Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tsunami democràtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tsunami democràtic. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 d’octubre del 2023

4 anys del Tsunami Democràtic. La història de Catalunya dia a dia. La història real del convent del mar que va desaparèixer. El Penedès, l'inici del comerç d'ultramar

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 240

El 14 d’octubre de 2019, es feia pública la sentència del judici al procés independentista català. La resposta política a les sentències des de les institucions es va limitar als discursos i a animar la gent a mobilitzar-s’hi en contra. La resposta ciutadana va estar liderada per l’ANC, Òmnium i els CDR. Va prendre un especial protagonisme un moviment que va aparèixer a les xarxes un mes abans amb el nom de Tsunami Democràtic.

L’aparició d’aquest nou actor dins del moviment independentista va sorprendre pràcticament tothom. En el seu manifest es presentava com una resposta dels ciutadans a la sentència de l’Estat espanyol. Una resposta fonamentada en la lluita no violenta i la desobediència civil.

Ja des del primer moment, l’independentisme de “a peu” va rebre el Tsunami amb opinions per  a tots els gustos, des dels que el veien com la iniciativa que estaven esperant per guanyar la independència, fins als que mostraven clarament el seu escepticisme ja que suposaven que el moviment s’havia gestat en reunions que havien mantingut les forces independentistes amb el president Puigdemont i també amb Marta Rovira i Anna Gabriel. El suport que, immediatament, va rebre de la gran majoria dels polítics independentistes de tots els colors feien augmentar el dubte.

El 14 d’octubre de 2019, el Tsunami va convocar la que seria la seva acció més contundent i espectacular: milers de persones es van mobilitzar i van arribar a col·lapsar l’aeroport del Prat. Uns dies després ho van fet a l’autopista de la Jonquera. Van ser dues accions molt potents, si bé, com van apuntar algunes veus crítiques, Tsunami va desconvocar ambdues accions abans que provoquessin realment problemes importants. Després de l’acció fallida en el clàssic Barça-Madrid del 18 de desembre de 2019, es va produir un llarg silenci fins al 14 de febrer que  va publicar la seva darrera piuladas:

Tsunami Democràtic continuarà proposant accions de protesta noviolenta i de desobediència civil massiva mentre les reclamacions majoritàries de la societat catalana no siguin ateses. Comença la segona onada.

Des de llavors, silenci. La segona onada no ha arribat mai, ni tampoc no hem tingut cap més missatge de Tsunami Democràtic.

Tsunami Democràtic ca ser només un instrument polític per controlar i canalitzar les reaccions ciutadanes post sentència? Algunes realitats semblen reforçar aquesta opinió: Suport de pràcticament tots els polítics. Accions espectaculars, però inacabades. El silenci i la inacció del Tsuami coincideix amb la investidura de Pedro Sánchez. El mateix lema del moviment, “Sit and talk”, mai no havia estat utilitzat ni defensat pel moviment independentista. Mai no ho va fer, ni al carrer ni a les urnes. El “sit and talk” coincidia molt més amb les tàctiques dels diferents partits i polítics independentistes.

Final

La frase de la setmana és d’un personatge de ficció... “El mussol”, l’enemic de superherois com Spider-Man i la Gata..

"El vent bufa molt més fort quan més a prop estàs d’arribar al cim de la muntanya”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

 

dilluns, 26 d’octubre del 2020

Tsunami Democràtic, a l'espera de la segona onada (De la confiança i la il·lusió a l'escepticisme. 2017-2020)

 

El 2 de setembre de 2019 va irrompre a les xarxes Tsunami Democràtic. L’aparició del moviment va sorprendre pràcticament tothom i en el seu manifest es presentava com una resposta dels ciutadans a la sentència de l’Estat espanyol. Una resposta fonamentada en la lluita no violènta i la desobediència civil.

Ja des del primer moment, l’independentisme de “a peu” va rebre el Tsunami amb opinions per  a tots els gustos, des dels que el veien com la iniciativa que estaven esperant per guanyar la independència, fins als que mostraven clarament el seu escepticisme i dubtaven que pogués tenir algun recorregut. La majoria suposaven que el “Tsunami” s’havia gestat en reunions que havien mantingut les forces independentistes amb el president Puigdemont i també amb Marta Rovira i Anna Gabriel..

Els principals dubtes sobre qui havia darrera el Tsunami venien donades pel suport que, immediatament, va tenir de la majoria de polítics independentistes, començant pels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, el vice-president del govern, Pere Aragonès, el president del parlament, Roger Torrent, el vice-president primer del parlament, Josep Costa, el conseller Lluís Puig, les ex-diputades de la CUP Mireia Boya i Mireia Vehí i l’ex-diputat David Fernàndez.

El 14 d’octubre de 2019, ara fa poc més d’un any, el Tsunami va convocar el que seria la seva acció més contundent i espectacular: milers de persones es van mobilitzar i va arribar a col·lapsar l’aeroport del Prat. Uns dies després ho van fet a l’autopista de la Jonquera. Dues de les accions més potents que es poden fer avui en dia. Però, com han apuntat algunes veus crítiques, Tsunami va desconvocar ambdues accions abans que provoquessin realment problemes importants. Les accions es van desconvocar argumentant que “l’objectiu s’havia assolit”. No s’acaba d’entendre ben bé de quin objectiu es tractava. De demostrar que podíem bloquejar vies tan important com l’aeroport o les autopistes, però sense acabar de fer-ho?

Després d’això va venir el “fracàs” del clàssic Barça-Madrid del 18 de desembre de 2017. A partir d’aquí, silenci fins al 14 de febrer que és quan publica el que serien els seus darrers twits:

Tsunami Democràtic continuarà proposant accions de protesta noviolenta i de desobediència civil massiva mentre les reclamacions majoritàries de la societat catalana no siguin ateses. Comença la segona onada.

Des de llavors, silenci. La segona onada no ha arribat ni tampoc hem tingut cap més missatge de Tsunami Democràtic. De fet, si aneu a la Vikipèdia, s’hi refereixen en passat: “

Tsunami Democràtic o Tsunami D fou una iniciativa sorgida de la societat civil que va tenir per objectiu...

La periodista Pilar Carracelas qualifica el Tsunami d’estafa i afegeix:  "El Tsunami Democràtic va néixer per controlar la reacció post-sentència i canalitzar-la cap a on interessava a l’elit política autonòmica catalana"

Els fets semblen donar la raó a la periodista catalana...

Suport de pràcticament tots els polítics. Accions espectaculars, però inacabades. El silenci i la inacció del Tsuami coincideix amb la investidura de Pedro Sánchez. El mateix lema del moviment, “Sit and talk”, com argumenta Carracelas, mai no havia estat utilitzat ni defensat pel moviment independentista. Mai no ho va fer, ni al carrer ni a les urnes. El “sit and talk” coincidia molt més amb les tàctiques dels diferents partits i polítics independentistes.

 

divendres, 21 de febrer del 2020

VÍDEO: On és el Tsunami? Moviments electorals. Independentistes d'esquerra (Darrer programa de Vull una resposta)


Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Montserrat Rossell,  empresària
Adrià Alsina, periodista i politòleg
Joan Puig redactor de republica.cat
Jordi Roset, membre del SN de l'ANC

Davantal

Ja tenim data per la Taula de negociació entre els Governs català i espanyol. Serà el dimecres 26 de febrer. La part catalana ha enviat al president Sánchez la proposta de punts que portarà a la primera reunió de la Taula: Fixar un calendari de treball. Que hi hagi un mediador internacional. Que es reconeguin totes les parts en conflicte, incloent-hi els presos i els exiliats. >I, finalment, els punts claus de la negociació: el reconeixement i exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió, l’amnistia i la reparació de les víctimes d’aquesta repressió.

Mentrestant, aquesta repressió continua i aquesta setmana s’han produït més de dues-centes citacions. 138 persones identificades a la Jonquera i 61 a Salt. Se’ls imputen càrrecs de desordres públics, danys i delicte contra la seguretat en el trànsit, per haver tallat la AP-7 l’11 i el 12 de novembre. Segons informa Alerta Solidària, durant aquests darrers sis mesos s’han obert més de sis-cents casos contra ciutadans que s’havien mobilitzat al carrer.

El 14 de gener Tsunami Democràtica va emetre el seu darrer comunicat on deia que continuava actiu, reflexiu i propositiu i  anunciava una ‘segona onada’ de protestes que, després de 5 setmanes no ha començat. La gent es pregunta el perquè d’aquesta desaparició del Tsunami que ve acompanyada d’una molt baixa intensitat pel que fa a les mobilitzacions, tant de l’ANC com dels CDR.

Aquest dissabte, es presentarà a l’Ateneu de Barcelona el manifest de suport al president Puigdemont, al conseller Antoni Comín, la consellera Clara Ponsatí, i al Consell per la República. Els promotors, independentistes d’esquerra, son persones procedents del que podríem anomenar “l’independentisme històric” que es presenten com “som gent d’ara que, en ple franquisme, vam militar en diferents partits i moviments polítics, socials, sindicals, culturals..., que van lluitar per la democràcia, per les llibertats individuals, col•lectives i nacionals del nostre poble.” I continuen dient que fan “una crida a la gent de les generacions que ens han seguit per, entre tots, definir una estratègia compartida per tot l’independentisme, que dibuixi el camí en aquesta segona etapa del procés d’independència.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

divendres, 15 de novembre del 2019

VÍDEO: "No em canviïs la llengua". Setmana de Tsunami. Analitzem resultats 10-N i pacte PSOE-UP (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany i Clara Ardèvol
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Rosario Palomino psicòloga. “No em canviïs la llengua”

Mireia Juanola Psicòloga clínica

Francesc Marco Historiador

Josep Pinyol Historiador

Davantal
Setmana de Tsunami. L’onada independentista ha colpejat fort al nord del país. La seva força ha arribat fins a la Catalunya Nord i al cap d’unes quantes hores s’ha anat desplaçant més cap al sud. La previsió ens indica que Catalunya podria viure més fenòmens similars durant les properes setmanes.

3.460.063 persones van votar feixisme el passat diumenge 10 de novembre. Vox va acabar obtenint el 15.09% dels vots i 52 diputats. Si hi havia algú que encara dubtava de la força i del perill que representa el feixisme aquests resultats li hauran obert els ulls. Aquesta és sens dubte la gran creu d’aquestes eleccions. La cara, la caiguda en picat de Ciudadanos que ha perdut dos milions i mig de vots i 47 escons.

El vot independentista al Congrés espanyol no ha parat de créixer des de l’any 2004, En les eleccions del 2015 i en les del 2016 va obtenir 17 diputats. El passat abril van ser 22 escons i diumenge va arribar fins als 23 escons i el 42,77% de vots. ERC, JxCat ii la CUP van aconseguir més del 50% dels vots en 774 dels 947 municipis catalans.

El que no va poder ser durant mesos s’ha fet en dos dies. PSOE i Unides Podem han signat un acord per constituir un govern de coalició. Entre els dos sumen 155 diputats (una xifra simbòlica) i, per tant, en necessiten 21 més que o bé votin a favor en primera volta o bé s’abstinguin en la segona.

El pacte entre ambdues formacions recull un punt sobre Catalunya en què parla de “garantizar la convivència en Catalunya i de fomentar el diálogo en Catalunya”. És a dir, continua el relat de l’Estat que el que hi ha és un problema de convivència a Catalunya i que cal solucionar-lo entre catalans.

No hi ha cap problema de convivència a Catalunya, ni tan sol crec que hi hagi un problema de convivència amb Espanya. Hi ha un problema polític. Un conflicte entre l’Estat espanyol i Catalunya, que ve de lluny, i que no se solucionarà dialogant a Catalunya, sinó dialogant i pactant amb Catalunya.  I sembla que encara ens trobem molt lluny d’aconseguir-ho.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Som-hi. Comencem!

dimarts, 10 de setembre del 2019

Un nou 11 de Setembre. Esperant la sentència. El Tsunami democràtic (Darrer programa, primer de la vuitena temporada, de Vull una resposta)

  Emès el dijous 5 de setembre de 2019


Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Laura Camp, Secretariat Nacional ANC

Carla Soler Secretariat Nacional ANC

Francesc Abad analista polític

Josep Cortada membre de la sectorial LGTBI de l'ANC

Davantal

Som a les portes d’un nou 11 de setembre. Diferent i controvertit, com sempre, perquè cada any el context polític i social, les prioritats i les necessitats del moviment independentista han estat, sempre diferents.

L’11 de setembre sempre ha estat una data clau. Des de 2012, les manifestacions i concentracions convocades per l’ANC han estat el punt d’inici, el punt de sortida de les campanyes i accions per aconseguir diferents objectius (el gir cap a l’independentisme de CiU; eleccions; el 9-N; l’1 d’octubre...). Sempre, abans de guanyar cadascun dels objectius, ha calgut guanyar l’11 de setembre.

Enguany, l’11-S hauria de ser l’inici de la segona etapa del procés d’independència. Després de l’11, vindrà una data clau que serà quan es faci pública la sentència del Suprem contra els presos independentistes.

Aquest dilluns, ha sorprès pràcticament a tothom l’aparició de la plataforma “Tsunami democràtic”, una iniciativa qque s’ha presentat a través de les xarxes socials i que en el seu manifest es presenten com una resposta dels ciutadans a la sentència de l’Estat espanyol. Una resposta fonamentada en la lluita no violència i la desobediència civil.

El “Tsunami” sembla nascut de les reunions que han anat mantenint les forces independentistes amb el president Puigdemont i també amb Marta Rovira i Anna Gabriel. L’independentisme de a peu ha rebut aquest “Tsunami” amb opinions per a tots els gustos, des dels que ho veuen com la iniciativa que estaven esperant per guanyar lai independència, fins als que mostren clarament el seu escepticisme i dubten que pugui tenir algun recorregut. 

Pedro Sánchez ha presentat la seva Proposta oberta per a un programa comú progressista. 370 mesures per intentar que Unides Podem faciliti la seva investidura, encara que molts diuen que en realitat és el futur programa electoral del PSOE. Dels 370 punts només un està dedicat a Catalunya on deixa ben clar el seu “no” a un referèndum perquè “trenca la societat” i ofereix un diàleg bilateral a la Generalitat dins la Constitució.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!