dissabte, 7 de maig del 2022

Eduard Toda, el redescobridor de l’Alguer. Carles Emili MONTAÑÈS, artífex de l'electrificació del pla de Barcelona. Entre fogons i baguls, menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII

 

La CLAU de la nostra història. Programa 190. Emès el 4 de maig de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a la CLAU de la nostra història. Programa 190.

Fa més de cent anys, els mesos de febrer i març de 1919, es va produir La Vaga de La Canadenca que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.

Avui, a la secció de Catalans Il·lustres parlarem de Carles Emili Montañés, l’enginyer català que va tenir la gran visió de crear centrals hidroelèctriques que permetessin la substitució de les màquines de vapor de les fàbriques de Barcelona per motors elèctrics, així com el trasllat de les fàbriques de Barcelona cap el Vallés.

L’any 1911, va fundar amb el doctor Fred Stark Pearson fundava, a Toronto, El Canadà, l’empresa Barcelona Traction (Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona). A causa del seu origen canadenc, l’empresa va ser coneguda popularment com La Canadenca i va arribar a controlar el 90% de la distribució elèctrica de Catalunya.

La vaga de la Canadenca es va iniciar el febrer de 1919, quan l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de La Canadenca, va voler acomiadar 8 treballadors administratius de les seves oficines. Tots els treballadors del ram laboral de l’empresa van anar a la vaga convocats per la CNT, sindicat majoritari a Catalunya en aquell època i que, a partir del 5 de febrer, van paralitzar pràcticament la ciutat de Barcelona.

La resposta a la vaga va ser una dura repressió, la detenció de dirigents obrers i sindicals i la declaració de l’estat de guerra, que suposava la suspensió de les garanties constitucionals.

El 19 de març, Salvador Seguí (El Noi del Sucre) va arribar a un acord amb els representants patronals que preveia la readmissió dels treballadors acomiadats i la millora  en les condicions laborals. L’acord només va durar 4 dies, ja que els militars es van negar a alliberar els 79 vaguistes empresonats. Davant d’això, els sindicats van respondre amb la vaga general que es va estendre a tot Catalunya.

Finalment, el 3 d’abril de 1919 el govern central va aprovar l’establiment de la jornada màxima de vuit hores (una llarga reivindicació obrera). Al llarg de la primera setmana d’abril es va normalitzar tota la situació i els obrers van tornar als seus llocs de feina.

Final

La frase de la setmana de Napoleó Bonaparte

"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."

Tornarem la setmana que ve amb noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada