Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Consolat de Mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Consolat de Mar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de març del 2024

No hi haurà llista cívica de l'ANC. Crisi institucional al Consolat de Mar. Eleccions el 12 de maig

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Jordi Domingo, advocat

Núria Vilajeliu,  tècnica organització d'esdeveniments

Manel Carrasco  activista. ExSN de l’ANC

Davantal

La darrera setmana ha comportat l’acceleració de tres temes summament importants:  l’aprovació de la Llei d’Amnistia.. L’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya i el resultat de la consulta de l’ANC sobre la llista cívica.

Sobre l’amnistia , cal dir que el seu desenvolupament i efectivitat real continua presentant certs dubtes. Quant de temps aconseguirà bloquejar-la el PP al Senat? Quan arribarà, doncs, l’aprovació definitiva? Tot això sense oblidar que   el poder judicial continuarà tenint la darrera paraula.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 no han tirat endavant. Uns pressupostos, cal remarcar, que superaven la despesa del 2023 en prop de 4.000 milions d’euros més. Entre altres departaments, Salut rebia 1.436 M€ més. Educació 682 M€ més. Cultura 566 M€ més, i d’aquests, 111 M€  eren per fomentar l’aprenentatge del català i potenciar-ne l’ús. Seria bo recordar que mentre no siguem un estat independent caldria que els parits aconseguissin fer funcionar bé l’autonomia.  

El 12 de maig anirem a noves eleccions. Sembla evident que seran les eleccions en què l’independentisme es presentarà més fragmentat i dividit en, possiblement, fins a cinc o més candidatures. Aquest fet, acompanyat de la major o menor abstenció independentista fa que Salvador Illa i el PSC presentin un somriure d’orella a orella.

En aquest embat electoral no hi serà finalment la llista cívica de l’ANC. Els associats han posat el punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional.  La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat els resultats Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 No: 3.758 En blanc: 181.

Aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN de l’Assemblea. Sóc especialment dur amb aquest SN perquè aquesta ensulsiada ja va començar el mateix dia de les eleccions dels càrrecs. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. L’actual SN, des del primer moment, va decidir jugar-s’ho tot a la carta de la llista cívica. Va deixar totalment de banda punts tan importants del full de ruta com el punt 3.3 i 4 Estratègia i àmbits de confrontació.. Es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament i la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista no ha servit per a res.

El SN va obviar, conscientment o no, diferents avisos que provenien de les bases. Dimissions continuades, nombroses i conflictives en el si del SN, i sense poder-les substituir en la seva totalitat. Desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. El Full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els 12 anys de vida de l’ANC. El full de ruta s’aprova amb només 867 vots a favor i una abstenció al voltant del 98%. Quan el SN pretén que l’ANC fomenti l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, la proposta és també rebutjada per 2.253 vots contra 1.459. La  participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

No ens queda més que tancar aquesta trista i pobra darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, l’ANC, la millor eina que ha tingut el moviment independentista.

En parlem amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’he escoltada en una sèrie anomenada “El senyal”, però que sembla que ja apareixia a la pel·lícula “L’exòtic hotel Marigold”

“Al final tot acabarà bé, i si no, és que encara no és el final”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 28 de juny del 2023

La música tradicional i popular catalana, conversa amb Marcel Casellas. 750 anys del Consolat de Mar amb l'exposició "Del gòtic al metavers"


Convidats

Marcel Casellas i Navinés contrabaixista, compositor i pedagog de la música tradicional. Professor d’“Improvisació i Acompanyament de la Música Tradicional” “ i “Conjunt d’arrel-fusió” a l’Escola de Música de Catalunya (ESMUC). Va ser un dels creadors de l’Aula de Música Tradicional i Popular (1992), de la qual en fou director fins al 2003.

Jordi Domingo, advocat, Cònsol Major del Consultat de Mar de Barcelona

Davantal 

Música tradicional i popular... Si busquem per Internet podrem llegir que als Països Catalans podem trobar com a gèneres musicals tradicionals, entre altres, la sardana, la corranda, els goigs, les havaneres, la jota, la rumba catalana, el garrotín, la patacada i el flamenc, per exemple.

El nostre convidat d’avui ens diria que a casa nostra hi hauria quatre ritmes bàsics que són el contrapàs, del que se’n deriva la sardana; el ball pla i allò que se’n deriva que és el rebatut (en què es repeteix la melodia amb un ritme més ràpid); la jota i tot el que s’hi emparenta com els fandangos, les seguidilles, la rumba... Amb l’excepció de la rumba, la resta de ritmes és molt difícil que apareguin en un context festiu o en un bar musical. Per al Marcel Casellas (que és el convidat d’avui) aquests ritmes són precisament el pal de paller del repertori que fa bellugar la nostra terra.

En biologia, una espora és una unitat de reproducció sexual o asexual que es pot adaptar per a la dispersió i la supervivència, sovint durant períodes prolongats de temps, en condicions desfavorables. Les espores formen part dels cicles vitals de moltes plantes.

En els darrers anys, els projectes musicals d’en Marcel Casellas exploren el que ell anomena “gèneres esporògens”, que conviden a moure’s a la catalana. Els nostres ritmes originaris són tan vàlids com qualsevol altre. No és que fem sardanes, sinó que fem cançons o expliquem històries amb uns ritmes que, si un volgués, mentre les escolta amb una cervesa a la mà podria estar puntejant una sardana o ballant un ball pla o ballant un contrapàs.

Avui parlarem també del “Gòtic al metavers” l’exposició amb motiu del 750è aniversari del Consolat de Mar han organitzat el Museu Marítim i el mateix Consolat. És una mostra interactiva i didàctica a través de la qual navegarem des del segle XIII fins a l’actualitat.  Hi descobrirem el rol i la importància internacionals del Consolat de Mar en aspectes com el dret marítim internacional, la regulació del comerç internacional, la resolució alternativa dels conflictes, o la incidència en àmbits com la cultura, la gastronomia o els costums.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del polític, militar i escriptor anglès Winston Churchill

“Si estàs passant per un mal moment, segueix endavant.”

Avui ha tingut lloc a Girona el judici a Carla Costa, una més de les joves encausades arran de les protestes post-sentència. Està acusada de desordres públics agreujats i la fiscalia li demana dos anys i sis mesos de presó i 34.000 euros de responsabilitat civil.

Continuem marxant, doncs, amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a cas.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dilluns, 5 de desembre del 2022

El Consolat de Mar, la vocació mediterrània catalana. La història de Catalunya dia a dia. Rutes de la llibertat


 
La Clau de la nostra història. Episodi 210. Emès el 30 de novembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 210

El 24 d’octubre d’enguany, a Tortosa, va tenir lloc l’acte inaugural de l’any commemoratiu ¾ de mil·lenni. Amb aquest nom, es volen commemorar els 750 anys del naixement dels Consolats de Mar, per tal de posar en valor socialment el que ha estat, representat i aportat a casa nostra i al món durant els seus set segles i mig d’història, així com la seva activitat present I el seu rol de futur en un món cada cop més interconnectat.

Fins a la tardor del 2023 es presentaran un conjunt d’accions que giraran a l’entorn de 3 eixos principals:

El passat, explicant la història gairebé mil·lenària del Consolat amb exposicions, la creació d’un videojoc interactiu i altres activitats.

El present, difonent la institució viva d’avui, com a referent nacional i internacional de la mediació en l’àmbit econòmic, empresarial i social.

Futur, treballar er establir noves relacions internacionals amb institucions, empreses i països d’Europa i del món, tot aprofitant la riquesa cultural, empresarial i diplomàtica del passat.

750 anys d’història... El 1260 s’establia a Barcelona El Consolat de Mar que tenia els orígens en la Carta Consular de Barcelona de 1258. La Carta recollia els costums dels comerciants de la mar a Barcelona. Era el dret dels mercaders que traficaven per la marins crits prèviament en el gremi o corporació corresponent.

El Consolat de Mar de Barcelona  s’estendria per tota la costa dels Països Catalans i per tota la Mediterrània  fins a Constantinoble, Tir, Damasc,  Alger, Tunísia, Marroc,  Alexandria, també per l’Atlàntic europeu (Bruges). Les rutes que es van establir van ser molt diverses, com divers era el trànsit, el comerç i els incidents de tota mena (incompliments contractuals, robatoris, impagaments, naufragis, assegurances…) .

El Llibre del Consolat de Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima actual.

Final

La frase de la setmana  de l’economista i teòric social estatunidencThomas Sowell .

No hi ha res tan dolent que la política no pugui empitjorar-ho.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves claus de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

divendres, 25 de novembre del 2022

Parlem del 3/4 de mil·leni del Consolat de Mar. Conversa amb Gerard Furest sobre la situació de la llengua

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 21 de novembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

 Convidats:

 Jordi Domingo, advocat, Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona.

Gerard Furest, Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. Autor del “Decàleg irreverent  per a la defensa del català”

El 1260 s’establia a Barcelona El Consolat de Mar que tenia els orígens en la Carta Consular de Barcelona de 1258. La Carta recollia els costums dels comerciants de la mar a Barcelona. Era el dret dels mercaders que traficaven per la marins crits prèviament en el gremi o corporació corresponent.

El Consolat de Mar de Barcelona  s’estendria per tota la costa dels Països Catalans i per tota la Mediterrània fins a Constantinoble; també per l’Atlàntic europeu (Bruges). Les rutes que es van establir van ser molt diverses, com divers era el trànsit, el comerç i els incidents de tota mena.

El Llibre del Consolat de Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima actual.

El 24 d’octubre d’enguany, a Tortosa, va tenir lloc l’acte inaugural de l’any commemoratiu ¾ de mil·lenni. Amb aquest nom, es volen commemorar els 750 anys del naixement dels Consolats de Mar, per tal de posar en valor socialment el que ha estat, representat i aportat a casa nostra i al món durant els seus set segles i mig d’història, així com la seva activitat present I el seu rol de futur en un món cada cop més interconnectat. En parlarem avui amb Jordi Domingo, Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona .

En el Vull una resposta d’avui parlarem també de llengua.

“Els nens parlen entre ells en castellà, horitzontalment. Ja veurem en un futur si també ho faran verticalment. Si tens una generació que transmet el castellà verticalment, encara que sigui parcialment, s’ha acabat la història. Som un 36%. Si passem a un 20%, s’ha acabat. Final de la història.”

Aquestes paraules són de Gerard Furest, professor i actualment coordinador lingüístic de la Intersindical Educació.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi Commencem!

Final

La frase de la setmana, estreta del llibre “El llogaret”, del premi Nobel William Faulkner

Una cadena serà  tan forta com ho pugui ser la seva baula més feble....

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 24 de març del 2022

El Consolat de Mar, ahir i avui. Per què València va substituir en el lideratge a Barcelona durant el segle XV? Alcover i Fabra, dos lingüistes en acció.


Davantal

Benvingudes i benvinguts a La CLAU de la nostra història.

Acabem de veure i escoltar un fragment de la intervenció de Jordi Domingo, Consol Major del Consolat de Barcelona en l’acte que va tenir lloc el passat 17 de març a la Llotja de Mar.

 El 1258, en el regnat de Jaume I, es crea la Carta Consular de Barcelona, la llavor del Consolat  de Mar, l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i al llevant de l'Atlàntic.

El Consolat de Mar commemorarà ben aviat els 750 anys d’existència. La institució vol reivindicar els seus valors fundacionals i la seva aportació econòmica, social i política a Catalunya i el món, així com el seu rol actual i projecció de futur. L’any commemoratiu començarà a la tardor del 2022 i durarà fins a la tardor del 2023.

Actualment, el Consolat de Mar de Barcelona és el Centre de Resolució de Conflictes de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. És l’instrument que es posa al servei dels empresaris/es i comerciants per tal de propiciar la solució dels seus conflictes i divergències, d’abast nacional o internacional, tot evitant el recurs al procediment judicial.

En l’acte del passat 17 de març, a  la Llotja de Mar, més de cent companyies i entitats catalanes van reivindicar la mediació com a eina per resoldre conflictes entre empreses, una fórmula alternativa als tribunals. Els presents van demanar un canvi de cultura que aposti pel diàleg i que, a la vegada, descongestioni l’activitat al sistema judicial.

Alhora, es va presentar la Declaració 2022 de la Casa Llotja. Una aposta per la mediació.

Final

Frase de la setmana de l’escriptor Enrique Jadier Poncela>:

"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"

Tornarem la setmana que ve amb noves CLAUS de la nostra història. Us hi esperem. Que tingueu una bona setmana.


divendres, 8 de gener del 2021

Passat i present del Consolat de Mar. Referents internacionals demanen l'amnistia. Lluís Puig no serà extradit

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 7 de gener de 2021 per ETV Llobregat

Convidats:

Jordi Domingo,  advocat, cònsol major del Consolat del Mar

Olga Amargant, advocada

Gerard Sesè, periodista

Davantal

L’inici del 2021 ens ha portat una bona notícia: El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les ha confirmat el rebuig de l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol contra el conseller Lluís Puig. Tanmateix, ni el nou any ni els Reis d’Orient ens han ajudat a  vèncer la pandèmia. Les xifres cada vegada són més alarmants i les properes setmanes es preveuen força complicades... i no només des del punt de vista de la salut, sinó també del de l’economia. Hem obert l’any amb més d’un milió de desocupats en el conjunt dels Països Catalans, prop de mig milió al Principat i que signifiquen un 28,2% més que l’any passat.  

En poc més de sis mesos s’han produït 15 dimissions al Secretariat Nacional de l’ANC, un 20% del total. Des de l’Assemblea diuen que n’han explicat els diferents motius, però, o bé la gent no ho acaba d’entendre, o bé creu que les veritables motivacions han estat unes altres. Massa dimissions...

Més enllà dels motius de cadascú, és ben cert que, en certa manera, l’Assemblea és un reflex del propi país. Un país en què hi ha una mica de tot,  on el moviment independentista es dedica a llençar-se “floretes” els uns als altres i, en una demostració de creativitat lingüística, a inventar-se les etiquetes més sorprenents per penjar-se-les, ara a uns, ara als altres.

Així sabem que en aquest país hi ha independentistes que són hiperventilats, possibilistes, octubristes, processistes, unilateralistes, proselitistes, rupturistes, neoautonomistes... i, si bades una mica, apareix l’adjectiu “traïdor”.

A hores d’ara, ningú és capaç de pronosticar què farà tota aquesta “família” independentista el proper 14 de febrer. Més encara quan tot sembla indicar que continuarem convivint i malvivint amb la pandèmia i que, si  els avals o els pactes no hi posen remei, la “família” independentista disposarà d’una dotzena de candidatures a votar. Un panorama, doncs, més aviat boirós i incert.

A Catalunya, durant segles vam disposar del Consolat de Mar,  l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Confederació catalano-aragonesa, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i el llevant de l'Atlàntic.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La primera frase de l’any... de Bruce Springsteen

Quan dos elefants es barallen, és l’herba la que pateix.

Primer programa de l’any 2021 i hem de continuar marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

dissabte, 9 d’abril del 2016

El Consolat de Mar (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de


Emès per ETV llobregat el passat divendres 8 d'abril de 2016

La història no es res més que tornar a començar permanentment

Convidats:

Isabel-Helena Marti, llicenciada en periodisme. Presidenta i fundadora de Sobirania i Justícia. Organitzadora de la conferència anual internacional “Construint un nou Estat”. Portaveu de Reinicia Catalunya

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

El Consolat de Mar (Davantal de La clau de la nostra història)


Davantal del programa La clau de la nostra història

El Mar és un extens territori que l’home ha volgut dominar des de sempre. El tràfic marítim, el transport per mar de mercaderies i de persones, va anar augmentant a mesura que la humanitat desenvolupava nous i millors sistemes de navegació.

Com més avançava la humanitat, més problemes calia solucionar dins d’aquesta autopista marítima. Al costat, doncs, del transport de productes i de persones, cada vegada més ha calgut regular els drets de navegació, el sobrevol, la pesca, investigacions científiques marines, descobriments miners en els fons marins, protecció del medi ambient marí....

Actualment, els Estats i el món de la navegació disposen de dos drets importantíssims. 

D’una banda, el Dret Marítim, un cos normatiu  que regeix els problemes que puguin sorgir arran de les relacions entre entitats de Dret privat dedicades al tràfic marítim.

El Dret marítim ha tingut una gran importància històrica que es manté fins als nostres dies, i és una branca molt important del Dret mercantil. Això es deu al fet que el transport per mar és molt utilitzat per transportar les mercaderies objecte d'una compravenda internacional. El Dret marítim, però, ha de ser diferenciat del Dret del mar, constituït per un cos de normes de Dret internacional que regula les relacions jurídiques entre Estats, i no entre particulars.

El Dret del mar és una branca del Dret Internacional que defineix els espais marítims i els drets i obligacions dels Estats en relació amb els mateixos. Així com el Dret marítim hem dit que era una branca del Dret mercantil, el Dret del mar ho és del Dret polític, que estudia els drets sobirans que té l'Estat sobre l'espai marítim que correspon al seu territori.

Es diferencia del Dret marítim a causa que són normes jurídiques relacionades entre les nacions, més no entre particulars com en el cas d'aquesta altra branca del Dret.

El Dret del Mar és també una branca del Dret internacional regida principalment per la "Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar", la qual regula els aspectes primordials del dret de les nacions costaneres sobre els oceans. És un dels instruments més complets del dret internacional i estableix el marc legal fonamental per a tots els aspectes de sobirania, jurisdicció, utilització, drets i obligacions de les nacions en relació amb els oceans.

A Catalunya, durant segles vam disposar del Consolat de Mar,  l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

El Consolat de Mar va evolucionar com a codi jurídic i té les seves arrels en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona (1258), que té la base en els costums marítims i de comerç tradicionals de Barcelona.

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i el llevant de l'Atlàntic.