Avui en faig 67

Avui en faig 67.... 

Em sento bé... i em trobo bé (si no fos per...)

M'atreviria a dir-vos que m'apropo força a aquest estat utòpic que alguns anomenen felicitat.

Deia Jean Paul Sastre: "Felicitat no és fer el que un vol, sinó que és estimar allò que un fa"

I en Víctor Hugo afirmava: "La suprema felicitat de la vida és saber que ets estimat per tu mateix, per allò que ets o, més exactament, malgrat tu mateix i malgrat allò que ets."

Així que vull compartir amb vosaltres dos poemes, tot autodesitjant-me que avui sigui un bon dia.... i demà també!

El primer, de Raimon:

Una il·lusió de cant sempre viva

contra el segrest de tantes il·lusions.

Com una llum jove que s'insinua,

lenta claror primera d'un nou dia.

T'he sentit amb tots els meus sentits, vida,

i estime el camí que anem fent junts,

les mirades que hem posat sobre els arbres,

les llargues passejades del desig

i aquests cossos ferits de temps viscut,

de temps i contratemps, desajustats,

discutidors, discordants, orgullosos.

Tristos si un dels dos és trist. Contents

si un dels dos és content. Estimant.

Estimant.

Una il·lusió de cant sempre viva

contra el segrest de tantes il·lusions.

Com una llum jove que s'insinua,

lenta claror primera d'un nou dia.

T'he sentit amb tots els meus sentits, vida.

Vida.

Una il·lusió de cant sempre viva

lenta claror primera d'un nou dia.

D'un nou dia, d'un nou dia...

I el segon, de Joana Raspall

Respira fort, que l’aire és teu

i l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat

és carn com tu,

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!

On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.

La terra té per a tothom

camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu

i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llança-la al vent

i que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu!