La Llei del Parlament de Catalunya de 2003 defineix la mobilitat com
el “conjunt de desplaçaments que les persones han de fer per motiu laboral,
formatiu, sanitari, social, cultural o de lleure, o per qualsevol altre.” Cal
no confondre, doncs, aquest terme amb altres conceptes com poden ser els
transport, trànsit o circulació. La mobilitat tracta del moviment de persones i
mercaderies amb independència de quina sigui l’energia o el mitjà de transport
que s’utilitzi per als desplaçaments.
El concepte de mobilitat fa servir altres termes summament
importants Per exemple, el de la mobilitat quotidiana, o sigui el conjunt de
desplaçaments que la ciutadania realitzem de manera habitual, per realitzar
activitats també quotidianes.
El model de mobilitat existent actualment a Catalunya es basa en
gran mesura en l’ús del vehicle privat. La tendència dels darrers anys és un
augment dels desplaçaments en vehicle privat i a una disminució de l’ocupació
mitjana per vehicle que es troba sobre 1,2 persones. El transport de
mercaderies també presenta una dependència molt gran respecte als modes
motoritzats per carretera.Sobre el
80% de les mercaderies es traslladen amb camió.
El segle XXI ens obliga a reformular el concepte de mobilitat per
fer-la sostenible. Cal ampliar l’angle de visió dels problemes que pugui
presentar la mobilitat, tot fent èmfasi en la relació dels desplaçaments amb
les conseqüències ambientals que comporten. Tant pel que fa a l’àmbit més local
(contaminació de l’aire, soroll, ocupació del sòl, fragmentació del
territori...) com en l’àmbit més global (canvi climàtic, biodiversitat,
esgotament de recursos, etc.).
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada