Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 240
El 14 d’octubre de 2019, es feia pública la sentència del judici
al procés independentista català. La resposta política a les sentències des de
les institucions es va limitar als discursos i a animar la gent a
mobilitzar-s’hi en contra. La resposta ciutadana va estar liderada per l’ANC,
Òmnium i els CDR. Va prendre un especial protagonisme un moviment que va
aparèixer a les xarxes un mes abans amb el nom de Tsunami Democràtic.
L’aparició d’aquest nou actor dins del moviment independentista va
sorprendre pràcticament tothom. En el seu manifest es presentava com una
resposta dels ciutadans a la sentència de l’Estat espanyol. Una resposta
fonamentada en la lluita no violenta i la desobediència civil.
Ja des del primer moment, l’independentisme de “a peu” va rebre el
Tsunami amb opinions per a tots els gustos, des dels que el veien
com la iniciativa que estaven esperant per guanyar la independència, fins als
que mostraven clarament el seu escepticisme ja que suposaven que el moviment s’havia
gestat en reunions que havien mantingut les forces independentistes amb el
president Puigdemont i també amb Marta Rovira i Anna Gabriel. El suport que,
immediatament, va rebre de la gran majoria dels polítics independentistes de
tots els colors feien augmentar el dubte.
El 14 d’octubre de 2019, el Tsunami va convocar la que seria la
seva acció més contundent i espectacular: milers de persones es van mobilitzar
i van arribar a col·lapsar l’aeroport del Prat. Uns dies després ho van fet a
l’autopista de la Jonquera. Van ser dues accions molt potents, si bé, com van
apuntar algunes veus crítiques, Tsunami va desconvocar ambdues accions abans
que provoquessin realment problemes importants. Després de l’acció fallida en
el clàssic Barça-Madrid del 18 de desembre de 2019, es va produir un llarg
silenci fins al 14 de febrer que va
publicar la seva darrera piuladas:
Tsunami Democràtic continuarà proposant accions
de protesta noviolenta i de desobediència civil massiva mentre les reclamacions
majoritàries de la societat catalana no siguin ateses. Comença la segona onada.
Des de llavors, silenci. La segona onada no ha arribat mai, ni
tampoc no hem tingut cap més missatge de Tsunami Democràtic.
Tsunami Democràtic ca ser només un instrument polític per
controlar i canalitzar les reaccions ciutadanes post sentència? Algunes
realitats semblen reforçar aquesta opinió: Suport de pràcticament tots els
polítics. Accions espectaculars, però inacabades. El silenci i la inacció del
Tsuami coincideix amb la investidura de Pedro Sánchez. El mateix lema del
moviment, “Sit and talk”, mai no havia estat utilitzat ni defensat pel moviment
independentista. Mai no ho va fer, ni al carrer ni a les urnes. El “sit and
talk” coincidia molt més amb les tàctiques dels diferents partits i polítics
independentistes.
Final
La
frase de la setmana és d’un personatge de ficció... “El mussol”, l’enemic de superherois
com Spider-Man i la Gata..
"El
vent bufa molt més fort quan més a prop estàs d’arribar al cim de la muntanya”
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada