Temps era temps... Quan fèiem el nivell C...

Alguns ja sabeu que sóc filòleg i que he treballat durant anys com al que en diuen "Tècnic de Normalització Lingüística", una denominació que abasta forca feines diferents relacionades amb la llengua catalana. Bàsicament em vaig dedicar a fer classes de català per a adults. 

Regirant papers, avui he recuperat un text que vaig escriure als meus alumnes d'algun dels nivells C que he fet. Ha de tenir molts anys, 25 o 30. Potser algun alumne el pot recordar. 

Als meus alumnes del nivell C

Una prèvia abans de començar. Observareu que el text està redactat d’una manera molt peculiar. Se us farà dificultós de llegir amb tants incisos. No se us acudeixi mai de redactar d’aquesta manera (si no és amb una intenció molt clara i justificada, com és el cas).

Bé, això s’acaba. Arribem al final de curs. Darrere (adverbi...acabat en –e-) queden ja unes quantes hores de classe.

Si m’ho permeteu i, si no, (separat, darrere hi ha un verb elidit) ho faré igualment. Aquí teniu les darreres recomanacions, sempre amb l’objectiu que us puguin servir d’alguna ajuda a l’hora (separat... diferenciar de “alhora”, adverbi) de fer la prova. També em serveixen per dir-vos adéu, o millor, a reveure, i agrair-vos (sense dièresi... és un infinitiu) la vostra companyia durant aquests darrers mesos.  

Vull dir-vos que la majoria de vosaltres –no ben bé tots, va remarcar- heu treballat força durant el curs. Si no ens ho juguéssim gairebé (adverbi...una sola paraula. Diferenciar de “gaire bé”... quantitatiu més adverbi)  tot en una prova final, alguns gairebé tindríeu (accent... forma plana acabada en diftong) l’apte o l’apta (és una adjectiu variable)  l’abast de la mà.

Ja sabeu què (amb accent –interrogatiu-) en penso de la prova, si és( accent, verb ser) que les vegades que n’hem parlat (verb preposicional...”parlar de”, pronom feble EN) a classe tenia la sort que m’escoltéssiu, però hi incidiré (complement preposicional... “Incidir en”, pronom feble HI) una mica més. M’agradaria, voldria, que superéssiu l’examen, però (davant de la conjunció “però”, accent obert... coma) m’agradaria molt més que si el dia que llegiu els resultats veieu que sou “No aptes”, després de l’empipamenta i els renecs interiors o exteriors naturals, lògics i habituals, penséssiu (paraula plana acabada en diftong, accent tancat, com tots els imperfets de subjuntiu de la mateixa conjugació) que, en el fons, no heu perdut el temps. Sí (amb accent... afirmació), ja sé que això és molt fàcil i molt maco de dir, però molt difícil d’assumir, però... -què voleu- sempre ha estat una de les il·lusions i objectius quan començo a impartir un curs de català.

Passo ja (verb passar....S sorda entre vocals... doble “S”) a oferir-vos algunes recomanacions, la majoria ja conegudes per tots vosaltres.

1.  D’aquí al dia de l’examen repasseu allò (accent obert) que us sembli que porteu més fluix. Sobretot (una sola paraula. Diferenciar de “sobre tot” feu i refeu els exercicis del dossier.

2.  Si podeu, que algú us faci dictats. Repasseu-los i fixeu-vos bé (adverbi... amb accent diacrític) en les errades.

3.   No oblideu la part oral. Practiqueu tot el que (forma de relatiu correcte, equivalent a “allò que”) pugueu, sobretot la lectura en veu alta.

4.  El dia de la prova intenteu evitar els nervis. Ja sé (verb “saber”, amb accent) que és difícil. No us precipiteu. Penseu que disposeu de dues (femení) hores. Aprofiteu fins al darrer minut.

5.  Quan arribi el dictat, concentreu-vos al màxim. En la primera lectura, NOMÉS escolteu i fixeu-vos en què diu i com ho diu. Ja tindreu temps de penar en com s’escriu. Quan dictin, és quan més concentrats heu d’estar.

6.  En la segona lectura, repasseu els signes de puntuació (atenció a les pauses) i vigileu que no us hàgiu deixat res. Després (aguda... accent tancat) comproveu l’ortografia (IA no és diftong, sense accent, doncs). Penseu per damunt de tots  en aquelles faltes que acostumeu a cometre i que denominem com a “tontes” (barbarisme). No és tan greu equivocar-se en una paraula complicada. El que és més greu és quan ens equivoquem en paraules que coneixem abastament (ÉS del verb ser... TÉ del verb tenir...Accents “fàcils”... Gerundis que acaben en -NT... Infinitius que acaben en –R, etc.etc.) Concentreu-vos en allò que sabeu, que segur que és molt.

7.  En l’article d’opinió, penseu abans d’escriure. Quan comenceu a redactar heu de tenir una mica les idees clares sobre allò que voleu explicar. Primer, idees. Després, traslladeu-les al paper. Finalment, repasseu l’ortografia i torneu a pensar en tot allò que sabeu. No podeu equivocar-vos en allò que coneixeu bé. Si (sense accent, és un condicional) s’hi fixeu bé, en aquest paràgraf he repetit tres vegades “allò”. Error, doncs, de variació.

8.  Les preguntes de gramàtica, llegiu-les amb atenció abans de contestar-les. No correu. Sense presses. Responeu (imperatiu... sense cap “G”) totes les qüestions. No deixeu preguntes sense respondre. (Ja he tornat a repetir un verb... error de variació)

9.  Se m’acudeixen moltes més coses per dir-vos, però em sembla  que us marejaria més del compte. Potser ja ho he fet una mica. Si no (separat... darrere hi ha un verb) us agraden les recomanacions, ja ho sabeu: (dos punts...introducció, obertura a una explicació) les envieu a “l’arxiu americà”. Vosaltres mateixos.

10. Res més. Agrair-vos, si heu arribat fins aquí, la vostra atenció. Per a mi, ha estat un autèntic plaer (sempre ho és) poder haver-vos fet aquest curs de nivell C. Gràcies, també, per les vostres preguntes, pels vostre dubtes, perquè és a través d’ells com m’ajudeu a mi a aprendre (després de la P... no us deixeu la R) en cada classe alguna cosa nova.

A reveure i  bona feina!

Llibertat, dignitat (Joan Solà-1)

Una persona, un poble, necessiten primàriament tenir dignitat. A Catalunya fa mesos i anys que ens sentim humiliats, escarnits, trepitjats per les forces “legals” de l’Estat. I és per això, senyors ciutadans d’aquest país, que jo votaria sí. Afortunadament, fa uns mesos que ens comencem a moure, que comencem a reaccionar d’una prostració que feia massa temps que durava. Diu que els polítics es neguitegen amb el xim-xim que senten caure pacíficament i pertot a favor de la independència. ¿Vostès s’han de neguitejar, senyors polítics, vostès que són incapaços d’assumir una cosa tan elemental com que el nostre país viu humiliat des de fa segles, vostès que són incapaços d’escoltar les veus de denúncia i de dir no d’una vegada? Ens trobem, doncs, en un moment dolç d’esperança: només reaccionant, només tirant endavant de cara al futur, només engrescant la joventut i tots els immigrats en un projecte progressiu i clarament català, només així els ciutadans de Catalunya deixarem de sentir-nos subordinats a ningú, inferiors a ningú, escarnits per ningú.

Aquestes paraules que acabeu de llegir formen part de l’article titulat “Llibertat, dignitat” que, el 2009 i referint-se a la consulta sobre la independència que s'havia de celebrar a Arenys de Munt, va escriure el professor, lingüista i filòleg Joan Solà. Podeu llegir l'article sencer aquí.

Joan Solà va morir un 27 d’octubre de 2010. Els seus treballs, els seus escrits van ser sempre extraordinaris i d’un gran valor lingüístic. Des de la publicació dels Estudis de sintaxi catalana, l’any 1973, fins a la magna obra de la Gramàtica del català contemporani de 2002, va publicar tot un seguit d'obres excepcionals. Els seus articles setmanals al diari Avui eren llegits, no només pels professionals de la llengua, sinó per tothom que d’una manera o altra s’interessava per la salut i la vitalitat del català modern.

Aquell 27 d’octubre ens va deixar  un treballador de la llengua que passarà a la història del nostre país com un dels tres lingüistes més importants (conjuntament amb Pompeu Fabra i Joan Coromines) que més ha fet per la llengua catalana, perquè continuï sent una llengua viva i moderna, per la seva normalització, que va lligada a la correcció, a l’adequació, a l’ús, a la comunicació.... També –Solà dixit- a la bellesa.

He tingut el gran plaer de conèixer Joan Solà. Vaig poder conversar-hi en dues o tres ocasions i també vaig gaudir del privilegi d’entrevistar-lo durant una hora a CAL parlar de llengua.

Solà va ser un home d'una gran saviesa que va dedicar la seva vida a la llengua; a l’estudi, a l’ensenyament, a la defensa i a la recuperació de la llengua catalana. Un pou de coneixements, però, alhora,  contundent, senzill, clar i didàctic. Un home que acostumava a posar el dit a la nafra i a dir les coses tal com són.

Un home de llengua, però també de país, amb tot el que això significa. El seu missatge sempre va ser clar en aquest sentit: No hi llengua sense país ni país sense llengua. Joan Solà no s’aturava, doncs, en la llengua ni en la lingüística. Sabia perfectament que una llengua no és res sense el poble que l’usa i per això va ser també un militant i un lluitador incansable per a la plena normalitat del català als Països Catalans.