diumenge, 20 de maig de 2018

El català en un país multilingüe (DAVANTAL de Catalunya segle XXI)



Sabíeu que a Catalunya es parlen més de 300 llengües? Sabíeu que hi ha un 12% de catalans que tenen com a llengua materna una llengua diferent del català o del castellà? Sabíeu que l’amazic és la tercera llengua més parlada a Catalunya?

La societat catalana del segle XXI és, i serà cada vegada més, un espai en què conviuran diverses llengües. La situació lingüística fa inevitable el contacte entre la llengua pròpia del país, el català, i les altres llengües, sobretot amb el castellà, però també moltes altres parlades per les persones que han arribat a Catalunya formant col·lectius nombrosos. 

¿Quin paper ha de tenir, quin ha de ser estatuts de la llengua catalana en aquesta nova situació? Què s’ha de fer perquè els catalans siguin conscients de la diversitat lingüística? Quines actituds cal adoptar pel que fa al català, però també pel que fa a les altres llengües?

Des de molts àmbits, s’expressa la voluntat, però també la necessitat, d’articular la llengua catalana com a eix integrador i cohesionador de la nostra ciutadania. Restablir el català en totes les funcions de llengua nacional. És a dir, en la comunicació general en tots els ordres i àmbits de la vida social del país.

La clau no està tan en l’oficialitat única del català, i encara menys en la cooficialitat amb el castellà, sinó en les polítiques normalitzadores que tinguin com a objectiu que el català esdevingui la llengua primera amb què ens comuniquem i ens identifiquem. Polítiques culturals i lingüístiques molt més intenses i, sobretot, molt més coherents que permetin que el català esdevingui la llengua comuna de relació entre tots els ciutadans del país.

Entre aquestes mesures, serà necessari i imprescindible continuar potenciant la llengua castellana, que segurament haurà de tenir un estatus diferenciat de les altres llengües que es parlen a Catalunya. I no només per la seva potència cultural, sinó també perquè és la primera llengua de milers de catalans i catalanes.

Caldrà, però, que totes les mesures que s’apliquin es facin en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual. Caldrà, doncs, desenvolupar totes les mesures necessàries per garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un nou país, també pel que fa a  la llengua.  

La Catalunya del segle XXI ha de ser també pionera en l’aplicació de polítiques lingüístiques que, d’una banda situïn la llengua pròpia com a primera llengua i comuna de tots els ciutadans i, de l’altra, sàpiguen respectar els drets individuals, fomentar i aprofitar també la diversitat cultural i lingüística present avui dia al nostre país.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada