dissabte, 11 de juny del 2016

Els mapes amagats (Vídeo La clau de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de


Emès per ETV llobregat el divendres 10 de juny de 2016
Convidats:

Enric Guillot, Investigador, autor del llibre "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica."

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

divendres, 10 de juny del 2016

Puigdemont supera àmpliament la moció de confiança

Ja em perdonareu, però em prenc una llicència i escric un relat completament imaginat.

Una ficció, una política ficció, però completament possible perquè està basada en certes i determinades probabilitats i, també, en determinats desitjos i possibles estratègies polítiques que ens permetin aconseguir la República Catalana independent.

Algú va dir: "Res té perquè ser realitat o ficció, perquè la realitat només depèn de tu"


La Vanguardia (Edició en català) 21 de setembre de 2016.

Puigdemont supera àmpliament la moció de confiança amb només 36 vots en contra
Data màxima per al referèndum d'autodeterminació juny de 2017

El president de la Generalitat Carles Puigdemont va superar ahir àmpliament la moció de confiança que va presentar davant la cambra catalana. 83 vots a favor (JxS, Catalunya sí que es pot, CUP), 36 en contra (PP i C’s)i 11 abstencions (PSC).

Des del final de la setmana passada que es començava a preveure aquest resultat tan favorable al nou full de ruta que va desenvolupar i detallar el president de la Generalitat en la sessió d’ahir al Parlament de Catalunya.

És bo que fem una cronologia dels fets que han conduït a aquest desenllaç, inimaginable fa només 3 mesos.

7 de juny. La CUP presenta una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat presentats pel Govern. Això significa el trencament del pacte subscrit entre aquesta organització i el grup parlamentari de JxS. Aquest mateix dia, Carles Puigdemont anuncia que se sotmetrà a una moció de confiança el proper mes de setembre.

17 de juny. L’ANC emet un comunicat en què expressa el seu malestar i preocupació per la situació actual que viu el procés. Fa una dura crítica als partidismes que considera totalment estèrils i fa una proposta contundent:

1. Creació immediata de la Taula de forces polítiques i socials per  la República Catalana, amb la participació de tots els partits polítics catalans i les principals entitats de la societat civil favorables a la constitució de la República Catalana, amb l’objectiu que sigui l’organisme unitari encarregat de la direcció política del procés de constitució del nou Estat.

2. Concentració unitària l’11 de setembre a Barcelona, sota el lema “Juny de 2017, referèndum d’autodeterminació”

26 de juny. Resultats de les eleccions espanyoles a Catalunya: En Comú Podem torna a guanyar les eleccions amb més força encara. Aconsegueix 15 escons. Els partits independentistes, ERC i CDC, aconsegueixen 8 escons cadascun. En el conjunt de l’Estat espanyol els resultats són: PP 120 escons, Unidos Podemos 91 escons, PSOE  81 escons, Ciudadanos 40 escons.

15 de juliol. Comunicat de la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana. Destaquem: “Davant les converses que s’estan mantenint a nivell de l’Estat espanyol per aconseguir formar govern i tenint en compte que el tema del referèndum a Catalunya està constantment damunt totes les taules de negociacions, la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana vol manifestar que:

1. Donem suport a la iniciativa dels partits catalans que encara veuen possible un acord amb l’Estat espanyol per celebrar un referèndum d’autodeterminació pactat. Aquest referèndum hauria de tenir lloc com a màxim durant el mes d'abril de 2017. La pregunta serà única i clara en el sentit de si s’accepta o no que Catalunya esdevingui un Estat independent i el resultat serà vinculant.

2. Si l’Estat espanyol, d’aquí al mes de juny, continua negant-se a acordar aquest referèndum, els partits partidaris d'aquest acord es comprometen a donar suport a un referèndum d’autodeterminació, organitzat per la Generalitat de Catalunya, que tindria lloc, com a màxim, el juny de 2017.   

3. Des d’aquesta Taula, instem al Parlament de Catalunya a accelerar l’inici del debat constituent en la fase de participació ciutadana, amb la voluntat d’arribar al màxim nombre de ciutadans per convertir aquest debat en  l’eina més adequada per reforçar i incrementar la majoria social favorable a la constitució de la República Catalana.

4. Instem al Govern de la Generalitat a incrementar l’acció exterior, per a obligar a la pressió diplomàtica de l’Estat espanyol i així facilitar el ressò internacional del nostre procés d’independència.

5. Ens comprometem a preparar la resposta ciutadana a la més que probable acció repressiva dels aparells polítics, judicials i policials de l’Estat espanyol. Aquesta resposta serà, sempre, de caràcter pacífic i massiu, rebutjant qualsevol mètode violent per deixar al descobert les actituds antidemocràtiques i violentes de l’Estat espanyol."

Mes d’agost. S’intensifiquen les reunions de la Taula, així com les reunions del president de la Generalitat amb les diverses forces polítiques i socials.

11 de setembre. Una nova i extraordinària manifestació a Barcelona. De nou es parla de més de 2 milions de persones al carrer reivindicant el suport al Govern de la Generalitat i l’exigència d’un referèndum d’autodeterminació.

20 de setembre. El president de la Generalitat compareix davant del Parlament per defensar la moció de confiança. Exposa el full de ruta que incorpora la proposta de referèndum acordat amb l’Estat espanyol abans del mes d’abril i, si no hi ha resposta o aquesta és negativa, la Generalitat organitzarà un referèndum d’autodeterminació durant el mes de juny amb el suport de la majoria de la cambra catalana. Arribat el cas, la Generalitat demanarà el màxim suport internacional, així com la presència d’observadors europeus i de la resta del món que puguin certificar la legitimitat del procés.

Una àmplia majoria del Parlament de Catalunya està decidida a culminar el procés d'independència. De nou, com sempre, seran les urnes les que decidiran. D'aquí a un màxim de 9 mesos, la ciutadania catalana haurà decidit si vol o no vol constituir-se en un Estat independent. Si vol o no vol esdevenir una nova República catalana. 

dijous, 9 de juny del 2016

El procés trontolla?


Article publicat a Tribuna Catalana  

La CUP no retira l’esmena a la totalitat dels pressupostos presentats pel govern. Som de nou, i no és la primera vegada, en un atzucac endimoniat.

El procés trontolla?

Deixo de banda la CUP. Ja s’ho faran. Només remarcar el gran error que vam cometre molts en pensar que el 27-S era el mateix votar uns o altres perquè tots teníem el mateix objectiu.

Després de l’experiència política viscuda (i patida) durant aquests darrers 9 mesos, que van des de la nit mateixa del 27-S al dia d’ahir, sembla que sí, que el procés trontolla. Si més no el procés que es preveia en el full de ruta de JxS aparentment acceptat per la CUP.

El full de ruta ens deia que hi hauria una declaració d’inici del procés d’independència, que es posaria en marxa el Procés Constituent en una primera fase de participació ciutadana i una segona institucional, que es treballaria en les tres lleis principals (Seguretat Social, Hisenda i transitorietat jurídica) i la legislatura acabaria 18 mesos després del seu inici en una convocatòria d’eleccions amb caràcter constituent.

De tot això, en 9 mesos només s’ha fet realitat la declaració del 9-N. El procés trontolla. 

Des de l’independentisme podem fer com si no passés res, amagar el cap sota l’ala, pronunciar les paraules màgiques “il·lusió, convenciment i confiança” i continuar la lenta, però constant, davallada anímica que s’està produint des d’aquell 9 de novembre de 2014.

Tenim un greu problema intern. Si ho voleu, uns quants problemes interns que només nosaltres podem solucionar. Des d’aquell il·lusionant 9 de novembre de 2014, els independentistes no som capaços de posar-nos d’acord en gairebé res. Candidatura unitària al 27-S? Baralla. Candidatura unitària a les eleccions espanyoles? Baralla i per partida doble (20-D i 26-J) Pacte per investir president Artur Mas. Baralla. Aprovació de pressupostos. Baralla.

Veient d’on venim és bastant fàcil augurar o podem anar: Procés constituent. Baralla. Avançament d’eleccions comptant vots. Baralla. Eleccions constituents? Baralla. Referèndum sobre un text constitucional. Baralla.

Cal trobar, doncs, aquella solució que uneixi al màxim l’independentisme i que elimini la confrontació interna, si no, el procés continuarà trontollant amb el perill que això significa.

Quina pot ser, doncs, aquesta solució que, en comptes de separar, faci apropar les diferents sensibilitats del moviment independentista?

Després de l'assemblea de la CUP del mes de maig, en el comunicat posterior l'organització esmenta el referèndum unilateral sobre la independència. Gairebé el mateix dia, Jordi Sànchez, president de l’ANC, veia el referèndum unilateral com una possible sortida exitosa per al procés d’independència.

En aquell moment la meva reacció va ser totalment contrària a la celebració d’un referèndum. Hi veia moltes dificultats gairebé insalvables: com acceptaria el conjunt de l’independentisme aquesta sortida? Quina seria la reacció dels funcionaris davant els preparatius i la celebració del referèndum? Podríem aconseguir una participació superior al 50%? Quina seria la reacció internacional?

La solució “referèndum unilateral” sembla, però, que es reforça més a mesura que passen els dies i que es postula com una proposta cada vegada més real, potser com LA PROPOSTA  que ens permeti avançar definitivament cap a la proclamació de la República catalana. 

En propers articles m’agradaria desenvolupar més aquesta proposta del referèndum analitzant-ne els pros i contres. M’agradaria escriure sobre el paper important i cabdal (com sempre, des del 2012) de l’ANC i de la transcendència, un any més, del proper 11 de setembre.

Aquest 11 de setembre no podem tornar a les grans diades festives i espectaculars, a pensar només en les diades de gran impacte visual. L’ANC ha d’organitzar i estructurar un 11 de setembre que ha de ser l’element que ens catapulti cap a la solució definitiva i cap al nou Estat independent.

El procés trontolla? Doncs, apuntalem-lo, reforcem-lo i endavant!

dilluns, 6 de juny del 2016

Parlem de llengua....i de llengües


Per a qualsevol col·lectiu humà la llengua és molt important, no només perquè ens permet la simple comunicació, sinó perquè també ens permet expressar tot allò que és intrínsicament humà: sentiments, passions, pensaments, somnis, il·lusions... Allò que ens pot provocar el somriure i el riure, la tristor i el plor. La llengua és aquest instrument amb el qual estem dotats i que forma un tot amb la matèria i l’esperit de què estem fets. Està fermament unida a la nostra particular visió del món i de tot el que ens envolta.

La llengua, però, infinitament versàtil com és, resulta capaç d’adaptar-se a mil situacions, usos i intencions. Així, apareix la mentida, la manipulació, la sorna, la burla, la mala intenció.... Els mateixos mots de què ens valem per estimar, els fem servir per odiar. Aquells amb què manifestem les nostres il·lusions i esperances, els utilitzem per mentir, ferir, fer mal. Aquesta és una de les grandeses del llenguatge humà: les tremendes possibilitats de què disposa per créixer, desenvolupar-se i adaptar-se a allò que volem.

La llengua, les llengües, són el reflex, l’indicador de la diferència. Aquesta diferència de la qual hauríem de sentir-nos orgullosos, perquè és en la diversitat, i no en l’homogeneïtat, on rau la veritable riquesa humana. El llenguatge hauria de ser, malgrat tot, el punt de trobada per a l’entesa i la comprensió entre cultures.

Sabem que això, malauradament, no és així i que, en nom de moltes coses, les llengües han estat difamades, perseguides, exterminades. Han intentat i han aconseguit fer de la llengua un element separador, un element que cal odiar, combatre i eliminar si és possible. I ho han fet perquè coneixen i saben la importància que té el llenguatge en el desenvolupament d’una cultura, en el desenvolupament del pensament i com a element diferenciador.

El futur de la humanitat, d’una humanitat que sàpiga estimar la diversitat, es troba en bona part en el fet que aprenguem a veure i a utilitzar el llenguatge com un factor d’apropament i respecte entre les diferents cultures del món.

diumenge, 5 de juny del 2016

Vull una resposta: Conversa amb Santi Vidal (Vídeo)

Moltes de les decisions que ha pres el govern de la Generalitat durant els últims anys han acabat als tribunals. Els ciutadans sovint manifesten que la justícia és distant. En el programa Vull una resposta de divendres passat, 3 de juny, ens va acompanyar el jutge Santi Vidal, suspès durant 3 anys del càrrec per haver participat en l'elaboració d'una proposta de text constitucional català. 

Com veu Santi Vidal el sistema judicial actual? Quines propostes planteja per evitar que la vida política condicioni les decisions que prenen els tribunals? 


Lluita obrera, cooperativisme i economia social (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el passat divendres 3 de juny de 2016
Convidats:

Ignasi Faura, advocat, soci fundador i president del despatx FGC ADVOCATS, cooperativa de treball formada per advocats experts en Dret privat, mercantil i de l'economia social.

Coordinador del Fòrum d'Economia Social. És secretari de la Comissió del Codi Ètic de les Associacions, patró de la Confederació d’associacions veïnals de Catalunya.

Recentment, ha publicat el llibre "L'economía social catalana als inicis del segle XX: Cooperació, solidaritat i valors"

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dijous, 2 de juny del 2016

Lluita obrera, cooperativisme i economia solidària (Davantal La clau de la nostra història)

Cooperativa "La fraternitat" 1879

En aquesta primera part del sXXI, immersos de ple en la gran crisi del sistema capitalista financer, accelerada per la mundialització, que ha propiciat la revolució tecnològica en el camp de la gestió de la informació, la consegüent desregulació dels mercats i la bombolla immobiliària amb el seu esclat, descobrim que tots els avanços obtinguts en drets i benestar sota l'empara dels estats democràtics van desapareixent a una velocitat mai vista.

El retorn a la precarietat en el treball i l'habitatge, l'escassetat d'ingressos afecta un percentatge molt alt de la població, condemnada, fins i tot a Europa, a una ampla casuística: pobresa energètica, desnonaments, precarietat laboral, etc.

¿Pot el cooperativisme i altres formes d'associacionisme popular, que es donaren a partir de la revolució industrial, servir-nos de model de cara a trobar alternatives al capitalisme i al comunisme que, com a sistemes econòmics no han reeixit a salvar les distàncies entre rics i pobres, a garantir els mínims exigibles per viure dignament o a facilitar el creixement integral de les persones?

¿O, potser, és que hem tocat sostre i cal anar a posicionaments de creixement negatiu, control demogràfic, reducció del benestar assolit, retallada de drets, etc.?

Avui, a La clau de la nostra història, parlarem de les cooperatives de consum, mutualitats, ateneus obrers i tantes altres iniciatives nascudes amb esperit de cooperació entre els més desafavorits, en particular els treballadors de la indústria que, a mitjans del segle XIX, davant la situació de sobreexplotació de la força del treball per part del capital, les condicions tan dures del treball i la insalubritat dels barris fabrils, es revoltaren en defensa dels seus drets i, al mateix temps, s'associaren per defensar les seves lluites i per donar alternatives al sistema.