Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quinze anys 10mil a Brussel·les. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quinze anys 10mil a Brussel·les. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 d’abril del 2024

Montserrat Caballé o Núria Feliu? Els 10Mil a Brussel·les. Analitzem les darreres enquestes eleccions 12-M


Canal del Vull una resposta al YouTube

Davantal

El dimarts 9 d’abril passat, la Comissió de Transports i Mobilitat del Congrés dels Diputats aprovava una proposta promoguda pel PP per tal que l’estació ferroviària de Barcelona-Sants canviï el seu nom tot afegint-hi el de Montserrat Caballé. Ara, tot depèn de l’aprovació definitiva del Govern espanyol.

Una mostra més del colonialisme encobert que patim i de la nostra migrada i controlada autonomia que no ens permet ni decidir el nom d’una estació de tren. A més, però, Montserrat Caballé? Montserrat Caballé, l’espanyola universal a Sants? A Sants, on va néixer i viure Núria Feliu?

Montserrat Caballé ha estat, sens dubte, una de les veus més impressionants del bel canto i una de les  més grans sopranos d'òpera de la segona meitat del segle XX. Ha estat una espanyola universal.

Sí, una espanyola universal. Espanyola de cap a peus i en el sentit més “espanyol” de la paraula. El 2008 va signar el tristament famós, “Manifiesto por la lengua común” que, posteriorment, va rebre el suport de Ciudadanos, PP, L’ABC, La Razón i molts altres. 

En una entrevista a Europa Press va afirmar que, a Catalunya, "s'obligava" a aprendre el català: "veig tensió a Catalunya" va dir.

Va expressar la seva “espanyolitat” en multitud d’ocasions. Una de les més destacades va ser el 2013, en relació a la Via Catalana que va organitzar l’ANC. Va manifestar el seu rebuig a la Via amb frases com: "Les cadenes humanes són per separar. Les cadenes poden ser de ferro, d'or, de plata, però han de ser bones cadenes. No han de ser cadenes que separen i humilien". I, després de l’èxit de la Via va manifestar: "S'ha dit que hi ha hagut un milió i mig de persones a la cadena, on eren els 7 milions de catalans?"  

Núria Feliu... La santsenca universal. La catalana universal Li agradava que l’anomenessin “cantatriu” perquè va deixar l’empremta en camps com el teatre, la cançó, el cinema, la ràdio i la televisió, la poesia.... Durant 50 anys de professió, va interpretar cançons d’una gran diversitat d’estils i de ritmes. I sempre, en català. Més de 500 versions que van des del jazz al swing, passant pel bolero, el cuplé, la sardana, la cançó popular catalana o la música de cinema. Quaranta-dos discos publicats.

A banda dels seus mèrits professionals, Núria Feliu va ser una dona compromesa amb el seu temps, amb la llengua catalana i amb els Països Catalans. El seu nom sempre va estar lligat a la reivindicació de la música viva, la música popular, als moviments de barri i a la lluita antifranquista. La seva aportació a la normalització de la llengua catalana ha estat fonamental i decisiva. No va tenir mai un no per a ningú, i la seva presència arreu dels Països Catalans en qualsevol acte per la defensa i la difusió de la nostra llengua i cultura va ser sempre constant.

Cinquanta anys d’extraordinària carrera musical. Cinquanta anys al peu del canó defensant la llengua i el país. Vuitanta-un anys a Sants exercint de santsenca. La Núria sempre responia. La Núria sempre hi era. La Núria sempre hi va ser en la lluita per la llengua, pel país, per la nació completa, per la independència. Sempre. Sempre.

Montserrat Caballé...? Si us plau...

Parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 

Final

La frase de la setmana, avui que hem reivindicat la figura i el nom de Núria Feliu, un fragment d’una de les seves cançons... Més enllà ...

Més enllà, demà / la nostra terra que no pot riure / tu saps que demà serà lliure./  La nostra terra, farta de pluja,/ sap que hi haurà sol i demà... / Més enllà.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

 

divendres, 15 de març del 2024

Quinze anys dels "10mil a Brussel·les". La història de Catalunya dia a dia. "Espill de la vida religiosa" el "bestseller" català del segle XVI. Les dones en la nostra història

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 256

El 7 de març de 2009, faltaven encara sis mesos per a la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt, la capital de Bèlgica, Brussel·les, era l’escenari d’una gran manifestació per la independència. Ha passat a la història com els “Deu Mil a Brussel·les”.

Els artífexs d’aquest primer gran èxit de l’independentisme modern van ser, entre altres, Enric Canela, químic, professor i catedràtic de bioquímica i biologia molecular. Agustí Esparducer, informàtic. Elisenda Paluzie, economista. David Morgades, creador del Bloc Gran del Sobiranisme. Josep Poveda, Pep Anton, M. Teresa Galceran, Xavier Mir... El biòleg i enginyer informàtic Manel Bargalló en va explicar l'experiència al llibre Els herois de Brussel·les.

Com ha passat sovint, hi va haver una forta oposició política, fins i tot s’hi oposava la direcció d’Òmnium. Els partits van passar de tot i només van reaccionar quan es van adonar de la magnitud que havia anat prenent l’acció. Partits i autoritats van passar de no fer-nos cas a participar quan van veure la magnitud de la resposta a 10mil. Més o menys el que també va passar fins a un parell de mesos abans de la gran manifestació del 2012 de l’Assemblea.

M. Teresa Galceran escriu, en referència a aquell dia històric: “I de sobte entraven, per uns carrers laterals, les banderes grogues amb el lleó negre de Flandes i les banderes del Vènet! i les de Còrsega i Sardenya, les  d'Euskadi i les  blaves d'Escòcia, per acompanyar-nos. Allà érem -com diu el poeta- El meu Poble i Jo.”

Arribar a l’1 d’octubre de 2017 no va ser gens fàcil. Els Deu Mil a Brussel·les són una baula d’aquesta llarga cadena que comença a bastir-se fa desenes i desenes d’anys. Des d’aquells temps  de principis del segle XX, en què se’ns ’anomenava “separatistes. Estat Català, Nosaltres Sols, el Front Nacional de Catalunya, el PSAN, l’MDT, Nacionalistes d’Esquerra, el BEAN...

L’independentisme ubicat en l’anomenada “societat civil”...  El CIEMEN, la Crida, Sobirania i Progrés, la PDD, les consultes sobre la independència de Catalunya iniciades el 2009 a Arenys de Munt i culminades a Barcelona el 2011. La Conferència Nacional per l’Estat Propi que va representar el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana.

Han passat 15 anys dels 10mil a Brussel·les. Cal recordar aquela gesta perquè, com va dir el zapatista conegut com el subcomandant Marcos:  “La llibertat és com el matí. N’hi ha que esperen adormits que arribi, però n’hi ha que no dormen i caminen la nit per aconseguir-la”.

Final

La frase de la setmana extreta del llibre “Les dones en la nostra història” de Ferran Soldevila

“Però la història no és solament el que escriuen els historiadors. La història són els fets de la humanitat, encara que els historiadors no els escriguin ni els descriguin.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats, noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!