Des del mes d’abril, ha hagut
de lluitar contra les comparacions (sempre odioses) amb la seva antecessora,
Carme Forcadell, sense tenir en compte (els que les feien) que són dues
personalitats diferents i que, sobretot, han hagut de viure contextos i
escenaris polítics molt diferents.
Ha hagut lluitar contra el fet
de ser escollit president tot i no ser la persona més votada. Ha hagut de
liderar un Secretariat Nacional fruit de la renovació, amb mes de 30 persones
completament noves en el càrrec.
Ha hagut de gestionar la
unitat d’un Secretariat Nacional massa sovint dividit, massa sovint indecís,
dubtós, per l’excés de responsabilitat que comportava el moment polític i,
malauradament, per ingerències més que partidistes.
Jordi Sànchez és un home
discret, que mesura les paraules, que és més partidari del discurs argumentatiu
que no pas de míting exultant. Coneix molt bé el que significa l’activisme
social i polític, però alhora és un expert en gestió d’entitats i en la
negociació política.
Partidari, i expert també, del
treball en equip, ha hagut de fer front gairebé de manera individual a tres
situacions cabdals durant els darrers mesos.
La primera, la de mantenir la
unitat de l’ANC en tot moment, especialment en aquests darrers tres mesos tan
complicats, quan el silenci de l’Assemblea ha provocat el desconcert i la
confusió en bona part dels seus associats.
En segon lloc, Jordi Sànchez
va ser un dels elements clau en la assoliment de la candidatura unitària i la
consolidació de la candidatura de Junts pel Sí.
I, finalment, ha estat també,
per iniciativa pròpia, la persona que va decidir que calia intervenir després
de la negativa de la CUP a investir Artur Mas com a president de la
Generalitat. Segurament, una de les persones que més han influït en el
sorprenent acord de dissabte passat perquè, tal com argumenta La Vanguardia, ha
estat ell el que ha facilitat el desllorigador d’una situació política que
semblava abocar-nos a unes noves eleccions, amb tot el que això podia
comportar.
És del tot necessari reconèixer els
mèrits d’aquest altre president que ha demostrat perquè, el 16 de maig de 2015,
el Secretariat Nacional de l’ANC el va nomenar. Jordi Sànchez ha afrontat amb notable
èxit aquests set mesos del seu mandat, segurament, set dels mesos més
complicats que mai ha hagut de viure l’ANC i la societat catalana.
Gràcies, president!
Tota la raó Marfany, a demes jo afegira que es la persona mes indicada per la part de procés que iniciem i els fets ho han corroborat.
ResponEliminaTordera
Totalment d'acord, persones com ell faran molta falta durant tot el full de ruta.
ResponEliminaTerrassa