divendres, 23 d’abril del 2021

"Portes endins" amb Noemí Morral. El Document d'Identitat Digital Republicana. 67 dies sense govern.


per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Noemí Morral, artista i poeta

Jordi Domingo, advocat

Gerard Sesè, periodista

Davantal

Aquesta setmana he llegit dos articles que m’han semblat, no només molt interessants, sinó que posen el dit a la nafra en la relació que existeix entre una part de l’independentisme, sobretot el de les elits i dirigents, i la nació que volen alliberar de ‘Estat espanyol. De la nació i tot el que inclou i representa: la llengua, la cultura, la història...

El primer en ordre de lectura el va publicar LA VEU de Poble Lliure, escrit per Ferran Lupescu i titulat “Contra el neoindependentisme anacional”. Escriu Lupescu:

“El procés d’independència del Principat presenta tot de paradoxes insòlites, però una de central és aquesta: s’ha lluitat per la independència de la nació renegant de tots aquells atributs que identifiquen el país com a nació [...] En definitiva, el neoindependentisme anacional és un corrent polític, d’arrel ideològicament postmoderna, que, ben correctament, reivindica la independència per motius de qualitat democràtica, de drets socioeconòmics, etc.; però que alhora, i de forma aberrant, descarta explícitament tota motivació pròpiament nacionalitària, com si hi fos incompatible o incongruent.”

El segon, d’avui mateix, l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb i titulat “Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana”. Escriu Partal:

“Totes aquestes discussions absurdes que fa anys que aguantem sobre què és literatura catalana i que no ho és, o sobre si el Principat, i evidentment la resta del país, miraculosament té dues llengües naturals, cosa que no passa enlloc més del món, en el fons no és sinó la preparació d’això que ara, emparats en aquell treball, poden fer el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. Imposant la idea, completament falsa, que l’espanyol és tan natural en les províncies catalanes al sud de l’Albera com ho és el català. [...] Potser, doncs, que deixem de fer bajanades tots plegats i entenguem que el que pretenen, ara i ací, és enderrocar la llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament de la nació –per més que hi haja una part de l’independentisme que es negue a entendre una cosa tan elemental, bàsica i indiscutible.”

Clar i català.

Passejant arran d’aigua

recullo engrunes mar

perquè remullin

les meves platges

en el viatge incert

que continua

portes endins.

Portes endins... Aquest és el darrer poema de les 59 vinyetes poètiques del 2020. Un nou poemari de Noemí Morral escrit els dies del confinament de la primavera de 2020.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana serà avui la dedicatòria que fa Noemí Morral en el seu llibre “Portes endins”. Dedicatòria que també fem nostra:

“A tots els herois i heroïnes anònims de la pandèmia de COVID-19”

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu un molt bon Sant Jordi i, com sempre, molt bona feina!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada