Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 14 de gener de 2021 per ETV Llobregat
Convidats:
Teresa
Costa-Gramunt, dissenyadora, escriptora i
poeta
Maria Vidal, politòloga
Guillem López, jurista
Després de 1.000 dies a
l’exili, Adri Carrasco ja pogut tornar a casa seva. La causa contra ell ha
quedat arxivada, esperem que, d’una vegada per totes, definitivament. En
paraules de la seva mare, la Núria, han estat “1.000 dies d’injustícia,
patiment, enyor profund, de plors, de perplexitat, d’insomni, de viure la vida
de puntetes pensant en una sola cosa... 1.000 dies de ràbia, d’impotència, de
no pensar en el futur, de por, d’incerteses, d’exili... Què bèstia tot plegat!”
“La meva llengua, la meva
vida”... No és un llibre, només, de llengua. Més aviat diria que és un llibre
que, com el món mateix, gira a l’entorn d’un eix de rotació i, en aquest cas,
l’eix és la llengua. És molt més... És un llibre sobre la vida, sobre el jo(poètic
o narratiu) i les seves vivències. Un llibre on s’expressen sentiments. Un
llibre per reflexionar, sobre la llengua i la cultura catalanes, sí, però també,
i en plural, sobre les llengües i les cultures.
“La meva llengua, la meva
vida” ens fa reflexionar sobre la diversitat, la diversitat de tot tipus. Sobre
la importància de l’humanisme, ara tan allunyat dels estudis. Sobre la
imprescindible alteritat, sobre l’empatia
Els que ja tenim uns anys,
ens hi podem veure reflectits en el descobriment de la nostra pròpia llengua,
cultura i història. En com vam haver d’aprendre i de com l’aprenentatge ens ha
enriquit i ens ha complementat perquè, fins llavors, no érem pròpiament
nosaltres. Ens hi veiem reflectits en el senyor de la finestreta o quan començàvem
una carta amb “Queridos padres” i fins i tot en l’oncle Masoliver (crec que
tots hem tingut un oncle Masoliver a la família)..
Un llibre sobre la llengua,
sí. Sobre la nostra llengua. En paraules de Teresa Costa-Gramunt: “la llengua que m’interroga i em demana
resposta.”
“La meva llengua, la meva
vida” Les reflexions i els testimonis personals de l’autora que com a cloenda
ens ofereix una darrera reflexió mitjançant
“les sàvies i càlides paraules de Raimon Panikkar: I ara que la paraula viva
s’ha transformat en lletra escrita, vulgui el lector fer-ne la reconversió i
transformar-la de nou en paraula i vida.”
En parlem tot seguit amb els
nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana
l’extrec del llibre de Teresa Costa-Gramunt “la meva llengua, la meva vida”.
“Pensar
per força et col•loca en llocs impensats”.
Contents pel retorn de l’Adri, marxem, però i com sempre,
amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la
presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu molt bona feina!
