Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reciprocitat ara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reciprocitat ara. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 de març del 2021

Novetats al Consell per la República. Notícies del País Valencià. La repressió i els pactes postelectorals

Convidats

Toni Infante,  Coordinador de Decidim. Plataforma pel Dret aDecidir del País Valencià

Gerard Sesè,  periodista. Comunicació del Consell per la República

Gabriel Ginebra, Creador del #ManagingIncompetence, Gestió de la Incompetència, Conferenciant i Coach i pare de 7 fills, que encara viuen tots a casa.

Davantal

Passat i present...

Passat... 2 de març de 1974. El franquisme agonitzant assassinava Salvador Puig Antich. L’assassinava sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en Puig Antich, un crim d’Estat, van marcar tota una generació.

Vicent Andrés Estellés el recordava en un poema: Jo no t’he conegut, però et recorde...

Passat... 3 de març de 1976. Vitòria. Feia uns mesos de la mort del dictador i a l’Estat ja regnava Joan Carles I. Aquell 3 de març, estava convocada una vaga general a Vitòria que va paralitzar la ciutat. A la tarda, milers d’obrers en vaga es van concentrar a l’església de Sant Francesc d’Assís per celebrar-hi una assemblea. Els treballadors es va negar a desallotjar l’església i es va ordenar gasejar el temple. Els qui eren dins van sortir enmig d'escenes de pànic. A les portes, foren tirotejats per la policia. Tres vaguistes van caure mortalment allí mateix, dos més van morir a conseqüència dels impactes de bala i un centenar llarg van quedar ferits.

Dos dies després, en una protesta en solidaritat amb els fets de Vitòria, va morir Juan Gabriel Knafo, perseguit per la policia i en estranyes circumstàncies mai aclarides.

Lluís Llach ho denunciava en el seu disc “Campanes a morts”: Assassins de raons, de vides,/ Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies /I que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Present... El 14 de febrer l’independentisme tornava a guanyar per majoria absoluta les eleccions al Parlament de Catalunya i obtenia gairebé el 52% dels vots.

15 de febrer. La fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics.

16 de febrer detenció i empresonament de Pablo Hasél.

22 de febrer. Comença el judici contra en Marcel Vivet, activista independentista.

1 de març. La fiscalia es querella per desobediència contra els independentistes de la mesa del parlament

2 de març. La fiscalia recorre el manteniment cautelar del tercer grau dels presos polítics.

3-4 de març. Judici contra els cinc síndics electorals designats per a l’1-O.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Desconec l’autor. Jo l’he sentida a la sèrie “The Walking dead”:

El pessimista mira cap al terra i es colpeja el cap. L’optimista mira cap al cel i perd l’equilibri. El realista mira sempre cap endavant i adapta el pas a allò que veu.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 11 de desembre del 2020

Català sense fronteres, reciprocitat ara! "Operación Albatros": Militars i civils per un cop d'estat.

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 10 de desembre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats:

Toni Infante,  portaveu Plataforma Dret a Decidir País Valencià

Zahia Guidoum Joves pel Dret a Decidir del País Valencià.

Lourdes Escardívol, professora de secundària

“El golpe que no cesa”aquest era el títol de l’article de José Ignacio Domínguez publicat a Infolibre el mes d’agost passat. El periodista denunciava l’intent, molt recent, d’enderrocar el Govern de l’Estat aprofitant la crisi del coronavirus. Objectiu: fer viable un govern de “concentración nacional” presidit per Margarita Robles.

Sota el nom “Operación Albatros”, els conspiradors, segons diversos mitjans, podrien arribar a fer-ho fins i tot de manera “legal”, basant-se en l’article 8 de la Constitució que atorga a les Forces Armades la defensa de la Carta Magna, un cas únic a Europa, ja que en els països democràtics la Constitució la defensen els tribunals constitucionals i la justícia.

El dimarts 2 de desembre, també a Infolibre, es publiquen unes conversacions d’un grup de Whatsapp format per militars retirats. Els missatges inclouen proclames colpistes i de violència com algun que parla de “fusilar a 26 millones de hijos de puta”. 

Recentment, el periodista Daniel Bernabé, a Público, ha escrit un article titulat “Movimiento golpista,más allá de la trama militar” en què afirma que tot aquest ”soroll de sabres” d’aquests darreres dies manté una estreta relació amb l’operació “Albatros”. I adverteix que en gairebé tots els cops d’Estat ha existit sempre un component civil que ha fomentat, avalat i fins i tot finançat l’acció militar.

Al llarg de la seva història, l’Estat espanyol sempre ha disposat de “salvadores de la patria” disposats a tot. Ara, segons els 270 comandaments militars disposats “a  revertir la peligrosa deriva de nuestra Patria ante un Gobierno que ha cedido a comunistas, golpistas y proetarras".

El 17 de febrer de 2011, s’apagaven definitivament les emissions de TV3 al País Valencià. Tres anys abans, Francisco Camps havia iniciat la seva particular guerra contra l’emissora catalana amb el tancament del primer repetidor, el de la Carrasqueta.

Des de llavors, i per diferents mitjans, s’ha intentat revertir aquesta situació tan anòmala i injusta. Entre altres, tots recordem la campanya per la ILP “Una televisió sense fronteres” que va arreplegar prop de 750.000 signatures  a favor del dret a tenir lliure accés als canals de televisió emesos en català.

Ara hi tornem de nou. El mes de gener d’enguany es va iniciar a les xarxes socials una nova iniciativa a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana al conjunt del nostre territori, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. La campanya Reciprocitat Ara.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del compositor, cantant.. i Premi Nobel de Literatura estatunidenc, Bob Dylan.

No hi ha res tan estable com el canvi.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 3 de desembre del 2020

Prou fronteres per al català. Reciprocitat ara!

Hi ha un dret fonamental, reconegut en el dret internacional, que és el de la llibertat d’expressió que s’estén a altres drets com el d’opinió i el d’informació. Avui dia, amb Internet i les diverses plataformes televisives comptem amb centenars de propostes de cadenes en totes les llengües del món. Canals en múltiples llengües, des del castellà al xinès, passant per l’anglès, el francès, el turc, l’àrab...

Avui segona dècada del segle XXI, nosaltres, ciutadans del País Valencià, de Les Illes, de la Catalunya Nord o de l’Alguer no podem disposar de la reciprocitat d’emissions de les televisions que emeten en la nostra llengua.

El País Valencià ha estat sempre capdavanter en la lluita per garantir que totes les televisions en català es puguin veure a tot el conjunt del domini lingüístic. Fa més de 30 anys perquè les imatges de TV3 arribessin també al sud. L’any 2009, Acció Cultural del País Valencià engegava la campanya “Per una televisió sense fronteres. Defensem la televisió en català al País Valencià i a les Illes”

Ara, encara hi hem de tornar. I més encara, perquè volem tenir la reciprocitat de tots els mitjans que emeten en català arreu dels nostres respectius països. Tots els mitjans audiovisuals que emeten en la llengua comuna tenim una gran responsabilitat: necessitem construir entre tots un autèntic mac de referència nacional que inclogui la llengua, la seva unitat i alhora gran i extraordinària diversitat, i també la seva qualitat. Conèixer i assumir els nostres diversos referents, ja siguin esportius, polítics, literaris o musicals,. Fins i tot les nostres actituds i opinions, també diverses, complementàries i enriquidores.

Una vegada més, doncs, demanem poder veure, arreu dels nostres països, tots els mitjans que emeten en català. Volem la reciprocitat ara.

Reciprocitat ara. Signa!