Primer, no és només per a CDC que Mas ha estat el que ha encapçalat, políticament parlant, el procés sobiranista, sinó que ho és per a la majoria, diria que per a una gran majoria dels prop del 48% de votants del 27-S.
Segon, tothom sabia, i evidentment el 1.600.000 votants de la candidatura també, que Junts pel Sí es presentava a aquestes eleccions amb el nom d’Artur Mas com a candidat a president de la Generalitat. És cert que el president el tria el Parlament, però també és cert que el nom de Mas té l’aval d’1.600.000 vots.
L’augment de la majoria social favorable a la independència no creixerà ni minvarà perquè sigui president Artur Mas. La majoria social creixerà a través del procés constituent que ens ha de conduir a la proclamació de la nova República catalana independent. Aquest procés ha de venir precedit d’un ampli i gran debat ciutadà sobre el país que volem, sobre la Catalunya del futur, per tal que les conclusions que se’n puguin arribar a extreure representin la base sobre la qual el Parlament català redacti la nova Constitució. Aquí és on creixerà la majoria social, no perquè la presidència de la Generalitat recaigui en una o altra persona, sigui individual o "coral".
8 de novembre de 2015. El silenci de l'ANC
L’ANC no pot mantenir el seu silenci ni un minut més. L’ANC ha estat capdavantera de la societat civil i l’ànima del procés durant els darrers anys. L’ha comandat amb molts més encerts que no pas errors (que n’ha tingut) i, passades ja més de sis setmanes de les eleccions del 27-S, ha de tornar a liderar-lo.
En aquests moments carregats d’incertesa, avantsala d’uns escenaris que es preveuen durs i difícils, l’ANC ha de parlar, ha de definir clarament quina és la seva postura, la seva proposta per tal d’empènyer els diferents grups polítics (com gairebé sempre ha fet) a l’acord que permeti investir un president, formar govern i continuar amb el procés fins al final.
L’ANC ha de ser clara, però també contundent. Cal que prengui la responsabilitat, sense pors, arriscant, amb mentalitat de país, amb una declaració que només ha de respondre a la pregunta “què és ara el millor per al procés i per a Catalunya?”
I sé que això no és gens fàcil. Sé que el debat dins l’ANC serà dur i força incòmode. Sé que la resolució que s’acabi adoptant no serà del gust de tothom, però, com ja he manifestat moltes vegades, transversalitat no vol dir neutralitat i, sobretot, no vol dir inhibició.
19 de novembre de 2015. La soledat de l'Assemblea
L’ANC, però, no pot romandre quieta i en silenci permetent que, per manca d’acord entre els nostres representants, anem a unes noves eleccions. Si això es produeix, entrarem en un nou escenari en què totes les formacions polítiques independentistes tenen els seus propis interessos que, no en dubteu, defensaran a mort. Les eleccions espanyoles es convertiran en el principal camp de batalla entre dos partits: CDC i ERC. Tots dos creuen poder sortir-ne guanyadors. Si és CDC, la candidatura de Mas sortirà més que reforçada. Si és ERC, podrà oferir un candidat alternatiu més del gust, potser, de la CUP. El més greu, però, és que la divisió en el si de l’independentisme estarà servida.
L’ANC fa nosa... si més no l’ANC combativa, lluitadora. L’ANC que només té un objectiu i és el d’assolir la independència. L’ANC, capdavantera de la societat civil organitzada, autèntica impulsora del procés, que ha aconseguit en molts moments la tan desitjada unitat d’acció amb les institucions nacionals i els partits polítics. Aquesta és l’ANC que fa nosa.
26 de novembre de 2015. Si us plau, sentit d'Estat
Cada dia que passa sense que tinguem president, sense que tinguem govern, sense que aquest pugui aplicar el mandat del Parlament, el procés en surt debilitat. Si no hi ha acord abans de l’inici de la campanya i de les eleccions espanyoles, el procés se’n ressentirà profundament. Si no hi ha acord i anem a noves eleccions, el procés resultarà greument tocat, potser irreversiblement.
S’acosten temps complicats, durs i difícils. Tots plegats hauríem d’estar preparats per afrontar-los amb il·lusió i amb convenciment, però sobretot amb coratge. I els nostres representants el primers.
Fa molt de temps que ho diem: volem ser un Estat. Comencem, doncs, per tenir sentit d’Estat.
30 de novembre de 2015. El 27-S no vam guanyar
Ahir, a Manresa, 823 persones van decidir que el milió sis-cents mil vots obtinguts per Junts pel Sí només són vàlids en la mesura que s’adaptin a les seves exigències.
I enmig d’aquesta desorientació i desànim momentani (que no derrotisme), faig una crida a l’Assemblea Nacional Catalana perquè assumeixi la seva responsabilitat, perquè hi intervingui, perquè demostri ser un dels actors principals d’aquest procés, perquè torni a posar-s’hi al capdavant. L’ANC ha sigut durant aquests darrers anys la salvaguarda i el garant del procés. Si. L’ANC s’inhibeix , haurem perdut definitivament.
Anem inevitablement cap a noves eleccions. Hem perdut una ocasió històrica. Hem perdut l’ocasió més important i decisiva de la història d’aquest país en 300 anys.
El procés, però, és ben viu. Anem a eleccions i guanyem la independència!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada