Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolors Feliu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolors Feliu. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de setembre del 2023

Conversa amb Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana


Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Dolors Feliu, presidenta de l’ANC 

Davantal

El 10 de juliol d’enguany vam emetre el darrer programa de la 11a temporada del Vull una resposta. Un programa en què vam haver de deixar molts interrogants davant de les eleccions espanyoles que havien de tenir lloc al cap de 13 dies, el 23 de juliol.

Avui, en el primer programa de la que serà la 12a temporada del Vull una resposta, podrem parlar, a pilota passada, des resultats que es van produir i, sobretot, de com van afectar els partits independentistes, que van perdre un total de 660.000 vots, el 28%, respecte als comicis estatals de fa quatre anys.

El partit més castigat va ser ERC que va perdre la meitat dels diputats i també la CUP que no va obtenir representació. Junts va perdre un diputat.

Els partits independentistes tornen a ser claus en la formació del govern espanyol. De moment, ja han arribat a un pacte amb el PSOE i han facilitat que la socialista Francina Armengol sigui la nova presidenta del Congreso de los Diputados. A canvi, el PSOE ha promès demanar i impulsar que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea i que es pugui fer servir amb plena normalitat al Congreso espanyol. També han acceptat crear comissions d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, sobre les clavegueres de l’estat i sobre el cas d’espionatge amb Pegasus. 

Ara veurem què passa a l’hora d’escollir el president del Govern espanyol. Les condicions per un pacte podrien ser l’amnistia i l’autodeterminació.

Abans, però, d’aquí a una setmana, tenim un nou 11 de setembre. Enguany, la manifestació convocada per l’Assemblea serà formada per quatre columnes, que sortiran de quatre punts simbòlics de Barcelona: la Ciutat de la Justícia, l’escola Proa, l’estació de Sants i la seu de l’Agència Tributària.  Les quatre columnes convergiran a la plaça d’Espanya, rebatejada per l’entitat plaça del Primer d’Octubre.

Quatre columnes sota el lema “Via fora”, que anima a defensar el país i les llibertats. La columna de la llibertat. La columna de la llengua. La columna del país i la columna de la sobirania.

En parlem tot seguit amb la nostra convidada. Som-hi. Comencem!

Final

Ahir diumenge, va morir Carme Junyent, lingüista, defensora del català. Especialista en l’estudi de les llengües africanes, de totes les llengües amenaçades en general; i dels processos d’extinció i substitució de les llengües. La trobarem molt a faltar.

L’habitual frase de la setmana avui no pot ser altra que les paraules de Carme Junyent:

Sí en qualsevol situació, ens demanem a nosaltres mateixos “Si ara parlo en castellà és més còmode perquè és la llengua que, en principi, no em portarà problemes.” D’arguments per a canviar d’actitud, per a rebel·lar-se contra aquesta inèrcia n’hi moltíssims: “Quin és el preu que em costa parlar en castellà? Em costa que sempre soc jo qui ha de renunciar a la meva llengua. Em costa que, fent-ho, cedeixo a l’imperialisme lingüístic. Em costa que trenco amb tot allò que m’han transmès. Em costa que cada vegada que NO parlo en català porto la llengua cap a un camí de no-retorn.”

I marxarem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Ens veiem l’11 de setembre als carrers. Que tingueu una molt bona feina!

dimecres, 25 de maig del 2022

"Caimó", el primer revolucionari del segle XIX, amb Toni Strubell. Conversa amb Dolors Feliu, nova presidenta de l'ANC

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 23 de maig de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Toni Strubell,  Filòleg, polític, escriptor. Entre altres ha publicat “Sunyol, l'altre president afusellat.” “Josep Roca i Ferreras i l'origen del catalanisme “. “Un català entre bascos” i recentment “Caimó”

Dolors Feliu, advocada, presidenta de l’ANC  

Davantal

A les eleccions generals espanyoles de 1869, els republicans federals van obtenir a Catalunya, 28 dels 37 escons en joc. A la resta d'Espanya n'aconseguien només 57 dels 304 possibles.

Durant els mesos de setembre i octubre del mateix any, es produeix la insurrecció federalista, motivada pel malestar dels republicans federals amb el govern provisional de l’Estat, que volia restaurar la monarquia.

Després de la proclama de Figueres del 3 d'octubre de 1869, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal Pere Caimó i Bascós, que el 4 d'octubre va proclamar la República Democràtica Federal.

El foc de la Bisbal o Fets del 6 d'octubre de 1869 va ser l'enfrontament més important ocorregut durant aquest aixecament. S'hi enfrontaren les tropes del governador militar de Girona i dos mil voluntaris republicans que s'havien fet forts a la ciutat.

El dia 6 d'octubre les tropes governamentals van atacar la Bisbal, però els republicans es van defensar aferrissadament, i els van obligar a retrocedir.

Avui parlarem amb Toni Strubell, autor de Caimó, una novel·la històrica sobre el que ha estat considerat el primer revolucionari del segle XIX. Un home d’acció, líder indiscutible del federalisme republicà a les terres de l’Empordà.

Pere Caimó va ser un personatge fortament influenciat pels moviments revolucionaris contemporanis , va ser alcalde i diputat a Corts abans i després de l’aixecament federal conegut com El Foc de la Bisbal del 6 octubre de 1869 que ell va liderar.

És advocada. Va ser directora general de Drets i Assumptes Constitucionals de la Generalitat de Catalunya i membre del Consell Assessor per a l’impuls de Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. També ha estat professora associada de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2014 ha estat col·laboradora habitual del Vull una resposta. Avui, tornarem a parlar amb Dolors Feliu com a nova presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.  

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

Frase extreta de la novel·la Caimó, de Toni Strubell:

“La vida és el petit espai efímer que ens ha tocat als folls per córrer uns instants darrere l’ombra fugissera de la llibertat”

El nostre pensament amb tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

 

dimecres, 13 d’abril del 2022

Dalmau editors, des del 1959 al servei de la història, la geografia i la cultura popular catalanes. La polèmica reforma de la Llei de Política Lingüística

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès l'11 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i Terra Mar

Convidats:

Rafael Català, historiador i editor. Vinculat des de jove al món editorial. Dirigeix des de 1989 l'editorial Rafael Dalmau, especialitzada en història i geografia de Catalunya. Com a historiador, ha publicat treballs de recerca sobre bandolerisme del Barroc, el port de Tamarit o la demografia catalana del segle XVIII. Ha combinat l'activitat editorial amb els cursos sobre història i cultura catalanes

Dolors Feliu, jurista

Josep Pinyol, historiador

Avui, començarem amb dos acudits... dos acudits d’un humor més que negre.

Avui, al matí, Alfonso Fernàndez Mañueco ha estat investit president de Castella i Lleó. En el discurs de la sessió d’ivestidura ha dit: que  “el acuerdo con Vox es beneficiosos pera mejorar la calidad democràtica –remarco- la cualidad democràtica de la Comunidad castellanolleonesa.” 

Segon acudit , també molt negre.

El president Pere Aragonès davant de la conflictiva reforma de la Llei de Política Lingüística que converteix el castellà, també, en llengua vehicular a l’escola, ha deixat anar:  “O regulem des del parlament sobre el castellà a l’escola o regularà el TSJC”

És a dir, el condemnat a mort li diu al botxí, “deixi’m, deixi’m, que jo mateix em posaré la soga al coll i ja estiraré ben fort.  Sempre em penjaré millor.”

Ara començo a entendre per què la Generalitat es presenta com acusació en els judicis a Independentistes.. Clar, més val que ho fem directament nosaltres i no l'Estat espanyol. Així ha passat en el procés judicial contra l’activista Adrià Sas, que ha acabat amb una condemna a tres anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un delicte de lesions lleu, a més d’una sanció econòmica. Va ser jutjat a l’Audiència de Barcelona, acusat d’haver donat cops a la policia en les protestes del primer d’octubre de 2018, primer aniversari del referèndum. La Generalitat es va personar en el cas com a acusació particular i va demanar , atenció!, cinc anys i mig de presó.

També de notícia negra, molt negra cal qualificar el cas de la Tamara Carrasco, absolta ja dues vegades de l’acusació d’haver vulnerat l’article 559 del codi penal. Tot i aquestes dues absolucions, Manuel Marchena, President del Tribunal Suprem Español, ha convocat un ple el 31 de maig al qual estan convocats setze magistrats... si ho heu escoltat bé, setze magistrats que han de resoldre de manera definitiva el cas de la Tamara. A més de Manuel Marchena, tindrem entre altres els tristament coneguts Pablo Llarena i Carme Lamela.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana....Avui es compleixen 29 anys de l’assassinat de Guillem Agulló a Montanejos, al País Valencià. La frase és de Gemma Pasqual

“Els seus 18 anys són perpetus...La mirada congelada en una fotografia ens encoratja a continuar la lluita.” Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que ésla que pateix la repressió, la presó i l'exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Que passeu una bona Pasqua i que tingueu molt bona feina!

dijous, 10 de març del 2022

Recordem Miquel Strubell. Parlem amb es "Llenguaferits", David Vila i Jèssica Neuquelman. Un nou 8 de Març, Dia de la Dona

Convidats:

David Vila, escriptor, professor, dinamitzador lingüístic i "llenguaferit"

Jèssica Neuquelman, filòloga i "llenguaferida"

Dolors Feliu, jurista

Emma Zurita, secretaria feminista intersindical de la UT de Barcelona 

Davantal

Per al programa d’avui, tenia preparat un davantal que parlava del 8 de març, el Dia de la Dona. Dissabte passat, però, ens va arribar la trista notícia: Miquel Strubell i Trueta, entre molts altres coses, fundador de l’Assemblea Nacional Catalana va morir la nit de divendres a dissabte.

Gran persona, bon company, millor amic... Lluitador per la llengua, la cultura i la llibertat d’aquest país. En el seu record i homenatge, en aquest davantal del Vull una resposta, llegirem uns fragments del seu darrer escrit: “Carta a Europa”

[...] si mireu els meus antecedents familiars, veureu que tinc sang anglesa, sang alemanya, sang catalana i una mica de sang italiana. [...] el pare va lluitar a la Segona Guerra Mundial contra els nazis i la família catalana de la meva mare va haver de fugir a l’exili al final de la guerra civil. Més proves, doncs, del que hauria de ser un compromís extremadament ferm amb Europa.

Però hi ha un problema. I no el tinc jo, el problema; és Europa qui el té. Perquè fa quatre anys, el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu van defraudar de manera vergonyosa i terrible milions de catalans que aspiren a una cosa perfectament legítima; l’autodeterminació. L’autodeterminació no és un caprici, està al Pacte Internacional de Drets Humans de les Nacions Unides. Així, com us podeu imaginar, el fet que les tres organitzacions de la Unió Europea hagin defraudat els catalans és per a mi, i m’atreveixo a parlar en nom de milions de persones, una renúncia absolutament repugnant als valors europeus sota la pressió del que només pot ser definit com un autèntic estat assetjador, el regne d’Espanya. De fet, Espanya assetja els catalans des de fa gairebé quatre segles.

Quan s’aturarà, tot això? Quan es despertarà Europa i es convertirà en allò que molts havíem somiat? Si us plau, recordeu que tant els anglesos com els holandesos van defraudar Catalunya a la Guerra dels Segadors del segle XVII i van acabar dividint Catalunya en dos. No oblideu que el Tractat d’Utrecht va mutilar encara més el país dels catalans i els va portar a un període de repressió despietada on fins i tot els ganivets domèstics havien d’encadenar-se a la taula de la cuina. Això es va repetir el segle XX, quan altra vegada la no-intervenció d’Anglaterra i França va permetre que els països de l’Eix, i especialment els italians, bombardegessin Barcelona d’una manera espantosa.

El que escric no és més que la petita aportació que fa un sol ciutadà europeu que, com milions d’altres, vol veure alliberat el seu país perquè pugui continuar fent contribucions valuoses a la pau, com Pau Casals, a l’art, com Joan Miró, i al món de la ciència i la tecnologia, com Josep Trueta. I espero que això es faci realitat més aviat que tard.

Palamós, 28 de febrer de 2022  Miquel Strubell i Trueta

Sempre en els nostres cors...

Som-hi. Comencem!

 Final

Aquest cap de setmana ens han deixat Miquel Strubell i Pau Riba. Per acabar el programa dues frases del músic, poeta artista:

"Sigues qui ets i no vulguis ser qui no ets"

“La cultura catalana és indestructible, si no, pregunta-li als Borbons”

Marxem amb el pensament posat en tots els que pateixen la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Us deixem amb un poema anònim del segle XV: "Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer..." Segle XV...

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 8 de febrer del 2022

Pau Juvillà sense escó des del 28 de gener. L'esquerra del segle XXI. Projecte de llei de reforma constitucional

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 7 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats 

Dolors Feliu,  jurista

Josep Ferrer, president d’Acord d'Esquerres per la República Catalana

Davantal

Nota

El Vull una resposta és, habitualment en directe. Aquest programa, però, de manera excepcional, es va gravar el 4 de febrer. Això afecta a la part inicial del davantal, ja que, com s’ha conegut després,  Pau Juvillà va ser donat de baixa el dia 3 de febrer a la tarda amb efecte 28 de gener. Per tant, tota l'actuació política entre 28 de gener i 3 de febrer no va ser una simple "posada en escena" en el sentit que dona a entendre el text.

És exactament igual si la presidència del Parlament és de Roger Torrent o de Laura Borràs. És exactament igual si la secretaria general és de Xavier Mundó o d’Esther Andreu. El resultat és el mateix: la sobirania del Parlament se sotmet als dictats d’una administració electoral. Més encara... Pau Juvillà va ser donat de baixa el 28 de gener, el mateix dia en què ho va requerir la Junta Electoral Central. Abans que s’iniciés tota la posada política en escena.

Avui també parlarem de dues propostes que ha posat sobre la taula Acord d’Esquerres per la República Catalana. La primera sobre la reformulació del paper de l’esquerra en el segle XXI i la segona sobre una possible proposta de llei de reforma constitucional.

Sobre la primera proposta, AExRC manifesta que “Els principis bàsics de l’esquerra transformadora del s.XXI han de ser els drets nacionals i culturals dels pobles, un major empoderament ciutadà i el principi de subsidiarietat, així com la denúncia dels nacionalismes imperialistes.”

Afirmen també que “Cal denunciar la pretesa contraposició entre drets nacionals i drets socials. Ben al contrari, ambdues reivindicacions són perfectament compatibles i fins i tot complementàries, ja que per assolir millores socioeconòmiques satisfactòries cal el ple autogovern i la plena disposició dels recursos propis.”

La segona proposta seria la de presentar, debatre i aprovar al Parlament de Catalunya una proposta de reforma de la Constitució espanyola. Una proposta que modifiqués o eliminés punts dels articles 1 i 2 de la Constitcuión. Que inclogués el dret d’autodeterminació.

Com deia Eugeni Xammar:

“Dels meus contactes amb Irlanda i amb irlandesos durant la Primera Guerra Mundial n’havia quedat indeleblement impresa al meu cervell una fórmula sentida mil vegades: “La dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda. Les dificultats ‘Espanya serien l’oportunitat de Catalunya?”

El debat al Parlament, a la societat catalana i espanyola serviria per obrir una gran esquerda en el règim monàrquic del 78?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Any Joan Fuster. L’aforisme de la setmana...

Hi ha dues menes de cristians, de fet, dues menes de professar qualsevol ideologia. Els qui prefereixen recordar la frase de Mateu “aquell qui no està amb mi està contra mi.” I els qui creuen en la frase de Lluc “qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres,”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 12 de gener del 2022

Raquel Picolo "Art brut". Es coarta la llibertat d'expressió? 2022, el retorn del president Puigdemont?

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 10 de gener de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Raquel Picolo, escriptora. Mestra d’escriptura  

Dolors Feliu, jurista

Joan Guarch, membre  de Catalunya Proposa

Davantal

Comencem el 2022 sense poder treure’ns del damunt la maleïda pandèmia, ara, amb el nom d’Omicron. Només al Principat, el total de casos acumulats de contagi s’eleva a gairebé 1 milió quatre-cents mil. i el total de morts voreja les 25.000 persones.  Als Països Catalans s’han registrat més de dos milions tres-cents deu mil casos i més de 35.000 defuncions.

El 2021 no va acabar gaire bé en el tema de llibertat d’idees i d’expressió.

El 27 de desembre passat, el jurista i professor de Dret constitucional a la UPF, López Bofill, feia una piulada en què deia: “S’admet resignadament que morin gairebé 25.000 persones de Covid-19 i ens fa un terror absolut que mori algú com a conseqüència d’un conflicte d’emancipació nacional.”

A causa d’aquesta piulada, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) està estudiant si sanciona al seu professor Hèctor López Bofill. Com ja comença a ser massa habitual, el comunicat de la UPF comença per assegurar que respecten totalment la llibertat d’expressió, ara bé com que les paraules del professor Bofill no es corresponen ni a la visió ni al valors de la UPF cal plantejar-se si es mereix una sanció.  És a dir, un comunicat a l’estil d’aquell que diu “jo no sóc racista, però...” i que es transforma en el “nosaltres respectem i defensem la llibertat d’expressió, no obstant això...”

I per si no volies brou, doncs dues tasses....

El 23 de desembre, el diari ARA havia de publicar un article del seu col·laborador habitual, Xavier Roig i Castelló. El títol: “El nostre idioma no té adversaris”. En la introducció, Roig escriu: “cal definir i tenir clars determinats fets que no es denuncien amb prou rotunditat i claredat.”

Els diferents apartats que desenvolupa són: El bilingüisme és un parany. El català té enemics, no pas adversaris. Una classe política venuda. La immigració. I tot plegat, sense lleis a favor.

El diari ARA, però, va decidir no publicar l’article. Per què? Segons la directora del diari, Esther Vera, “L’ARA ni censura ni mai no ha censurat”. Ara bé... el seu però...(recordeu el “jo no sóc racista, però...) doncs el seu però, és que “els insults debiliten l’argumentació en tots els temes”. És a dir han censurat l’article perquè conté insults. Si encara no l’heu llegit, feu-ho, a veure si considereu que és un article insultant. La deriva del diari és força clara més si tenim en compte que el 3 de juny de 2011, Xavier Roig publicava a l’ARA l’article “Xenòfobs amb Catalunya”, molt similar en el fons i en el redactat al que ara, passat 10 anys, la direcció del diari ha considerat insultant i ha n’ha prohibit la publicació.

“Tots els matins salto del llit i aixafo una mina, La mina soc jo. Després de l’explosió, em passo la resta del dia ajuntant bocins.” Aquestes paraules de Ray Bradbury són l’inici  del llibre  “Art brut” de Raquel Picolo.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana, més que una frase un paràgraf, l’extraiem del final de l’article de Xavier Roig, “El nostre idioma no té adversaris” i que diu així:

Tot això que he enumerat no parla de solucions. Parla d’obstacles que, al meu entendre, si no es tenen explicitats, faran que qualsevol solució que es vulgui implementar sigui incompleta. Cal començar a ser clars i desagradables. Perquè el tema s’ho mereix. I no guanyarem res amb contemplacions. Quan algú, als Estats Units, demana discriminació positiva per als blancs tothom té clar que està davant d’un feixista. A Catalunya, entre la classe política -no entre la població, majoritàriament per sort- hi ha massa venuts, caragirats, renegats, disposats a practicar una sort de feixisme lingüístic si l’amo els ho mana.

Avui hem iniciat els programes del 2022. I com des de fa ja més de 4 anys continuem marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. I continuarem fent-ho mentre no siguin tots lliures. Mentre no siguin tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 23 de novembre del 2021

"LAWFARE" L'estratègia de la repressió contra l'independentisme català

Convidats

Damià del Clot, Dr. en Dret. Advocat, politòleg i escriptor. Batlle per Esquerra Republicana de Catalunya de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme. Autor de “Lawfare”

Dolors Feliu, jurista

Jordi Domingo, advocat, Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona

Davantal

Tres anys pendents de judici. Tres anys amb l’ai al cor davant la possibilitat d’ingressar a la presó. Tres anys convivint i malvivint amb una injustícia. Finalment, ha quedat demostrat el muntatge policial i el judici estrictament polític i els “9 de Lledoners” han estat absolts.

Un cas més entre molts de l’estratègia de repressió contra l’independentisme català. L’anomenat “Lawfare”, la repressió legal, la guerra legal. En paraules de Damià Clot: Del 2010 al 2019 hem viscut el primer dels episodis d’un llarg Lawfare. El 2010 es dicta una sentència que limita l’Estat de les autonomies. El 2019 es dicta una sentència que liquida l’Estat de Dret:”

Per aplicar l’estratègia del Lawfare l’Estat espanyol ha anat adaptant progressivament les regles del joc. Prncipalment, ho ha fet amb dues lleis: La Llei orgànica del 2015 de Protección y Seguridad Ciudadana (més coneguda com la Llei mordassa) i la Llei orgànica del 2015 de reforma de la Llei del Tribunal Constitucional amb l’objectiu que aquest tribunal pogués executar les seves pròpies sentències. Ambdues lleis ampliaven considerablement el poder dels jutges.

Hi ha molt més a explicar, però, en aquesta guerra legal. Per això avui, parlarem del llibre “Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català” de Damià Clot, perquè  “si la història política de l'Estat espanyol és una història de violència, la de les relacions entre l'Estat espanyol i Catalunya és una història de repressió, de persecució, d'intolerància, de venjances, d'humiliacions i, també, de violència.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de la presentació que en fa del llibre “Lawfare” el que va ser Conseller de Justícia, Carles Mundó:

Més poderosa que la repressió i que les lleis injustes és la força de la gent, que amb el seu vot i el seu compromís democràtic, cívic i pacífic pot aconseguir allò que avui sembla impossible demà sigui inevitable.

Mentre hi hagi un sol exiliat, un sol empresonat, un sol represaliat polític, des d’aquest programa marxarem sempre amb el pensament posat en tots ells. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

dissabte, 11 de setembre del 2021

Un nou i diferent 11-S. La "justícia" espanyola. Discurs de Carlos Lesmes

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el dijous 9 de setembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Adrià Alsina, Membre SN ANC i coordinador de comunicació

Dolors Feliu,  jurista. Col·lectiu Praga

Francesc Abad, analista polític

Engeguem avui el primer programa de la 10a temporada del Vull una resposta.

Anem deixant enrere l’estiu, convivint o malvivint encara amb la pandèmia, que ja ha provocat més d’un milió i mig de casos als Països Catalans i més de 32.000 morts, 23.000 dels quals al Principat.

I el mes de setembre ens ha portat la notícia que un bisbe, homòfob i posseït pel dimoni, ha deixat els hàbits per una relació sentimental amb una escriptora de novel·les eròtiques que també ha escrit sobre satanisme.

I amb el setembre tornen les proves de selectivitat. El TSJC ha ordenat que els exàmens de la selectivitat es reparteixin en les 3 llengües oficials - català, castellà i aranès – i prohibeix que s'identifiquin els alumnes que el facin en castellà, com si aquí ens dediquéssim a elaborar llistes negres de la gent que parla o escriu en castellà, que de fet n’és la majoria. Una nostra més de les contínues dificultats en què es mou la llengua catalana en el seu propi territori. Una mostra més d’una justícia que sembla disposada a pontificar per tot i a tothom. Si no, escolteu els discurs de Carlos Lesmes en l’acte d’inauguració de l’Any Judicial.

I amb el setembre torna un nou dia 11. Un 11-S que enguany s’allargarà fins al 3 d’octubre. Un 11-S diferent dels anteriors perquè arriba amb un moviment independentista força desmobilitzat a causa de les contínues decepcions rebudes des del món polític, també per la pandèmia i per la manca d’unitat estratègica i d’objectius clars a curt termini.

El 16 de setembre, si res no ho impedeix, hi haurà la primera reunió de l’anomenada “Mesa de diàleg”. Segons la secretària i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, la mobilització de l’11-S ha de servir per canalitzar la força de l’independentisme cap a la mesa de diàleg... L’Estat espanyol, però, ja ha establert les línies vermelles: ni amnistia ni referèndum d’autodeterminació; i els Comuns, companys del PSOE en el govern més progressista de la història, ja han anunciat que “aparquen” el referèndum i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ho ha remarcat amb la frase: “La gent no està per ximpleries”.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del filòsof austríac Ludwig Wittgenstein, dedicada, amb tot el sarcasme possible, a l’alcaldessa Ada Colau:

Si la gent no fes mai ximpleries, res intel·ligent no es faria mai.

Són ja tres anys que acomiadem aquest programa amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Us desitgem un intens i reivindicatiu 11 de Setembre.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 30 d’abril del 2021

90 anys de "Nosaltres Sols". Proposta de reforma constitucional... una nova tàctica?

 
Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 29 d'abril de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Oriol Falguera, membre de la "Comissió 90 anys de Nosaltres Sols" i de la Fundació Reeixida

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga

Davantal

El dissabte 28 de març de 1931, en  el número 1 del setmanari de Nosaltres Sols!, Agrupació adherida a la Unió Catalanista, a l’editorial, es publica una declaració de principis que diu:

Nosaltres Sols! és la joventut catalana, crit de lluita i d’afirmació doctrinal alhora. Sortim a la palestra no per obrir una nova via a les aspiracions de cordialitat, sinó per prendre aquell camí iniciat el 1923-1924, el qual considerem, avui, abandonat pels capdavanters de la política catalana. És, aquella, ruta d’abrandament espiritual que ens ha de menar pels llocs més aspres del camp patriòtic, ho sabem, però, és, també, aquella ruta la que en moments de pretèrita corrupció nacional ha pogut salvar la dignitat del nostre poble. Aquest, doncs, és el camí que anem a emprendre, investits d’una voluntat decidida capaç d’enfrontar, si cal, l’adversitat del sacrifici.

Enguany, doncs, es compleixen 90 anys de la fundació de l’organització independentista Nosaltres Sols! (NS!). Fidelitat a la Terra. Hereus polítics de la Unió Catalanista i del model de l’insurrecionalisme irlandès, van tenir en Daniel Cardona, conegut també pel pseudònim de Vibrant i de "l'irlandès", el líder indiscutible, polític i home d’acció dels més actius de l’independentisme català d’aquells temps.

Quantes vegades l’independentisme no s’haurà fet la pregunta “I ara què?” A cada embat que hem tingut amb l’Estat espanyol sense acabar d’aconseguir la victòria final, gairebé sempre ens hem fet aquesta pregunta. Una vegada fracassada l’estratègia de la “llei a la llei” que semblava que ens havia de conduir a la independència i a la proclamació de la República Catalana, el moviment independentista i, sobretot els partits polítics que el representen al Parlament, semblen haver perdut el nord i són incapaços d’establir una nova estratègia unitària que ens condueixi a un escenari com el que van significar l’1 i el 3 d’octubre de 2017.

La nostra següent convidada d’avui, el 10 de març d’enguany publicava un article titulat  “Independència!... I ara què fem?” que començava amb aquesta frase: “És l’hora de provar de fer coses diferents o fer-les de diferent manera.” I després deixa anar la seva proposta: “Hi ha una acció que ens permetria debatre al Parlament sobre l’abolició de la monarquia i sobre el referèndum d’autodeterminació sense cap perill de querelles, inhabilitacions i presons.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Acabarem el programa amb una frase del patriota Daniel Cardona:

“La realitat històrica d'Espanya envers Catalunya ha estat sempre aquesta: o assimilar-se o la guerra. Si Catalunya vol seguir els camins infinits de la seva eternitat, no pot mirar Espanya amb altres ulls que els d'un enemic.”

Un programa més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 18 d’octubre del 2019

VÍDEO: Analitzem la sentència i la resposta de país. Marxes, incidents, vaga general (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany 
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga

Roser Palol SN de la Intersindical

Jordi Domingo advocat i coordinador de l'advocacia de Catalunya

David Fernández SN de l’ANC i coordinador de Fem República 

Davantal 

En dies com avui, no és gens fàcil redactar el davantal del programa. Dies convulsos en què es barregen infinitat de sentiments i sensacions. Dies en què cal fer front a les pròpies contradiccions i en què costa molt trobar les paraules adequades que, alhora, siguin clares i encertades.

La condemna de prop de cent anys per als presos polítics catalans ha estat el desencadenat que ja feia temps que s’esperava. La gent ha ocupat el seu espai, el carrer, de mil maneres diferents. Les mobilitzacions espontànies de dilluns que van acabar amb l’ocupació, de manera totalment pacífica, de l’aeroport de Barcelona. Lles Marxes per la Llibertat que recorren el país per confluir a Barcelona, demà, divendres, en un dia de vaga general. Les nits de confrontacions entre els manifestants i la policia, on s’han traspassat algunes línies vermelles de la no violència.

Algunes de les accions que s’han viscut aquestes darreres nits, sobretot a Barcelona, em fan sentir, si més no, preocupat.  Abans d’ahir, fins a la matinada, va estar cremant el centre de Barcelona i altres localitats. Ahir, es van cremar alguns cotxes i es van llançar objectes, pedres, pirotècnia i alguns còctels molotov contra la policia.

És cert i cal no oblidar-ho que la violència primera sempre ha estat de part de l’Estat i que ve de molt lluny. En els darrers temps, de la repressió iniciada l’octubre de 2017 i que ha culminat, de moment, amb les dures sentències per als presos polítics. És cert, i cal no oblidar-ho, que el cos de Mossos està farcit d’agents i també de comandaments, molts d’ells provinents dels cossos estatals, que no és que no estiguin amb nosaltres, és que estan radicalment en contra. És cert, i cal no oblidar-ho, que bona part d’aquesta policia, catalana i espanyola, acompanyen els provocadors habituals que arrosseguen grups de gent molt jove que no són capaços d’adonar-se que els segueixen el joc, que no és altre que  fomentar el relat de la violència. És cert, i cal no oblidar-ho, que determinades accions dels manifestants no poden excusar de cap manera l’actuació violenta dels cossos policials.

Però també és cert, i aquí entren en joc les pròpies contradiccions, que tots els que estem per la desobediència civil i la lluita no violenta no podem acceptar, malgrat poder arribar a entendre-les, segons quines accions. Accions que creiem no afavoreixen de cap manera la lluita per la independència.

Aquesta setmana, s’ha publicat un document titulat “Sobre la lluita noviolenta contra la sentència” M’agradaria compartir amb tots vosaltres dos dels paràgrafs:

La lluita no violenta demana aprendre a gestionar la por, la ràbia, la tristesa, la impaciència... perquè cadascú pugui donar una resposta més intel·ligent que la resposta instintiva que vol provocar les violències estructurals, culturals i repressives.

La lluita noviolenta demana unes accions coherents amb aquesta estratègia que canalitzin aquestes actituds intel·ligents, que tinguin objectius concrets, assolibles que portin a l’objectiu final.

En l’actual context, la crida a la mobilització no pot ser només la crida a accions de carrer que fàcilment permeten construir relats d’enfrontaments i que poden fer confondre qui són els adversaris reals.

En parlem de tot plegat amb els nostres convidats.

Som-hi. Comencem!

divendres, 29 de març del 2019

VÍDEO: De víctimes a acusats. Declara "Tàcito Baena". La prepotència ridícula de Borrell (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 28 de març de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Dolors Feliu, jurista. Membre del col·lectiu Praga

Marcel Padrós, economista

Guillem López, doctorand en Dret Constitucional


Davantal 

L'advocacia de l'Estat i també els sindicats de la policia espanyola demanen que s'encausi els 37 votants de l'1 d'octubre que van presentar denúncies contra les càrregues policials que van patir aquell dia. L'argument... per formar una massa tumultuària i pels delictes de desobediència, resistència i atemptat contra l'autoritat i, també per desordres públics amb amenaça de violència.

Mentrestant, els Guardias Civils que van desfilant pel Tribunal Suprem continuen fent servir el seu particular vocabulari centrat sempre en el mateix àmbit temàtic que entronca directament amb la paraula rebel·lió.

Violència... actituds violentes....Cares de violència.... Cares d’odi... Tumults... la massa violenta... massa tumultuària.... i, darrerament, insurrecció i període insurreccional...

Insurrecció.... la particular manera com, el tinent coronel de la Guardia Civil Daniel Baena ha definit les manifestacions i concentracions pacífiques de protesta que hi van haver a partir del 20 de setembre i fins a l’aplicació del 155. Un període en què, paradoxalment, el mateix tinent coronel reconeix que no hi va haver crides a la violència i si en canvi a l’actitud pacífica.

El jutge Marchena continua repartint una de cal i moltes de sorra. En les preguntes de la defensa al tinent coronel Baena es va negar que els atestats fossin discutits durant el judici, tot al·legant que el tribunal no els tindrà en compte. La realitat, però, és un altre. Tant la instrucció del jutge Pablo Llarena, com els escrits d’acusació de la fiscalia estan basats, pràcticament en la seva totalitat, en aquests atestats policials signats, tots, per aquest tinent coronel que, tal com a acreditat el diari “Publico”, tenia un compte de twitter amb el pseudònim de “Tàcito” des del qual es dedicava a carregar i insultar els mateixos polítics catalans que, com a cap de la policia judicial, havia d’investigar amb total imparcialitat i sense cap mena de prejudici.

L’Estat va engegar a finals de 2015, dos anys abans del referèndum, la via judicial com a resposta al conflicte polític a Catalunya. El tinent coronel Baena disposava de carta blanca per investigar tot i a tothom.

De tot això i d’altres temes en parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Som-hi! Comencem!