Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acord de claredat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acord de claredat. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 d’octubre del 2023

MONTAÑEZ musicant Josep Vallverdú. Amnistia... continua el sainet de la investidura. Acord de... claredat?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 16 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats:

Jordi Montañez músic i cantautor

Maria Vidal  politòloga

Víctor Cucurull, historiador

El 27 de novembre és la data límit perquè Pedro Sánchez aconsegueix ser investit com a president del Govern espanyol. Ara per ara, si el president Puigdemont, i conseqüentment Junts, no introdueixen rebaixes en els seus plantejaments inicials, la investidura serà fallida i caldrà tornar a convocar eleccions al Congreso espanyol.

Tal com va anunciar el president Puigdemont, les condicions per a la investidura se centren en el que va denominar com un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona de 1714. L’acord es basaria a mantenir la legitimitat del Primer d’Octubre, que només es podria substituir per un referèndum d’independència acordat amb l’Estat espanyol, i la no renúncia a la unilateralitat.

Si ens centrem en la  línia marcada pel president ara fa un mes, en aquests moments estaríem únicament en un marc de prenegociació, ja que abans d’entrar de ple en la negociació final Puigdemont exigia crear unes condicions prèvies, que havien de començar pel reconeixement dels elements que conformen el conflicte amb Catalunya, una llei d’amnistia que acabés amb la repressió judicial i policial i una mediació externa que, des d’un bon començament, garantís la validesa de la negociació.  

Puigdemont també va enumerar quins eren els elements que conformen el conflicte amb Catalunya i que l’Estat havia de reconèixer com a tals: La sentència del 2010 contra l’Estatut; l’incompliment dels pactes, sobretot de les inversions en Catalunya; el dèficit fiscal; el reconeixement de Catalunya com a Nació i, per tant del seu dret a l’autodeterminació; la criminalització del Primer d’Octubre i el reconeixement i el respecte a la legitimitat de l’independentisme.

El president va remarcar que per tirar endavant les negociacions calia crear un mecanisme de mediació, validació i compliment dels acords i que ni tan sols una llei d’amnistia podia resoldre el problema de fons.

Fins ara, i fins on sabem, només es parla d’amnistia i de res més. Es mantindrà ferm Puigdemont en les seves condicions inicials perquè Junts investeix Sánchez com a president del Govern espanyol? Es conformarà, si és que arriba, amb una llei d’amnistia? L’amnistia, desitjable, que permetria acabar amb el patiment de tots els represaliats, podria esdevenir un element desmobilitzador per al moviment independentista?

Quan Puigdemont va parlar d’un acord històric, segurament tenia al cap l’acord de Pasqua de 1998 entre els governs irlandès i britànic. El pensament de Pedro no va més enllà d’un acord d’investidura que li permeti ser president del govern durant, potser, quatre anys més.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor nord-americà Mark Twain

“És molt millor tenir la boca tancada i semblar un estúpid, que obrir-la i confirmar-ho.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 18 d’abril del 2023

Acord de claredat o...la cançó de l'enfadós. Quatre entitats que treballen per la llengua

Convidats

Anna Arqué, consultora i activista política. Membre de “Mantinc el català”

Uma Alcaide Jawo, activista social. Membre de “Mantinc el català”

Rosario Palomino, psicòloga. Membre de “No em canviïs de llengua”

Francesc Marco-Palau, historiador. Membre de Plataforma per la Llengua

Davantal

El 12 de febrer de 2013, la Generalitat creava el Consell Assessor per a la Transició Nacional. El presidia Carles Viver i Pi-Sunyer , l’acompanyaven tretze especialistes reconeguts en els camps de la jurisprudència, el periodisme, l’economia i les infraestructures. La seva feina consistia a analitzar els diferents factors a tenir en compte en el procés de transició de Catalunya cap a un estat independent.

Entre el juliol de 2013 i el juliol de 2014 van elaborar un total de 19 informes molt complets, exhaustius i molt ben documentats que cobrien tots els factors possibles en aquest procés de transició. Aquests informes incloïen també la hipòtesi de fer un referèndum acordat amb l’Estat. El Consell Assessor en va documentar cinc vies jurídiques legals.

Si no fos perquè a aquestes alçades ja no ens sorprèn res, ens podríem haver quedat amb la boca oberta davant la proposta de l'acord de claredat” del president Aragonès, una proposta que només compta amb el suport de 33 diputats  (el d’ERC) dels 135 que componen el Parlament de Catalunya.

Hi ha una frase feta en català que defineix molt bé l’actuació política independentista en general i la d’ERC en particular: “La cançó de l’enfadós”. Una cançó que, quan acaba una frase lliga el final de nou amb el començament. Si vols, no s’acaba mai i sempre diu el mateix.

Per acabar-ho d’adobar, dels cinc membres que formen part de la comissió, quatre s’han pronunciat públicament o bé contra el dret d’autodeterminació dels catalans o bé han manifestat que el referèndum de l’1 d’octubre va ser un fracàs.

Entre aquests cinc es troba la professora de la Universitat de València Àstrid Barrio. La mateixa Àstrid Barrio que  el desembre de 2022, escrivia un article amb el títol “¿Volver al referéndum o aclararse?” on manifestava que “Si se pretende promover un debate en Catalunya que genere consenso y del que se deriven consecuencias jurídicas y legitimidad y se apruebe en referéndum, solo hay una vía posible: la reforma del Estatut”.

La mateixa Àstrid Barrio que quan Pere Aragonès deia que “un referèndum és la resposta més inclusiva per a respondre el conflicte polític" li responia  “No és cert. Un referèndum és un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals”.

La mateixa Àstrid Barrio que el 2019 pontificava “No per més repetir.-ho serà veritat. Ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes...”

Continuem, doncs, immersos en la cançó de l’enfadós amb el desengany afegit que ens hem adonat que Doraemon, el gat robòtic del manga, no du res a la seva butxaca màgica.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

La frase de la setmana de l’intel·lectual, periodista i polític mexicà Carlos Castillo Peraza. Només cal que canvieu la paraula “burocràcia” per “acord de claredat” 

“Burocràcia és l’art de convertir allò que és fàcil en difícil mitjançant allò que és inútil”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que passeu un bon Sant Jordi i... que tingueu molt bona feina!