Convidats:
Jordi Montañez músic
i cantautor
Maria Vidal politòloga
Víctor Cucurull,
historiador
El
27 de novembre és la data límit perquè Pedro Sánchez aconsegueix ser investit
com a president del Govern espanyol. Ara per ara, si el president Puigdemont, i
conseqüentment Junts, no introdueixen rebaixes en els seus plantejaments
inicials, la investidura serà fallida i caldrà tornar a convocar eleccions al
Congreso espanyol.
Tal
com va anunciar el president Puigdemont, les condicions per a la investidura se
centren en el que va denominar com un acord històric, un compromís històric com
el que cap règim ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona
de 1714. L’acord es basaria a mantenir la legitimitat del Primer d’Octubre, que
només es podria substituir per un referèndum d’independència acordat amb
l’Estat espanyol, i la no renúncia a la unilateralitat.
Si
ens centrem en la línia marcada pel
president ara fa un mes, en aquests moments estaríem únicament en un marc de
prenegociació, ja que abans d’entrar de ple en la negociació final Puigdemont
exigia crear unes condicions prèvies, que havien de començar pel reconeixement
dels elements que conformen el conflicte amb Catalunya, una llei d’amnistia que
acabés amb la repressió judicial i policial i una mediació externa que, des
d’un bon començament, garantís la validesa de la negociació.
Puigdemont
també va enumerar quins eren els elements que conformen el conflicte amb
Catalunya i que l’Estat havia de reconèixer com a tals: La sentència del 2010
contra l’Estatut; l’incompliment dels pactes, sobretot de les inversions en
Catalunya; el dèficit fiscal; el reconeixement de Catalunya com a Nació i, per
tant del seu dret a l’autodeterminació; la criminalització del Primer d’Octubre
i el reconeixement i el respecte a la legitimitat de l’independentisme.
El
president va remarcar que per tirar endavant les negociacions calia crear un
mecanisme de mediació, validació i compliment dels acords i que ni tan sols una
llei d’amnistia podia resoldre el problema de fons.
Fins
ara, i fins on sabem, només es parla d’amnistia i de res més. Es mantindrà ferm
Puigdemont en les seves condicions inicials perquè Junts investeix Sánchez com
a president del Govern espanyol? Es conformarà, si és que arriba, amb una llei
d’amnistia? L’amnistia, desitjable, que permetria acabar amb el patiment de
tots els represaliats, podria esdevenir un element desmobilitzador per al
moviment independentista?
Quan
Puigdemont va parlar d’un acord històric, segurament tenia al cap l’acord de
Pasqua de 1998 entre els governs irlandès i britànic. El pensament de Pedro no
va més enllà d’un acord d’investidura que li permeti ser president del govern
durant, potser, quatre anys més.
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana de l’escriptor nord-americà Mark Twain
“És molt millor tenir la boca tancada i
semblar un estúpid, que obrir-la i confirmar-ho.”
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és
tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
