Vull una resposta: Declara't a Catalunya. La Hisenda pròpia

Programa de Vull una resposta:
Declara't a Catalunya. La Hisenda pròpia 

Emès per ETV Llobregat el dimecres 18 de juny de 2014.

Convidats:

Marcel Padrós  membre del Secretariat Nacional de l'ANC i coordinador de la campanya Declara't a Catalunya 

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

Vicent Andrés Estellés. Demà serà una cançó (4. Llibre de meravelles)

El poema Demà serà una cançó no es pot veure aïlladament, sinó que cal situar-lo en l’àmbit general que forma el poemari de Llibre de meravelles.

Demà serà una cançó és una peça més d’un itinerari vital que el poeta realitza per la València de la postguerra. El “jo líric” reflexiona, a través de tot un seguit de poemes narratius, sobre l’amor i la mort, sobre el passat, el record, la memòria… A vegades, com un testimoni –amarg- de la tragèdia viscuda per tot un poble amb el qual ell s’identifica i forma una unitat col•lectiva. A vegades, el “jo poètic” és només un observador o un simple narrador d’una història. El Llibre de meravelles esdevé, doncs, una reflexió sobre la realitat, una amarga crítica, no només de la situació humana, social i política del temps de postguerra, sinó també, en una translació de l’especificitat a la generalitat, de la soledat de l’home, de la desolació de l’ésser humà davant l’angoixa i l’amargor del fet de viure.

Qui és “l’animal de records”? Podem esbrinar-ho a la primera part delLlibre de meravelles, que ens situa en l’inici d’aquest recorregut poètico-humà i ho fa descrivint com és el dia a dia, com és l’ambient d’hostilitat i repressió que viu el “jo poètic” i el seu poble:

Hi ha la fam, la precarietat

com hi ha els sermons i hi ha el pecat 

i les notes de societat.

Veiem, també, l’evolució en l’estat anímic del subjecte líric que passa de ser Un entre tants com esperen i callen a Un entre tants com no aguarden i lluiten. És una persona concreta en un lloc concret: ACÍ em pariren i ací estic, però els seus sofriments i els seus anhels són universals: UN entre tants, en un lloc de la Terra. També, el seu missatge d’esperança abans de començar el seu llarg periple per València:

Creixen els fils, creix l’amor, creix la vida

No hi ha per què recelar ni patir. 

Bella és la vida.

“L’animal de records” és aquest subjecte líric que és el mateix poeta, però que també pot ser qualsevol de nosaltres i, encara més, qualsevol ésser humà a qualsevol lloc del planeta.

Crida de l'ANC a mobilitzar-se el 14 de juny per l'escola catalana

Aquest dissabte, els membres de l’ANC serem a la cercavila en defensa de la nostra escola. 

“Per un país de tots, decidim escola catalana” 

Tots, units darrera d’aquest lema, reafirmarem el nostre compromís amb l’escola catalana de qualitat i per a tothom. Deixarem ben clar que som una nació, que com a tal prenem les nostres decisions i que com a tal organitzem i seguirem organitzant l’escola com nosaltres, majoritàriament, la volem. Res ni ningú, al marge del poble de Catalunya, ens farà modificar el model educatiu. 

Sabem que la millor garantia per a preservar el nostre model educatiu és tenint un estat que el defensi. Per això treballem, i treballarem fins aconseguir-lo. I, mentrestant, res ni ningú ens dividirà. Dissabte deixarem clar que ni ens dividiran ni farem cap pas enrere. 

Punt de trobada: Gran Via amb carrer Girona

Hora: entre les 5 i les 6 de la tarda

Tothom a Barcelona el dissabte 14 de juny!

 

Vicent Andrés Estellés: Demà serà una cançó (3. El record)

El missatge del “jo poètic” s’adreça a una segona persona autoreferencial i utilitza, majoritàriament, el temps verbal de present. També fa servir el temps verbal de pretèrit quan evoca imatges del temps passat. El record, el pensament i expressió de la mort i el pas del temps ens vénen suggerits a través de l’ús que el poeta fa del verb, el substantiu i l’adjectiu: “Records; sols recordes; versos del record; et permets recordar; ara evoques i penses.” Tot plegat ens evoquen el record, la memòria, com el present queda convertit, a l’instant, en passat: “ja no vius, sols recordes”.

 

La nova actitud lírica que representa Estellés es veu reflectida en l’ús del llenguatge. Sinceritat, vinculació amb el poble, amb el seu poble, és el que el poeta vol aconseguir i, per això, utilitza una opció comunicativa que té com a base essencial la senzillesa. Aquest llenguatge senzill, pròxim al poble, l’aconsegueix Estellés amb l’ús (a part dels dialectalismes) d’un vocabulari al més realista possible, d’una dicció sense concessions, franca, sincera i oberta.

 

El tema central del poema és el record, un record de temps més feliços, ple de melangia i enyorança. Un record del qual ens nodrim i que és la base de la nostra vida. El present, gairebé no existeix. Tot és record o memòria, ja que el present –efímer- esdevé quasi instantàniament record. La vida, a mesura que passen els anys, ens queda reduïda bàsicament al record al qual ens aferrem per reviure moments feliços o de plaer, però també situacions dolentes, instants desagradables que, forçosament, hem acabat assumint i -per què no?- modificant o canviant.

Per què l'ANC no va convocar ahir?

 

Alguns potser s'ho han preguntat; per què l'ANC no va donar suport a les convocatòries d'ahir al vespre davant dels ajuntaments? 

 

En un comunicat intern enviat ahir a totes les seves assemblees, territorials, sectorials i exteriors, es deia que:  L'ANC basa la seva actuació en el Full de Ruta 2014-2015 aprovat en la passada Assemblea General i que remarca clarament que "l'objectiu prioritari del poble català és la celebració de la consulta el 9 de novembre de 2014 com a fórmula internacionalment més acceptada d'accedir a la independència en un marc democràtic."

 

L'arbre mai ens ha d'impedir de veure clarament el bosc que hi ha al darrere.

 

La notícia de l'abdicació de Joan Carles I va molt més enllà d'un canvi dinàstic en què el fill substitueix el pare en la figura de rei i de Cap d'estat. Va molt més enllà de la dicotomia espanyola entre monarquia i república. Va molt més enllà d'un canvi reial per motius de salut o per fer un rentat de cara d'una institució desprestigiada pels escàndols i les corrupteles.

 

Felip V va ser el monarca que va acabar amb la independència de Catalunya i dels Països Catalans. Va ser el monarca que va acabar amb les nostres lleis, amb les nostres institucions, amb la nostra llibertat. Felip V va ser el monarca que ens va condemnar a 300 anys d'obscuritat.

 

La figura de Felip VI es pretén que també sigui l'element clau, l'element que pot acabar amb el projecte independentista que, 300 anys després, està ben a punt de retornar la llibertat, ben a punt d'aconseguir que Catalunya sigui, de nou, un Estat independent.

 

Felip VI és el designat per acabar amb el moviment popular més important que ha tingut mai aquest país. I no ho farà com el seu antecessor, a sang i foc, No ho farà amb la força de les armes. Felip VI és el designat per liderar l'arma més perillosa, l'arma que, segons l'estratègia espanyola, podria frenar d'una vegada per totes el creixement i l'arrelament de l'independentisme. Felip VI serà la figura cabdal que es posarà al capdavant de la tercera via.

 

Preparem-nos, doncs, perquè l'Estat espanyol posarà tota la carn a la graella. És el seu darrer, però més perillós i efectiu, cartutx. Aviat, ben aviat, ens arribaran els "cants de sirena" de la tercera via. Uns cants al quals s'afegiran determinats partits polítics, algunes organitzacions i molts "prohoms" i mitjans d'informació que tots coneixem.

 

Preparem-nos, doncs, perquè aquesta serà la batalla decisiva. Una batalla que l'haurem de guanyar principalment nosaltres, la societat civil. Una batalla en què ens ho juguem tot, perquè el dia 9 de novembre és, i deixeu-me que em posi èpic, l'ara o mai. O, si ho preferiu més suau, el 9 de novembre és l'ara o d'aquí a dues generacions més.   

 

Hem de ser-ne molt conscients de l'escenari polític que s'obrirà d'aquí a poc. Hem de ser ben conscients que encara no hem guanyat i que el 9 de novembre no ens val cap altra resultat que la victòria contundent del doble sí.

 

Ahir, l'ANC podria haver fet d'arbre que tapava el bosc. La nostra feina és una altra i respon als criteris del nostre Full de Ruta i, també, de ser ben conscients del que implica la Declaració de Sobirania del nostre Parlament del gener de 2013.

 

Preparem-nos per la batalla que es lliurarà en els propers mesos. Siguem un autèntic "exèrcit", pacífic i democràtic. Armem-nos amb les millors armes de què disposem: la raó, la justícia, la força i el coratge. Protegim-nos amb les cuirasses de la il·lusió i el convenciment. Només així podrem guanyar.

 

Som més a prop que mai. Som ben a punt d'aconseguir-ho. Que res ens distregui del nostre objectiu.

 

Comunicat ANC sobre els resultats de les eleccions europees

El Secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit el dia 31 de maig de 2014, en relació a les eleccions europees celebrades el passat dia 25 de maig, fa pública la seva valoració i proposta per a l’etapa que s’enceta després d’aquestes eleccions:

1.      Constatem la clara victòria de les coalicions que, en els seus programes, destacaven el suport a la celebració de la Consulta del 9 de novembre d’enguany i que incloïen els punts programàtics proposats per l’Assemblea.

2.      Per a les coalicions impulsades per CiU, ERC i ICV-EUiA, els resultats són clarament superiors als registrats en les eleccions europees de 2009. També ho és el nivell de participació a Catalunya, que s’ha incrementat en més de 10 punts (quasi un 30% respecte la participació de 2009). Malgrat això, s’ha de considerar que els índexs de participació són baixos en relació als que hauran de produir-se el dia 9 de novembre.

3.      A menys de sis mesos de la Consulta, els resultats d’aquestes eleccions evidencien que  cal assegurar uns nivells de participació clarament superiors el dia 9 de novembre i treballar per aconseguir un suport majoritari al Sí i Sí.

4.      Per assolir aquests objectius, cal que l’acció política vinculada amb la Consulta i amb el SÍ a la independència prengui un camí d’unitat permanent i estable entre les forces polítiques i socials i les institucions del nostre país.

És per això que proposem la constitució d’una Taula de Forces polítiques i socials que assumeixi la responsabilitat de dirigir la campanya unitària que faci possible la celebració de la Consulta el dia 9 de novembre.

El 9N, votarem!

...i votarem SÍ i SÍ!

Comunicat ANC: 14 de juny. Per un país de tots, decidim escola catalana

L’Assemblea Nacional Catalana, i en especial la seva sectorial de Docents per la Independència, membre de Som Escola, participarà activament en la cercavila “Per un país de tots, decidim escola catalana”, que el proper dissabte 14 de juny a les 18 h. recorrerà el centre de Barcelona en defensa de l’escola catalana i el dret de Catalunya a decidir el propi model educatiu.

 

La LOMQE, coneguda també com a Llei Wert, és la culminació de tot un procés polític que, emparat per la Sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, té l’objectiu d’esbotzar el model educatiu català. El sistema educatiu, aplicat amb èxit a les nostres escoles, compta amb un amplíssim suport social i polític, i ha aconseguit que ningú sigui discriminat a l'escola per la llengua que parla habitualment a casa.

 

La LOMQE entra clarament en conflicte amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) aprovada per majoria en el Parlament de Catalunya, envaeix les competències educatives que corresponen a la Generalitat, es basa en una concepció centralista i autoritària de l'Estat i no resol els problemes que té actualment l'educació.

 

Denunciem que aquesta ofensiva legislativa i dels tribunals respon a un objectiu molt clar: trencar la convivència i el consens que sempre ha existit al nostre país entorn de la immersió lingüística i el model educatiu. La comunitat educativa és un dels flancs per on el govern espanyol pretén de fer realitat la frase d’Aznar: “Antes que se rompa España se dividirà Cataluña”.

 

La situació a les escoles està arribant al límit. L'assetjament continuat a què estan sotmeses per les contínues sentències dels diferents tribunals creen una situació que n’entorpeix considerablement l’activitat docent. Si a aquest assetjament hi afegim l’ofec econòmic a què està sotmesa Catalunya dins de l’Estat espanyol, arribarem fàcilment a la conclusió que si volem garantir la immersió lingüística i una escola de qualitat, integradora i equitativa necessitem poder disposar d’una total capacitat legislativa i dels recursos econòmics necessaris, recursos que generem però que no tenim, perquè el govern espanyol ens els nega. Necessitem un Estat.

 

És per tot això̀ que donem ple suport a les accions que pugui emprendre Som Escola i, especialment, a la convocatòria del proper 14 de juny, a Barcelona i fem una crida a les forces polítiques i a la societat en general a fer una resposta col·lectiva, contundent, democràtica i participativa en defensa del nostre model d'escola, que és garantia per al nostre futur nacional.

 

Secretariat Nacional de l’ANC 

 

Barcelona, 31 de maig de 2014