diumenge, 9 de juny del 2019

VÍDEO: El medi marí i el sistema litoral català (Programa 40 i últim de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 8 de juny de 2019
Direcció i presentació:  Jaume Marfany i Gina Rigol
Producció: Maria Vidal, Gina Rigol i Guillem López 
Convidats:

Jordi Salat, matemàtic i oceanògraf a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona 

Marta Masdeu, estudiant de doctorat a  l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona 

dissabte, 8 de juny del 2019

El medi marí i el sistema litoral català (DAVANTAL del programa 40 de Catalunya segle XXI)


Les conseqüències que comporta una gran concentració urbana sobre el medi natural són evidents i explicables, i un dels sistemes que pateixen més aquesta concentració  i la degradació que comporta és el medi marí i tot el sistema litoral. La major part de les grans infraestructures del país i els assentaments industrials i logístics es concentren en les comarques de la franja costanera que també concentren la major part dels destins turístics del país, una de les seves principals activitats econòmiques.

No cal dir, així mateix, que el sistema fluvial té un impacte directe sobre el sistema marítim i l’ecosistema litoral (aportacions, contaminació…), a la qual cosa s’afegeix l’efecte dels emissaris submarins i les actuacions sobre ports, platges, espigons, etc., les competències sobre les quals encara són, en molts casos, en mans de l’Estat espanyol.

El litoral com territori marítim-terrestre és prioritari i decisiu. Sobre una franja de 60 km. d'amplada sobre el litoral, viu més del 75% de la població catalana i per tant una part molt important de la seva renda.

Cal constatar l'atomització de les administracions amb competències i altres ens sobre el litoral, i per tant també de les decisions sobre el mateix. Entre altres, tenen diverses competències i activitats sobre el litoral el Govern de L'Estat espanyol, el Govern de Catalunya, 12 Comarques, 3 Diputacions, 76 municipis, una àrea Metropolitana, dos grans Ports d'interès general (Barcelona i Tarragona)  a més de 50 ports esportius, 26 Ports comercials, Dàrsenes i embarcadors gestionats per Ports de la Generalitat, múltiples confraries, associacions. etc.  

Aquest esmicolament competencial i la manca conseqüent de la unitat d'acció condueix a la necessitat de crear una autoritat única, tal com existeix en altres àmbits com en el Cicle de l'aigua, que agrupi les responsabilitats de manera integral en el litoral català.

A la Catalunya del segle XXI caldrà una gestió sostenible dels ecosistemes marins i costaners. També de les activitats que afecten el medi marí, amb una lluita contra la contaminació marina i una bona gestió del sistema litoral català.

En parlem tot seguit a Catalunya segle XXI

VÍDEO: "Cartes als presos polítics". Primer Fòrum Intersectorial ANC. El judici. Conclusions de les acusacions (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 6 de juny de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Berta Juanias i Espriu, llicenciada enn Filologia Catalana.Es dedica a la formació d’adults en llengua catalana, comunicació i TIC. Coautora del llibre "Cartes als presos polítics"

Lola Salmerón, educadora social i escriptora. Entre altres, ha publicat “La esperanza tiene un nombre, Ismail”. “El cafè de las tres” !”El te de medianoche” i “Records de mon iaio en temps de guerra”. Coautora del llibre "Cartes als presos polítics"

Alba Oliveres, membre del SN de l'ANC. Comissió d’Accions Sectorials de l’ANC

Dolors Marín, membre de la sectorial de Psicòlegs de l'ANC

Jordi Flores. advocat, membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya.  

Davantal

Mentre la justícia aturava l’exhumació de Franco (per cert amb un text en què es referia al dictador com a cap d’Estat d’Espanya des de l’1 d’octubre de 1936, poc després del cop d’Estat contra la República) a la sala de plens on se celebra el judici contra el procés, es qualificava l’1 d’octubre com un cop d’Estat. El discurs dels fiscals ha estat extremadament dur, agressiu, farcit de tergiversacions i falsedats, en algunes parts intentant humiliar els acusats. . “Catalunya era un polvorí” “Hi havia un clima d’insurrecció”. Hi havia unes masses que es van llençar contra la policia espanyola i un cos, el dels Mossos d’Esquadra amb 17.000 agents al servei del procés d’independència. A més, han fet responsables als acusats del miler de votants ferits pels cops i empentes de la  policia espanyola i de la Guàrdia Civil.

Per donar arguments al delicte de rebel·lió van afirmar que sí, que hi va haver violència...una violència d’intimidació, una violència ambiental i van posar l’1d’octubre al mateix nivell que el cop d’Estat del 23-F on, van assegurar, que tampoc no hi va haver violència física, sinó tan ols intimidatòria.

Per a l’acusació són on érem al principi. De res han servit els més de 4 mesos de testimonis de proves documentals. Rebel·lió, sedició o conspiració per la rebel·lió. De l’absolució ningú en parla. La setmana que ve hi haurà la fase final d’aquest judici amb l’exposició dels informes de les defenses i el torn de darrera paraula dels acusats. Després, quedarà vist per a sentència.

S’exhaureixen també els dies per aconseguir els pactes postelectorals als diferents municipis. A hores d’ara, encara no està assegurada una alcaldia independentista per a Barcelona.

Dissabte, i durant tot el dia,  l’ANC celebrarà el primer Fòrum Intersectorial a l’Orfeó Gracienc de Barcelona. S’hi faran al voltant de 20 xerrades obertes al públic.

“Cartes als presos polítics” és un llibre que recull les cartes que Berta Juanias i Espriu i Lola Salmerón han estat enviant als presos polítics i als exiliats. Cartes amb dues veus diferents, però amb un anhel en comú: la llibertat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

VÍDEO: Qui era Baltasar de Castiglione, autor de Il Cortegiano? (Programa 140 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 140 de
4a temporada

Emès el dimecres 5 de juny de 2019

Jordi Bilbeny és escriptor i investigador. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Cap de Recerca de l’Institut Nova Història.

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimecres, 5 de juny del 2019

Sobre pactes postelectorals i altres històries (El cas de Vilafranca del Penedès)



Comunicat dels associats de la Crida de Vilafranca del Penedès davant dels imminents pactes postelectorals

Des de la Crida Nacional sempre hem demanat la unitat de totes les forces independentistes. Així ho vam fer, també, davant de la convocatòria de les darreres eleccions municipals del 26-M. Lamentem que aquesta unitat no va ser possible, ni a Vilafranca ni a la immensa majoria de municipis catalans.  

Durant aquests dies els diferents grups polítics mantenen converses per tal d’aconseguir un pacte postelectoral que els permeti governar l’ajuntament durant els propers quatre anys. Des de la Crida, i en relació a qualsevol pacte electoral en qualsevol municipi, instem a treballar per tal d’aconseguir governs municipals independentistes que treballin, també, per la República Catalana.  Ens posicionem, sense pal•liatius, en contra de cap mena de pacte amb els partits que van donar suport a l’aplicació de l’article 155; partits que no han denunciat ni lluitat contra la repressió ni tampoc contra l’empresonament i posterior judici dels membres del Govern legítim de la Generalitat i dels líders de les principals organitzacions de la societat civil.

Els associats de la Crida de Vilafranca demanem exactament el mateix per al nostre poble. Volem un govern municipal independentista i republicà per a Vilafranca perquè així ho ha demanat el poble en les darreres eleccions del passat 26 de maig en què les forces independentistes van obtenir una clara victòria, amb uns resultats molt clars que no admeten discussió.

L’independentisme ha obtingut 14 dels 21 regidors que té l’ajuntament (Junts xCat 7. ERC 5 i la CUP 2). L’independentisme ha obtingut 11.692 vots que representen més del 61% de tots els vots emesos.

Els partits del 155 (PSC, C’s i PP) han obtingut 6 regidors i un total de 5.263 vots que signifiquen un percentatge de poc més del 27%.

Davant d’aquests resultats demanem a les forces independentistes de Vilafranca que treballin per arribar a un acord que els permeti formar govern. Un govern que, a més de garantir l’interès comú dels ciutadans en la gestió del seu poble o ciutat, la millora de la col·lectivitat i la participació en la resolució dels problemes comunitaris, ens permeti seguir avançant cap a la República catalana.

Exigim que es respecti la voluntat de la ciutadania de Vilafranca expressada de manera clara i majoritària en els resultats electorals del 26-M. Exigim que en cap cas es produeix cap mena de pacte amb aquells partits que van col·laborar en l’aplicació de l’article 155 i en la repressió posterior.

Vilafranca del Penedès, 5 de juny de 2019

Associats de la Crida de Vilafranca

dimarts, 4 de juny del 2019

"Els homes són les paraules". Dretes ,esquerres, República i independència



Sempre hi ha un cor que batega dins de les paraules. Les paraules poden ser una gran força alliberadora, poderosa.. Poden transmetre la tendresa i l’amor, però també la humiliació i l’odi. Serveixen per comunicar l’honradesa i la franquesa i també la hipocresia, el cinisme i la mentida. La paraula també serveix per dissimular la realitat, per encobrir i per manipular el missatge. Les paraules tenen vida pròpia.

Deia Ramon Llull, “La paraula és l’arma més poderosa”. I el poeta mexicà Octavio Paz afirmava que “els homes són les paraules”.

Les paraules són, doncs, molt importants i el nom(s) SÍ que fa la cosa.

No sé si ho veureu igual que jo... potser no... potser la paranoia independentista crònica que pateixo  i les teories conspiratòries que sovint emboiren el meu senderi em fan sospitar de determinades paraules, noms o frases.

Mireu... En l’època de més activitat que vaig tenir com a Secretari Nacional i Vicepresident de l’ANC (2013-2015) vam constituir una Taula de Forces Polítiques i Socials per l’Estat propi. Hi venien pràcticament tots els partits (amb l’excepció dels de sempre) i també Òmnium i, és clar l’Assemblea. Sempre, sempre, sempre que s’intentava fer algun tipus de comunicat, partits com EUIA i ICV (els Comuns encara no existien) insistien fins a l’extenuació que els llocs on figurava la paraula “independència” la canviéssim per la de República Catalana. De vegades, se’n van sortir.

La meva paranoia independentista em persegueix i tinc la sensació que l’eix nacional, sobre el qual hauria de girar qualsevol partit que vulgui la independència de la seva nació, està quedant cada vegada més en un racó i se substitueix per un pretès eix social que separa les “dretes” (los que usan el miedo... Rufiàn dixit) de les “esquerres” (a los que nos queda el dolor, també dixit Rufian).

En aquest terreny de preteses esquerres i dretes tot s’hi val. És el que ha fet Gabriel Rufiàn posant al mateix nivell el president Pujol i Ciudadanos i, evidentment, com un vell socialista d’americana de pana i colzeres, queda més que bé dir “Yo no soy soberanista ni independentista, soy de izquierdas y republicano” I reblar-ho tot amb l’afirmació que “La lucha de classes està más presente que nunca”

La meva paranoia independentista també em porta la sensació que la paraula independentista es fa servir cada vegada menys i, ara aquí, ara allà, està sent substituïda per República (de vegades ni tan sol amb l’afegitó de catalana).  Alguns em direu que són sinònimes... De fet és el mateix que em deien els representants d’EUIA i ICV el 2014 o el 2015.

Penso que únicament l’eix nacional ens portarà la independència. Que el moviment independentista és abastament transversal i que hi ha lliberals, conservadors, socialistes, comunistes i multitud de gent que no s’identifica ni amb uns ni amb els altres. Un moviment (i això va per la “lluita de classes”) compost majoritàriament per les classes mitjanes, que són la majoria d’aquest país. Centenars de milers de persones que, més enllà de la vella etiqueta de dretes i esquerres, volen un país i una societat més lliure i més justa.

No cal que em feu cas, però... Són els resultats de la teoria de la conspiració i de massa anys fent d’independentista.

Qui era Baltasar de Castiglione, autor de Il Cortegiano? DAVANTAL del programa 140 de LA CLAU de la nostra història)


La historiografia oficial ens diu que Baltasar de Castiglione va néixer a Màntua, el 1478. Va ser un escriptor italià, famós per la seva obra Il libro del Cortegiano (El cortesà), una guia per al bon govern que reflecteix els ideals polítics i culturals del Renaixement. L'ideal del cortesà és una persona educada, que respecta l'amistat, estima una dama platònicament i coneix la cultura clàssica. L'obra va tenir gran repercussió i es va traduir a la majoria de llengües europees.

En Baltasar de Castiglione se’l considera un dels pares de l’italià modern. Tot i així, en Vittorio Cian, crític literari i acadèmic italià, en endinsar-se a la llengua literària d’En Castiglione, especialment la que ha deixat impresa a les planes d’Il Cortegiano, no es pot estar de sorprendre’s pel fet que un escriptor que aspirava a la correcció més delicada i a la normalització lingüística a través del toscà, mostrés «un retrocés de formes toscanament correctes»tan preocupant. Al seu text hi apareixen molts errors que fan el seu italià rar, poc comú i fora de lloc.

Els estudis apunten, però, és que la llengua de Baltasar de Castiglione estava farcida de catalanades i catalanismes, cosa que el delata com a catalanoparlant.

La pregunta és... com és que un dels considerats pares de l’italià modern, escriu en un toscà macarrònic i semiànarquic, farcit de catalanades i catalanismes? Qui era en realitat en Baltasar de Castiglione?