Convidats:
Josep Maria Virgili i Ortiga Catedràtic d'institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.
Davantal
Han passat tres mesos de les eleccions espanyoles. Més de dos mesos des de la conferència del president Puigdemont en què va anunciar les condicions de Junts per Catalunya per negociar la investidura de Pedro Sánchez. El rellotge no s’atura i la data del 27 de novembre és cada dia més a prop.
Investir
o no investir Pedro Sánchez? Crec que la resposta a la pregunta la trobarem si
analitzem que és el millor per al moviment independentista. Què és el que ens
fa avançar, i en millors condicions, cap a la independència.
Els
membres del Consell de la República van votar majoritàriament de promoure el
bloqueig a la investidura, si bé és cert que només hi van participar un 4,5%
del cens, és a dir, 4.021 vots d'un total de 90.484 possibles. Toni Comín ,
però, ja va advertir que "Qui negocia són els partits, no el Consell, i la
consulta no vincula els partits".
Fem
una mica de política ficció i suposem que l’amnistia, que Sánchez va defensar
davant el Comitè Federal del PSOE “por el
interés de España y en defensa de la convivencia entre españoles” és
suficientment àmplia i beneficia tots els represaliats de procés
d’independència. Suposem també que s’acaba acceptant un mitjancer internacional
amb coneixements i prestigi que serveixi per guiar el procés, tant pel que fa a
l’estratègia com al contingut. Suposem també que. concessions per part de l’Estat espanyol sobre
rodalies i dèficit fiscal. Si tot això esdevingués una realitat, seria bo per
l’independentisme investir com a president Pedro Sánchez?
Continuem
amb la política ficció i imaginem ara què passaria si finalment Sánchez no és
investit i l’Estat es veu obligat a repetir les eleccions. Quins en serien els
resultats?
Unes
noves eleccions espanyoles afavoririen el bipartidisme. És a dir, probablement
hi hauria una afebliment de Sumar i de Vox que enfortirien una mica més el PP i
el PSOE. Els resultats més possibles podrien ser que, més o menys, es mantingués
la situació actual (triomf per la mínima del PP) o que el PP s’aprofités de les
concessions del PSOE en les negociacions fallides amb Puigdemont i obtingués uns
resultats molt clars que li permetessin formar govern. Tornant a la pregunta
anterior: aquesta situació seria bona per a l’independentisme?
¿Cal
aprofitar, doncs, l’escletxa que s’ha obert, que ningú podia imaginar el 23 de
juliol passat, i aprofitar la debilitat de l’Estat per fer avançar
l’independentisme?
Alguns
ens direu que si Junts acaba investint Sánchez, augmentarà la divisió en el món
independentista... possiblement, però és que si s’acaba blocant la investidura
no es produirà també aquesta divisió?
En
el programa d’avui, però, no parlarem d’investidura, parlarem de llengua des d’una
perspectiva que encara no hem tractat en
aquest programa... el de la qualitat lingüística.
En parlem tot seguit amb els nostre convidat. Som-hi Comencem!
Final
Marxem
amb la frase de la setmana de l’escriptor, professor i autor de gran obres
d’autoajuda el nord-americà Napoleon
Hill
Posa el peu sobre la por i no et
preocupis pel que els altres pensin, facin o diguin
Celebrant
la tornada a casa de Valtònyc, continuem marxant amb el pensament posat en la
nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.
Tornem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada