Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Infante. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Infante. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de desembre del 2024

Sílvia Orriols i Aliança Catalana. "Salvem Catalunya" conversa amb Xavier Torrens. Crònica del País Valencià



Convidats

Xavier Torrens  Professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Autor del llibre "Salvem Catalunya"

Davantal

En el món polític i mediàtic, és, segurament, la dona de qui més s’ha parlat en els darrers temps, la que ha suscitat més controvèrsia i la que ha originat més sentiments contraposats.

El nostre convidat d’avui ens diu que no és una dona que hagi sortit del no res. “És una líder creïble, una treballadora mileurista filla de pagesos, una dona intel·ligent, sorgida del poble i no pas de l’elit política econòmica o política del país”

Diplomada en Biblioteconomia i Documentació, ha sigut militant de Jovent Republicà i d’Estat Català, partit amb el qual, el 2004 i en el 7è lloc de la llista, es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu . Després del referèndum de 2017, va començar a participar activament en les protestes contra l'aplicació de l'Article 155. A les eleccions municipals de 2019 a Ripoll va sortit escollida amb 503 vots com a única regidora del Front Nacional de Catalunya.

A les eleccions municipals de 2023, s’hi va tornar a presentar, aquesta vegada com a alcaldable del nou partit Aliança Catalana que va ser la força més votada amb 1.559 vots, un 33%, va obtenir 6 regidors i va acabar sent l’alcaldessa de Ripoll.

El maig del 2023, mig any després, Aliança Catalana es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya amb l’eslògan “Salvem Catalunya”. El partit va obtenir 118.032 vots i dos escons i  Sílvia Orriols va esdevenir-diputada del Parlament.

Com es pot explicar l’ascens meteòric de la líder d’Aliança Catalana i del seu partit? El 2019 obtenia 503 vots. Quatre anys després, triplicava aquests vots i només mig any més tard el partit obtenia el 3,78% de vots en unes eleccions nacionals... 118.302 ...

Sílvia Orriols i Aliança Catalana són titllats de feixistes o neofeixistes, de nazis o neonazis, de racistes i xenòfobs, de pertànyer al món de la ultradreta i de l’extrema dreta... Què són realment Aliança Catalana i la seva líder? Quina és la ideologia i el programa que defensen?

Avui parlarem amb Xavier Torrens, professor de ciència política a la Universitat de Barcelona (UB) i autor del llibre “Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català.” Torrens ens aporta molta informació sobre el perfil de Sílvia Orriols i el seu bagatge polític i, també, del perill que pot representar. Coneixerem la gènesi i els perquès de l’evolució i la consolidació d’Aliança Catalana.

En parlem tot seguit amb el nostre convidat. Som-hi. Comencem!

Final

Com a frase de la setmana llegirem el paràgraf final del llibre D’en Xavier Torrens “Salvar Catalunya”

De què o de qui cal “salvar Catalunya”. Aquest reportatge, fruit de la investigació dels fets dona les claus al lector per treure’n les seves pròpies conclusions. El temps dirà si Aliança Catalana acaba el seu periple  les municipals del 2027 o a les eleccions al Parlament que podrien ser el 2028, o bé entrem en la consolidació del nacionalpopulisme català. L’ocàs d’Aliança Catalana voldria dir que  hem començat a implantar polítiques públiques amb l’impacte social que resolen problemes que amenacen la societat. L’ascens o el descens de Sílvia Orriols i Aliança Catalana depèn del poble de Catalunya.

Marxem amb  pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó o l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

 

 

dijous, 14 de novembre del 2024

Crònica del País Valencià. Crònica de Mallorca. Deu anys del 9-N

Vull una resposta. 13a temporada. Emès l'11 de novembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Toni Infante, membre de Decidim

Sebastià Frau, advocat i escriptor

Lourdes Escardívol mestra ex SN ANC

Maria Vidal politòloga

Francesc Abad, analista polític

Diumenge 9 de novembre de 2014. Són les 9 del matí. Els col·legis electorals romanen, encara, tancats. Des de fa més d’una hora una munió de gent s’espera a fora. En els seus rostres es reflecteix la il·lusió, el nerviosisme i, per damunt de tot, el convenciment. No hi ha gens de por. La gent xerra, fa bromes, riu... Hi ha les primeres abraçades (avui serà un dia d’abraçades). Per fi, puntualment, s’obren les portes i els primers votants entren al col·legi. Aplaudiments per tot arreu. Des de les meses, des del carrer, entre els propis votants...

Aquestes paraules que acabeu de sentir són l’inici d’una crònica del 9-N. Dissabte passat se’n van complir 10 anys. L’estat d’ànim actual del moviment independentista va fer que l’aniversari passés amb més pena que glòria.

Crec que mai no s’ha donat la importància que va tenir i, sobretot, que podria haver arribat a tenir aquell acte del 9-N, el primer gran acte de sobirania. La primera gran acció de desobediència civil. Fem-ne una mica de memòria...

El 13 de setembre de 2014, l’Assemblea va aprovar en plenari la Declaració d’Arenys. La part més important i destacada era que, després del 9-N,  calia convocar eleccions immediatament i “Preparar una candidatura d’ampli consens polític i social que concorri a aquestes eleccions amb un punt programàtic únic: la declaració d’independència i l’inici del procés constituent.”

Va costar molt convèncer el president Artur Mas que aquesta era l’única via perquè en unes properes eleccions el resultat fos inqüestionable. Finalment, el president va recollir una gran part de la proposta de l’ANC en la seva conferència del 25 de novembre que es va titular “Després del 9N: temps de decidir, temps de sumar”.

Les parts més importants d’aquella conferència us les resumeixo amb les mateixes paraules del llavors president de la Generalitat:

“La fórmula que us proposo és configurar una llista que compti amb el suport dels partits polítics que s’hi vulguin sentir representats.”

“Aquesta llista la configuraran persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l’Estat a Catalunya, i persones proposades pels partits polítics implicats. Una llista mixta o combinada (partits polítics-societat civil).”

“Tots els integrants d’aquesta llista acceptarien no repetir en les eleccions següents. El mandat parlamentari seria curt, màxim un any i mig des de la constitució del nou Parlament i l’elecció del President de la Generalitat.”

Vuit dies després, Oriol Junqueras feia la seva conferència en què desmuntava tots els arguments del president Mas i impedia tota possibilitat de construir una llista única de l’independentisme.

Els mesos posteriors van ser decebedors. Uns i altres van acabar fent-li el joc a l’Estat espanyol, van dilatar la data de les eleccions, van impedir la candidatura unitària. Va ser un autèntic calvari arribar al mal menor que és el que va va ser la candidatura de Junts pel Si (bàsicament una coalició entre Convergència i ERC amb alguns afegitons). Vam permetre que l’Estat i les organitzacions unionistes poguessin prendre aire i recuperar-se.

I va ser a partir de llavors que l’Assemblea va cometre el gran error: deixar el comandament del procés a mans de la seva baula més feble: els partits polítics.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’enginyer aeronàutic ucraïnès Ígor Sikorski que va dissenyar el primer avió de quatre motors i el primer helicòpter fabricat en cadena. Deia:

Segons algunes reveladores proves de tècnica aeronàutica, l'abellot no pot volar a causa de la forma i el pes del seu cos en relació amb la superfície de les seves ales. Però el borinot no ho sap i per això continua volant.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dilluns, 4 de novembre del 2024

Toni Infante des del País Valencià. Recuperem ERC. La 2a Conferència Nacional per l'Estat Propi


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 28 d'octubre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

  Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidat

Xavier Martínez Gil candidat a la presidència per Recuperem ERC

Manuela Matzeu. SN 2a Conferència Nacional Estat Propi

Pere Pugés i Dorca, SN 2a Conferència nacional per l'Estat propi

Davantal

El proper 30 de novembre, ERC celebrarà el seu 30è Congrés Nacional en què s’escollirà l’Executiva Nacional, incloses la Presidència i la Secretaria General, i també 30 persones conselleres nacionals.

En aquests moments, hi ha quatre candidatures que tenen la intenció de presentar-s’hi. Tenen temps per aconseguit els avals necessaris fins al 15 de novembre. Llavors, s’iniciarà la campanya electoral  que s’llargarà fins al 29 de novembre.

Els candidats a dirigir el partit són Oriol Junqueras, en nom de Militància Decidim; Xavier Godàs, en nom de Nova Esquerra Nacional; Helena Solà, en nom de Foc Nou; i Xavier Martínez-Gil, en nom de Recuperem ERC.

En el programa d’avui parlarem amb el candidat de Recuperem ERC, Xavier Martínez.

Avui, també parlarem de la 2a Conferència Nacional per L’Estat Propi que ha convocat el Moviment per la Independència per al 10 de novembre.

El 30 d’abril de 2011, al Palau de Congressos de Montjuïc de Barcelona, amb l’assistència de 1.500 persones va tenir lloc la 1a Conferència Nacional per l’Estat Propi, convocada, també, pel Moviment per la Independència. En aquesta Conferència es va aprovar la Declaració fundacional i el full de ruta que, el 10 de març de 2012, va crear l’ANC.

En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del científic Albert Einstein

“Tots sabem que la llum viatge més ràpida que el so. Per aquest motiu algunes persones semblen brillants fins que comencen a parlar.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 


divendres, 5 de març del 2021

Novetats al Consell per la República. Notícies del País Valencià. La repressió i els pactes postelectorals

Convidats

Toni Infante,  Coordinador de Decidim. Plataforma pel Dret aDecidir del País Valencià

Gerard Sesè,  periodista. Comunicació del Consell per la República

Gabriel Ginebra, Creador del #ManagingIncompetence, Gestió de la Incompetència, Conferenciant i Coach i pare de 7 fills, que encara viuen tots a casa.

Davantal

Passat i present...

Passat... 2 de març de 1974. El franquisme agonitzant assassinava Salvador Puig Antich. L’assassinava sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en Puig Antich, un crim d’Estat, van marcar tota una generació.

Vicent Andrés Estellés el recordava en un poema: Jo no t’he conegut, però et recorde...

Passat... 3 de març de 1976. Vitòria. Feia uns mesos de la mort del dictador i a l’Estat ja regnava Joan Carles I. Aquell 3 de març, estava convocada una vaga general a Vitòria que va paralitzar la ciutat. A la tarda, milers d’obrers en vaga es van concentrar a l’església de Sant Francesc d’Assís per celebrar-hi una assemblea. Els treballadors es va negar a desallotjar l’església i es va ordenar gasejar el temple. Els qui eren dins van sortir enmig d'escenes de pànic. A les portes, foren tirotejats per la policia. Tres vaguistes van caure mortalment allí mateix, dos més van morir a conseqüència dels impactes de bala i un centenar llarg van quedar ferits.

Dos dies després, en una protesta en solidaritat amb els fets de Vitòria, va morir Juan Gabriel Knafo, perseguit per la policia i en estranyes circumstàncies mai aclarides.

Lluís Llach ho denunciava en el seu disc “Campanes a morts”: Assassins de raons, de vides,/ Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies /I que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Present... El 14 de febrer l’independentisme tornava a guanyar per majoria absoluta les eleccions al Parlament de Catalunya i obtenia gairebé el 52% dels vots.

15 de febrer. La fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics.

16 de febrer detenció i empresonament de Pablo Hasél.

22 de febrer. Comença el judici contra en Marcel Vivet, activista independentista.

1 de març. La fiscalia es querella per desobediència contra els independentistes de la mesa del parlament

2 de març. La fiscalia recorre el manteniment cautelar del tercer grau dels presos polítics.

3-4 de març. Judici contra els cinc síndics electorals designats per a l’1-O.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Desconec l’autor. Jo l’he sentida a la sèrie “The Walking dead”:

El pessimista mira cap al terra i es colpeja el cap. L’optimista mira cap al cel i perd l’equilibri. El realista mira sempre cap endavant i adapta el pas a allò que veu.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 11 de desembre del 2020

Català sense fronteres, reciprocitat ara! "Operación Albatros": Militars i civils per un cop d'estat.

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 10 de desembre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats:

Toni Infante,  portaveu Plataforma Dret a Decidir País Valencià

Zahia Guidoum Joves pel Dret a Decidir del País Valencià.

Lourdes Escardívol, professora de secundària

“El golpe que no cesa”aquest era el títol de l’article de José Ignacio Domínguez publicat a Infolibre el mes d’agost passat. El periodista denunciava l’intent, molt recent, d’enderrocar el Govern de l’Estat aprofitant la crisi del coronavirus. Objectiu: fer viable un govern de “concentración nacional” presidit per Margarita Robles.

Sota el nom “Operación Albatros”, els conspiradors, segons diversos mitjans, podrien arribar a fer-ho fins i tot de manera “legal”, basant-se en l’article 8 de la Constitució que atorga a les Forces Armades la defensa de la Carta Magna, un cas únic a Europa, ja que en els països democràtics la Constitució la defensen els tribunals constitucionals i la justícia.

El dimarts 2 de desembre, també a Infolibre, es publiquen unes conversacions d’un grup de Whatsapp format per militars retirats. Els missatges inclouen proclames colpistes i de violència com algun que parla de “fusilar a 26 millones de hijos de puta”. 

Recentment, el periodista Daniel Bernabé, a Público, ha escrit un article titulat “Movimiento golpista,más allá de la trama militar” en què afirma que tot aquest ”soroll de sabres” d’aquests darreres dies manté una estreta relació amb l’operació “Albatros”. I adverteix que en gairebé tots els cops d’Estat ha existit sempre un component civil que ha fomentat, avalat i fins i tot finançat l’acció militar.

Al llarg de la seva història, l’Estat espanyol sempre ha disposat de “salvadores de la patria” disposats a tot. Ara, segons els 270 comandaments militars disposats “a  revertir la peligrosa deriva de nuestra Patria ante un Gobierno que ha cedido a comunistas, golpistas y proetarras".

El 17 de febrer de 2011, s’apagaven definitivament les emissions de TV3 al País Valencià. Tres anys abans, Francisco Camps havia iniciat la seva particular guerra contra l’emissora catalana amb el tancament del primer repetidor, el de la Carrasqueta.

Des de llavors, i per diferents mitjans, s’ha intentat revertir aquesta situació tan anòmala i injusta. Entre altres, tots recordem la campanya per la ILP “Una televisió sense fronteres” que va arreplegar prop de 750.000 signatures  a favor del dret a tenir lliure accés als canals de televisió emesos en català.

Ara hi tornem de nou. El mes de gener d’enguany es va iniciar a les xarxes socials una nova iniciativa a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana al conjunt del nostre territori, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. La campanya Reciprocitat Ara.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del compositor, cantant.. i Premi Nobel de Literatura estatunidenc, Bob Dylan.

No hi ha res tan estable com el canvi.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 27 de novembre del 2020

Acord d'Esquerres per la República Catalana. Pla d'Acció Política Postelectoral. ERC dóna el SÍ als pressupostos espanyols.

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 26 de novembre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats: 

Josep Ferrer,  president d’Acord d’Esquerres per la República Catalana

Mercè Zamora, Acord d’Esquerres per la República Catalana

Toni Infante, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Davantal

En català tenim una frase feta molt expressiva, com totes les frases fetes, “La cançó de l’enfadós” que més o menys vol dir “una cosa que es repeteix amb molta insistència fins a fer enfadar molt els qui l’escolten.” 

Tenim una altra expressió que va ser molt coneguda i repetida entre els anys 80 i 90 del segle passat que és la del “peix al cove”, que gairebé tots coneixeu, i que té el significat “d’una cosa fàcil, ràpida d’aconseguir”.

“Peix al cove” es va fer famosa perquè va ser el sistema del president Pujol i que es resumia en aconseguir allò que es pogués pactant amb qui calgués. Així va ser com el president Pujol va fer pactes amb la UCD, amb el PSOE i amb el PP.

Ara, una vegada més, torna la cançó de l’enfadós i el peix al cove. I de la mateixa manera que Convergència i Unió va fer pactes amb en Suàrez, amb en Felipe González, amb Zapatero o amb l’Aznar. De la mateixa manera que ERC pactava amb Zapatero o amb Sánchez, ara tornem a sentir la cançó de l’enfadós, amb la mateixa lletra: la pluja de milions que l’Estat espanyol deixarà caure sobre la nostra malmesa i fràgil Generalitat de Catalunya.

Ara sembla que seran 2.300 els milions que rebrem en inversió i transferències. A més, ens asseguren que s’aixecarà el control financer i la fiscalització permanent de les finances de la Generalitat.

Mariano Rajoy, el març de 2017 va prometre en un acte amb empresaris a Catalunya 4.200 milions d'inversions fins al 2020. Pedro Sánchez, el 2019, quan feia campanya per a guanyar les eleccions, assegurava una altra pluja de milions per a Catalunya. Prometia complir les inversions fixades a la Disposició Addicional 3ª de l'Estatut, i mai acomplertes. De fet,  l'Estat ni tan sols executa les obres que pressuposta a Catalunya. Entre el 2015 i el 2017, només va realitzar el 56,05%. Això signifiquen 1.220 milions d'euros menys dels previstos. En els últims set exercicis, el govern espanyol només ha executat un 66,6% de les inversions pressupostades a Catalunya.

Tanmateix, els nostres partits, els partits catalans, els independentistes, ja sigui CiU o ERC continuen pactant amb Madrid. Un pacte amb el diable i el diable sempre surt guanyant i, a més, s’acaba enduent l’ànima del pactant als inferns. Semblen ignorar que posar-te d’acord amb el diable comporta el compromís de servir-lo i, finalment, de lliurar-li l’ànima després de la mort.  

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Marxem amb la frase de la setmana, avui de Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista com ella mateixa es definia:

Jo, com aquell somiador americà, també he tingut un somni. Un somni que voldria que fos aviat una realitat: veure la meva terra justa socialment, pròspera culturalment i lliure nacionalment.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, a que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 30 d’octubre del 2020

Parlem amb Toni Infante, coordinador de Decidim (PDaD) del País Valencià. El muntatge- vodevil de l'operació Vólkhov

 

Vull una resposta emès el 29 d'octubre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats: 

Toni Infante,  coordinador Plataforma Dret a Decidir País Valencià

Lourdes Escardívol, professora de secundària

Gabriel Ginebra, creador del #ManagingIncompetence. Gestió de la Incompetència, Conferenciant i Coach i pare de 7 fills, que encara viuen tots a casa.

Davantal

El setembre de 1941 les tropes nazis avançaven cap a Stalingrado. El 18 de octubre de 1941 el general Muñoz Grandes, que ostentava el comandament de la División Azul,  va ordenar al coronel Esparza el pas del riu Vólkhov, una acció que va ser coneguda com la batalla de Vólkhov. 

Ahir, la Guardia Civil, en un nou muntatge policial batejat amb el nom d’aquesta batalla lliurada per la brigada franquista que va lluitar amb els nazis contra Rússia, va realitzar 31 escorcolls i va detenir 21 persones, empresaris i activistes independentistes, 9 dels quals, 24 hores després continuen detinguts a les dependències policials.

La repressió no s’atura i s’estén a tots els àmbits de la societat catalana independentistes. Ahir, els escorcolls i les detencions apuntaven primer als ideòlegs dels Tsunami Democràtic. Després va ser la desviació de fons per pagar l’exili del president Puigdemont, perquè en una conversa telefònica s’havia descobert que necessitava set mil euros. Més tard, quan Josep Lluís Alay va ser alliberat, explicava que a ell li havien preguntat per un pagament del Fòrum Crans Montana, a Suïssa. Finalment, el muntatge-vodevil va arribar al seu clímax quan es va apuntar directament  a Rússia, que segons les informacions havia ofert 10.000 soldats i fins i tot eixugar el deute de la nova República si Puigdemont declarava la independència. També s’hi va afegir al complot el nom de Julian Assange.

Avui, Vicent Partal titula el seu editorial: “Com reaccionar? Perquè ja no hi ha cap més remei”. I hi afegeix: “Espanya ha entès que d'ençà del Primer d'Octubre la qüestió catalana ja no és un debat regionalista sobre com s'ha d'organitzar internament l'estat espanyol, sinó un combat, com tants altres en la història, d'una nació per a alliberar-se d'una altra nació.”

Com reaccionar? Com plantar cara? Com guanyar la independència?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Frase de la setmana del poeta i recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Casasses:

“La independència de Catalunya és la solució d’una injustícia. D’una escandalosa injustícia social  lingüística, humana, cultural i moral.”

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Avui, tancarem el programa amb un fragment de La Muixeranga que va tancar un homenatge a Joan Fuster en el 50è aniversari de “Nosaltres els valencians”

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!