament, entre el 29 de juny i el 14 de juliol de 1992. Entre els detinguts hi havia periodistes (El Punt, El Temps), membres del MDT, dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, d’ERC, del PC, del grup ecologista Alternativa verda, l’alcalde de Ribera d’Urgellet...

L’Operación Garzón” va ser l’episodi més trist i tràgic d’aquelles olimpíades.  Un atac directe a l’independentisme de l’època i un dels episodis més greus de repressió política contra un moviment, en aquells anys, encara minoritari a Catalunya.

Cal recordar no només les detencions totalment arbitràries, sinó també les tortures sofertes pels independentistes i  la posterior presó per a molts;  i tot això amb un silenci gairebé total de les institucions catalanes, de la majoria dels partits i organitzacions i també dels mitjans de comunicació..., en aquest cas amb alguna honrosa excepció. Cal remarcar-ne tres: El Punt Diari, El Temps i el programa l’Orquestra que dirigia i presentava el recordat Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio.

Dotze anys després de l’Operació Garzón, el novembre del 2004, el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg va condemnar Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels independentistes catalans detinguts l’estiu del 1992. Una sentència que va deixar en evidència tota l’operació engegada pel jutge Baltasar Garzón.

Estígia, en la mitologia grega, és la llacuna o riu on la nereida Tetis, mare d’Aquil·les, va submergir el seu fill a fi d’atorgar-li invulnerabilitat. En el programa d’avui, coneixerem l’Acadèmia Estígia, una eina de formació pensada per a joves en matèries relacionades amb la política, el dret i les ciències socials i que, alhora, apropa als alumnes competències transversals com ara l'oratòria o l’anàlisi crítica.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és del raper i poeta Pablo Hasél, el primer músic de l’Estat espanyol que compleix condemna per les lletres de les seves cançons. Hasél està empresonat des del 16 de febrer de 2021 per una condemna de 6 anys i mig de presó pel delicte d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.

La frase diu: “L’enemic no ve en pastera, ve en limusina.”

Un dia més, un programa més, marxem amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

 

Catalangate, ara també al govern espanyol? Els entremats de la Feria de Abril a Catalunya. Necessitem un quart partit independentista?

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 2 de maig de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Joan Puig, editor de larepublica.cat

Guillem López, jurista

Després que fa dues setmanes es destapés el Catalangate, ara, casualitats de les casualitats, resulta que també han estat espiats Pedro Sánchez i Margarita Robles... Em permetreu, doncs, que  de moment passi del tema...

Joan Coromines va ser, d’una banda, un extraordinari filòleg i lingüista, un gran intel·lectual que va fer que la nostra llengua, el català, fos l’única del món, l'única, que té dos diccionaris etimològics, un de noms propis i un de noms comuns, complets en tot el seu domini lingüístic, que són l'Onomasticon i l'Etimològic.

D’altra banda, la vida de Coromines és la d’un home de llegenda, la d’un personatge extraordinari. Una combinació sorprenent entre un  científic i un lingüista de primera fila i un patriota, un activista que va participar en el complot de Garraf i en els fets de Prats de Motlló al costat d’en Macià. Que va disparar trets i que va sortir al carrer en l’alçament del 15 d’octubre de 1934.

Coromines era un home de treball il·limitat -Badia i Margarit va dir que, per al mestre, els verbs viure i treballar eren sinònims-. Coromines mateix va donar nom al seu gran projectes científic i intel·lectual: l’Ardida Piràmide. Una obra lingüística que havia d’estar construïda sobre tres pilars monumentals de la llengua catalana, L’Ardida Piràmide es componia del Diccionari Etimològic, l’Onomasticon Catalanoiae i la Gramàtica Històrica. Els dos primers projectes li van ocupar pràcticament  tota la seva vida – de fet, es diu que Coromines va començar a gestar el Diccionari Etimològic el 1922, quan només tenia 17 anys- aquesta gran dedicació va impedir que pogués acabar d’enllestir la tercera columna del seu gran projecte.  

A la lletra S, Coromines introdueix un mot que no té res a veure amb el nostre lèxic, però l’introdueix com si fos català perquè voldria que ens el féssim nostre, com a sintetitzador del desig que el poble català s’alliberi d’una vegada de la secular subordinació a què es veu sotmès. 

De ben segur, és el cas més espectacular que puguem trobar en cap diccionari de cap llengua i de cap segle; molt pocs serien capaços de prendre’s una tal llibertat impunement.

La paraula és SATIÀGRAHA i aquesta n’és la definició que fa Coromines:

SATIÀGRAHA: Desobediència civil, resistència cívica, del sànscrit satyagraha compost de agraha (el qui aferra enèrgicament) i satyam (recerca obstinada de la veritat). Procedir que posà en marxa l’Índia el 1919 sota la direcció de Ghandi i Nehru. I que fóra vital per als catalans d’imitar, puix que tenim el seny de no usar bombes ni pistoles per aconseguir la llibertat.

Parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

La frase de la setmana... Hem començat amb en Joan Coromines i acabarem també amb una frase del gran filòleg i lingüista. Un fragment de la carta que va enviar a Joan Carles I després d’haver-li atorgat la Gran cRuz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio:

“[...] jo no puc acceptar, i retorno, un premi enviat per un govern que redueix al mínim els drets de la meva pàtria, esquarterada en províncies, nega els recursos necessaris a la Universitat de Barcelona i a totes les nostres, i subvenciona els petits grups que ataquen la unitat del català, llengua única dels tres països que la parlen.”

El nostre pensament amb la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Parlem amb Josep Costa, jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya

Vull una resposta. 10a temporada. Programa núm. 387. Emès el 20 de desembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Josep Costa jurista. Exvicepresident del Parlament de Catalunya

Maria Vidal traductora i politòloga

Josep Ferrer, president Acord d’Esquerres x República Catalana

Guillem López, jurista

Davantal

Dissabte passat va tenir lloc la gran manifestació en defensa del model d’escola catalana. Milers de persones van respondre a la convocatòria de Som Escola sota el lema “Ara i sempre, escola en català”. La manifestació ha tingut un gran ressò en els diversos mitjans de comunicació, amb intensitats diferents, però la majoria amb una molt bona cobertura.

Per això, no ens ha deixat de sorprendre la pràcticament nul·la referència a una de les columnes de la manifestació unitària. Concretament a la que van convocar l’Assemblea Nacional Catalana i la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua i que va sortir del passeig de Sant Joan/València.

Des de l’ANC i des de la CAL es va creure que, abans d’integrar-se a la manifestació unitària, era molt convenient i necessari reivindicar la llengua catalana des d’una perspectiva independentista. Perquè la situació actual de la llengua catalana en general i de la immersió lingüística en particular estan provocades per la política assimiladora de l’Estat espanyol. Una política assimiladora que no entén de règims ni de sistemes polítics, sinó que forma part des de fa segles de l’ADN espanyol.

L’acte de l’ANC i de la CAL era un acte polític i reivindicatiu. Hi van participar, més enllà de les dues entitats convocants, associacions i plataformes tan destacades com USTEC·STEs (IAC), Unió Sindical dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya; la Inteersindical; El SEPEC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; la FNEC, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya o la plataforma Enllaçats per la Llengua.

Les diferents intervencions van ser molt contundents. Des de l’ANC es va manifestar “Deixem de dir que dins l’Estat espanyol podem blindar la immersió, el català a l’audiovisual, les inversions en infraestructures o qualsevol altra cosa sobre la qual legislem al Parlament, o negociem amb el govern de l’Estat. No podem blindar res, només un Estat català ens blindarà. És la independència la que ens garantirà el futur del català i de l’escola catalana“.

Des de la CAL... “Nosaltres som avui aquí per ser fidels al nostre lema: llengua, cultura i llibertat! Som aquí per plantar cara al nacionalisme espanyol, per plantar cara als repressors, per plantar cara als que voldrien que no existíssim. Som aquí per plantar cara al franquisme, als franquistes "reciclats" i al neofranquisme´. Som aquí per plantar cara al feixisme i al neofeixisme. Som aquí per plantar cara a la "quinta columna" inserida als nostres països. I som aquí per dir-los ben alt i ben clar que no podran amb nosaltres, que no han pogut mai, ni amb els militars ni amb la força de les armes i que tampoc no podran amb jutges, lleis i sentències.”

Podria ser aquest és el motiu per no aparèixer als mitjans de comunicació més importants?

El Major Trapero ha estat destituït com a responsable dels Mossos. Sempre el recordarem com el cap de la policia catalana que va fer front amb responsabilitat i amb èxit a l’atemptat del 15 d’agost de 2017.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Avui hem fet el darrer programa de l’any 2021. El programa número 387 del Vull una resposta.

Avui, en lloc de la frase de la setmana us deixarem amb unes imatges que volen ser, com sempre, de record per la gent que pateix la repressió. També, però, de compromís, de reafirmament i, per què no, malgrat tot, de positivisme,

Tornarem el gener per iniciar un nou any. Cuideu-vos molt i us desitgem que passeu el millor Nadal possible i, encara que siguin dies de festa...

Que tingueu una molt bona feina!