Dolors Feliu, presidenta de l’ANC
Davantal
El 10 de juliol d’enguany vam emetre el darrer programa de la 11a temporada del
Vull una resposta. Un programa en què vam haver de deixar molts interrogants
davant de les eleccions espanyoles que havien de tenir lloc al cap de 13 dies,
el 23 de juliol.
Avui,
en el primer programa de la que serà la 12a temporada del Vull una resposta,
podrem parlar, a pilota passada, des resultats que es van produir i, sobretot,
de com van afectar els partits independentistes, que van perdre un total de
660.000 vots, el 28%, respecte als comicis estatals de fa quatre anys.
El
partit més castigat va ser ERC que va perdre la meitat dels diputats i també la
CUP que no va obtenir representació. Junts va perdre un diputat.
Els
partits independentistes tornen a ser claus en la formació del govern espanyol.
De moment, ja han arribat a un pacte amb el PSOE i han facilitat que la
socialista Francina Armengol sigui la nova presidenta del Congreso de los
Diputados. A canvi, el PSOE ha promès demanar i impulsar que el català sigui llengua
oficial a la Unió Europea i que es pugui fer servir amb plena normalitat al
Congreso espanyol. També han acceptat crear comissions d’investigació sobre els
atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, sobre les clavegueres de l’estat i
sobre el cas d’espionatge amb Pegasus.
Ara
veurem què passa a l’hora d’escollir el president del Govern espanyol. Les
condicions per un pacte podrien ser l’amnistia i l’autodeterminació.
Abans,
però, d’aquí a una setmana, tenim un nou 11 de setembre. Enguany, la manifestació
convocada per l’Assemblea serà formada per quatre columnes, que sortiran de
quatre punts simbòlics de Barcelona: la Ciutat de la Justícia, l’escola Proa,
l’estació de Sants i la seu de l’Agència Tributària. Les quatre columnes convergiran a la plaça
d’Espanya, rebatejada per l’entitat plaça del Primer d’Octubre.
Quatre
columnes sota el lema “Via fora”, que anima a defensar el país i les
llibertats. La columna de la llibertat. La columna de la llengua. La columna
del país i la columna de la sobirania.
En
parlem tot seguit amb la nostra convidada. Som-hi. Comencem!
Final
Ahir
diumenge, va morir Carme Junyent, lingüista, defensora del català. Especialista
en l’estudi de les llengües africanes, de totes les llengües amenaçades en
general; i dels processos d’extinció i substitució de les llengües. La trobarem
molt a faltar.
L’habitual
frase de la setmana avui no pot ser altra que les paraules de Carme Junyent:
Sí en
qualsevol situació, ens demanem a nosaltres mateixos “Si ara parlo en castellà
és més còmode perquè és la llengua que, en principi, no em portarà problemes.”
D’arguments per a canviar d’actitud, per a rebel·lar-se contra aquesta inèrcia
n’hi moltíssims: “Quin és el preu que em costa parlar en castellà? Em costa que
sempre soc jo qui ha de renunciar a la meva llengua. Em costa que, fent-ho,
cedeixo a l’imperialisme lingüístic. Em costa que trenco amb tot allò que m’han
transmès. Em costa que cada vegada que NO parlo en català porto la llengua cap
a un camí de no-retorn.”
I
marxarem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que
pateix la repressió, la presó i l’exili.
Ens
veiem l’11 de setembre als carrers. Que tingueu una molt bona feina!
