"Una mort i trenta-tres vides", conversa amb Noemí Morral. Els grups de conversa Xerrem Junts, nou material

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 8 d'abril de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès 

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Noemí Morral, escriptora, poeta, il·lustradora, artista. Doctora en Economia. Ha publicat quatre llibres de poesia dibuixada: Finestra Poètica a Essaouira, Tornar, Camí de Cavalls i Portes Endins. Recentment ha publicat Una mort i trenta-tres vides. Ha produït diversos espectacles basats en la poesia, la música i la imatge. Ha estat traduïda al francès i a l’anglès

Jordi Esteban,  Director del projecte Xerrem Junts. Llicenciat en Filosofia i lletres. Com a docent va centrar la seva dedicació principal en la didàctica de la llengua catalana i la investigació de metodologies d'aprenentatge. Ha estat professor de secundària de filosofia i de matemàtiques, i professor de català per a adults del CPNL.

Saoka Kingolo  tècnic del projecte Xerrem Junts. Graduat en Dret i màster en Anàlisi Política.  Ha treballat en diversos col·lectius de suport a la immigració, i al sector públic com a tècnic en àrees diverses com la Secretaria per a la Igualtat, Migracions i Ciutadania, entre altres. El 2008 va ser guardonat amb el premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana que atorga la Direcció General de Política Lingüística.

Davantal

El passat dijous, 4 d’abril, va tenir lloc a la Universitat de Barcelona, l’acte d’inici del Correllengua 2024 que organitza la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua). El Correllengua d’enguany tindrà com a figura homenatjada la professora i lingüista M. Carme Junyent que ens va deixar el setembre de l’any passat. L’acte va incloure una taula rodona amb el títol “Com conviure amb la diversitat lingüística”.

És complicat saber amb exactitud quantes llengües es parlen al món. La xifra més probable gira a l’entorn de 6.800 llengües, que estarien repartides de manera molt irregular entre 220 estats diferents. Tampoc no podem donar una xifra exacte de les llengües que es parlen a Catalunya, diverses fonts, però, asseguren que pel cap baix n’hi ha dues-centes.

D’entre totes les diversitats, l’animal, la vegetal, la cultural... la que es troba cada cop més amenaçada és la diversitat lingüística. Cada dues setmanes, desapareix una llengua arreu del món. Els experts ens diuen que entre tres i cinc mil llengües poden arribar a desaparèixer durant el segle XXI. La recentment traspassada professora i lingüista M. Carme Junyent afirmava que “són tan poques les llengües per a les quals podem albirar un futur que difícilment podem parlar d’alguna altra cosa que no sigui la mort o, si més no, els estats terminals, la degradació, la desintegració,, l’abandonament, la pèrdua, el retorcés o, com a molt, la precarietat de la vida de gairebé tot el patrimoni lingüístic.”

La desaparició, la mort d’una llengua significa la desaparició, la mort de la cultura de la qual és vehicle de transmissió. Al segle XXI desapareixeran entre tres i cinc mil maneres diferents de viure, de patir, de gaudir, de morir... Desapareixeran entre tres ii cinc mil maneres diferents de visionar el món.

Jesús Tuson deia que “Cal defensar el llenguatge i el ventall generós de les llengües. Cal reivindicar el miracle de la pluralitat; la diversitat de les formes lingüístiques; les maneres variades  com els humans hem arribat a fer nostre el món, un món que resumim amb les paraules i que narrem amb la sintaxi de cada llengua. Perquè cal respectar i potenciar les maneres diferents de ser humans.”

En el programa d’avui parlarem d’Una mort i trenta-tres vides amb la seva autora Noemí Morral i també coneixerem els manuals Xerrem. Quaderns de conversa, sorgits de l’experiència de més de 15 anys del projecte Xerrem Junts de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL).

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Dilluns passat ens va deixar Aureli Argemí, activista lingüístic, cultural i polític, fundador del CIEMEN, de la PDD i impulsor de la CAL. Lluitador per les nostres llibertats nacionals i gran persona. Vam tenir l’honor d’entrevistar-lo en aquest programa fa poc més d’un mes i mig.

La frase de la setmana, doncs, del seu llibre de memòries “La llavor sembrada”

Ignoro on han anat a parar moltes llavors, quantes en terres fèrtils, quines s’han perdut a la vora del camí o en sòl erm. Però sé del cert que la llavor ha estat sembrada. Bon viatge per als guerrers...

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

"Portes endins" amb Noemí Morral. El Document d'Identitat Digital Republicana. 67 dies sense govern.

 Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 22 d'abril de 2021 

per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Noemí Morral, artista i poeta

Jordi Domingo, advocat

Gerard Sesè, periodista

Davantal

Aquesta setmana he llegit dos articles que m’han semblat, no només molt interessants, sinó que posen el dit a la nafra en la relació que existeix entre una part de l’independentisme, sobretot el de les elits i dirigents, i la nació que volen alliberar de ‘Estat espanyol. De la nació i tot el que inclou i representa: la llengua, la cultura, la història...

El primer en ordre de lectura el va publicar LA VEU de Poble Lliure, escrit per Ferran Lupescu i titulat “Contra el neoindependentisme anacional”. Escriu Lupescu:

“El procés d’independència del Principat presenta tot de paradoxes insòlites, però una de central és aquesta: s’ha lluitat per la independència de la nació renegant de tots aquells atributs que identifiquen el país com a nació [...] En definitiva, el neoindependentisme anacional és un corrent polític, d’arrel ideològicament postmoderna, que, ben correctament, reivindica la independència per motius de qualitat democràtica, de drets socioeconòmics, etc.; però que alhora, i de forma aberrant, descarta explícitament tota motivació pròpiament nacionalitària, com si hi fos incompatible o incongruent.”

El segon, d’avui mateix, l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb i titulat “Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana”. Escriu Partal:

“Totes aquestes discussions absurdes que fa anys que aguantem sobre què és literatura catalana i que no ho és, o sobre si el Principat, i evidentment la resta del país, miraculosament té dues llengües naturals, cosa que no passa enlloc més del món, en el fons no és sinó la preparació d’això que ara, emparats en aquell treball, poden fer el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. Imposant la idea, completament falsa, que l’espanyol és tan natural en les províncies catalanes al sud de l’Albera com ho és el català. [...] Potser, doncs, que deixem de fer bajanades tots plegats i entenguem que el que pretenen, ara i ací, és enderrocar la llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament de la nació –per més que hi haja una part de l’independentisme que es negue a entendre una cosa tan elemental, bàsica i indiscutible.”

Clar i català.

Passejant arran d’aigua

recullo engrunes mar

perquè remullin

les meves platges

en el viatge incert

que continua

portes endins.

Portes endins... Aquest és el darrer poema de les 59 vinyetes poètiques del 2020. Un nou poemari de Noemí Morral escrit els dies del confinament de la primavera de 2020.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana serà avui la dedicatòria que fa Noemí Morral en el seu llibre “Portes endins”. Dedicatòria que també fem nostra:

“A tots els herois i heroïnes anònims de la pandèmia de COVID-19”

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu un molt bon Sant Jordi i, com sempre, molt bona feina!

"Tornar a ser feliç..." (4 i final. "Tornar" de Noemí Morral)

La tercera i darrera part del poemari es titula com el llibre “Tornar”. Versos sorgits de la seva estada al barri i a la ciutat de Barcelona. “Tornar”... segurament tornar a obrir la porta a la vida, a la felicitat, a l’amor...

Has vingut a veure’m

en el somni

d’aquest nit.

M’agafaves la mà

amb tendresa,

i amb la teva veu

clara i reconfortant,

em deies

que tornés a ser feliç.

Tornar és tornar a viure i això  representa un gran esforç interior, al cap i a la fi un canvi necessari:

Tornar és renunciar

a un camí fet d’etcèteres

i agafar-ne un de nou

sense dubtar.

Tornar és deixar el negre,

la foscor, el gris.

la teranyina de la boira

i de l’ofec.

Tornar és adonar-se

que al final tot es reiventa

i que la llum més ínfima

pot ser un petit paradís

I a poc a poc, molt lentament, la claror va esborrant la foscor i la llum l’obscuritat. Tot, molt a poc a poc, molt lentament, va tornant...

No sé en quin moment

vaig començar a viure

una nova vida.

podria ser avui,

o ahir,

0 fa dies.

Potser és que no existeix

aquest moment,

i que és en cada pas

que les cadenes

perden baules invisibles

i encetes un nou camí

El cor i els sentiments corsecats. És possible tornar, també, a l’amor? Tornar a estimar?

M’he preguntat

tantes vegades

si tornar a estimar

deu ser possible

I has arribat tu,

dient-me paraules

que no vull escoltar,

per massa boniques

[...]

El record, però, sempre present, encara rosega sentiments...

Per què, doncs,

no puc estimar

el teu nom i el seu

sense que la culpa

se m’arrapi a les entranyes?

Tornar significa també aprendre a viure i a moure’s en un món de contradiccions, a la fi  lògiques i humanes:

No sé si t’hauria de dir

que estic agraïda a la vida

que, generosa, tant m’ha donat

o que l’odio perquè,

roïna i cruel, tant m’ha pres.

El poemari acaba amb l’esclat del retorn, amb l’esclat de la vida. Sense oblidar els vells camins recorreguts, el jo poètic enceta un nou camí ple d’esperança:

Tornar a confiar.

Tornar a creure.

Tornar a riure.

Tornar a sentir.

Tornar a estimar.

Tornar a viure.  

Tornar

"Tornar al mar", continuem el passeig poètic (3. "Tornar" de Noemí Morral)

La segona part del llibre es titula “Tornar al mar”. Inclou els versos que la Noemí va escriure en arribar a Barcelona, al barri de la Barceloneta. Un nou espai, un nou horitzó, noves esperances... i un mar. En els versos d’Espriu: “Als closos ulls, aquest mar tan antic”.

El tren m’ha portat

Fins a la ciutat

Que serà la meva còmplice,

I m’ha regalat una llar

...i un mar

[...]

Un “bon dia”,

Un “d’on ets?”,

Un “benvinguda”,

Un “et quedaràs”

...i un mar

El nou petit món que l’envolta significa, alhora, l’esperança i alhora el temor a l’esdevenidor:

Tinc por de tots i cada un

D’aquells segons terribles

Que et canvien la vida

i que encara han de venir

El record i la nostàlgia, però, és sempre present. Noemí reflexiona també sobre la mort...

Em fa mal

recordar-te al llit,

malalt.

I em pregunto si la mort és la fi,

o si només ens ho sembla,

I si tots aquests adéus,

que ens van deixar orfes,

són passatgers

o per sempre

La vida resideix en la senzillesa, en les petites (o potser grans) coses, en els petit detalls...

Feia dies que no mirava el cel

que no sentia els petits sons

que engruna l’albada,

que no saludava la lluna

ni resseguia el seu bonic minvant,

que no estimava el perfum

del capvespre a la cara

Feia dies que em perdia

el millor del dia,

i ni me n’adonava.

Un passeig poètic per "Tornar" (2. "Tornar" de Noemí Morral)

El poemari està estructurat en tres parts. La primera, “Tornar a casa” des de la seva arribada d’Essaouira a Vic. Són els versos més carregats de records, més carregats d’enyor de la persona estimada, dels moments viscuts...

Tornar és obrir la porta de casa

I sentir l’olor de la nostra vida

[...]

Tornar és escoltar només silenci

quan et dic bon dia.

Hi ha records, hi ha moments que el temps mai no pot esborrar:

M’envolten parets de colors càlids,

però tenyides de fred,

que t’enyoren

[...]

Dormo com sempre,

al cantó dret.

[...]

El teu “com sempre”

ja no existeix

El darrer dels versos d’aquest apartat, sembla obrir, però, una finestra a l’esperança, una finestra a un reviure encara incert:

No hi matí

que no surti el sol,

que no canti el gall,

que no piulin els ocells,

que no miolin els gats...

Passi el que passi,

no hi ha matí

que la vida

no es torni a llevar

VÍDEO: Poesia, art, amor, vida... Conversa amb Noemí Morral. Deus dies decisius per a l'independentisme (Darrer programa de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa

 de Vull una resposta. 8a temporada

  Emès el dijous 12 de desembre de 2019

Poesia, art, amor, vida... Conversa amb Noemí Morral

Els dies més decisius per a l'independentisme

Presenta: Clara Ardèvol I Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Noemí Morral, poeta i il·lustradora

Montserrart Rossell, empresària

Josep Pinyol, historiador

Davantal

Ens trobem immersos de ple en dues setmanes claus per a l’independentisme.

Mentre continuen les converses PSOE-ERC, ahir, les Juntes de tractament de les presons van classificar els presos polítics amb un segon grau penitenciari. Aquest regim és el més comú i, en principi, implica les mateixes condicions de reclusió que fins ara, però inclou alguns permisos esporàdics de sortida. Tot indica que som només a l’inici d’un altre llarg camí a recórrer. Una vegada es confirmi aquesta classificació els presos polítics només podran accedir als permisos penitenciaris quan hagin complert una quarta part de la condemna.

Avui mateix, la consellera a l’exili Clara Ponsatí ha comparegut al Tribunal d’Edimburg per la demanda d’extradició per sedició que va fer contra ella el Tribunal Suprem espanyol. El judici, però, no començarà fins al mes d’abril.

El proper dilluns 16 de desembre El president Puigdemont, i els consellers Antoni Comín i Lluís Puig compareixeran davant la justícia belga que haurà de decidir sobre la demanda d’extradició que hi ha contra ells.

I el dijous 19 de desembre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg decidirà sobre la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras. Serà, sens dubte, el dia més important d’aquestes dues setmanes clau per a l’independentisme. L’informe, no vinculant, de l’advocat general de la UE va concloure fa dues setmanes que “els votants elegeixen diputats i no pas aspirants a diputats. La condició d’eurodiputat s’adquireix la mateixa nit electoral.

Si el Tribunal decideix a favor d’Oriol Junqueras, el dia 19 podria començar una nova etapa, no només per al vicepresident Junqueras, sinó també per a Carles Puigdemont, Toni Comín i fins i tot Clara Ponsatí que podrien tenir immunitat, viatjar per tots els estats de la UE sense que poguessin ser detinguts i exercir el càrrec d’eurodiputat plenament. 

Ovidi Montllor va dir: “Poesia no vol dir somniar. Poesia és tastar una miqueta o un molt de la vida” Avui parlarem també de poesia, d’art i de vida amb Noemí Morral.

De seguida ens hi posem. 

Som-hi! Comencem!

"Sempre, caminem junts". Finestra poètica a Essaouira.

Essaouira, una finestra d’aire fresc per recomençar un nou camí

Al bell mig del menjador de casa tinc penjat un quadre d’una estelada de tela, cosida a mà, amb el lema de Francesc Pujols “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors." Me’l van regalar en Josep, la M. Victòria i la Noe. Mentre jo visqui sempre ocuparà aquest lloc principal de casa meva.

Darrera del quadre em vau escriure aquestes paraules: “...amb agraïment per portar el nostre estimat Santi prop del teu cor”

En Santi ens va deixar l’agost de 2014 i aquest és el desencadenant que dóna vida a Finestra poètica a Essaouira, un llibre de poemes i dibuixos de Noemí Morral, la Noe, la dona d’en Santi.

La petita història de la Noe a Essaouira comença, com ella explica al principi del poemari, el juny de 2015, gairebé un any després de la mort d’en Santi. Necessitava allunyar-se, allunyar-se’n i Essaouira, una ciutat del Marroc de poc més de 70.000 habitants, semblava el lloc adient....

...tempesta al lluny, es torna melodia (Josep Carner)

Han de passar alguns mesos perquè els sentiments i les sensacions puguin començar a fluir, de dins a fora, del cor al cervell i d’aquest al paper. El raig de versos i dibuixos no s’inicia  fins a l’octubre de 2015...

Essaouira,

i deixo que el temps

inventi cada moment,

que les olors

em portin el nom de cada cosa,

que els colors

em diguin quina hora és,

que la llum

m’assenyali cada passa,

que el vent

acompanyi cada pensament.

Essaouira, ser i només ser

i es tancarà el desembre del mateix any, en una primera part del poemari titulat Pròleg a Essaouira...

De matinada

tanco la primera finestra

que he obert

i, amb ella,

el pròleg

de la nova novel·la

que la vida

m’ha encarregat

La segona part del llibre, Entre dos móns, comença el dia de Sant Esteve de 2015...

La serenitat

és una platja

llunyana

amb palmeres,

que la brisa

pentina suaument.

A cada cullerada

de sopa de galets,

empasso

ombres d’enyor

que la teva

llum ha deixat

 i es tancarà, poc abans del retorn a Catalunya, el març de 2016...

El dia d’aquí encara dorm,

no em vol veure marxar.

El d’allà s’ha llevat d’hora.

Fa temps que m’espera.

Sona l’horloge

Hora frontera

entre dos móns

Últim avís

que només escolto jo

Finestra poètica a Essaouira és un degotall continu de reflexions, de sentiments, de sensacions. La platja, el mar, el vent, les barques...  El dia i la nit, la matinada, el capvespre, la tardor, l’hivern.... El mercat, el Hat Draa, la fruita, el cuscús, els colors.... Les cases, els carrers, les places, els bastions, les persones.... La cultura que l’acull... el Hammam, la música dels gnaoua... 

Tot és, alhora, evocació i remembrança. A la recerca de la pau interior. A voltes, desconsol. A voltes, força i esperança. Tot flueix i conflueix en un riu de versos, amarats, assadollats d’un profund amor, d’un intens dolor, d’enyorança, de melangia...

He estimat amb bogeria,

He desitjat amb passió.

He enyorat amb neguit.

He plorat amb desconsol.

He viscut,

He sentit,

He patit.

I la roda encara es mou

Un poemari que cal llegir i rellegir en companyia dels dibuixos que ens submergeixen en el món d’Essaouira, en el paisatge quotidià de la ciutat marroquina.

Hi ha un abans i un després d’aquell agost de 2014. Com també hi ha un abans i un després d’Essaouira. La Noe continua el seu camí. Vivint el dia a dia. Observant, abocada a la finestra, un horitzó de mil futurs.

A tu Santi, que ets en cada mot i en cada frase.

A tots vosaltres, que m’heu ajudat a obrir aquesta finestra. Gràcies de tot cor.

Caminem junts

amb el vent de cara

I d’esquena,

Quan el camí fa pujada

I quan és planer,

Amb el somriure als llavis

I llàgrimes als ulls.

Sempre,

caminem junts.