Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amnistia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amnistia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de juny del 2024

Nova etapa a l'ANC. "Obriu pas" convers amb Alfred Bosch. El dificultós camí de l'amnistia.

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 3 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Alfred Bosch, polític, escriptor, acadèmic. Ex conseller d’ Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència durant el govern de Quim Torra. És autor, entre altres, de La Trilogia 1714, Les set aromes del món, premi Ramon Llull de novel·la de l’any 2004, o Inquisitio, premi Prudenci Bertrana de l’any 2006,. Darrerament ha publicar Obriu pas.

Maria Vidal, politòloga

Guillem López, jurista


Davantal

Segon davantal consecutiu sobre l’Assemblea Nacional Catalana. El d’avui ,molt més esperançador i positiu. Dissabte passat, finalment, va acabar el bloqueig i, encara que fos per la mínima que permeten els dos terços, Lluís Llach va ser escollir president de l’ANC. Al seu costa tindrà Nohemí Zafra com a vicepresidenta; l’advocada i jurista Sílvia Ventura com a secretària i Jaume Valls com a tresorer. Potser ens podríem haver evitat, tots plegats, l’espectacle del dissabte 25 de maig.

Esperança i sentit positiu. Les primeres declaracions de Llach com a president van en el camí de la renovació de l’entitat per tal d’adaptar-la al nou context social i polític, partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament. 

Llach ha parlat de millorar la comunicació entre les bases i la cúpula de l’entitat. Darrere de l’eufemisme de “millorar la comunicació” s’amaga que cal enfortir les assemblees de base, avui molt debilitades i allunyades del SN de l’entitat.

Ha dit que no vol ser un “president de piràmide”, sinó que vol una direcció de l’ANC "molt més col·legiada, que no sigui presidencialista". Aquest va ser un dels mals, no volguts, que, ha anat augmentant progressivament al llarg dels anys.  .

També ha comentat que vol col·laborar amb "totes les entitats que tenen la independència en la seva lluita". Perquè, una de les diferències amb el 2012, està en el fet que l’ANC, avui, no és l’única entitat que lluita per la independència. Cal crear sinèrgies i compartir la unitat estratègica i d’acció amb totes les entitats de la societat civil que tenen la independència en el seu marc d’objectius.  

Ha dit que l’ANC s’implicarà en lluites socials i amb col·lectius en dificultats. Així, ens afegirem a la gran protesta de l’agricultura per a “fer costat als agricultors en els seus problemes”. És a dir, l’ANC activarà, el punt 3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de confrontació” que pràcticament ha restat amagat al calaix durant el passat mandat i que preveu col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...

En les properes setmanes anirem sabent més detalls sobre aquesta renovació de l’ANC. Probablement, sigui necessària una Assemblea General Extraordinària  que hauria de tenir com a punts principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou Full de Ruta.

En la darrera Assemblea General Ordinària, no es va aprovar, per primera vegada en els anys d’existència de l’ANC cap Full de ruta,. El  SN sortint, prenent unes funcions que no té, va decidir donar per bo El Full de Ruta anterior, que contenia com a proposta estrella la coneguda i polèmica llista cívica. En tombar els associats aquesta proposta ens ha portat a tenir, ara per ara, un Full de Ruta que no serveix per als propers dos anys de mandat.

Desitgem tota la sort i l’encert possibles al nou SN de l’ANC. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del que va ser president dels Estats Units John F. Kennedy

“El canvi és llei de vida. Aquells que només miren al passat o al present, sens dubte, perdran el futur.”

La llei d’amnistia ha començat el seu dificultós camí perquè sigui efectiva. Nosaltres, doncs, continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 7 de març del 2024

Repressió, represaliats, amnistia...

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 4 de març de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Garraf Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Adrià Sas, Activista. Represaliat. Membre de la Plataforma antirepressiva de Barcelona

Josep Bustos Solé Membre de la Plataforma antirepressiva de Ponent

Davantal

El passat dissabte 2 de març es van complir 50 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich. N’hem parlat en aquest programa i ho tornarem a fer dilluns que ve amb en Jordi Panyella autor del llibre Salvador Puig Antich, cas obert i amb l’advocat Pep Cruanyes, El cas Puig Antich va passar de la justícia ordinària a la militar amb l’argument que el que va passar el 25 de setembre de 1973 al portal del carrer Girona, núm. 70 era una cas de terrorisme.

Cinquanta anys després, la paraula terrorisme continua present en la justícia espanyola. Els dotze membres del CDR implicats en l'operació Judes estan acusats de pertànyer a una organització terrorista clandestina i estable i els demanen fins a 27 anys de presó. I la setmana passada el Tribunal Supremo va decidir obrir una causa penal per terrorisme contra el president Carles Puigdemont i el diputat del Parlament Ruben Wagensberg pel cas Tsunami.

El setembre de 2021 vam parlar en aquest programa amb Adrià Sas, que a finals de 2020 havia estat condemnat a 3 anys i mig de presó, després que la Generalitat i la Fiscalia mantinguessin la seva acusació, per atemptat a l'autoritat i un delicte de lesions, L’Adrià  havia estat jutjat per l'agressió a dos Mossos d'Esquadra durant el primer aniversari de l'1 d'Octubre, el 2018, una acusació que ell va negar en tot moment durant el judici.

Gairebé quatre anys després de la sentència i després de diversos recursos, la via judicial s’ha esgotat per a Adrià Sas. El 12 de març el Tribunal Suprem deliberarà sobre el recurs presentat per la seva defensa. El resultat de les deliberacions es faran arribar al TSJC que serà el que notificarà als advocats de Sas la resolució. Si el Tribunal Superior decideix no acceptar cap de les al·legacions, l’Adrià tindrà 10 dies per entrar a presó des del moment que rebi l’ordre executòria.

El cas d’Adrià Sas és un dels molts casos causats per la repressió que l’Estat espanyol ha exercit a partir del 2017. Els acusats en l’operació Judes que ja hem citat anteriorment. El cas de Dani Gallardo que havia d’ingressar a presó la setmana passada i que ha decidit no lliurar-se voluntàriament. Gallardo ja va passar tretze mesos en presó preventiva després d’haver estat detingut durant les protestes a Madrid contra la sentència del procés, i ara el tribunal vol que compleixi els dos anys i onze mesos que li resten per a acabar la pena.

Els coneguts com els “vuit del Rectorat”, per als quals la fiscalia demana penes de fins a 2 anys i mig de presó pel tancament al Rectorat de Lleida en la detenció de Pablo Hasél.

Aquests són només alguns dels casos de la llarga llista de represaliats.   .

En parlem tot seguit amb els nostres convidat. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana extreta de la darrera carta que va escriure Salvador Puig Antich des de la Model.

La nova és escueta: Condemnat a mort. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Tal vegada, i com afirmació del per què he lluitat i que ara, moment de la gran prova, hi crec més fermament. Han portat a terme una venjança irracional. Fàstic, fàstic és el que sento...

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 7 de febrer del 2024

La catalanofòbia. L'amnistia, els jutges Aguirre i García Castellón

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 5 de febrer de 2024 per ETV Llobregat  i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube


Convidats:

Lourdes Escardívol professora

Josep Ferrer , president d’AExRC

Víctor Cucurull, historiador

Davantal

Fa 24 anys, Francesc Ferrer i Gironès publicava un llibre que hauria de ser de lectura obligada als nostres països: Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Un llibre de referència que seria bo que es reedités perquè tothom pogués tenir-hi accés.

En la introducció, Francesc Ferrer escrivia: “Al llarg de la història, Catalunya, com a poble, és perseguida per causa de diferents elements conjunturals, els quals, però, són sintetitzables perquè són elements reiteratius i recurrents. La catalanofòbia es concentra en tres eixos o columnes generals que són les que l’alimenten: El primer és la persistència a suprimir les institucions polítiques pròpies que donen la sobirania al poble català. El segon és la pruïja a eliminar l’autonomia de les finances públiques i privar Catalunya de l’administració dels seus propis recursos financers. I el tercer és l’arranament cultural i lingüístic per assolir la colonització del poble català i assimilar-lo a la castellana que ,eufemísticament, anomenen espanyola.”

Les campanyes anticatalanes i la repressió contra la nació no s’han inventat ara ni durant el franquisme, fa quatre-cents anys que existeixen. En paraules novament de Ferrer i Gironès: “Les campanyes anticatalanes són l'expressió de la impotència dels espanyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s'imaginen l'assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència.”

L’objectiu principal de l’Estat espanyol, des de sempre, ha estat el de castellanitzar (espanyolitzar) Catalunya. L’ofensiva assimiladora no s’ha aturat mai. Tant li fa que el poder estigui en mans d’una monarquia absoluta o d’una monarquia constitucional; tant li fa que sigui una república, com una dictadura, com un estat democràtic. Una ofensiva en què els papers estan minuciosament repartits: polític, judicial, mitjans de comunicació, artistes, escriptors, pretesos intel·lectuals... la “quinta columna” resident a Catalunya... tothom té el seu paper per liquidar d’una vegada per totes la catalanitat, per liquidar d’una vegada per totes la nació catalana.

Premsa, ràdio televisió. Intel·lectuals. Construir falses realitats. Manipular els mitjans de comunicació. Tergiversar, manipular o simplement falsejar la informació. Deformar, pervertir, manipular el llenguatge. Dividir societats per l'origen o per la llengua que parlen. Provocar constantment i fomentar el discurs de l'odi. Silencis còmplices....

En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Marxarem amb la frase de la setmana. Francesc Ferrer i Gironès va ser escollit senador per Girona en la primera legislatura del 1977. La seva frase va ser aquesta:

“Vaig marxar a Madrid sent autonomista i en vaig tornar sent independentista.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 30 de gener del 2024

Scrabble en català, eina de país. L'amnistia... llei-trampa?

Vull una resposta. 12a. Temporada. Emès el 29 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès



Convidats:

Armand Sanmamed president de la FISC (Federació Internacional Scrabble enCatalà)

Núria Vilajeliu, , tècnica organització d'esdeveniments

Guillem López, jurista


Davantal

Ahir diumenge, Vilaweb publicava una interessant entrevista amb l’advocat Gonzalo Boye.

L’advocat ha estat el negociador, per part de Junts per Catalunya, de la llei d’amnistia. Fins ara, Gonzalo Boye no havia fet cap declaració sobre el text actual de la llei. Ahir, però, advertia de la gran esquerda que presenta ara per ara el text de la llei. Una esquerda, afirma Boye, que pot produir una gran inundació si d’aquí a demà dimarts el PSOE no accepta les esmenes que demanen de retirar la referència al terrorisme.

Si el text queda com ara, ens diu Gonzalo Boye, no només intentaran fer-hi entrar les 26 persones del Tsunami i els encausats de l’operació Judes, sinó que l’advocat alerta que poden haver-hi jutges que miraran de rescatar llistes de persones (segons Boye, ha vist 50 o 60 nomes de persones) que un dia van ser investigades ii que corren el perill de tornar a ser introduïdes en la causa. Si les manifestacions del Tsunami són considerades terrorisme, es podrien arribar a exigir responsabilitats per aquest delicte a qui ells volguessin d’entre els centenars de milers que hi van participar.

El PSOE tampoc ha acceptat que se suprimeixi la referència a l’exclusió dels delictes de traïció o contra la independència de l’Estat espanyol. Segons afirma Gonzalo Boye, aquesta esmena és d’una gran rellevància, ja que n’està convençut que, una vegada aprovada la llei, es reobrirà, per exemple la famosa trama russa del procés. Les conseqüències podrien ser que qualsevol que hagi tingut una actuació internacional, que critiqués coses que passaven per part de les autoritats espanyoles podria ser acusat d’alguns dels delictes del capítol segon en matèria de traïció.

Això ho deia Boye ahir, doncs bé, abans del que ell vaticinava, el jutge Aguirre ha reactivat la trama russa de Vólkhov per dinamitar l’amnistia amb els delictes de traïció. Avui, un dia abans que el congrés espanyol validi el text final de la llei d'amnistia.

Digueu-li inversemblant, rocambolesc, kafkià, esperpèntic o estrafolari, però potser en Boye té raó quan diu que esstem cometent un error quan pensem només en el president Puigdemont, en Marta Rovira o en els vint-i-sis del Tsunami. En l’esquerda de la llei hi caurem tots. Si obren aquesta esquerda, hi entrarem tots, i el dia de demà, tots terroristes. I els partits a què pertanyen els dirigents d’aquesta suposada trama terrorista es veuran enfrontats a una possible il·legalització. La història d’Espanya ho demostra: allò que no s’aconsegueix per la via parlamentària, s’aconsegueix per via judicial.

Caldria votar no a aquesta llei-trampa d’amnistia?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del poeta, novel·lista i dramaturg irlandès Oscar Wilde

“No visquis donant tantes explicacions... Els teus amics no les necessiten, els teus enemics no se les creuen i els estúpids no les entenen.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 14 de desembre del 2023

Els represaliats de segona. L'amnistia una victòria de l'independentisme? Octuvre víctima també del Pegasus

 

Convidats:

Núria Vilajeliu, tècnica organització d'esdeveniments

Francesc Abad,  analista polític

Víctor Cucurull, historiador


Davantal

Hi ha una frase aplicada a la recuperació de la memòria històrica i al reconeixement dels represaliats i exiliats a causa de la Guerra Civil espanyola que diu : “L’oblit dels represaliats va ser la seva darrera derrota i també la de tots”

Arreu del món, escampar la desmemòria i l’oblit entre la població és una de les armes més utilitzades pel feixisme i per les dictadures, entre altres.. Sovint, fan forat en la ment de moltes persones predisposades ja d’inici a, el que en diuen, “passar pàgina” és a dir a oblidar, ja sigui pel patiment sofert, per la recerca de la tranquil·litat, de la comoditat o, simplement per pura inconsciència i ignorància.

Ahir diumenge, va tenir lloc a Vilafranca del Penedès l’acte unitari “Contra la repressió feixista. Resistir és vèncer” organitzat conjuntament pel Grup de suport Sas absolució i la Plataforma Antirepressiva de  Barcelona.

En l’acte hi van participar, a més de Juan Manuel Olarrieta, advocat penalista basc, l’activista Adrià Sas, detingut el 2020 i que el 2020 va ser condemnat a res anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d'atemptat contra l'autoritat i un delicte de lesions lleu, Els fets es van produir l’1 d’octubre de 2018, al voltant del Parlament de Catalunya en  el primer aniversari del referèndum sobre la independència de Catalunya. Actualment resta a l’espera del recurs que ha de resoldre el Tribunal Suprem.

També hi era Òscar Campos membre de la campanya antirepressiva 21 raons i un dels querellants contra la infiltració policial a Girona.

Represaliats de l’Operació Judes, pendents de judici des de fa més de quatre anys als quals se’ls vol processar per terrorisme. Un total de dotze encausats als quals se’ls demanen un total de 248 anys de presó. Les acusacions populars els demanen condemnes que van entre els 8 i els 33 anys de presó..

Nil Soler i Clara Sants que seran jutjats el proper 13 de desembre pels enfrontaments que es van produir en una parada de Vox a Vilafranca del Penedès.

Per mi, que intento conservar una mentalitat positiva, la sala era mig buida i no puc evitar tenir la impressió que la gran majoria dels represaliats comencen a caure en el procés de desmemòria i d’oblit. Els activistes d’ahir a Vilafranca només son una mostra de la gran quantitat de víctimes de la repressió de l’estat, majoritàriament joves, i que estan vivint des de fa anys amb l’espasa de Damòcles en forma de judici, condemna, inhabilitació o de repressió econòmica.

“L’oblit dels represaliats va ser la seva darrera derrota i també la de tots” De nosaltres depèn que la frase acabi esdevenint i una realitat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Un proverbi xinès:

“La persona que diu que no es pot fer, que és impossible, no hauria d’interrompre la persona que ho està fent.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó o l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

dissabte, 11 de novembre del 2023

Les amnisties a l'Estat espanyol. La història de Catalunya dia a dia. El legat Tecla Sala al Museu d'Història de Catalunya. El moviment coral dins el teixit social català


 
LA CLAU de la nostra història. Programa 242. Emès el 7 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal LA CLAU de la nostra història a YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 242

Aquestes darreres setmanes, en què parlem molt d’amnistia, la primera que ens ve al cap és la del 1977 que va permetre l’anomenada transició democràtica. D’amnisties, però, n’hi ha hagut unes quantes des del segle XIX.

Durant el segle XIX, les amnisties se succeïen sempre que acabava un conflicte .En poc menys de 30 anys, n’hi va haver sis:  el 1832, el 1840, 1847, 1854, 1856 i el 1860. Ja es practicava “l’’autoamnistia” , és a dir, evitar que es poguessin perseguir els delictes del sector que governava.

El 1869 l’amnistia afectava els que s’havien mobilitzat contra les lleves de la Guerra de Cuba. El 1871 se’n va decretar una per evitar els processaments contra els que havien participat en insurreccions republicanes. El 1890 l’amnistia va ser una veritable “autoamnistia”  ja que va ser per delictes electorals comesos en el règim de la Restauració.

Ja en el segle XX, el 1906 es va aprovar una amnistia per als delictes d’opinió i expressió relatius a la unitat d’Espanya i les forces armades. El  1914 va incloure les vagues d’obreres (considerades llavors delicte). En vam tenir dues més el 1916 i el 1918. Després de la dictadura de Primo de Rivera, l’amnistia concedida va incloure republicans conspiradors i militars, però no incloïa presos socials ni aquells delictes que feien referència a la “integritat de la pàtria”. Francesc Macià, entre altres ciutadans, no va ser amnistiat. L’amnistia del 1931 va venir com a conseqüència de la proclamació de la República. En el bienni negre de 1934-1936, l’amnistia es va fer servir per alliberar militars revoltats el 1932 i els condemnats pels delictes d’atemptat i de sedició contra la República. El 1936, amb la victòria del Front d’Esquerres ens van amnistiar els condemnats per delictes polítics i socials.

Durant la dictadura franquista no es va aprovar cap llei d’amnistia, si bé es van produir uns quants indults.

La darrera amnistia fins ara va ser la de l’any 1977, la primera llei aprovada per les Corts espanyoles. Va ser el producte d’un pacte entre partits en nom d’una “reconciliació nacional”. La llei va incloure tots els delictes comesos pel franquisme, en contra de les demandes  de l’Assemblea de Catalunya que volia una amnistia restringida únicament als presos i exiliats polítics. Una vegada més, la llei va acabar sent una llei “d’autoamnistia” perquè va incloure totes les responsabilitats penals d’autoritats, funcionaris i forces policíaques del franquisme. L’amnistia va tancar la porta fins i tot a la investigació sobre tot aquests fets i no va apartar-ne cap dels responsables.

Final

La frase de la setmana del pensador i literat alemany Johann Wolfgang von Goethe:

Si cadascú neteja la seva vorera, el carrer estarà ben net.

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dijous, 19 d’octubre del 2023

MONTAÑEZ musicant Josep Vallverdú. Amnistia... continua el sainet de la investidura. Acord de... claredat?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 16 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats:

Jordi Montañez músic i cantautor

Maria Vidal  politòloga

Víctor Cucurull, historiador

El 27 de novembre és la data límit perquè Pedro Sánchez aconsegueix ser investit com a president del Govern espanyol. Ara per ara, si el president Puigdemont, i conseqüentment Junts, no introdueixen rebaixes en els seus plantejaments inicials, la investidura serà fallida i caldrà tornar a convocar eleccions al Congreso espanyol.

Tal com va anunciar el president Puigdemont, les condicions per a la investidura se centren en el que va denominar com un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona de 1714. L’acord es basaria a mantenir la legitimitat del Primer d’Octubre, que només es podria substituir per un referèndum d’independència acordat amb l’Estat espanyol, i la no renúncia a la unilateralitat.

Si ens centrem en la  línia marcada pel president ara fa un mes, en aquests moments estaríem únicament en un marc de prenegociació, ja que abans d’entrar de ple en la negociació final Puigdemont exigia crear unes condicions prèvies, que havien de començar pel reconeixement dels elements que conformen el conflicte amb Catalunya, una llei d’amnistia que acabés amb la repressió judicial i policial i una mediació externa que, des d’un bon començament, garantís la validesa de la negociació.  

Puigdemont també va enumerar quins eren els elements que conformen el conflicte amb Catalunya i que l’Estat havia de reconèixer com a tals: La sentència del 2010 contra l’Estatut; l’incompliment dels pactes, sobretot de les inversions en Catalunya; el dèficit fiscal; el reconeixement de Catalunya com a Nació i, per tant del seu dret a l’autodeterminació; la criminalització del Primer d’Octubre i el reconeixement i el respecte a la legitimitat de l’independentisme.

El president va remarcar que per tirar endavant les negociacions calia crear un mecanisme de mediació, validació i compliment dels acords i que ni tan sols una llei d’amnistia podia resoldre el problema de fons.

Fins ara, i fins on sabem, només es parla d’amnistia i de res més. Es mantindrà ferm Puigdemont en les seves condicions inicials perquè Junts investeix Sánchez com a president del Govern espanyol? Es conformarà, si és que arriba, amb una llei d’amnistia? L’amnistia, desitjable, que permetria acabar amb el patiment de tots els represaliats, podria esdevenir un element desmobilitzador per al moviment independentista?

Quan Puigdemont va parlar d’un acord històric, segurament tenia al cap l’acord de Pasqua de 1998 entre els governs irlandès i britànic. El pensament de Pedro no va més enllà d’un acord d’investidura que li permeti ser president del govern durant, potser, quatre anys més.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor nord-americà Mark Twain

“És molt millor tenir la boca tancada i semblar un estúpid, que obrir-la i confirmar-ho.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 27 de setembre del 2023

1 d'octubre: Jornada antirepressiva. J.B.Culla l'historiador del present. Amnistia, principi o final?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 25 de setembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Albert Tudela enginyer tècnic industrial i fotògraf

Jordi Vilarasau  metge

Francesc Marco i Palau historiador

Enguany els CDR, la Sectorial de persones represaliades de l’ANC, Desobediència Civil Catalunya, Plataforma Antirepressiva de Ponent, Plataforma Antirepressiva de Barcelona i el Front Comú contra la Repressió, amb la col·laboració d’entitats i col·lectius que treballen en contra la repressió i en defensa dels represaliats, han elaborat un manifest de cara a la commemoració de l’1 d’octubre. Aquest n’és un resum...

El Primer d’Octubre ens recorda que totes les persones que vam defensar les urnes el 2017 som represaliats, encara que no estiguem encausats, perquè totes som víctimes de les agressions de l’estat. Hem de convertir la repressió en una eina política per aconseguir la independència. Denunciem, sense embuts, la persecució del govern de la Generalitat de Catalunya contra l’independentisme i d’altres lluites socials, en què la Generalitat es persona com a acusació particular en els processos judicials, un comportament indigne i contradictori amb el compromís independentista exhibit en la seva propaganda. Denunciem també la indiferència i l’abandonament dels mitjans de comunicació en tot el que fa referència a les persones represaliades.

La xarxa de suport i de lluita no es pot limitar a un dia com avui ni a les concentracions que fem en el cas concret de cada encausada citada a declarar. No volem només paraules d’ànim o actes de presència davant dels jutjats. Exigim un suport que vagi acompanyat dels mitjans econòmics per superar jurídicament i psicològicament el terrorisme que l’estat ens aplica de forma directa o indirecta.

Reclamem a les grans entitats del país un suport públic i efectiu molt més decidit i directe a les persones represaliades, més enllà de campanyes, missatges a les xarxes, mapes, telèfons, comunicats i fons solidaris d’escàs abast pràctic. És amb aquest esperit que durant més de tres mesos hem tingut contactes amb la majoria de plataformes, col·lectius, grups de suport i entitats civils que lluiten d’una manera o altra contra la repressió per realitzar un acte unitari el Primer d’Octubre, perquè és arran ‘aquest Primer d’Octubre que han vingut totes les represàlies de l’estat, que ens han fet veure que hem de tornar a anar a l’una com hi vam anar aquells dies. Fruit d’aquests contactes hem organitzat aquesta jornada del Primer d’Octubre, començant amb les marxes a les 7 de matí i finalitzant a les 6 de la tarda amb la manifestació.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Soren Kierkegaard, filòsof danès de mitjans segle XIX

“La vida ha de ser viscuda mirant endavant, però només pot ser compresa mirant enrere”.

Recordant la jornada antirepressiva del proper 1 d’octubre, marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!