dilluns, 18 de desembre de 2017

Sobirania política. Procés Constituent. Quin estat volem construir.-2. (Joan Guarch)


Catalunya, per tenir futur, ha de deixar enrere la negra herència del sistema econòmic espanyol i consolidar una economia avançada, capaç de competir dins la Unió monetària i en la globalització. A partir de l’estructura productiva oberta al món que hem creat en els darrers anys, lliures del dèficit fiscal i del domini de l’oligarquia espanyola, Catalunya pot assolir en pocs anys el nivell de plena ocupació, amb uns nivells de sous dignes i d’estabilitat laboral que permetin als joves emancipar-se. Ho facilita el fet que Catalunya s’ha caracteritzat per la petita i mitjana propietat de la terra agrícola i per les petites i mitjanes empreses.

·    A casa nostra, sovint es critica l’abundància de feines a temps parcials. Tanmateix, Holanda és el campió de proporció de feines a temps parcial, i ha aconseguit el que considera un èxit com a conseqüència d’una política explícitament destinada a afavorir-les per tal de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral i, de retruc, la natalitat.

Així doncs, molts consideren que l’objectiu no ha de ser un mercat laboral on la norma sigui la feina estable a temps complet, sinó un mercat on la feina sigui molt flexible (quant a durada i quant a terminació) i on el treballador estigui molt protegit a l’hora de trobar-ne una altra de prou atractiva: no protegir el lloc de treball, sinó el treballador. Ara bé, aquesta conclusió està lluny de constituir un consens, i, per tant, el debat sembla imprescindible.

·  Hi ha línies vermelles que Catalunya hauria d’establir i defensar: el principi de subsidiarietat; la disponibilitat i gestió dels recursos que generem; un salari digne; igualtat real d’oportunitats; feina i llar per a tothom; un aire respirable i un aigua corrent saludable arreu; justícia social i llibertat individual; institucions honestes i eficients; una sanitat pública i una formació de qualitat a l’abast de tothom; uns sistemes d’incentius que premiïn l’esforç i el talent, i que eradiquin l’hàbit massa estès de la picaresca.

·   També es discutible si amb la Renda Garantida de Ciutadania desapareix la justificació de l’escolarització obligatòria i universal, tota vegada que la formació ja no ha de ser necessàriament la preparació per al treball.

El contracte social actual és conegut i perfectible. De l’alternatiu es sabem molt poc. Un debat franc i entenedor sobre l’un i l’altre és oportú i necessari per encarar el futur de la nostra societat.

·   És necessari sospesar els avantatges i inconvenients que podria representar la introducció d’una “moneda social”, vàlida per a totes les transaccions internes de productes i serveis en els quals les dues parts actuants siguin exclusivament catalanes.

·       En tot cas, pel que fa a la fiscalitat de les activitats productives, s’hauria de tendir a la simplicitat i a la màxima transparència: un sol impost indirecte (l’IVA); importants bonificacions en els casos de participació directa de les empreses en les polítiques públiques.

·    En aquest sentit, totes les empreses, haurien de destinar obligatòriament una part dels seus beneficis a formació i una altra part a reserva pròpia, que els permeti disposar d’una capitalització suficient. Només els beneficis resultants estarien sotmesos a l’impost de societats, amb desgravacions importants per a la part que destinin a projectes estratègics impulsats per l’Estat.

·   Igualment estaria exempt el que es considerés estalvi (per exemple,  un 10% dels ingressos anuals per rendes del treball). Per damunt d’aquesta quantitat, els interessos sobre el capital immòbil o improductiu seran gravats per un tipus d’impost variable, basat en una escala ascendent.

·     La carta catalana de ciutadania ha d’incloure els deures de cada persona envers la comunitat, que és qui li garanteix el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. Amb la finalitat d’assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i les llibertats dels altres, tothom ha d’estar sotmès al marc d’actuació definit per les lleis de les que es doti democràticament la societat catalana per garantir les justes exigències de la moral, l’ordre públic i del benestar general i tothom té el dret i deure de sublevar-se contra les injustícies i l’abús de poder.

·     Avui, més que mai, sobirania i democràcia van estretament lligades i només amb un salt qualitatiu en les pràctiques democràtiques serà possible l’exercici de la sobirania. La sobirania de Catalunya rau en el conjunt dels seus ciutadans i, per tant, la governança del país és responsabilitat dels seus ciutadans, que tenen el dret i el deure de participar en els processos de presa de decisió sobre els afers col·lectius.

·        Avui internet fa possible noves formes d’estructurar la participació dels ciutadans en la política, d’organitzar els partits, de facilitar el debat al seu interior, d’introduir el sistema de primàries i de millorar les relacions entre els representants electes i els ciutadans. Totes aquestes possibilitats han de ser estudiades i debatudes en aquest Congrés.
·       L’experiència d’aquests 36 anys ensenya que no han de ser els partits els qui intentin acordar el nou sistema electoral i, molt probablement, només un ampli procés participatiu popular pot ser el marc idoni per elaborar la proposta que, posteriorment, hauria de ser sotmesa a referèndum.

·      Estructurar una administració pública eficient, àgil, transparent, propera i pensada en funció de l’excel·lència en el servei als ciutadans és potser el primer gran repte de futur del país que volem construir. Aquest mateix objectiu es pot aplicar també a l’administració de justícia i a l’administració tributària, per esmentar dos exemples molt evidents, que més enllà de trencar amb les inèrcies i dependències de l’Estat espanyol, necessiten un canvi radical de model i d’estil.

·       La definició dels sistemes de seguretat i defensa dels que en hem de dotar en el marc del sistemes europeus de seguretat i defensa és un dels altres grans reptes que necessiten una solució immediata. Són àmbits en els que Catalunya ha estat absent durant segles a causa de la seva dependència i subordinació a Espanya, però dels que ja no en pot quedar al marge per més temps. La nostra reconeguda capacitat de mediació en conflictes, un pacifisme actiu mostrat sovint de forma massiva, l’orografia del país i la implicació de la ciutadania en tots els temes de solidaritat i suport mutu són elements fonamentals per dissenyar la política de seguretat i defensa del país i de la seva gent.

Aquestes son unes pinzellades dels aspectes socials i d’organització col·lectiva que ens hem de plantejar, com a ciutadania, per a la construcció de la República.

Aquest debat l’ha de fer tota la societat, independentistes i unionistes, perquè en resultarà la definició de quin país volem tenir i, en això, tots busquem el millor. Pels independentistes no ens queda cap dubte que, per implantar un conjunt de mesures socials avançades que afavorirant al conjunt de tota la població, especialment la més necessitada, no es podrà fer dins les estructures de l’EE i la seva Constitució i, per tant, tampoc de les estructures de l’Estat Autonòmic actual. Només es podrà aconseguir transcendint aquests marcs. Per tant cal que un cop més ens preguntem...

Enfront a les posicions feixistes, corruptes, inquisitorials i retrògrades de l’Estat espanyol...

Qui s’apunta a construir un país, nou, democràtic, transparent, avançat i just?

Evidentment la meva resposta clara es jo SI  

Per tant, som-hi, però, per aconseguir-ho cal que, com a país, sortim de l’Estat Espanyol.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada