Convidats:
Josep Lluís Rodríguez Secretariat Nacional i Coordinador Incidència Política de l'ANC.
Josep Ferrer president d’AExRC
Francesc
Abad analista polític
Davantal
L’11 de setembre els vaig tornar a veure...
Es lleven ben d’hora. Sempre són els primers d’arribar al lloc
perquè són els que ho han de preparar tot. S’ajunten en grups i reben les
darreres instruccions. Es col·loquen una armilla de color ben viu i, si és
un dia com avui, una gorra perquè hauran de passar motles hores a ple sol.
Cal preparar-ho tot. Banderes, pancartes, domassos, tanques,
carpes, cadires... el que calgui.
Quan la gent comença a arribar ells ja són cadascun al seu lloc.
Tranquils, amables, gairebé tots amb un somriure còmplice als llavis, atenen la
gent, donen indicacions, situen tothom al seu lloc. Amatents, vigilen que tot
surti bé.
Quan acaba l’acte, la gent marxa cap a casa... Ells encara tenen
feina. Cal recollir tot allò que han muntat a primera hora. Quan l’espai de
l’acte ja s’ha buidat de gent, encara els podreu veure amunt i avall per
deixar-ho tot com ho han trobat. Avui dinaran o soparan tard.
He tingut l’honor de conèixer-ne molts. Els he vist de totes
maneres i en totes les situacions possibles. En paradetes, en actes, en
sopars... En manifestacions, en concentracions... Repartint fulls, parlant amb
la gent... ordenant, coordinant, vigilant, muntant, desmuntant...Els he vist de
bon matí, quan el sol tot just comença a albirar-se i els he vist a plena nit.
Els he vist amb fred i amb calor. Sota la pluja i sota un sol de justícia.
Fa molts anys que els veig. Són gent normal, com tu i com jo, però
semblen fets d’una altra fusta. Són incansables, incombustibles, resistents,
magnífics, extraordinaris.
L’11 de setembre els vaig tornar a veure...
Són la meva gent. Son els voluntaris i voluntàries de l’Assemblea
Nacional Catalana.
Algú, algun dia, d’alguna manera, els reconeixerà públicament tot
el que han fet, fan i faran...
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
Frase de la setmana del filòsof prussià Immanuel Kant
“Veiem les coses, no com son, sinó com som nosaltres”
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada