dijous, 22 de febrer del 2024

L'independentisme en l'obra de Salvat-Papasseit, conversa amb Jordi Bilbeny. Els grups de català Xerrem Amèrica, conversa amb Rodrigo Alves

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 19 de febrer de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Jordi Bilbeny, Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Cap de Recerca de l’Institut Nova Història

Rodrigo Alves, brasiler, activista de la llengua i la cultura catalanes. President del Casal Català del Brasil, creador d’Aquí Catalunha, primer mitjà de notícies en llengua portuguesa dedicat a Catalunya i impulsor i guia del Xerrem Amèrica, els grups de conversa del Xerrem Junts de la CAL a Amèrica del Sud

Davantal

En el programa d'avui tindrem dues entrevistes. 

Enguany es compliran cent anys de la mort del poeta Joan Salvat Papasseit. Salvat va morir molt jove, tenia només trenta anys. Va néixer el 1894 i des del 1901 va viure a l’Asilo Naval Español. Dels 12 als 23 anys va ser un home d’oficis diversos, des d’aprenent d’adroguer fins a vigilant nocturn al moll.

Cap al 1914 iva ingressar a la “Juventud Socialista” i va començar a escriure a publicacions revolucionàries com Los Miserables, la Justicia Social i Sabadell Federal. En els primers temps, escriu en castellà, sota el pseudònim de Gorkiano. El 1918 escriu Humo de fàbrica, on ens trobarem un escriptor de llengua i bagatge cultural espanyol.

El seu primer poema català és Columna vertebral: Sageta de foc del 1917 Escriu i publica diversos textos programàtics Sóc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista (1920).

La seva obra poètica la integren sis títols: Poemes en ondes hertzianes (1919), L'irradiador del port i les gavines (1921), continuador de l'anterior però on s'aprofundeixen les troballes del futurisme; Les conspiracions (1922), llibre que conté vuit poemes d'inspiració nacionalista escrits durant la seva estada al sanatori de La Fuenfría (Cercedilla), La gesta dels estels. El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós, i, finalment, Óssa Menor: fi dels poemes d'avantguarda (1925).

Quina va ser la ideologia política de Salvat-Papasseit? Va ser àcrata? Va tenir alguna mena d’ideologia política? Va ser un independentista declarat i compromès o només va estar enamorat dels pits de les dones? El llibre de Jordi Bilbeny, L’independentisme de Salvat-Papasseit ens ho deixa molt clar.

Salvat era un anarquista convençut, però no s’ha explicat mai com la conseqüència d’aquesta creença el portà finalment a l’independentisme. Tota l’obra poètica de Salvat Papasseit des que abandona el pseudònim Gorkiano respira, en major o menor grau, la lluita d’amor al país i a la seva llibertat. A les Conspiracions i a Missió per Catalunya, però també a Poemes en Ondes Hertzianes a L’irradiador del port i les Gavines, a Les Gorges, a Cançó futura...

En la segona entrevista d’avui parlarem amb el Brasil, amb Rodrigo Alves, activista de la llengua i la cultura catalanes en aquelles terres de Sud-amèrica, però també president del Casal Català del Brasil, creador d’Aquí Catalunha, primer mitjà de notícies en llengua portuguesa dedicat a Catalunya i impulsor i guia del Xerrem Amèrica, els grups de conversa del Xerrem Junts de la CAL a Amèrica del Sud.

En parlem tot seguit amb el nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Joan Salvat-Papasseit: 

"La invasió, ¿no és un fet? L'escarni, ¿no és constant?... Feu-vos, doncs, un gran mèrit d'ésser separatistes".

Marxem amb  el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada