diumenge, 31 de desembre de 2017

Fem que el 2018 sigui, definitivament, el nostre any


Ha arribat el 31 de desembre i, com sempre, em disposo a escriure el darrer apunt de l’any en aquest bloc. Demà encetarem un nou any ple d’il·lusions i esperances, però també d’incerteses. De nou, deixem enrere un altre any, el 2017 que, com tants d’altres, ens ha dut una mica de tot: moltes alegries i algunes tristeses; il·lusions, però també algunes decepcions. Malgrat tot, ens hem mantingut ferms en la confiança i en la determinació. Nosaltres, la gent, no hem cedit i hem estat -i som encara- on havíem de ser.

Els darrers dies de l’any ens han portat una nova docusèrie a la Xarxa local de televisió: “Comtes”, escrita i dirigida per Carles Porta i Albert Sánchez Piñol. La sèire ens narra els esdeveniments que van marcar el regnat de quatre comtes i l’origen de la nació catalana, als segles IX i X. En parlàvem en el darrer Vull una resposta i que podeu recuperar aquí.

De “Comtes” se’n poden extreure moltes reflexions. El primer capítol ens situa l’any 985, quan Almanzor posa setge a Barcelona i l’acaba destruint. El rei franc incompleix el seu compromís d’ajudar la ciutat i deixa el comtat completament sol davant la invasió sarraïna. 

Una soledat que es repeteix històricament. Primmer el 985, més endavant es repetiria el 1714 i, malauradament, ha tornat a passar l’1 d’octubre de 2017. I és en el primer capítol de "Comtes", l'any 985, d'on s'extreu la primera reflexió:  “La derrota ens va ensenyar que només podíem confiar en nosaltres mateixos.” Crec que és una frase que ens hauríem de repetir constantment.

Malgrat tot, la visió positiva del 2017 és que hem sigut capaços de tornar a fer coses extraordinàries i, sobretot, hem estat capaços de fer dies tan grans com l’1 i el 3 d’octubre. No tot ha sigut extraordinari i som on som, però res ens ha de fer perdre la confiança ni la determinació. Cal, sempre, mirar endavant, perquè, tot recordant les paraules d'Agatha Christie, "He après que mai podem fer marxa enrere, que l'essència de la via és, sempre, mirar i anar cap endavant. La vida, en realitat, és un carrer d'un únic sentit." Un únic sentit que ens empeny cap a la República catalana i cap a la construcció d’un país millor.

La força de la gent ha fet possible molts impossibles. Desitjo que el nou any ens ajudi a renovar la força i a carregar-nos encara més de determinació i de coratge per fer front a totes les noves situacions que ens tocarà de viure i de patir. 

El record més amarg d’aquest 2017 roman a les presons espanyoles i a l’exili. Voldria ser capaç de transmetre un sentiment d'esperança, una abraçada virtual i llunyana per en Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn... i per al nostre President i la rest ad’exiliats. Sou sempre amb nosaltres i no us deixarem mai sols.

A tots els que teniu la paciència de llegir-me, us desitjo el millor per a aquest any 2018. Especialment a tots els que vau fer possible l’1 d’octubre; a tota la bona gent que desitgeu un país millor i més lliure. I sobretot a les 2. 078.710 persones que vau votar independència el passat 21 de desembre.

Desitjos que us acompanyo d’un poema de Martí Marcó, independentista que va morir, als 20 anys, el gener de 1979.

Digueu-me: podeu veure, a la primera
llum de l’alba, allò que hem hissat
amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada surarà
triomfant sobre la terra dels lliures i la
pàtria dels valents! 

I acabo amb les mateixes paraules del darrer post de 2017:

L’any 2018 serà el definitiu. És el moment, doncs, de la confiança, de la mútua confiança entre tots els independentistes. És el moment de la determinació. És el moment del coratge. 

Confiança, determinació  i coratge... Endavant i bona feina!

dissabte, 30 de desembre de 2017

Crhétien de Troyes (2.- Les maneres d'entendre l'amor)

Podem veure diferents maneres d’entendre l’amor en les citacions següents, tot començant pel més pròxim a l’amor cortès, en les paraules de la comtessa Maria de Champagne pronunciades el 1174 (Chrétien de Troyes va escriure a instància seva el seu “El Cavaller de la Carreta”. Aquestes paraules es poden trobar dins del pròleg a Cligès ou la Fausse Morte. Chrétien de Troyes. Romans de la Table Ronde (pàg. 92), Gallimard, 1970. Saint-Amand (Cher).
Par la teneur des présentes, nous disons et nous soutenons que l'amour ne peut étendre ses droits entre mari et femme. Les amants s'accordent toutes choses réciproquement et gratuitement sans aucune obligation de nécessité tandis que les époux sont tenus par devoir à toutes les volontés l'un de l'autre. Que ce jugement que nous prononçons avec une extrême maturité, après avoir ouï plusieurs dames, ait à passer pour vérité constante et irréfragable.
També tenim el final de Cligès ou la Fausse Morte. Chrétien de Troyes. Romans de la Table Ronde (pàg. 146), Gallimard, 1970. Saint-Amand (Cher).

De son amie Cligès a fait sa femme, mais il l’appelle maîtresse et dame, car à ceci elle ne perd rien. Il l’aime comme son amie. Elle l’aime pour sa part comme on doit aimer son amant, et chaque jour croît leur amour. Jamais Cligès ne manqua de confiance en elle ni ne la querella pour nulle chose. Jamais Fénice ne fut enclose comme ont depuis été tenues celles qui vinrent après elle…/… Pour ceux-ci ni risque ni crainte qu’Amour les tienne dans ses liens!
O els versos de Lancelot a Le Chevalier de la Charrette ou le roman de Lancelot, Chrétien de Troyes (versos 350-353). Librairie Genérale Française, París 1992.

Et li chevaliers dit au nain:
“Nains, fet il, por Deu, car me di
se tu as veü par ici
passer ma dame la reïne”

Finalment, al Tristany i Isolda (Tristan et Yseut. Les “Tristan” en vers (versos 3249-3260), Garnier, París 1974.), un sentit de l’amor, aquest, que va molt lligat a la mort com a darrera resposta a una separació i, potser, en certa manera, a la superació de la soledat que imposa l’allunyament.

Vie vou oüse, amis, rendue,
E parlé dulcement a vos
De l’amur qu’ad esté entre nos.
Plainte oüse la mei aventure,
Nostre joie, nostre emveisure,
La paine et le grant dolur
Que ad esté en nostre amur,
E oüsse iço recordé,
E vos baisié e acolé.
Si jo ne poïsse vos guarir, 
Que ensemble poissum dunc murrir!

divendres, 29 de desembre de 2017

75 anys sense Màrius Torrres, el poeta de Lleida


Avui es compleixen 75 anys de la mort del poeta lleidatà Màrius Torres. El 29 de desembre de 1942, al sanatori de Puigdolena, situat al terme municipal de Sant Quirze Safaja, al Moianès.

Presència

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara... 

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum! 

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls. 

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Podeu sentir aquest poema musicat en la veu de Meritxell Gené clicant aquí

Chrétien de Troyes (1.- La concepció de l'amor en el cicle artúric)


L’Edat Mitjana va ser una època poc –o gens- donada als matrimonis per amor. Les unions matrimonials es pactaven per conveniències socials i la possibilitat d’amor era gairebé impensable. Marit i muller mantenien un vincle per obligació i deure, cosa que impedia la relació lliure que caracteritzava l’amor noble.

La concepció cortesa de l’amor, que van començar a imposar els trobadors occitans, legitimava, però, l’adulteri espiritual, entès com una expansió sentimental permesa al marge del matrimoni. El vincle matrimonial comprenia només la unió física, mentre que la unió espiritual –l’amor- venia regida per la llei de Fine Amor. Els amants –contràriament al que s’esdevé entre marit i muller- es corresponien l’un a l’altre d’una manera gratuïta i lliure: l’amor cortès, una exaltació apassionada on l’amor de la dama calia obtenir-lo superant diverses proves i riscos que feien l’objectiu final, sinó impossible, de difícil i complicat abast.

La concepció cortesa de l’amor dels trobadors occitans, quan es va difondre pel nord de França, va patir algunes correccions. L’amor cortès havia de ser salvat per a la imatge cavalleresca i, alhora, el matrimoni per a l’amor cortès. De la contradicció interna d’aquestes dues concepcions és d’on pren vida, en bona part, l’obra de Chrétien de Troyes.

Chrétien de Troyes va escriure les seves obres durant el segle XII. Els seus llibres giren a del cicle artúric o matèria de Bretanya i es classifiquen dins la novel·la de cavalleries clàssica, farcida d'elements meravellosos.

L’amor cortès del nord de França és força diferent al d’Occitània i com a mostra tenim les obres de Chrétien de Troyes, defensor d’un ideal de matrimoni en el qual el cavaller pot combinar l’amor amb l’aventura i ser alhora marit i amant perfecte, després d’un aprenentatge a través de la proesa heroica.

Crhètien va trobar en la Cortdel rei Artús, i en la seva màgica atmosfera, el marc ideal per desenvolupar els amors dels seus herois. L’oposició entre amor i aventura, entre societat i individu, entre passió i matrimoni, estava paradigmàticament exposada en la trama del Tristany, una obra que influirà en Chrétien, si bé com a revulsiu.

No tenir-te…I de sobte
                                                                                       no tenir-me.
Chrétien va saber oferir una solució a l’oposició entre la lleialtat amorosa i el deure cavalleresc en l’Erec et Énide i compondre una mena d’anti-Tristany en el Cligès. Va haver de cedir, però, en les seves idees en la redacció de Lancelot o El Cavaller de la carreta, que contravenia d’alguna manera els seus valors sobre la moral cavalleresca. Tot i així, l’amor i l’aventura són els eixos fonamentals a l’entorn dels quals giren les seves històries. Amor i passió, aventura, misteri i sobrenaturalitat. En els conflictes entre amor i aventura, combinats en una empresa feliç o oposats per un destí tràgic, trobem les dues forces motrius de la novel·la de cavalleries.

VÍDEO: "Comtes", l'origen de Catalunya i l'actualitat política catalana (Darrer programa de VULL UNA RESPOSTA)

Emès el dijous 28 de desembre de 2017

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:
Carles Porta, director de la sèrie "Comtes"
Iolanda Aguilar, politòloga
Marc Perelló, periodista
Jaume Marfany, activista cultural i polític. Vicepresident de la CAL

Al final de la nit electoral, el missatge va ser ben clar: l’independentisme ha revalidat la majoria absoluta al Parlament  de Catalunya, malgrat l’alè de Ciutadans.

Avui analitzarem els nous escenaris que s’obren a partir d’ara. Tornarà el president Puigdemont per poder ser investit? Turull demanava ahir que no es posi la pressió a Brussel·les sinó a l’Estat espanyol. Veurem si això és possible. De moment, Ciutadans reivindica la presidència del Parlament de Catalunya. Ara ho comentarem amb els nostres convidats, amb qui també farem balanç d’aquest 2017.

Ens acompanya Carles Porta, periodista i director de la nova sèrie documental “Comtes”. Qui són els 4 comtes que expliquen els orígens de la nació catalana? El moment actual que viu Catalunya manté certs paral·lelismes amb els fets que es relaten en aquesta sèrie? Li preguntarem.

Passat i present. Potser conèixer el passat ens ajuda a entendre el present i a projectar el futur més immediat del país.

Som-hi. Comencem!

VÍDEO: Del Maresme a les Amèriques. La ruta del tasajo (Darrer programa de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV Llobregat el dimecres 27 de desembre de 2017
Convidats:

Alexis Serrano Méndez, llicenciat en Història i Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents. Ha cursat també estudis a la Universitá degli Studi Roma Tre i a la Pontificia Università Gregoriana del Vaticà. Fins el seu nomenament com a director de l'Arxiu Comarcal del Maresme (setembre 2015) ha estat coordinador dels arxius judicials de Barcelona.

És també professor a la Facultat Antoni Gaudí i president del Centre d'estudis Vilassarencs. Dirigeix Singladures. Revista d'Història i Patrimoni Cultural i Ex Novo, revista d'Història i Humanitats; edita les Monografies del Centre d’Estudis Vilassarencs i és membre del consell de redacció de la prestigiosa revista Analecta Sacra Tarraconensia. Coordina les "Aules d'Història Eclesiàstica de Catalunya" de la Biblioteca Balmes. Ha publicat comunicacions a congressos, conferències, capítols de llibre i articles de recerca a revistes especialitzades i de divulgació.

Són obres seves: Crònica d'un rectorat, 1916-1957. L'Abans, Vilassar de Mar. Recull gràfic, 1852-1965.  1001 curiositats del Maresme.  Mataró Barroc Història i art dels segles XVII i XVIII  i Els resistents catalans (2015).

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura.

dimecres, 27 de desembre de 2017

Del Maresme a les Amèriques (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)


La navegació oceànica des dels ports de la nació catalana està ben documentada des de la Baixa Edat Mitjana, malgrat el que ens pot dir la historiografia espanyola. Coneixem el protagonisme de grans navegants, militars, mercaders i monjos, des del primer viatge d'en Cristòfor Colom cap al Nou Món o de la organització, des de Barcelona, del segon dels viatges colombins. També és un tema molt important les rutes que unien les ciutats catalanes amb el ports andalusos i canaris des del segle XIV.

En el programa d’avui, però, ens centrarem en una època determinada: la de la navegació comercial amb grans velers de mitjans segle XIX. A Catalunya, durant aquest segle hi ha una important activitat de la marina de vela. Entre 1790 i 1870 es van varar a les drassanes catalanes 732 vaixells, d’entre 100 i 800 tones, amb un total de 128.781 tones.

L’activitat bàsica d’aquests vaixells era el comerç amb Amèrica. Algunes rutes marítimes han passat a la història amb el nom del tràfic que hi circulava. Així són molt conegudes “la ruta de l’opi” o la del te o la del blat. La ruta triangular entre Espanya, el Mar del Plata i les Antilles és coneguda amb el nom de Ruta del tasajo, , tall de carn boví, usualment fumat a la llenya i també conegut com a cecina. En català l’anomenem carn salada i fumada. 

Avui, doncs, a LA CLAU de la nostra història parlarem d'una de les Rutes comercials més conegudes dels anys de transició cap a la navegació amb vaixells a vapor: la Ruta del Tasajo i la seva importància pel que fa a la indústria naval catalana i en particular a la comarca del Maresme.

dilluns, 25 de desembre de 2017

El Baix Llobregat a la romana (VÍDEO darrer programa de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV Llobregat el dimecres 20 de desembre de 2017
Convidats:

Dr.Jordi Principal, doctor en arqueologia. Conservador de les col·leccions d'Arqueologia Clàssica al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Director de les excavacions arqueològiques de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous, L’Urgell) i del castellum romà republicà de Monteró (Camarasa, La Noguera).

Actualment participa en diferents projectes de recerca internacionals, a Itàlia i Montenegro, entre els quals destaquen les excavacions al santuari sanmític de Monte Pallano (Abruços), a la ciutat romana de Pompeia (Campània) i a la ciutat il·lírica de Rhizon (Risan, Montenegro)

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura.

dijous, 21 de desembre de 2017

Demà, com sempre, la lluita continua


Quatre ratlles, quatre pensaments abans d’anar a votar.

Avui vaig a votar en unes eleccions amb què mai hi havia comptat. Avui vaig a votar en unes eleccions imposades i il·legítimes. Vaig a votar després d’una campanya electoral completament manipulada per les través i les prohibicions constants al bloc independentista. Avui vaig a votar una candidatura, perquè algú va decidir que n’hi havia d’haver tres, de candidatures. Avui vaig a votar per la independència i per restablirà la legalitat arravatada el 28 d’octubre. Avui vaig a votar per retornar al 27 d’octubre i poder iniciar la defensa i la consolidació de la República catalana.

Avui vaig a votar pensant i recordant la lluita independentista que jo he conegut, que jo he viscut i que es remunta als anys 70 del segle passat. Avui vaig  a votar pensant i recordant l’extraordinària experiència dels darrers anys de construcció del moviment popular per la independència que ha acabat sent l’ANC. Avui vaig a votar pensant en la meva gent, la gent de l’ANC, els voluntaris i voluntàries que ho han donat tot durant aquests anys. Avui vaig a votar pensant en l’1 i el 3 d’octubre.

Avui vaig a votar pensant en Jordi Sánchez i en tot el que hem viscut a l’ANC. Avui vaig a votar pensant en Jordi Cuixart i les hores i hores de reunions a la Taula de Forces Polítiques per l’Estat Propi. Avui vaig a votar per l’Oriol Junqueres, per en Joaquim Forn i per tots els represaliats i empresonats per l’Estat espanyol. . Avui vaig a votar pel President i els consellers exiliats.

Avui vaig a votar per tants companys i companyes de lluita que ja no hi són. Avui vaig a votar per en Santi Pons, pels seus pares, pel Lluís Ballús, per la Muriel Casals, per la Patrícia Gabancho... 

Avui vaig a votar.... i demà?

Demà, passi el que passi, la lluita continua... com sempre.

dimecres, 20 de desembre de 2017

El Baix Llobregat a la romana (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)


En el programa d’avui, farem un viatge fins al segle I, en temps de l’Imperi romà d’August.

En aquesta CLAU, caldrà tenir present un dels elements claus, dels més importants de la història, que és la geografia. A cap observador mitjanament sensible se li escapa que la relació entre el medi geogràfic, el territori i les seves característiques morfològiques, les seves qualitats biològiques, amb els seus accidents geològics i el seu devenir, són el la base mateixa de la presència humana que, amb la seva activitat quotidiana, en definitiva és la que genera els fets que anomenem històrics.

Avui parlarem d'un territori naixent en un període històric d'ample abast per la seva durada en el temps i la profunditat dels canvis que provocà en la societat humana que vivia en un dels territoris centrals de la Tarraconense, també dita, la Hispània Citerior, punt estratègic en la articulació del país ja que és una de les portes d'entrada, des del litoral Mediterrani, cap a l'interior del país.

Som, doncs, a l’Imperi romà d’August, al segle I. Ens trobem a la dreta de l'estuari del riu Llobregat, a la vora d'un petit moll, als peus de Sant Boi de Llobregat i, des d'on podem contemplar, les restes d'unes termes romanes que testimonien la vida humana al voltant dels segles primer i segon de la nostra era. 

dilluns, 18 de desembre de 2017

A qui molesta l'ANC? (El dit a la nafra del partidisme)


Com era d’esperar, el darrer comunicat de l’ANC ha aixecat polseguera, sobretot entre aquelles persones que són, bàsicament i per entendren’s, de partit. Sempre ha estat igual i no ens hauria d’estranyar que, quan l’Assemblea actua d’acord mb el seu esperit fundacional, els partits i les persones que “són de partit” posin el crit al cel.

El darrer comunicat aprovat per una àmplia majoria del Secretariat Nacional de l’ANC és totalment fidel al paper i a la trajectòria de l’Assemblea. És clar, directe, valent i del tot oportú. És un comunicat per damunt dels interessos de partit (totalment legítims, però, partidistes). És el comunicat d’una organització que va néixer per fer política i per aconseguir la independència. L'ANC és una actor polític de primer ordre i, per tant, ha d'intervenir en política. Alguns ho obliden sovint i altres desitjarien que no ho fes mai. Ja els va bé que siguin un agent mobilitzador del primer ordre, però, si us plau, -diuen- per fer polític ja estan els partits!

 L’Assemblea sempre ha molestat quan ha fet política. De vegades a uns, de vegades a uns altres, de vegades a tots. Però l’ANC és una organització política que, de vegades, li toca fer el paper de mitjancera, de vegades ha d’empènyer i pressionar, de vegades ha de prendre la iniciativa política. Sense pors, sense complexos, amb decisió i valentia, arriscant-se si cal i assumint la responsabilitat que té i que li ha vingut donada per la confiança que hi ha dipositat una bona part de la ciutadania.

Què diu el comunicat de l’ANC que molesta tant? Fem-ne una síntesi de quina és l’exigència que planteja a les diferents candidatures –a totes- independentistes. L'ANC només donarà suport a les forces polítiques que

Restitueixin el govern legítim. És a dir, el que va sortir elegit dels resultats del 27 de setembre de 2015, el president i els consellers del qual o bé són a la presó o són a l’exili.
La consolidació de la República. Això significa que no pot jhaver-hi pactes postelectorals amb forces no independentistes, ni tampoc entrar en un nou “processisme” que allargui la via autonòmica fins a qui sap quan.
L’inici del procés constituent. La millor manera de consolidar la República i d’afegir-hi molta més gent al projecte de construcció d’un nou país..
L’Assemblea no demana en cap moment, ni tampoc es pot interpretar de cap de les parts del seu comunicat, el vot per cap partit en concret.

¿Per què, si les tres forces independentistes estan d’acord en aquests punts, que em semblen mínims i d’una lògica aclaparadora, es critica des d’alguns sectors el posicionament de l’ANC?

Em pregunto.... ¿hi ha alguna força independentista que no estigui disposada a complir amb aquests tres punts? Si hi és, estaria bé que ho digués ara, de manera clara i sense subterfugis. La gent ha de saber, no només a qui vota, sinó per què el vota i no trobar-se amb sorpreses no gaire agradables després del 21-D.

En Jordi Pairó, actual coordinador de la comissió d’incidència política de l’ANC, aclaria –per a tots aquells que, pel que sembla, necessitaven aclariments- el contingut del comunicat que expressa el posicionament polític de l’Assemblea de cara a les eleccions. Ho feia en un fil de twitter que podeu veure aquí.

Que ens deia en Jordi Pairó?

Que el comunicat en cap cas parla de candidatures, sinó que només parla de President, Govern i legitimitats.

Que aquestes eleccions són imposades i il·legítimes. Per tant, el primer pel que han de servir és per restituir el govern legítim.

Si no ho fem així, donem validesa a l’article 155, que és el que ha convocat aquestes eleccions i amb l’objectiu, precisament, de suprimir el govern legítim de la Generalitat.

Aquestes no són unes eleccions autonòmiques en què estiguem decidint quin ha de ser el govern que condueixi l’autonomia durant quatre anys. O sí que hi ha algú que ho veu així?

I si és que hi ha algú que ho veu així, estaria bé saber-ho, perquè d’unes eleccions il·legítimes que no serveixi per retornar la legitimitat usurpada, només en podrà sortir un govern també il·legítim.

El comunicat de l’Assemblea posa el dit a la nafra.... i a alguns els cou i els fa mal. Ho sento, la veritat de vegades és crua i dol perquè et situa davant del mirall i –potser- no t’agrada el que veus.

En anteriors articles he comentat que les eleccions del 21-D són unes eleccions trampa. L’Estat i els partits unionistes hi estan jugant fort i brut. Són unes eleccions completament il·legítimes i no només perquè han estat convocades de manera totalment antidemocràtica, sinó perquè el context en el qual es donen està fora de les regles de joc en un Estat de Dret. Un context repressiu, judicial, polític i policial amb un control absolut de la majoria de mitjans de comunicació, amb imputats, multes i presos polítics. Un context més propi d’una dictadura que no pas d’un estat europeu del segle XXI.

Calia anar a aquestes eleccions d’una manera totalment diferent. La llista unitària –crec que puc afirmar- que era un desig majoritari de la societat civil. No era l’hora dels partits, sinó l’hora de la unitat sense fissures.

Una vegada més, però no va poder ser. Alguns van decidir que calia aprofitar aquestes eleccions il·legítimes i que calia anar-hi en tres candidatures. Endavant, doncs, però de poc serviran si les forces independentistes no assumeixen els tres punts bàsics del comunicat de l’ANC. 

El 21-D tothom a votar! Cap pas enrere! Per l’alliberament dels presos, pel retorn a la legitimitat usurpada pel 155, pel Procés Constituent i per la República!

Sobirania política. Procés Constituent. Quin estat volem construir.-2. (Joan Guarch)


Catalunya, per tenir futur, ha de deixar enrere la negra herència del sistema econòmic espanyol i consolidar una economia avançada, capaç de competir dins la Unió monetària i en la globalització. A partir de l’estructura productiva oberta al món que hem creat en els darrers anys, lliures del dèficit fiscal i del domini de l’oligarquia espanyola, Catalunya pot assolir en pocs anys el nivell de plena ocupació, amb uns nivells de sous dignes i d’estabilitat laboral que permetin als joves emancipar-se. Ho facilita el fet que Catalunya s’ha caracteritzat per la petita i mitjana propietat de la terra agrícola i per les petites i mitjanes empreses.

·    A casa nostra, sovint es critica l’abundància de feines a temps parcials. Tanmateix, Holanda és el campió de proporció de feines a temps parcial, i ha aconseguit el que considera un èxit com a conseqüència d’una política explícitament destinada a afavorir-les per tal de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral i, de retruc, la natalitat.

Així doncs, molts consideren que l’objectiu no ha de ser un mercat laboral on la norma sigui la feina estable a temps complet, sinó un mercat on la feina sigui molt flexible (quant a durada i quant a terminació) i on el treballador estigui molt protegit a l’hora de trobar-ne una altra de prou atractiva: no protegir el lloc de treball, sinó el treballador. Ara bé, aquesta conclusió està lluny de constituir un consens, i, per tant, el debat sembla imprescindible.

·  Hi ha línies vermelles que Catalunya hauria d’establir i defensar: el principi de subsidiarietat; la disponibilitat i gestió dels recursos que generem; un salari digne; igualtat real d’oportunitats; feina i llar per a tothom; un aire respirable i un aigua corrent saludable arreu; justícia social i llibertat individual; institucions honestes i eficients; una sanitat pública i una formació de qualitat a l’abast de tothom; uns sistemes d’incentius que premiïn l’esforç i el talent, i que eradiquin l’hàbit massa estès de la picaresca.

·   També es discutible si amb la Renda Garantida de Ciutadania desapareix la justificació de l’escolarització obligatòria i universal, tota vegada que la formació ja no ha de ser necessàriament la preparació per al treball.

El contracte social actual és conegut i perfectible. De l’alternatiu es sabem molt poc. Un debat franc i entenedor sobre l’un i l’altre és oportú i necessari per encarar el futur de la nostra societat.

·   És necessari sospesar els avantatges i inconvenients que podria representar la introducció d’una “moneda social”, vàlida per a totes les transaccions internes de productes i serveis en els quals les dues parts actuants siguin exclusivament catalanes.

·       En tot cas, pel que fa a la fiscalitat de les activitats productives, s’hauria de tendir a la simplicitat i a la màxima transparència: un sol impost indirecte (l’IVA); importants bonificacions en els casos de participació directa de les empreses en les polítiques públiques.

·    En aquest sentit, totes les empreses, haurien de destinar obligatòriament una part dels seus beneficis a formació i una altra part a reserva pròpia, que els permeti disposar d’una capitalització suficient. Només els beneficis resultants estarien sotmesos a l’impost de societats, amb desgravacions importants per a la part que destinin a projectes estratègics impulsats per l’Estat.

·   Igualment estaria exempt el que es considerés estalvi (per exemple,  un 10% dels ingressos anuals per rendes del treball). Per damunt d’aquesta quantitat, els interessos sobre el capital immòbil o improductiu seran gravats per un tipus d’impost variable, basat en una escala ascendent.

·     La carta catalana de ciutadania ha d’incloure els deures de cada persona envers la comunitat, que és qui li garanteix el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. Amb la finalitat d’assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i les llibertats dels altres, tothom ha d’estar sotmès al marc d’actuació definit per les lleis de les que es doti democràticament la societat catalana per garantir les justes exigències de la moral, l’ordre públic i del benestar general i tothom té el dret i deure de sublevar-se contra les injustícies i l’abús de poder.

·     Avui, més que mai, sobirania i democràcia van estretament lligades i només amb un salt qualitatiu en les pràctiques democràtiques serà possible l’exercici de la sobirania. La sobirania de Catalunya rau en el conjunt dels seus ciutadans i, per tant, la governança del país és responsabilitat dels seus ciutadans, que tenen el dret i el deure de participar en els processos de presa de decisió sobre els afers col·lectius.

·        Avui internet fa possible noves formes d’estructurar la participació dels ciutadans en la política, d’organitzar els partits, de facilitar el debat al seu interior, d’introduir el sistema de primàries i de millorar les relacions entre els representants electes i els ciutadans. Totes aquestes possibilitats han de ser estudiades i debatudes en aquest Congrés.
·       L’experiència d’aquests 36 anys ensenya que no han de ser els partits els qui intentin acordar el nou sistema electoral i, molt probablement, només un ampli procés participatiu popular pot ser el marc idoni per elaborar la proposta que, posteriorment, hauria de ser sotmesa a referèndum.

·      Estructurar una administració pública eficient, àgil, transparent, propera i pensada en funció de l’excel·lència en el servei als ciutadans és potser el primer gran repte de futur del país que volem construir. Aquest mateix objectiu es pot aplicar també a l’administració de justícia i a l’administració tributària, per esmentar dos exemples molt evidents, que més enllà de trencar amb les inèrcies i dependències de l’Estat espanyol, necessiten un canvi radical de model i d’estil.

·       La definició dels sistemes de seguretat i defensa dels que en hem de dotar en el marc del sistemes europeus de seguretat i defensa és un dels altres grans reptes que necessiten una solució immediata. Són àmbits en els que Catalunya ha estat absent durant segles a causa de la seva dependència i subordinació a Espanya, però dels que ja no en pot quedar al marge per més temps. La nostra reconeguda capacitat de mediació en conflictes, un pacifisme actiu mostrat sovint de forma massiva, l’orografia del país i la implicació de la ciutadania en tots els temes de solidaritat i suport mutu són elements fonamentals per dissenyar la política de seguretat i defensa del país i de la seva gent.

Aquestes son unes pinzellades dels aspectes socials i d’organització col·lectiva que ens hem de plantejar, com a ciutadania, per a la construcció de la República.

Aquest debat l’ha de fer tota la societat, independentistes i unionistes, perquè en resultarà la definició de quin país volem tenir i, en això, tots busquem el millor. Pels independentistes no ens queda cap dubte que, per implantar un conjunt de mesures socials avançades que afavorirant al conjunt de tota la població, especialment la més necessitada, no es podrà fer dins les estructures de l’EE i la seva Constitució i, per tant, tampoc de les estructures de l’Estat Autonòmic actual. Només es podrà aconseguir transcendint aquests marcs. Per tant cal que un cop més ens preguntem...

Enfront a les posicions feixistes, corruptes, inquisitorials i retrògrades de l’Estat espanyol...

Qui s’apunta a construir un país, nou, democràtic, transparent, avançat i just?

Evidentment la meva resposta clara es jo SI  

Per tant, som-hi, però, per aconseguir-ho cal que, com a país, sortim de l’Estat Espanyol.

dissabte, 16 de desembre de 2017

Comunicat ANC... o totes les candidatures independentistes no són el mateix


L'Assemblea acaba de fer públic un comunicat sobre les eleccions del 21-D. És un comunicat clar, diàfan i valent. Des de fa molt de temps que no llegíem un comunicat de l'ANC que, tal com ha de ser, respongués a l'esperit amb què es va crear l'Assemblea. 

Ho he dit i ho torno a repetir: En aquestes eleccions no podem perdre ni un sol vot independentista. Votem per qualsevol de les tres opcions que s'hi presenten. Ara bé, tinguem ben clar que no és el mateix votar-ne una o una altra. Reflexionem-hi. El comunicat de l'ANC ens hi pot ajudar:

Comunicat Assemblea Nacional Catalana

A l’Assemblea Nacional Catalana tenim ben clar que la majoria PP, PSOE i C’s a les Cortes Generales fa absolutament impossible un canvi de la Constitució espanyola, tant a curt com a llarg termini, que ens beneficiï com a poble, i que continuant dins d’Estat espanyol ens condemna a la decadència i la frustració, i a seguir tenint repressió i persecució política i vulneració de drets fonamentals.

Per tant, davant de l’absència d’un acord mínim de punts programàtics, l’ANC manifestem:
  • El nostre profund desacord en qualsevol declaració individual o col·lectiva provinent de les llistes independentistes que generi confusió i dubtes, que insinuï pactes postelectorals amb forces no independentistes o estigui per intentar vies lentes amb una legislatura autonòmica de 4 anys.
  • Que el nostre suposat silenci o neutralitat en els nostres missatges de campanya electoral no s’interpretin com una complaença o complicitat envers les manifestacions individuals o col·lectives provinents de les llistes independentistes. Nosaltres no tenim intencions partidistes ni les tindrem i treballarem per assumir compromisos ferms per part de les candidatures independentistes.
  • Demanem als nostres socis i simpatitzants que siguin ben conscients i conseqüents que el vot que dipositaran sigui clarament i indubtablement independentista, o sigui, el vot de la implementació de la República Catalana.
En vista a la gestió posterior als resultats d’aquestes eleccions, volem fer constar explícitament el següent:

1.- Atès que el president i el Govern legítim de Catalunya no ha acabat la seva legislatura ni ha dimitit voluntàriament, després del 21-D l’ANC reconeixerà únicament el president legítim sorgit de les urnes del 27S de 2015 i el Govern que aquest designi. En altres paraules, només reconeixerà aquell Govern format per forces independentistes, obert al suport d’altres candidatures que facin costat al projecte d’implementar la República Catalana. Només d’aquesta manera s’anul·larà l’acció il·legítima i il·legal que l’article 155 ha produït a les institucions catalanes.

2.- No acceptarem en cap cas que, en la gestió posterior, formin part del Govern de Catalunya aquells que, activament o passiva, hagin fet costat a l’aplicació de l’article 155.

3.- L’ANC donarà suport a les forces polítiques que es comprometin públicament a tots els punts següents:

La consolidació de la República.
La restitució del Govern legítim.
L’inici del procés constituent.

El dia 27 d’octubre es va declarar la República catalana però no es va fer efectiva. Al cap de dos dies ens trobàvem amb mig govern català empresonat, l’altre mig a l’exili, un cop d’estat en forma d’article 155 aprovat pel Senat espanyol i unes eleccions convocades pel president espanyol.

Des del primer moment vam manifestar que aquestes eleccions no les consideràvem ni legals ni legítimes perquè qui les ha convocat no té potestat legal per fer-ho ni ostenta la representació del poble de Catalunya. A més, la vulneració i l’anomalia en el procediment democràtic normal és evident:
  • la Junta Electoral és clarament parcial (només hi són PP, C’s i PSOE)
  • el Govern d’Espanya, el convocant, és descaradament bel·ligerant contra dels partits independentistes.
  • els mitjans de comunicació espanyols, públics i privats, decanten la balança cap al mateix costat mentre s’exigeix escrupolosa neutralitat al mitjans públics catalans.
  • hi ha una estratègia de persecució ideològica i judicial dels plantejaments republicans
  • alguns dels candidats independentistes, uns són a la presó i altres a l’exili, sense poder fer campanya o fent-la amb moltes dificultats.
  • Finalment, el Govern d’Espanya no vol aclarir si finalitzarà o no l’aplicació de l’article 155 el dia 22 de desembre, una cop proclamats els resultats de les votacions.
No obstant això, en el context descrit, les eleccions del 21 de desembre són una oportunitat de recuperar i restablir les institucions catalanes il·legalment usurpades i el govern legítim injustament cessat. Igualment, les votacions són una oportunitat per fer públic, una altra vegada, el suport de la majoria del poble de Catalunya al Govern legítim sortit de les urnes el dia 27 de setembre de 2015.

Davant les properes eleccions del 21 de desembre, en una situació excepcional d’ocupació de la Generalitat amb presos polítics i exiliats, s’han presentat diverses candidatures independentistes. Com que hi ha diverses llistes, s’estan produint desavinences o tensions polítiques com era previsible. I, en vista de que no hi ha un acord mínim de punts programàtics, fa que l’ANC no es quedi indiferent: ens toca dir què volem i què no volem, i que les llistes independentistes en prenguin nota.