dijous, 10 de març del 2022

Recordem Miquel Strubell. Parlem amb es "Llenguaferits", David Vila i Jèssica Neuquelman. Un nou 8 de Març, Dia de la Dona

Convidats:

David Vila, escriptor, professor, dinamitzador lingüístic i "llenguaferit"

Jèssica Neuquelman, filòloga i "llenguaferida"

Dolors Feliu, jurista

Emma Zurita, secretaria feminista intersindical de la UT de Barcelona 

Davantal

Per al programa d’avui, tenia preparat un davantal que parlava del 8 de març, el Dia de la Dona. Dissabte passat, però, ens va arribar la trista notícia: Miquel Strubell i Trueta, entre molts altres coses, fundador de l’Assemblea Nacional Catalana va morir la nit de divendres a dissabte.

Gran persona, bon company, millor amic... Lluitador per la llengua, la cultura i la llibertat d’aquest país. En el seu record i homenatge, en aquest davantal del Vull una resposta, llegirem uns fragments del seu darrer escrit: “Carta a Europa”

[...] si mireu els meus antecedents familiars, veureu que tinc sang anglesa, sang alemanya, sang catalana i una mica de sang italiana. [...] el pare va lluitar a la Segona Guerra Mundial contra els nazis i la família catalana de la meva mare va haver de fugir a l’exili al final de la guerra civil. Més proves, doncs, del que hauria de ser un compromís extremadament ferm amb Europa.

Però hi ha un problema. I no el tinc jo, el problema; és Europa qui el té. Perquè fa quatre anys, el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu van defraudar de manera vergonyosa i terrible milions de catalans que aspiren a una cosa perfectament legítima; l’autodeterminació. L’autodeterminació no és un caprici, està al Pacte Internacional de Drets Humans de les Nacions Unides. Així, com us podeu imaginar, el fet que les tres organitzacions de la Unió Europea hagin defraudat els catalans és per a mi, i m’atreveixo a parlar en nom de milions de persones, una renúncia absolutament repugnant als valors europeus sota la pressió del que només pot ser definit com un autèntic estat assetjador, el regne d’Espanya. De fet, Espanya assetja els catalans des de fa gairebé quatre segles.

Quan s’aturarà, tot això? Quan es despertarà Europa i es convertirà en allò que molts havíem somiat? Si us plau, recordeu que tant els anglesos com els holandesos van defraudar Catalunya a la Guerra dels Segadors del segle XVII i van acabar dividint Catalunya en dos. No oblideu que el Tractat d’Utrecht va mutilar encara més el país dels catalans i els va portar a un període de repressió despietada on fins i tot els ganivets domèstics havien d’encadenar-se a la taula de la cuina. Això es va repetir el segle XX, quan altra vegada la no-intervenció d’Anglaterra i França va permetre que els països de l’Eix, i especialment els italians, bombardegessin Barcelona d’una manera espantosa.

El que escric no és més que la petita aportació que fa un sol ciutadà europeu que, com milions d’altres, vol veure alliberat el seu país perquè pugui continuar fent contribucions valuoses a la pau, com Pau Casals, a l’art, com Joan Miró, i al món de la ciència i la tecnologia, com Josep Trueta. I espero que això es faci realitat més aviat que tard.

Palamós, 28 de febrer de 2022  Miquel Strubell i Trueta

Sempre en els nostres cors...

Som-hi. Comencem!

 Final

Aquest cap de setmana ens han deixat Miquel Strubell i Pau Riba. Per acabar el programa dues frases del músic, poeta artista:

"Sigues qui ets i no vulguis ser qui no ets"

“La cultura catalana és indestructible, si no, pregunta-li als Borbons”

Marxem amb el pensament posat en tots els que pateixen la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Us deixem amb un poema anònim del segle XV: "Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer..." Segle XV...

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dissabte, 5 de març del 2022

Quan a l'imperi Otomà es parlava català. Gibraltar conquerit per catalans i repoblat per menorquins. Parlem amb Jean Marie Fraysse, dinamitzador cultural occità

 

Davantal

Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història

Alguns diuen que les llengües només són eines de comunicació, que l’important és que ens entenguem.

La llengua, però, és molt més que això. On hi ha una llengua, hi ha una comunitat i una cultura pròpia. Una manera de viure, una visió del món. Quan una llengua mor, mor també la manera de pensar i de saber de tot un poble.

La llengua és també un símbol i un instrument de poder. Un instrument que es pot posar al servei d’una comunitat política i d’una nació, però que també pot ser un instrument de dominació i de genocidi lingüístic i cultural.

La llengua catalana té una llarga història. En els darrers segles, ha hagut de patir la repressió i l’intent de genocidi lingüístic i també cultural. El català, però, ha estat també, i durant molts segles, la gran llengua de cultura i també de poder. Va tenir  una extraordinària expansió com a llengua de creació i de govern (Cancelleria Reial) entre els segles XIII i XVI, temps en què la Nació catalana va estendre els seus dominis per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes.

El català va ser la llengua dominant a la Cúria romana durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. La gent, la llengua i la cultura catalanes van tenir ina gran importància al Vaticà de les darreries del segle XV i començament del XVI.

Conquesta, colonització i assimilació... Per tal que coincidís amb els seus somnis imperials, el despotisme il·lustrat (segona meitat del segle XVIII) va crear una nació inventada: Espanya (la Gran Castella). L’estructura estatal de Castella va crear la seva “nació” dissenyada amb l’aparell políticoburocràtic i l’exèrcit com a instruments. Va harmonitzar la legislació; encunya una sola moneda; ensenya una sola llengua i una única història, mítica i simbòlica; crea una sola jerarquia militar que governa un exèrcit disposat a morir sota una sola bandera.

La llengua catalana, de manera gairebé miraculosa, ha resistit la persecució acarnissada que es va iniciar a principis del segle XVIII (a la Catalunya Nord, 60 anys abans) amb els Decrets de Nova Planta, que va continuar amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco, que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant.

I així ha estat fins ara mateix. Governs, mètodes i intensitats diferents, però sempre sota la mateixa màxima “"Un rey, una ley, una moneda, una lengua"

Final

La frase de la setmana del músic i cantant argentí Litto Nebia

"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."

Us esperem la setmana que ve aquí, a LA CLAU de la nostra història. Que tingueu una molt bona setmana.


Miquel Strubell i Trueta: company, amic, exemple...Sempre en els nostres cors.

 

Sabíem que havia de passar. Malgrat esperar-ho, no crèiem que fos tan aviat i el dolor per la pèrdua se sent amb la mateixa força i intensitat. 

Durant la vida coneixes moltes persones, amb algunes acabes establint relacions de companyonia, d’amistat, de complicitat. Unes poques, molt poques d’aquestes, et deixen la seva empremta, profunda, dins del cor. Unes poques, molt poques, són una guia, un exemple. Hi ha amistat, hi ha complicitat, hi ha molta estima, però també hi ha una gran admiració. Et sents honorat de poder haver compartit junts algunes etapes de la vida, d’haver compartit la mateixa lluita per la llengua, per la cultura, per un país lliure.

Miquel Strubell ha estat una d’aquestes poques, poquíssimes persones.  

Deixes un buit molt gran, amic. Un buit difícil d’emplenar. Un buit que només podrem superar mantenint-te sempre en el record. Un buit que només podrem superar continuant la lluita per la llengua, per la cultura i per la llibretat.

Bon viatge per als guerrers...

Tant de bo coincidim en altres vides, ja no tan tossuts, ja no tan joves [...] 

Tant de bo. I és que tenim el mal costum d'estimar a mitges, de no mostrar el que sentim als que estan més a prop, tenim el mal costum de trobar a faltar el que més estimem només quan ho perdem, i és llavors quan l'enyorem. [...] 

Tenim el mal costum de no apreciar el que de veritat importa, i només quan ho perdem, ens adonem del que de veritat importa. (Charles Bukowski)



dimarts, 1 de març del 2022

"CAUSA GENERAL. La repressió de l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya". Ràdio Vilablareix, el fenomen de la ràdio local

 


Convidats:

Jordi Panyella,  periodista i escriptor. Autor de "Causa general"

Dídac Romagós, coordinador Ràdio Vilablareix 

Davantal

"La guerra no ens agrada ni la sentim, i ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes, podem explicar a les nacions com n'és d'estúpida, de cruel i de bestial la guerra que ens donen com a bona els militars imperialistes". Pere Calders, Unitats de xoc.

Ràdio Vilablareix és un autèntic fenomen dins del món de les ràdios locals. És la ràdio local més seguida a Twitter, gairebé 30.000 seguidors. El coordinador és Dídac Romagós que, només amb 14 anys, ja conduïa el ser primer programa radiofònic.

Informa sobre tot allò que passa al municipi, però va molt més enllà: emet música dels Països Catalans i només en català i el seu punt fort són les entrevistes. Per l’emissora han passat Jordi Turull, Marc Gasol, Pilarín Bayñes, Vicenç Villatoro i un llarg i conegut etcètera.

Jordi Panyella, periodista, és l’autor del llibre Causa General: La repressió de l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021), un recorregut, minuciós, rigorós i molt interessant que l’Esta espanyol ha exercit sobre el procés independentista.

Per les pàgines de Causa general desfilen 2.562 persones, amb noms i cognoms represaliades per l’Estat espanyol i és recorda, també, les 1.066 persones que van rebre per part del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil el Primer d’Octubre de 2017.

“Venen a fer-te un escorcoll, t’ho buiden tot i et diuen que ja trobaran alguna cosa... Volen atemorir una generació sencera.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana serà el paràgraf final del llibre "Causa general"

I vet aquí que es va guanyar el referèndum perpo es va perdre la independència. El naufragi no va ser absolut, van quedar eines que són útils i només depèn del compromís i l'esforç col·lectiu que no acabin a mans dels que enyoren un país estructurat a través d'una televisió en blanc i negre, una telebvisió d'homne espanyolmressonant als menjadors de totes les cases, a primer hora de la matinada, en acabar la programació, enmig de la nit fosca i trista.

La nit, aquella nit, ja és passada. Ara toca el nou dia.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 25 de febrer del 2022

La Taula de canvi, el primer banc públic europeu. Passegem pel mapa de la petjada catalana. La immigració occitana a la Catalunya Moderna

 

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història

La nació catalana, des dels seus orígens, a causa de la seva dinàmica econòmica i complexitat social, s’acostuma a governar-se des de la lògica del parlamentarisme, les lleis pactades i les sobiranies compartides.

Dels grecs aprenem a valorar els beneficis de l’intercanvi per la via del mercat, en comptes de l’apropiació. Dels romans aprenem a fer lleis i a fer-les complir. De la presència dels gots ens queda el “phoedus”, manera de gestionar la propietat que facilita el desenvolupament econòmic del país.

Per això, quan Carlemany, fundador del Sacre Imperi Romà-Germànic, l’any 800, funda la Marca Hispànica, els Senyors de la Terra, contra la possibilitat de ser frontera, prefereixen ser terra de pas.

Més endavant, a principis del segle XI, per resoldre problemes socials interns, es convoquen les Assemblees de Pau i Treva, on s’aproven lleis per posar límits severs a la guerra i, amb la creació de les Sagreres, es fa efectiva la presumpció d’innocència, en defensa de les persones. D’aquí deriven els drets i llibertats, els usatges i constitucions.

Al segle XIII es creen les Corts Catalanes, un sistema legislatiu molt avançat que permet pactar les lleis entre els representants de les diverses classes socials agrupades en els tres braços: el militar, l’església i el braç reial que aplega els representants del poble (ciutadans honrats, gremis, comerciants, etc.). En paral·lel, es crea el Consolat de Mar, la institució que defensa els interessos dels catalans arreu de la Mediterrània i més enllà.

Des del segle XIV, per gestionar les contribucions i els pressupostos aprovats en les sessions de Corts, es crea la Diputació del General que, a partir de 1362 es denomina Generalitat de Catalunya i esdevé poder executiu autònom.

La pràctica a Catalunya d’una governança amb poders separats –judicial (en mans de l’audiència reial), legislatiu (propi de les Corts) i executiu (des de la Generalitat)- abona el concepte de República. Els seus principis es desenvolupen en les Corts de 1478 i 1481 que faran exclamar al rei Ferran, el Catòlic: “los catalanes són mas repúblicos que subditos”.

Les Constitucions catalanes van anar evolucionant amb els anys fins arribar a ser més avançades que moltes de les lleis de l’Europa del segle XIX. A principis del segle XVIII disposaven ja de molts dels mecanismes d’un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poder o la previsió de la seva pròpia reforma. Tot aquest sistema s’aboleix “por derecho de conquista” amb el Decret de Nova Planta de Felip V el gener de 1716.

De tot això i de moltes més coses en parlarem amb en Víctor Cucurull i la Martina Mañer.

Final

La frase de la setmana, de l’historiador i escriptor Ferran Soldevila

La terra és la base de l’edifici en què s’assenta la vida d’un poble

I res més per avui... Moltes gràcies a en Víctor Cucurull, Martina Mañer, Marta Faixedas i Rafael Català

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.


dimarts, 22 de febrer del 2022

Joel Muñoz, 18 anys de presó. Pego, la nova Altsasu. Mestres a la vaga

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 21 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Lourdes Escardívol, mestra, membre Assemblea de Representants del CxRep

Jordi Domingo, advocat

Josep Pinyol, historiador

Davantal

En el davantal de la setmana passada vam comentar els judicis que tindran lloc aquest mes de febrer contra independentistes pels delictes habituals de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Les peticions de presó sumen , en total, gairebé vint anys.

La repressió continua i continua....

El divendres passat, la plaça de l’Ajuntament de Pego, de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià, va reunir a centenars de persones en solidaritat amb 14 joves encausats per oposar-se a la presència al poble d’un grup que lluïa simbologia nazi i que cridava consignes feixistes. Els fets van passar el 18 d’octubre de 2020 i la fiscalia els demana nou anys de presó.

La  repressió no té aturador...

Aviat es compliran quatre anys de la primera detenció de Joel Muñoz, activista informàtic. Va ser detingut en el marc de l’operació policial Green Hat, sorgida després del referèndum de l’1 d’Octubre. L’acusen d’haver comès dos delictes: dany informàtic i revelació de secrets. Dieun que, presuntament, va realitzar accions des d’Anonymous dins #OpCatalonia contra webs i serveis governamentals espanyols i contra diverses empreses arreu de l’Estat espanyol des de l’1 d’octubre de 2017 fins al 27 de febrer de 2018.

Joel Muñoz s’enfronta a una pena de 18 anys de presó, molt més que qualsevol dels líders independentistes ja indultats.

Els presos polítics que ja s’han beneficiat d’un indult van rebre el suport de milers i milers de persones. El suport econòmic i també el suport polític i mediàtic. Ela comparació es fa del tot odiosa quan parlem dels més de 3.000 represaliats que s’estan enfrontant a diversos processos judicials, alguns d’ells amb penes totalment desproporcionades, i que disposen de molt poca ajuda, més enllà dels grups de suport i antirepressius que els fan costat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Any Joan Fuster.... Frase de la setmana... un dels seus aforismes

És un deure dels joves espantar sistemàticament els vells... ni que sigui per evitar que s’adormin del tot.

Com sempre marxarem pensant en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 17 de febrer del 2022

LA CLAU de la nostra història: Jordanus Catalanus. Josep Oller i el Moulin Rouge. Ferran Soldevila i la resistència cultural antifranquista

 

La CLAU de la nostra història. Tercera etapa. Capítol 179. Emès el 16 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

DAVANTAL

Benvingudes i benvinguts a LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA

El  18 de març de 2019 vam emetre el darrer programa de LA CLAU de la nostra història. Uns dies abans ja havia començat aquest malson del Covid-19. Vam mirar d’acabar la temporada 2018-2019 de la manera que vam poder fent alguns programes des de casa. Portàvem un total de 176 programes emesos.

I ara tornem. Tot l’equip de LA CLAU tornem amb els ànims renovats i molt il·lusionats per engegar aquest nou format de programa.

Com ho farem?

Més enllà del nostre davantal habitual tindrem la notícia de la setmana que ens la presentarà la nostra nova col·laboradora, la Martina Manyer.

En el programa d’avui coneixerem Jordanus Catalanus, conegut també com a Jordà de Catalunya, el primer europeu modern que es va endinsar a l’Índia. El seu viatge va despertar l’interès de les classes mercantils i de les cancelleries de l’època,.

Després, començarem una nova secció “La petjada catalana” que la farem en col·laboració amb la Marta Faixedas, membre de l’equip que porta el web “La petjada catalana”. Cada setmana una i més històries, un o més indrets on els catalans hem deixat petjada.

En el programa d’avui, coneixerem la figura del terrassenc Josep Oller i Roca, que va fundar el famós Moulin Rouge de París l’any 1899.

Finalment, tindrem la secció “Episodis de la nostra història” presentada per Rafael Català de Rafael Dalmau editors. En el programa d’avui, “Ferran Soldevila i la resistència cultural antifranquista!” d’Enric Pujol.

I acabarem amb la frase de la setmana, ja habitual en els nostres programes, En aquesta nova temporada amb sorpreses que ja us anirem comunicant.

Tots a punt? Doncs comencem la nova etapa de LA CLAU de la nostra història!

Final

La frase de la setmana és de l’escriptor anglès Aldous Huxley: 

La lliçó més gran de la història és, potser, que ningú no ha aprés mai les lliçons de la història

Marxem. Esperem que us hagi agradat aquest primer programa de la tercera etapa de LA CLAU de la nostra història.

Tornarem la setmana que ve per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.