Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alpe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alpe. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de desembre del 2022

L’activisme LGBTI. La Gaiestelada, conversa amb Alpe Conceptes. Via Laietana, 43, tortura i repressió. Estratègies de Bildu i ERC... Pragmàtics? Possibilistes? Botiflers?

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 12 de desembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar 


Convidats:

Alpe Conceptes,  artista i activista LGBTI

Josep Ferrer, president AExRC

Gerard Sesè, politòleg, actor i cantautor

Davantal

Fa 20 anys, va néixer la Comissió de la Dignitat que, des de llavors, ha tingut un paper destacat en la recuperació de la memòria històrica a Catalunya, mantenint una activitat constant d'homenatge i de reivindicació de les víctimes de la dictadura franquista.

Des del 1939, milers de persones hi han passat per l’anomenada “casa dels horrors” de Via Laietana. Des de lluitadors antifranquistes de totes les ideologies, fins a persones que simplement eren contraris a la dictadura. Socialistes, comunistes, anarquistes, nacionalistes sindicalistes, catalanistes i un llarg etcètera perquè no podem oblidar la republicana “ley de vagos i maleantes” del 1933 que el franquisme va modificar el 1954 per tal d’incloure-hi la repressió dels homosexuals. El 1970 aquesta llei era derogada i substituïda  per la llei de perillositat social i rehabilitació que permetia el control dels elements que el franquisme considerava “antisocials” i que incloïa la prostitució, l’homosexualitat, la mendicitat, els immigrants il·legals, el poble gitano i tot aquell que el règim considerés perillós des del punt de vista moral o social.

El principal centre de tortures de la dictadura de Primo de Rivera i sobretot del franquisme a Catalunya, a càrrec de la Brigada Político-Social no va aturar les seves sinistres i tenebroses funcions amb l’arribada del règim del 78. Les detencions, els maltractament i les tortures han continuat formant part d’aquesta “casa dels horrors”.

Al cap de tres anys el 2005, ja van organitzar la primera roda de premsa per exigir que la comissaria de la Via Laietana es convertís en un espai de memòria. L’1 de juny de 2017, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició per convertir la comissaria de Via Laietana en un centre memorial de la repressió franquista. hi van votar tots els grups a favor excepte el PP, que llavors era al govern i que va impedir el traspàs de Via Laietana  a les institucions catalanes i convertir-la en museu.

Des del 2019 el govern de l’Estat està format pel PSOE i els Comuns, dos dels partits que van votar a favor de la proposició de 2017. A l’ajuntament de Barcelona també hi manen els Comuns. A la Generalitat, governa ERC i fins fa ben poc també hi eren els de Junts per Catalunya, dos partits que també estan pel trasllat i conversió de Via Laietana. No hi ha, però, voluntat política de complir amb el compromís assumit el 2017. La pressió popular, però, continua i continuarà fins aconseguir que Via Laietana 43, esdevingui un Centre de Memòria de la Tortura i la Repressió Política, del franquisme i del postfranquisme.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor George Orwell

Poden forçar-te a dir el que ells vulguin, qualsevol cosa, però no tenen cap manera de fer que t’ho creguis. Dins teu mai no podran entrar-hi.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tot la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!


divendres, 7 de maig del 2021

17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBIfòbia. Reforma constitucional? El vot particular dels dos jutges del TC

 

Convidats

Alpe,  artista i activista LGBTI

Francesc Abad,  analista polític

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes.

Excepcionalment, el Vull una resposta d’avui no és, com sempre, en directe. Per raons tècniques, l’estem gravant dilluns 3 de maig. La darrera notícia que tenim, doncs, de les converses per formar govern potser, quan ens estigueu veient, hauran canviat.

Avui per avui, ERC ha manifestat que hi ha hagut un punt d’inflexió en les converses que els fa albirar un principi d’entesa en els propers dies o, fins i tot, hores properes. Això, sí, com ja és habitual, l’opinió de JxCat és del tot diferent perquè han negat que hi hagi ni cap punt d’inflexió, ni cap entesa estratègica.

L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat per al 7 i 8 de maig el Congrés d’Independències Unilaterals. S’hi estudiaran els processos d’independència de les repúbliques bàltiques i d’Eslovènia perquè, segons l’Assemblea, els seus processos són similars al de Catalunya i temporalment propers.

Si bé és cert que hi ha certes similituds entre els procés català i els d’aquestes, ara, repúbliques independents, no és menys real que també hi ha força diferències.

Dins de la URSS, els països bàltics eren repúbliques que tenien totes les estructures i poders d’un Estat (legislatiu, judicial i executiu).  El seu grau d’autonomia era molt superior en tots els aspectes (econòmic, financer, polític, cultural...) al que pugui tenir ara Catalunya, cosa que els va permetre garantir de manera efectiva el control del territori.

En el cas d’Eslovènia, un element molt important a tenir en compte i que va ser decisiu per a exercir el control del país, va ser que a Eslovènia existien les anomenades Forces de Defensa Territorial, que significaven una relativa estructura militar que li podia permetre encarar la defensa de la República en cas d’agressió.

Quan Eslovènia va declarar la independència, el govern eslovè ja havia posat en acció el seu pla d'agafar el control dels punts fronterers de la república i l'aeroport internacional a Brnik. El personal encarregat dels punts fronterers era, en la majoria dels casos, eslovè, així els eslovens simplement van haver de canviar d'uniformes i insígnies, sense cap enfrontament.  Una vegada controlat el territori van poder esperar durant pocs mesos el reconeixement diplomàtic internacional.

Cal no oblidar tampoc, la Guerra dels deu dies entre tropes eslovenes i iugoslaves que van costar, entre ambdós bàndols, un total de 62 morts i centenars de ferits.

El 17 de maig de 1990, l’Organització Mundial de la Salut decidia desclassificar l’homosexualitat com a trastorn mental. El 2004 es va declarar el 17 de maig el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia per cridar l’atenció sobre la violència i la discriminació que viuen les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals i totes les altres persones amb orientacions sexuals diverses, identitats o expressions de gènere i sexe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del “Dietari de prudències” de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany:

“La veritat necessita ser dita perquè si no es diu no existeix. No existeix una veritat interior diferent de la veritat que es parla, i així hem aprés a mentir-nos, a simular, a tenir por del risc de les paraules.“

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 26 de març del 2021

"Gestionar sin prisas". La Gaiestelada. Un somriure pels colors del nou país. Pere Aragonès serà el nou president de la Generalitat?

ETV Llobregat i Terra Mar 

Convidats

Gabriel Ginebra,  Creador del #ManagingIncompetence, Gestió de la Incompetència, Conferenciant i Coach i pare de 7 fills, que encara viuen tots a casa. Autor de “Gestionar sin prisas”

Núria Vilajeliu,  organitzadora d’actes

Alpe, Artista. Actvista LGBTI  

Davantal

Demà hi haurà la primera sessió d’investidura de Pere Aragonès,  candidat a la presidència de la Generalitat. De moment ja sabem que la CUP hi votarà a favor. Així ho ha decidit la militància de les onze organitzacions que han participat en les assemblees parlamentàries. El resultat final ha estat del 59,31% dels vots a favor de donar suport a Pere Aragonès.

Tot i així és ja pràcticament segur que Pere Aragonès no serà escollit president demà. Junts ja ha fet públic fa uns minuts que s’abstindrà en aquesta primera votació. L’acord amb Junts x Catalunya encara està força verd. 

Jordi Sánchez ja ho va avançar en la seva conferència quan va manifestar que “Les urgències d’aquest país no es resolen amb un acord d’investidura. L’estabilitat ens requereix a tots un acord de legislatura”. Els principals problemes estan, en primer lloc, en la manca de confiança i en els grans dèficits de lleialtat que viuen les formacions polítiques independentistes des de fa ja molt de temps. 

També caldrà veure com es resolen dues estratègies en el camí cap a la independència força diferents i que ERC (i també la CUP, aquesta amb una pinça al nas), més enllà de les mesures socials força encertades i del tot assumibles per Junts, han remarcat que es basa en la creació d’una taula de direcció estratègica, que estaria per sobre del Consell per la República; en continuar amb la Mesa de diàleg amb Madrid almenys fins 2 anys més i, finalment, si no hi ha resultats... i aquí ve una demostració de llenguatge polític, de com es poden dir moltes coses sense dir res concret). “La CUP i ERC ens comprometem a generar les condicions i els acords necessaris perquè puguem plantejar el nou embat democràtic, durant aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l’independentisme valori com la més adequada derivada dels principis de consens estratègic i d’acumulació de forces socials i polítiques suficients per fer-lo efectiu, prioritzant la via del referèndum d’autodeterminació.”

Potser el principal desacord a superar és el paper que ha de tenir en aquesta estratègia el Consell per la República, l’eina més important de què podem disposar si finalment tots els partits i totes les organitzacions, és a dir tot el moviment independentista, li dóna suport incondicionalment. Cosa que no han fet fins ara.

Viure amb pressa... Treballar amb pressa... Decidir amb pressa... Acceleració, estrès... incompetència....

Estàs tenint un dia estressat? Com va ser ahir, com serà demà? Si vius sota pressió més d'un dia a la setmana, tens un problema, La pressa torna incompetents als professionals amb més talent.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Laurence Peter... El principi de Peter...

En una organització les persones que fan bé la seva feina són promocionades a llocs de més responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d'incompetència.

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Dijous que ve no tindrem el Vull una resposta. Tornarem el 8 d’abril. 

Que tingueu molt bona Pasqua i sobretot cuideu-vos molt. 

Que tingueu molt bona feina!