Pau Juvillà sense escó des del 28 de gener. L'esquerra del segle XXI. Projecte de llei de reforma constitucional

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 7 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats 

Dolors Feliu,  jurista

Josep Ferrer, president d’Acord d'Esquerres per la República Catalana

Davantal

Nota

El Vull una resposta és, habitualment en directe. Aquest programa, però, de manera excepcional, es va gravar el 4 de febrer. Això afecta a la part inicial del davantal, ja que, com s’ha conegut després,  Pau Juvillà va ser donat de baixa el dia 3 de febrer a la tarda amb efecte 28 de gener. Per tant, tota l'actuació política entre 28 de gener i 3 de febrer no va ser una simple "posada en escena" en el sentit que dona a entendre el text.

És exactament igual si la presidència del Parlament és de Roger Torrent o de Laura Borràs. És exactament igual si la secretaria general és de Xavier Mundó o d’Esther Andreu. El resultat és el mateix: la sobirania del Parlament se sotmet als dictats d’una administració electoral. Més encara... Pau Juvillà va ser donat de baixa el 28 de gener, el mateix dia en què ho va requerir la Junta Electoral Central. Abans que s’iniciés tota la posada política en escena.

Avui també parlarem de dues propostes que ha posat sobre la taula Acord d’Esquerres per la República Catalana. La primera sobre la reformulació del paper de l’esquerra en el segle XXI i la segona sobre una possible proposta de llei de reforma constitucional.

Sobre la primera proposta, AExRC manifesta que “Els principis bàsics de l’esquerra transformadora del s.XXI han de ser els drets nacionals i culturals dels pobles, un major empoderament ciutadà i el principi de subsidiarietat, així com la denúncia dels nacionalismes imperialistes.”

Afirmen també que “Cal denunciar la pretesa contraposició entre drets nacionals i drets socials. Ben al contrari, ambdues reivindicacions són perfectament compatibles i fins i tot complementàries, ja que per assolir millores socioeconòmiques satisfactòries cal el ple autogovern i la plena disposició dels recursos propis.”

La segona proposta seria la de presentar, debatre i aprovar al Parlament de Catalunya una proposta de reforma de la Constitució espanyola. Una proposta que modifiqués o eliminés punts dels articles 1 i 2 de la Constitcuión. Que inclogués el dret d’autodeterminació.

Com deia Eugeni Xammar:

“Dels meus contactes amb Irlanda i amb irlandesos durant la Primera Guerra Mundial n’havia quedat indeleblement impresa al meu cervell una fórmula sentida mil vegades: “La dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda. Les dificultats ‘Espanya serien l’oportunitat de Catalunya?”

El debat al Parlament, a la societat catalana i espanyola serviria per obrir una gran esquerda en el règim monàrquic del 78?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Any Joan Fuster. L’aforisme de la setmana...

Hi ha dues menes de cristians, de fet, dues menes de professar qualsevol ideologia. Els qui prefereixen recordar la frase de Mateu “aquell qui no està amb mi està contra mi.” I els qui creuen en la frase de Lluc “qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres,”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBIfòbia. Reforma constitucional? El vot particular dels dos jutges del TC

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 6 de maig de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

 

Convidats

Alpe,  artista i activista LGBTI

Francesc Abad,  analista polític

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes.

Excepcionalment, el Vull una resposta d’avui no és, com sempre, en directe. Per raons tècniques, l’estem gravant dilluns 3 de maig. La darrera notícia que tenim, doncs, de les converses per formar govern potser, quan ens estigueu veient, hauran canviat.

Avui per avui, ERC ha manifestat que hi ha hagut un punt d’inflexió en les converses que els fa albirar un principi d’entesa en els propers dies o, fins i tot, hores properes. Això, sí, com ja és habitual, l’opinió de JxCat és del tot diferent perquè han negat que hi hagi ni cap punt d’inflexió, ni cap entesa estratègica.

L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat per al 7 i 8 de maig el Congrés d’Independències Unilaterals. S’hi estudiaran els processos d’independència de les repúbliques bàltiques i d’Eslovènia perquè, segons l’Assemblea, els seus processos són similars al de Catalunya i temporalment propers.

Si bé és cert que hi ha certes similituds entre els procés català i els d’aquestes, ara, repúbliques independents, no és menys real que també hi ha força diferències.

Dins de la URSS, els països bàltics eren repúbliques que tenien totes les estructures i poders d’un Estat (legislatiu, judicial i executiu).  El seu grau d’autonomia era molt superior en tots els aspectes (econòmic, financer, polític, cultural...) al que pugui tenir ara Catalunya, cosa que els va permetre garantir de manera efectiva el control del territori.

En el cas d’Eslovènia, un element molt important a tenir en compte i que va ser decisiu per a exercir el control del país, va ser que a Eslovènia existien les anomenades Forces de Defensa Territorial, que significaven una relativa estructura militar que li podia permetre encarar la defensa de la República en cas d’agressió.

Quan Eslovènia va declarar la independència, el govern eslovè ja havia posat en acció el seu pla d'agafar el control dels punts fronterers de la república i l'aeroport internacional a Brnik. El personal encarregat dels punts fronterers era, en la majoria dels casos, eslovè, així els eslovens simplement van haver de canviar d'uniformes i insígnies, sense cap enfrontament.  Una vegada controlat el territori van poder esperar durant pocs mesos el reconeixement diplomàtic internacional.

Cal no oblidar tampoc, la Guerra dels deu dies entre tropes eslovenes i iugoslaves que van costar, entre ambdós bàndols, un total de 62 morts i centenars de ferits.

El 17 de maig de 1990, l’Organització Mundial de la Salut decidia desclassificar l’homosexualitat com a trastorn mental. El 2004 es va declarar el 17 de maig el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia per cridar l’atenció sobre la violència i la discriminació que viuen les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals i totes les altres persones amb orientacions sexuals diverses, identitats o expressions de gènere i sexe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del “Dietari de prudències” de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany:

“La veritat necessita ser dita perquè si no es diu no existeix. No existeix una veritat interior diferent de la veritat que es parla, i així hem aprés a mentir-nos, a simular, a tenir por del risc de les paraules.“

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

90 anys de "Nosaltres Sols". Proposta de reforma constitucional... una nova tàctica?

 
Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 29 d'abril de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Oriol Falguera, membre de la "Comissió 90 anys de Nosaltres Sols" i de la Fundació Reeixida

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga

Davantal

El dissabte 28 de març de 1931, en  el número 1 del setmanari de Nosaltres Sols!, Agrupació adherida a la Unió Catalanista, a l’editorial, es publica una declaració de principis que diu:

Nosaltres Sols! és la joventut catalana, crit de lluita i d’afirmació doctrinal alhora. Sortim a la palestra no per obrir una nova via a les aspiracions de cordialitat, sinó per prendre aquell camí iniciat el 1923-1924, el qual considerem, avui, abandonat pels capdavanters de la política catalana. És, aquella, ruta d’abrandament espiritual que ens ha de menar pels llocs més aspres del camp patriòtic, ho sabem, però, és, també, aquella ruta la que en moments de pretèrita corrupció nacional ha pogut salvar la dignitat del nostre poble. Aquest, doncs, és el camí que anem a emprendre, investits d’una voluntat decidida capaç d’enfrontar, si cal, l’adversitat del sacrifici.

Enguany, doncs, es compleixen 90 anys de la fundació de l’organització independentista Nosaltres Sols! (NS!). Fidelitat a la Terra. Hereus polítics de la Unió Catalanista i del model de l’insurrecionalisme irlandès, van tenir en Daniel Cardona, conegut també pel pseudònim de Vibrant i de "l'irlandès", el líder indiscutible, polític i home d’acció dels més actius de l’independentisme català d’aquells temps.

Quantes vegades l’independentisme no s’haurà fet la pregunta “I ara què?” A cada embat que hem tingut amb l’Estat espanyol sense acabar d’aconseguir la victòria final, gairebé sempre ens hem fet aquesta pregunta. Una vegada fracassada l’estratègia de la “llei a la llei” que semblava que ens havia de conduir a la independència i a la proclamació de la República Catalana, el moviment independentista i, sobretot els partits polítics que el representen al Parlament, semblen haver perdut el nord i són incapaços d’establir una nova estratègia unitària que ens condueixi a un escenari com el que van significar l’1 i el 3 d’octubre de 2017.

La nostra següent convidada d’avui, el 10 de març d’enguany publicava un article titulat  “Independència!... I ara què fem?” que començava amb aquesta frase: “És l’hora de provar de fer coses diferents o fer-les de diferent manera.” I després deixa anar la seva proposta: “Hi ha una acció que ens permetria debatre al Parlament sobre l’abolició de la monarquia i sobre el referèndum d’autodeterminació sense cap perill de querelles, inhabilitacions i presons.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Acabarem el programa amb una frase del patriota Daniel Cardona:

“La realitat històrica d'Espanya envers Catalunya ha estat sempre aquesta: o assimilar-se o la guerra. Si Catalunya vol seguir els camins infinits de la seva eternitat, no pot mirar Espanya amb altres ulls que els d'un enemic.”

Un programa més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!