"Emocions primerenques", el microconte del dia (Dia 54 del confinament. Dia 51 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 54

Dia 51 de l'Estat de setge

L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona (Aristòtil)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

CINQUANTA-QUATRÈ DIA (DIMARTS 5 DE MAIG)

Microconte 54 : Emocions primerenques

S’havia convertit en una mare tan prematura que, en veure a pocs metres la cavalcada de Reis, no va poder reprimir les mateixes tendres llàgrimes d’il•lusió que havien davallat del seu rostre no feia gaires anys. La filla que tenia en braços va mirar-la amb tanta sorpresa que es va perdre tots els detalls de la passejada màgica.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"La mort en joc", el microconte del dia (Dia 53 del confinament. Dia 50 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament dia 53

Dia 50 de l'Estat de setge

Ara puc dir-te que vaig prendre la decisió correcta, tanmateix no passa un dia que no em penedeixi per no haver pres una decisió diferent (Somersen-Morgan Freeman. Seven)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

CINQUANTA-TRESÈ DIA (DILLUNS 4 DE MAIG)

Microconte 53 : La mort en joc

Després d'una llarga estona de cops de maluc i de rebots de parets paral·leles i just quan un dels sacerdots mirava de reüll una de les icones divines allí presents, el farcell de cautxú va entrar en un dels cercles enlairats per a alegria dels perdedors de la partida.

Moments després, i tal com era costum en aquell assentament maia, l'equip vencedor fou sacrificat al complet en agraïment a una suposada ajuda dels déus.

Joan Pinyol

(Del llibre Micromèxics. Brosquil edicions, 2007)

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

"Literalment", el microconte del dia (Dia 52 del confinament. Dia 49 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 52

Dia 49 de l'Estat de setge

Estem teixits d'idèntic material que els somnis, i la nostra curta vida no és res més que un somni (Shakespeare. La Tempesta)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

CINQUANTA-DOSÈ DIA (DIUMENGE 3 DE MAIG)

Microconte 52 : Literalment

Quan la mare del Gerard, que gairebé l’arrossegava pel carrer, va trobar-se l’Eulàlia, una companya d’estudis que també anava al costat de la seva filla Alba, a més de les mostres d’alegria pels anys que feia que no es veien, va ordenar al seu fill que acluqués l’ullet a la nena. Era l’última acció simpàtica que havia après i el Gerard ho va fer.

Però quan l’Eulàlia va voler correspondre d’igual manera tot dient a la seva filla “pica-li tu, també l’ullet”, l’Alba es va avalançar cap al Gerard i el va colpejar a la cara de tan mala manera que, per poc, que no el desgracia per sempre més.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops (Ed. Petròpolis, 2009)

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

El cànon literari o els "cànons" literaris? (3. El feminisme)

El feminisme, el moviment feminista, ha representat un motor de canvi de la societat, sobretot en les darreres dècades. Ha influït poderosament en gairebé tots els àmbits de la societat i, també, en la literatura. La crítica literària feminista estudia la literatura produïda per dones, per tal d’observar com expressa les particularitats de la vida i l’experiència de la dona. Com a conseqüència d’això, estudia el cànon literari, predominantment dominat pel gènere masculí, amb l’objectiu de comprovar la manera com els homes han utilitzat la cultura per promoure la seva dominació sobre la dona. La crítica feminista es divideix, bàsicament, en dues branques: la francesa i  l’anglosaxona. 

Pel que fa a la francesa, Simone de Beauvoir és una de les peoneres del feminisme, si bé en un principi no s’hi va declarar mai, ja que argumentava que amb l’arribada del socialisme n’hi hauria prou per acabar amb l’opressió de la dona. La seva principal obra, publicada el 1949, és El segon sexe, basat, no en la teoria marxista, sinó en la filosofia existencialista de Sartre. La tesi principal de l’obra és que les dones, al llarg de la història, han estat reduïdes a objectes de l’home i se li ha negat el dret a la pròpia subjectivitat i a ser responsable de les seves accions. 

Durant els anys setanta i vuitanta, destaca en el feminisme francès la figura de Luce Irigaray. En la seva obra Spéculum de l’autre femme, [1]Irigaray sosté que l’objecte del coneixement i de la intel·ligència s’ha definit sempre com a masculí en la tradició occidental. Això ha estat així a causa de la subordinació d’allò que és femení. L’autora afirma que l’home sempre s’ha apropiat i ha utilitzat els poders reproductors de la dona per als seus propis objectius. 

Hélène Cixous amb obres com La Jeune Née (1975), La Rire de la Méduse (1975) o Le Sexe ou la tete? (1976) és una altra de les pensadores destacades del feminisme francès. És, potser, la representant més coneguda del corrent de pensament feminista que va teoritzar sobre l’especificitat irreductible de l’escriptura femenina. Cixous, per definir el caràcter específic de l’escriptura femenina, va utilitzar una imatge suggestiva: “la tinta blanca.” [2] 

En el feminisme angloamericà destaca la figura de Elaine Showalter i la seva teoria denominada ginocrítica. Showalter afirma que “el text és un mitjà transparent a través del qual es pot assolir l’experiència”, (una concepció de la literatura difosa també pel realisme marxista i per l’humanisme crític). Els crítics de Showalter li censuren el fet que deixa en peu la tradició patriarcal i, també, el concepte de cànon. Un dels aspectes polèmics d’Elaine Showalter és la interpretació que va fer de l’obra de Virginia Woolf, sobretot de dos dels seus llibres, A Room of One’s Owv (1929) i Three Guineas (1938), que comportaren la controvèrsia i la divisió entre les feministes teòriques. Aquests dos textos permeten la reflexió sobre algun dels punts de més discussió en la crítica literària actual: l’existència d’una diferència en la discursivitat textual femenina i, si existeix, les característiques d’aquesta discursivitat.  Showalter s’oposa a una lectura feminista de l’obra de Woolf afirmant que no presenta models nous de dona, sinó que es mou contínuament en un món totalment subjectiu.  La creadora de la ginocrítica indica quatre models que expliquen la diferència entre escriptura masculina i femenina: el biològic, el lingüístic, el psicoanalític i el cultural. Per a ella, és el cultural el que defineix clarament la diferència ja que recull en si mateix els tres anteriors. 

Kate Millet, l’escriptora nascuda el 1934 a Minesota, es va col·locar en primer lloc de la teoria feminista quan, el 1970, va publicar la seva tesi doctoral Política sexual. L’autora situa la divisió sexual a l’arrel de la resta de problemes socials: “el sexe ve revestit d’un caràcter polític que, la majoria de vegades, acostuma a passar desapercebut…” Millet creu que la revolució no pot reduir-se només a una reestructuració política o econòmica, sinó que ha d’anar més enllà, transgredir aquests límits mitjançant una vertadera reeducació i maduració de la personalitat. 

Al llarg dels anys, moltes altres escriptores han influït decisivament en la literatura a través de les seves aportacions feministes. Teresa De Lauretis i el seu llibre Technologies of gender (La tecnologia del gènere) publicat l’any 1987, ha estat una d’elles. L’objectiu explícit de la seva obra és el d’assolir una conceptualització del gènere que superi la seva tradicional identificació amb la diferència sexual, l'oposició home-dona. De lauretis afirma que el gènere representa una entitat, un referent i una relació social. El gènere també és autorepresentació, en el sentit que l’individu es reconeix home o dona i accepta així el significat social que la seva identitat sexual representa. Deconstrueix, per tant, la suposada base biològica dels comportaments masculí i femení i afirma que el gènere és construït socialment. És a dir, que allò que entenem per home i dona no són conjunts de dades anatòmiques, sinó construccions socials i culturals.

---

[1] Hi ha un doble sentit en el títol de l’obra. Per una banda, la paraula  espéculum  s’està referint a “mirall” (especulum en llatí) referint-se al reflex del mirall i, per una altra la paraula indica la formació de conceptes o especulació racional.

[2] “Sostinc que existeixen, sens dubte, escriptures distintives… La dona és sempre a prop de la mare (que jo no considero com a rol…). Sempre queda en ella quelcom de bona llet materna. La dona escriu amb tinta blanca.” Cixous, H. Il teatro del cuore.

"Qüestió de preferències", el microconte del dia (Dia 51 del confinament. Dia 48 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 51

Dia 48 de l'Estat de setge

Avui és sempre, encara (Antonio Machado)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

CINQUANTA-UNÈ DIA  (DISSABTE 2 DE MAIG)

Microconte 51 : Qüestió de preferències

Tot i que tenien molt de camp per compartir, el préssec no va voler aprofitar les possibilitats reals que tenia de casar-se amb la filla de la figuera. Comparant-les amb ell, considerava que la mare era clarament d'una altra època i, si la collien uns dits humans, desprenia una sucosa i blanca mala llet. Pel que fa a la filla, se la mirés del costat que se la mirés no hi podia fer res, la trobava massa bleda i molt figa.

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

Sobre la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC

En l’Assemblea General Ordinària de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va tenir lloc de manera telemàtica, el passat mes de març, es va aprovar com a punt 10 de l’ordre del dia la proposta de convocatòria d’eleccions per a un nou Secretariat Nacional (SN). Textualment deia:

“Convocar eleccions al Secretariat Nacional (SN), que se celebraran, com a més tard, el dissabte de la cinquena setmana posterior al moment en què s'aixequi el confinament i sigui possible celebrar reunions amb seguretat. El Secretariat Nacional comunicarà a tots els socis i sòcies l'inici del procés electoral, tan bon punt sigui possible d’iniciar-lo”

La proposta va ser aprovada per 2008 vots a favor, 40 en contra i 84 vots en blanc.

Si fem un cop d’ull als Estatuts, als articles que formen part del capítol VI que es refereix a l’Assemblea General (AG), veurem com ens diu que “La AG és l’òrgan sobirà de l’Associació... que tots els membres de l’Associació queden subjectes als acords de l’AG... que és l’AG la que convoca les eleccions al SN i en fixa la data... i que els acords de l’AG són executius des del moment que s’adopten.

Es fa molt difícil d’entendre, doncs, que l’actual SN hagi pres la decisió d’anul·lar l’acord aprovat en Assemblea General i hagi decidit que les eleccions tindran lloc del 10 al 13 de juny d’enguany, amb una data de presentació de candidatures que va començar el 29 d’abril i que finalitza el 4 de maig. L’ANC ho va comunicar als associats el passat 19 d’abril.

Davant de qualsevol moviment per impugnar aquesta decisió, és molt probable que els juristes de torn s’agafin al “com a més tard” que figura en el paràgraf aprovat per l’Assemblea General i que refusin la impugnació. Hi ha una frase sobre els juristes que diu: “Jo no vull un advocat que em digui el que no puc fer. Quan jo contracto un advocat és perquè em digui com fer el que jo vull fer.”

Malgrat aquest “com a més tard” hauria estat molt més transparent i amb esperit molt més assembleari que la decisió s’hagués sotmès a l’opinió de tots els associats i que les dates  de presentació de candidatures no haguessin estat tan ajustades. La sensació és de massa pressa i com diu la coneguda dita; “La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que, a més, ha de semblar-ho”.

"A misses dites", el microconte del dia (Dia 50 del confinament. Dia 47 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 50

Dia 47 de l'Estat de setge

Cada dia, cada minut, algú se'n va i amb ell se'n va una part del món

(Montserrat Roig. Un pensament de sal, un pessic de pebre)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

CINQUANTÈ DIA (DIVENDRES 1 DE MAIG)

Microconte 50 : A misses dites

Una tarda més, mossèn Llardons premé el botonet i s’activà la llum verda del confessionari. L’esperaven les tres feligreses de sempre, amb uns pecats tan innocents que es podrien absoldre gairebé conjuntament. A certes edats s’arriben a depurar tant les males accions que ja no són capaces ni d’intimidar el creador del cel i de la terra. Després de dir a la tercera que anés en Pau i just en el moment en què el prevere estava a punt d’abaixar la cortineta, la Caterina va entrar a l’església com si la perseguís un coet i va frenar de genolls als peus de mossèn Llardons. Volia confessió. Instantània, immediata, exprés o com fos, però havia de treure’s del damunt un pes que feia un quart d’hora que no la deixava viure.

Mentre mossèn Llardons mirava d’entregar-s’hi amb cos i ànima per la via de l’oïda, les tres feligreses confessades també provaren de parar orella, però amb prou feines endevinaren quatre vocals.

Cinc minuts més tard van veure com s’obria la porta del confessionari i com, sense temps per absolucions miraculoses, mossèn Llardons s’arremangava la sotana fins a l’alçada dels genolls i sortia corrents del temple.

No va arribar a temps a les vies. El comboi d’un quart de set de la tarda no va saber evitar la post de planxar que havia abandonat la Caterina i va descarrilar de manera tan aparatosa que es va haver de lamentar una bona colla de morts.

Joan Pinyol

(Publicat a Bones confitures. Antologia de microrelats catalans. Témenos edicions, 2019.

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa