Convidats:
Albert Martín, Membre de la Comissió de seguiment de l'Observatori Ciutada contra la Corrupció. Màster en Administració Pública. Ha estat gerent de Salut Pública
i Consum i director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona.
També ha estat director General d’Innovació i Organització de l’Administració
de la Generalitat de Catalunya
Natàlia Esteve, advocada
Francesc Abad, analista polític
El 8 de juliol de 1922, a la seu del CADCI, es va
fundar el primer partit independentista català, el segon més antic d’Europa,
després del Sinn Fein irlandès.
Estat Català no va ser pensat estrictament com un
partit polític, sinó com una plataforma militar i cívica de defensa. Francesc
Macià va ser-ne el seu líder. Treballava per la unitat cívica, social i
política i per a la preparació d’un exèrcit català que consideraven
imprescindible per defensar la independència després de proclamar-la.
Gràcies a la lluita contra la dictadura de Primo de
Rivera, el separatisme assolí un protagonisme destacat. Les accions
propagandístiques dels escamots (dirigits per Cardona i Pagès) i el fracassat
complot de Garraf (1925) contra Alfons XIII; l’emissió de l’emprèstit Pau
Claris i el viatge de Macià a la URSS, per a la recollida de fons; i, sobretot,
malgrat el trencament entre Macià i Cardona, l’acte propagandístic
internacional que suposà el judici a París el gener de 1927 arran dels fets de
Prats de Molló, convertiren la figura de l’Avi en el símbol de la lluita contra
la dictadura.
En el judici de París, tots els detinguts van fer-ne
una defensa totalment política. No van negar mai els fets, sinó que els van
justificar. Aquestes són algunes de les paraules amb què es van defensar:
“Els
conjurats catalans representen la pervivència de l’esperit rebel de la
Catalunya oprimida. Històricament, Catalunya ha resistit sempre violentament a
ésser governada i fins a l’adveniment de la dictadura militar de Primo de Rivera,
passant per l’odiós regnat de Felip V, botxí de les darreres llibertats
catalanes, hom no troba més que pàgines de revolta, de violència i de sang en
la nostra història amb Espanya. [...]va
exposar que l’acció es devia al desig d’assolir una “República Catalana
Independent [...] que anàvem a implantar per la violència, ja que és aquest
l’únic mitjà pel qual Espanya pot entrar en raó”.
Després de l’èxit de la gira americana amb
l’aprovació a l’Havana (1928) del primer text constitucional per a una República
Catalana independent, Macià aprofità el seu carisma per a liderar la formació
d’ERC, i proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana, del fundador d’Estat Català
i president de la Generalitat Francesc Macià
“El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat
de combat només serveix per tapar covardies.”
Acabem el programa amb el pensament posat en tota la
gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem
a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona
feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada