…où les
sons tintent musicalement, où les couleurs parlent, où les parfums racontent
des mondes d’idées.
La Natura
configura, conjuntament amb el món sencer, un univers simbòlic interrelacionat.
Només l’home ultrasensible –el poeta i, per extensió, l’artista- podrà
desvetllar aquest lligam simbòlic.
a) Per a Baudelaire, el món no es compon de coses o objectes individuals,
formes separades amb claredat les unes de les altres, sinó que seria un cosmos
regit per una atracció mútua de tot entre si. El que percebem són unitats del
tipus color-so-olor. Hi ha un lligam, una secreta afinitat entre les coses que
només la Imaginació pot desvelar.
El poema Correspondances [1]
és el nucli a l’entorn del qual gira tota la poètica de Baudelaire pel que
fa a aquest univers simbòlic i a allò que ell anomenava “la teoria de les
correspondències.”
El poema té com a
tema central les correspondències. Per una banda, les que s’interrelacionen
entre la realitat perceptible i la realitat espiritual. Per una altra, les que
es produeixen entre els diferents sentits.
El poeta pot
entendre la natura perquè s’assembla a l’ésser humà. La Natura mateixa és un
temple de vius pilars (V.1) que deixen sortir de vegades uns mots que no
destries (V.2). Només el poeta pot percebre, a través de la unitat de les
sensacions que experimenta, la unitat mateixa de l’univers. (Segon quartet). Le
poète est un traducteur, un déchiffreur qui puise ses comparaisons et ses
métaphores dans l’inépuisable fons de l’universelle analogie (Sur mes
contemporaines: Victor Hugo).
b) Tot es correspon dins de l’univers. Tota forma, moviment, nombre, color,
perfum, és, en el món natural i en el món espiritual, significatiu, recíproc.
Tot es correspon perquè tot presenta una semblança i una analogia.
El sonet ho sintetitza magníficament en el vers
vuité: les parfums, les couleurs et les sons se répondent.
El món dels sentits s’interrelaciona i mitjançant
el sedàs de la Imaginació del poeta esdevé un món viu que ens comunica el seu
missatge oníric. Baudelaire se serveix de la comparació per fer-nos arribar el
món del tacte: frais comme des chairs des enfants (V.9); l’univers dels
sons: Doux comme les hautbois (V.10) i també les sensacions viscudes per
la mirada: verts comme les prairies (V.10)
Un món dels sentits que es fa present arreu de la
seva obra i dels seus escrits. Com ell
mateix diu en Els paradisos artificials [2]:
“Els sons es vesteixen de colors i els colors contenen una música”. Un món
dels sentits, doncs, ple de simbolisme, de vegades eix únic del poema, com en Parfumexotique [3]
o La chevelure [4],
però gairebé sempre present. És el món de la sinestèsia, l’associació
d’elements provinents de diferents dominis sensorials.
Observem aquests fragments, la riquesa sensorial
del seu vocabulari, la utilització constant de la metàfora, la comparació i la
sinestèsia i com, de nou, l’univers dels sentits se’ns ofereix amb una
vitalitat profunda:
Laisse-moi
respirer longtemps, longtemps, l’odeur de tes cheveux, y plonger
tout mon visage, comme un homme altéré dans l’eua d’une source, et les agiter
avec ma main, comme un mouchoir odorant, por secouer des
souvenirs dans l’air. Si tu pouvais savoir totu ce que je vois! Tout ce
que je sens, tout ce que j’entends dans tes cheveux! mon âme
voyage sur le parfum comme l’âme des autres hommes sur la musique! [5]
Chaque fleur s’evapore ainsi qu’un encensoir
(V.2, Harmonie du
soir) [6].
Les sons et les parfums tournent
dans l’air du soir (V.3,
Íd.).
Le violin frémit comme un coeur qu’on afflige (V.6, Íd.)
Valse mélancolique et langoureux vertige! (V.7, Íd.).
Rytme, parfum, lueur, ô mon unique reine!
(V.28, Hymne à la
beauté) [7].
[1] Correspondances.
Sonet IV de Spleen et idéal dins de Les fleurs du mal.
[2] Les
paradis artificiels. 1858-1860. (Escrits inspirats en Confessions d'un
Anglais mangeur d'opium, 1822)
[3] Parfum
exotique. Sonet XXII de Spleen et idéal dins de Les fleurs du
mal.
[4] La
chevelure. Poema XXIII de Spleen et idéal dins de Les fleurs du
mal.
[5] Unhémisphére dans une chevelure. Le spleen de Paris. (Petits poèmes en
prose), 1864.
[6] Harmoniedu soir. Sonet XLVII de Spleen et
idéal dins de Les fleurs du mal.
[7] Hymneà la beauté. Poema XXI de Spleen et idéal dins de Les fleurs du
mal.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada