Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adrià Alsina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adrià Alsina. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de setembre del 2021

Un nou i diferent 11-S. La "justícia" espanyola. Discurs de Carlos Lesmes

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el dijous 9 de setembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Adrià Alsina, Membre SN ANC i coordinador de comunicació

Dolors Feliu,  jurista. Col·lectiu Praga

Francesc Abad, analista polític

Engeguem avui el primer programa de la 10a temporada del Vull una resposta.

Anem deixant enrere l’estiu, convivint o malvivint encara amb la pandèmia, que ja ha provocat més d’un milió i mig de casos als Països Catalans i més de 32.000 morts, 23.000 dels quals al Principat.

I el mes de setembre ens ha portat la notícia que un bisbe, homòfob i posseït pel dimoni, ha deixat els hàbits per una relació sentimental amb una escriptora de novel·les eròtiques que també ha escrit sobre satanisme.

I amb el setembre tornen les proves de selectivitat. El TSJC ha ordenat que els exàmens de la selectivitat es reparteixin en les 3 llengües oficials - català, castellà i aranès – i prohibeix que s'identifiquin els alumnes que el facin en castellà, com si aquí ens dediquéssim a elaborar llistes negres de la gent que parla o escriu en castellà, que de fet n’és la majoria. Una nostra més de les contínues dificultats en què es mou la llengua catalana en el seu propi territori. Una mostra més d’una justícia que sembla disposada a pontificar per tot i a tothom. Si no, escolteu els discurs de Carlos Lesmes en l’acte d’inauguració de l’Any Judicial.

I amb el setembre torna un nou dia 11. Un 11-S que enguany s’allargarà fins al 3 d’octubre. Un 11-S diferent dels anteriors perquè arriba amb un moviment independentista força desmobilitzat a causa de les contínues decepcions rebudes des del món polític, també per la pandèmia i per la manca d’unitat estratègica i d’objectius clars a curt termini.

El 16 de setembre, si res no ho impedeix, hi haurà la primera reunió de l’anomenada “Mesa de diàleg”. Segons la secretària i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, la mobilització de l’11-S ha de servir per canalitzar la força de l’independentisme cap a la mesa de diàleg... L’Estat espanyol, però, ja ha establert les línies vermelles: ni amnistia ni referèndum d’autodeterminació; i els Comuns, companys del PSOE en el govern més progressista de la història, ja han anunciat que “aparquen” el referèndum i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ho ha remarcat amb la frase: “La gent no està per ximpleries”.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del filòsof austríac Ludwig Wittgenstein, dedicada, amb tot el sarcasme possible, a l’alcaldessa Ada Colau:

Si la gent no fes mai ximpleries, res intel·ligent no es faria mai.

Són ja tres anys que acomiadem aquest programa amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Us desitgem un intens i reivindicatiu 11 de Setembre.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 9 d’abril del 2021

Dues entrevistes. "Et recordaré" de Miquel Florido i “Per què la independència va fracassar i per què encara és possible” d'Adrià Alsina

Vull una resposta. 9a temporada. 

Emès el 8 d'abril de 2021 per ETV Llobregat i Terra Mar

Convidats:

Miquel Florido, informàtic, escriptor. Autor de “Et recordaré”

Adrià Alsina,  professor de Periodisme i Comunicació Global. Autor del llibre “Per què la independència va fracassar i per què encara és possible”

Davantal

Des del 30 de setembre de 2020 Catalunya no té president i navega amb un govern provisional que s’estira com un xiclet. Gairebé set mesos. Les converses per formar govern i escollir un nou president de la Generalitat sembla que no avancen gaire i els esculls són difícils de superar. Dues estratègies confrontades conviuen amb l’amenaça d’una doble espasa de Damòcles: la que tot plegat acabi amb un govern inestable o bé la d’una repetició de les eleccions.

Un molt bon article de Jordi Barbeta que ho deia gairebé tot només llegint el titular “A més ideologia, menys independentisme”.  Molts semblen haver oblidat, com recordava el periodista, que la independència de Catalunya, no és un projecte ideològic, sinó un objectiu polític amb uns requisits específics. Si a això li afegim que el moviment independentista ja fa temps que sembla centrat únicament en els presos polítics i en combatre la repressió, estarem d’acord que així no hi ha manera d’avançar cap a l’objectiu final.

Avui, no tindrem la nostra tertúlia habitual. S’apropa Sant Jordi i volem presentar-vos dos llibres.  El primer, “Et recordaré”:

“La veritat i els records ens converteixen en qui som, res més ho farà, els nostres actes no són sinó un reflex de la nostra personalitat, una ombra del nostre caràcter que pot pesar o allargar-se amunt o avall, depenent la llum que hi hagi al nostre voltant.”

Aquest és un fragment del llibre de Miquel Florido, “Et recordaré”. Una novel·la que ha tingut una llarga gestació. L’autor la va començar a escriure el 2011 i la va acabar el 2020. Un relat distòpic,  sorprenent, carregat de misteri, un relat de ciència-ficció... També, una història d’amor... i encara molt més.

I, després...

“S’ha acabat la tragicomèdia, comença el llarg camí del dol. Una desena de líders a la presó, altres a l’exili, gairebé tres mil represaliats i un país sencer enfonsat moralment. S’hauria pogut fer millor? Es pot fer millor la propera vegada?”

Aquest és un fragment del llibre d’Adrià Alsina “Per què la independència va fracassar i perquè encara és possible.” Un llibre que fa que ens preguntem si volem continuar amb la mentalitat defensiva i de resistència del passat o imposem la mentalitat guanyadora per quan ho tornem a fer. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana per recordar Arcadi Oliveres que aquesta setmana ens ha deixat. Arcadi Oliveres, una gran persona. Un referent de la desobediència pacífica, de l’activisme, de l’economia social, de l’anticapitalisme...

“Un territori com Catalunya, que amb actituds populars i no-violentes proposa un referèndum, és una esperança. M’atreviria a dir que podem arribar a ser referents dins el mapamundi,  de ser capaços de fer accions no violentes per canviar l’entorn o si més no sacsejar-lo.”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 21 de febrer del 2020

VÍDEO: On és el Tsunami? Moviments electorals. Independentistes d'esquerra (Darrer programa de Vull una resposta)


Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Montserrat Rossell,  empresària
Adrià Alsina, periodista i politòleg
Joan Puig redactor de republica.cat
Jordi Roset, membre del SN de l'ANC

Davantal

Ja tenim data per la Taula de negociació entre els Governs català i espanyol. Serà el dimecres 26 de febrer. La part catalana ha enviat al president Sánchez la proposta de punts que portarà a la primera reunió de la Taula: Fixar un calendari de treball. Que hi hagi un mediador internacional. Que es reconeguin totes les parts en conflicte, incloent-hi els presos i els exiliats. >I, finalment, els punts claus de la negociació: el reconeixement i exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió, l’amnistia i la reparació de les víctimes d’aquesta repressió.

Mentrestant, aquesta repressió continua i aquesta setmana s’han produït més de dues-centes citacions. 138 persones identificades a la Jonquera i 61 a Salt. Se’ls imputen càrrecs de desordres públics, danys i delicte contra la seguretat en el trànsit, per haver tallat la AP-7 l’11 i el 12 de novembre. Segons informa Alerta Solidària, durant aquests darrers sis mesos s’han obert més de sis-cents casos contra ciutadans que s’havien mobilitzat al carrer.

El 14 de gener Tsunami Democràtica va emetre el seu darrer comunicat on deia que continuava actiu, reflexiu i propositiu i  anunciava una ‘segona onada’ de protestes que, després de 5 setmanes no ha començat. La gent es pregunta el perquè d’aquesta desaparició del Tsunami que ve acompanyada d’una molt baixa intensitat pel que fa a les mobilitzacions, tant de l’ANC com dels CDR.

Aquest dissabte, es presentarà a l’Ateneu de Barcelona el manifest de suport al president Puigdemont, al conseller Antoni Comín, la consellera Clara Ponsatí, i al Consell per la República. Els promotors, independentistes d’esquerra, son persones procedents del que podríem anomenar “l’independentisme històric” que es presenten com “som gent d’ara que, en ple franquisme, vam militar en diferents partits i moviments polítics, socials, sindicals, culturals..., que van lluitar per la democràcia, per les llibertats individuals, col•lectives i nacionals del nostre poble.” I continuen dient que fan “una crida a la gent de les generacions que ens han seguit per, entre tots, definir una estratègia compartida per tot l’independentisme, que dibuixi el camí en aquesta segona etapa del procés d’independència.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

divendres, 17 de gener del 2020

VÍDEO: 1a setmana de Puigdemont i Comín al Parlament europeu. L'Aixeta, un espai per als creadors. El cas Blanquerna. La Taula de partits independentistes (Darrer programa de Vull una resposta)

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Marc Guerrero   professor de relacions internacionals
Maria Vidal, politòloga
Adrià Alsina, periodista i politòleg
Gerard Sesè, periodista 

Davantal

Dimarts es va produir una gran explosió a la petroquímica de Tarragona. Des del Vull una resposta volem manifestar el nostre suporti condol als familiars de les tres víctimes mortals que es van produir  i també tot el suport als vuit ferits i als seus familiars.

En Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, els Jordi’s, han demanat ja el seu primer permís penitenciari. Després de 822 dies empresonats, podran sortir durant 48 hores. Ara mateix, en Jordi Cuixart gaudeix dels primers dos dies de llibertat. 

La comparació, odiosa més que mai, amb altres casos de persones sentenciades i/o empresonades per corrupció, per frau, per apropiacions indegudes o per altres delictes, és del tot vergonyosa.  Sense anar més lluny,  els feixistes que l’11 de setembre de 2013 van atacar el Centre Cultural Blanquerna a Madrid no han trepitjat encara la presó, malgrat que tenen una sentència que oscil·la entre els 3 i 4 anys de condemna. En el seu moment, ja van quedar en llibertat provisional. Després, van presentar un recurs d’empara contra la sentència del Suprem i van continuar en llibertat. Ara, el TC ha admès aquest recurs i ha ordenat que es revisi la sentència. Mentrestant, evidentment, continuen lliures.

Un dels acusats, Iñigo Pérez de Herrasti, fill de marquesos, dirigent de Alianza Nacional, té un ampli historial delictiu i, també, vincles familiars amb l’exministre d’Educació Iñigo Méndez de Vigo i amb l’exministre de Defensa Pedro Morenés Eulate, ambdós del PP.

Com més hi penses, més fan esgarrifar la quantitat de dies que porten empresonats els polítics catalans i, en conseqüència, els dies que porten també fora de casa seva tots els exiliats.  

Sense oblidar tots els empresonats de l’esperpèntica operació Judas... Recordem, una operació de la Guardia Civil que va mobilitzar 500 efectius del cos, que va detenir 9 persones sota  l’acusació de terrorisme i que ha acabat, 3 mesos després, amb la llibertat sota fiança dels 9 empresonats.

Sense oblidar Dani Gallardo, empresonat des del 16 d’octubre a Madrid per una manifestació que es va fer a la capital de l’Estat en suport a Catalunya.

Sense oblidar Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir, dos joves de 18 anys detinguts els 17 d’octubre i empresonats a Figueres.

Sense oblidar els més de 2.500 represaliats a Catalunya per “motius polítics” des del setembre de 2017.

Mario Benedetti va escriure “Tot s’enfonsa en la boira de l’oblit. Però quan la boira escampa, l’oblit és ple de memòria.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

dilluns, 11 de novembre del 2019

VÍDEO: Poetes i Músics per la República. 5 anys del 9-N. El Tsunami i les eleccions del 10.N (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany i Clara Ardèvol
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Eduard Casas Poetes i músics per la República

Teresa Tarrida Poetes i músics per la República

Natàlia Esteve advocada

Adrià Alsina periodista i politòleg

Davantal


Diumenge 9 de novembre de 2014. Són les 9 del matí. Els col·legis electorals romanen, encara, tancats. Des de fa més d’una hora una munió de gent s’espera a fora. En els seus rostres es reflecteix la il·lusió, el nerviosisme i, per damunt de tot, el convenciment. No hi ha gens de por. La gent xerra, fa bromes, riu... Hi ha les primeres abraçades (avui serà un dia d’abraçades). Per fi, puntualment, s’obren les portes i els primers votants entren al col·legi. Aplaudiments per tot arreu. Des de les meses, des del carrer, entre els propis votants.

De res els han valgut les prohibicions, les amenaces constants al Govern i al President, als directors d’Institut, als funcionaris, als voluntaris, al poble en general. De res els ha valgut que tinguem menys meses electorals i que els col·legis no siguin els habituals i que, a més, es trobin molt allunyats dels llocs de residència. De res els serveixen les denúncies de darrera hora i el reguitzell d’amenaces continuades durant tota la jornada de participació. El poble fa cues davant les urnes. El poble ha decidit que vol votar!

Aquell diumenge 9 de novembre de 2014, més de 2 milions tres-cents mil catalans i catalanes vam fer evident davant del món sencer que ja no obeíem l’Estat espanyol.  Nosaltres, la força de la gent, actors principals d’aquesta autèntica revolució pacífica i democràtica, el 9 de novembre vam fer el primer gran acte de sobirania. La primera gran acció der desobediència civil.

Avui, cinc anys després, el 9 de novembre coincideix amb la jornada de reflexió per les eleccions espanyoles del 10-N i la lluita continua. El Tsunami democràtic ha convocat a la plaça Catalunya de Barcelona per exigir a l’Estat que reflexioni.

Una acció convocada només per al dia 9 perquè, tal com explica en el seu comunicat, “El dia 10, el Tsunami defensa l’exercici del dret a vot, com la resta de drets fonamentals. Les urnes no fan por, tot el contrari: és el que reclama la majoria de la població catalana. Més urnes. Més democràcia.”

En parlem tot seguit amb les nostres convidats. Som-hi. Comencem!