Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube
Convidats:
Marcel A. Farinelli historiador
alguerès. Especialista en la història contemporània de les illes de Sardenya i
Còrsega . Ha publicat els llibres El feixisme a l'Alguer. Història de l'Alguer
i Antoni Simon Mossa, l’Alguer i Sardenya durant el franquisme.
Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra
història. Programa 254
El doctor cum laude
en dret per la UPF. Pere Ripoll és el responsable del descobriment del Llibre dels vuit senyals, escrit el
segle XV, un manuscrit que recopila les primeres normes de la Generalitat catalana que demostra que ja en el segle XIV el poder reial a Catalunya
estava supeditat a les decisions de les Corts.
Aquest manuscrit estava mal catalogat a l’arxiu de la
Corona d’Aragó, que va rebre erròniament aquest nom en el segle XIX. En
realitat era l’Arxiu del rei a Barcelona, on també van anar a parar els
documents de la Generalitat quan els decrets de Nova Planta la van abolir
després del 1714.
La recopilació de les normes en el Llibre dels vuits senyals demostra que la Generalitat era una
institució separada de la corona, amb un dret propi que l rei no podia ni
modificar ni abolir. En l’època
medieval, a Castella, les comissions estamentals tenien una naturalesa
completament diferent a la que tenien a Catalunya. Allà estaven al servei del
rei. En canvi, a Catalunya, la Diputació del General, l’origen de la
Generalitat, estava al servei dels mateixos estaments.
“És a partir d’aquí que es comença a crear una hisenda i
un entramat institucional paral·lel al de l’autoritat reial, però no al seu
servei, sinó al servei del general de Catalunya, que és el populus”, indica Ripoll. El
seu contingut: documents sorgits de les corts, normes que s’hi havien
pactat i que establien el funcionament de la Diputació del General (aquest
general entès com la cosa pública, tal com es repeteix moltes vegades en els
documents).
Pere Ripoll explica que “a Castella fan un ús més
absolutista del poder. Si bé hi havia pactisme i el rei i les corts pactaven
les lleis, els reis castellans consideraven que les pragmàtiques, les normes
que podien promulgar, tenien el mateix nivell que les lleis de rang general
aprovades per les corts. Les podien modificar i fins i tot les podien abolir.
Això, a Catalunya, estava prohibit. A Catalunya, la potestat normativa del rei
era inferior a les constitucions aprovades a les corts. Són dos models
totalment oposats d’entendre la política”.
Això era així perquè la Generalitat havia anat creant una
institució paral·lela a l’autoritat reial. Les normes definien clarament que
ningú de l’entorn de la monarquia podia formar part de la Generalitat ni es
podia entremetre en els seus afers. “Sobretot, es deixa molt clar que els
diners només poden ser recaptats, gestionats i gastats per la Generalitat. Així
és com es va creant la institució, amb uns poders propis”, remarca Ripoll.
Quan es decideix fer una primera compilació del dret
català, el rei Ferran dit d’Antequera vol que aquesta estigui a l’arxiu reial,
perquè considera que la monarquia és una institució eterna que no pot acabar
mai, mentre que si els documents els guarda la Generalitat es poden perdre,
perquè considera que aquesta és una institució que es pot abolir.” Immediatament,
els diputats de la Generalitat van recopilar la normativa per demostrar al rei
que la Generalitat tan sols es podria abolir si els estaments ho volguessin.
“Deixen clar que existeix una autonomia pròpia i amb un règim jurídic propi.”
Final
La frase de la setmana del filòsof danès del segle XIX
Søren Kierkegaard
“Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix
a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és
veritat."
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir
plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada