Canal Vull una resposta a YouTube
Benvingudes
i benvinguts a la primera CLAU de la temporada . Programa 239
El
passat diumenge es van complir 83 anys de l’assassinat de Lluís Companys i
Jover, president de la Generalitat de Catalunya. L'únic president de govern
elegit democràticament que va morir executat a mans de l'estat espanyol.
Advocat,
periodista i polític. La veu defensora dels rabassaires. Regidor de
l’Ajuntament de Barcelona. Primer president del Parlament català republicà. Ministre espanyol de Marina... L’1 de gener de
1933, després de la mort de Francesc Macià va ser escollit el 123è president de
la Generalitat amb cinquanta-sis vots a favor, sis en blanc i l'abstenció dels
diputats de la Lliga. En el discurs d'investidura va pronunciar la seva
coneguda frase: "Totes les causes
justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a
nosaltres.
Protagonista
principal dels fets del 6 d’octubre de 1934, va ser condemnat a trenta anys de
reclusió al penal situat a El Puerto de Santa María, a Cadis. El 16 de febrer
del 1936, amb la victòria del Front Popular a les eleccions a Corts, Companys
va ser amnistiat i va recuperar la presidència de la Generalitat.
El
juliol de 1936, després que s’aconseguís ofegar el cop d’estat a Catalunya,
Companys va presidir la Generalitat durant la guerra espanyola. En els primers
mesos, Companys i el seu govern van salvar el patrimoni artístic i les vides de
molts eclesiàstics, i van autoritzar una expedició catalana a Mallorca per
mirar, sense èxit, d'alliberar l'illa dels militars revoltats.
Després
de superar els Fets de Maig de 1937,va ser ratificat com a president pel
Parlament de Catalunya . Amb la caiguda de Barcelona el 26 de maig de 1939,
Companys es va exiliar la Baule-les-Pins, a la Bretanya. El 13 d'agost del
1940, la Gestapo deté el president a la seva residència i el trasllada a la presó de La Santé, a París. El 29 de setembre,
la Gestapo, el condueix fins a Irún i el lliura la policia franquista.
És
torturat als calabossos de Madrid i conduït a Barcelona on l’espera un consell
de guerra sense cap mena de garantia i amb una sentència ja escrita. El 14
d’octubre és condemnat a mort i la matinada del dia 15 d’octubre de 1940 és
executat al castell de Montjuïc Va voler morir descalç, trepitjant la terra i
al crit de “Per Catalunya!”.
Vuitanta-tres
anys després, cal seguir honrant la seva memòria, la del president republicà,
catalanista i antifeixista que va ser sempre fidel a la frase que va pronunciar
el dia de la seva elecció com a president de la Generalitat: "Sigui el que
sigui el que ens porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo
estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República, per la
llibertat".
Final
La frase de la setmana de l'empresari Henry Ford
Quan tot sembla anar contra teu, recorda que
l’avió s’enlaira sempre contra el vent.
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada