En el post titulat “Escòcia no és Catalunya o... cada terra fa saguerra”, i fent referència a l’epíleg –escrit pel politòleg i sociòleg Ricard
Romero de Tejada- del llibre “Memorials per als desmemoriats. De l’1 d’octubre de 2017 al 14 de febrer de 2021”, d’Alfons Duran-Pich, escrivia:
“Abans que deixeu de banda aquestes dades
amb la frase de “som un sol poble” i que acuseu l’autor de nacionalista i/o, el
que seria pitjor de dominat per la xenofòbia, espereu a un proper article en
què us comentaré unes altres dades, les del repartiment del vot independentista
segons l’arrelament al país.”
M’estava referint a aquest paràgraf de l’epíleg:
La immensa majoria de la ciutadania escocesa és escocesa de naixement i
molt arrelada. A Catalunya, segons les dades del CEO el 31% de la nostra
població amb drets electorals ha nascut fora de Catalunya, el 21% ha nascut a
Catalunya, però no té cap avi català, i menys de la meitat del total, un 48% ha
nascut aquí amb algun avi català.
Ricard Romero aporta aquestes dades
extretes de les darrers indicadors del CEO i que la variable que explica millor
les dues opcions (independència Sí o No) és el lloc de naixement de les
persones i dels seus avis i que indiquen un major o menor arrelament al país.
Catalans nascuts a
Catalunya amb els quatre avis catalans: 75% SÍ a la independència. 19% NO. 6% ns/nc
Catalans nascuts a
Catalunya amb tres avis catalans: 68% SÍ a la independència. 28% NO. 4% ns/nc
Catalans nascuts a
Catalunya amb dos avis catalans: 61% SÍ a la independència. 34% NO. 5% ns/nc
Catalans nascuts a
Catalunya amb un avi català: 47% SÍ a la independència. 42% NO. 11% ns/nc
Nascuts a Catalunya
sense avis catalans: 31% SÍ a la independència. 62% NO. 7% ns/nc
Nascuts fora de
Catalunya: 19% SÍ a la independència. 73% NO. 85 ns/nc
El filòsof i periodista Josep Ramoneda
escrivia, arran dels fets d’octubre de 2017, “el mite d’un sol poble s’ha
esvaït”. I afegia: “Sabent, això sí, que no quedava clar tampoc què volia dir som un sol poble”.
Qualsevol societat occidental és, i més
actualment, molt diversa. La catalana és, possiblement, una de les més
diverses. “Un sol poble” vol dir que aquesta societat ha sabut .o més aviat, ha
pogut- articular aquesta diversitat. La societat catalana podem arribar a ser un
sol poble en molts temes que ens afecten, però, si ens enfrontem amb la
realitat, convindrem que hi ha dos temes força complexos amb què no hem pogut
articular grans majories, com són el de la llengua i la cultura i el de la
independència.
I no passa res. Només cal ser-ne conscients. De fet, amb les enormes dificultats que ha tingut Catalunya, no ja per integrar plenament les immigracions produïdes sobretot a partir dels anys 50, sinó fins i tot per sobreviure nacionalment parlant, es poden considera bones xifres les que ens diuen que el 31% dels nascuts a Catalunya sense cap avi català estigui a favor de la independència.
