Situació actual del català. Factors que hi incideixen

 

Tal com us deia al final de l'anterior article "Bilingüisme social= subordinació i substitució del català pel castellà" no tot, malgrat ser-ne un element clau, és culpa de la política del bilingüisme.  Hi conflueixen diversos factors. Tot seguit, i de manera sintètica, us en cito uns quants:

1.         No tenim sobirania. Tampoc sobirania lingüística

2.        Tenim un estat a la contra. Torpedina tots els elements estratègics que podrien millorar la    situació de la llengua

3.     La globalització, i una de les seves principals conseqüències: la demografia. En els     darrers 20 anys han arribat a Catalunya prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300 llengües diferents.

a.     Del 2000 al 2008:  930.000 persones vingudes de fora

b.     Del 2009 al 2014:  650.000      “                “         “    “

c.     Del 2015 al 2020:  890.000      “                “         “    “

                                          i.     TOTAL EN 20 ANYS: 2.470.000 persones vingudes de fora

4.     Model social i econòmic imperant d’un capitalisme salvatge que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis. Tal com diu l’economista Miquel Puig:

 “Es creen llocs de treball poc qualificats i mal remunerats en un país que té molts universitaris. Hi ha una distorsió: els universitaris no troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.”

Un fet que comporta molta immigració i salaris baixos; en paraules també de Miquel Puig:

“Hem estat víctimes d’una estafa colossal. Ens han convençut que per a poder ser competitius hem de ser un país de salaris baixos. Això és absurd, perquè tant a Espanya com a Catalunya hi coincideixen cinc fenòmens. Primer, una taxa de natalitat baixíssima. Segon, una taxa de graduació universitària altíssima; és a dir, hi ha pocs joves i més de la meitat estudien a la universitat. Tercer, som al millor mercat del món, que és la Unió Europea. Quart, tenim una tradició industrial que no hem perdut mai. I cinquè, aquí hi ha hagut un mannà turístic colossal; es podria pensar que en un país on hi ha tanta demanda de gent, la mà d’obra hauria d’anar cara… Doncs no, tornem, a ser un país de mà d’obra barata. Sempre hi haurà algú disposat a fer la feina en les condicions que sigui.”

5.     Tot plegat comporta una segregació urbanística. Barris sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix. 

6.     Arran també de les conseqüències que es deriven dels dos punts anteriors, la immigració viu en una situació totalment inestable , tant des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua imprescindible per viure a Catalunya.

7.    Retallades educatives que han provocat, entre moltes altres coses, l’eliminació de les aules d’acollida, bàsiques per als infants o joves que arriben al país.  

8.     Model d’immersió irreal que s’ha anat deteriorant progressivament amb el pas dels anys (responsabilitat totalment nostra) i que ha acabat amb aquestes dades oficials de l’ús del català a l’escola en el període dels 15 anys últims:

            Fa 15 anys, un 63% del professorat emprava la llengua catalana amb el grup                     classe. Actualment el percentatge ha descendit fins al 48%.

            Fa 15 anys, un 58% del grup classes emprava el català amb el professorat.                         Actualment e percentatge és del 39%.

            Fa 15 anys, un 67% emprava el català en els treballs en grup. Actualment, el                     percentatge és del 21%.    

9.     Referents juvenils escassos. Super 3. Canal K3. Canal 3XL (16 a 25 anys) Poca presència a les plataformes YouTube, Tik Tpok, Instagram. Pocs influencers

10. Ha quedat demostrat que a mitjans del segle XX l’ús del català com al llengua familiar era molt majoritari. En poc més de 75 anys i com a conseqüència de tot el que hem anat enumerant, actualment només un terç de les famílies usen el català com a llengua habitual.

11. El canvi de llengua... Només un 12% dels catalanoparlants mantenen el català en una conversa bilingüe.