Un bon amic, a qui conec des de fa molts anys, em va fer arribar una carta en què explicava el seu punt de vista sobre la situació actual que està travessant el procés d'independència. L'havia fet arribar als principals diaris catalans sense cap mena de sort, ja que no li han publicat -diuen- per ser massa extensa.
El meu amic es diu Josep M. Tarrés i Campreciós, és casteller des de fa una pila d'anys, de la colla "Cargolins" d'Esplugues de Llobregat. Els castellers, tradicionalment, consideren l'anonimat com una característica força apreciada en el seu món. Tenen el convenciment que no es pot singularitzar una activitat en què els objectius s'aconsegueixen gràcies a la participació de molta gent i que tota col·labora a assolir l'objectiu amb un grau d'implicació i d'importància extraordinari.
El meu amic ha volgut retratar la situació política actual i ho ha fet des de la seva visió de casteller. No només és un punt de vista original, sinó que sens dubte és un punt de vista que s'ajusta molt a la realitat.
M'ha semblat molt interessant que, si més no els lectors habituals d'aquest bloc, puguin gaudir-ne de la lectura. Crec que us agradarà:
Carta als nostres polítics
Abans de res vull
aclarir que políticament no sóc ningú. No sóc militant de cap partit, ni soci
de l’ANC ni d’Òmnium Cultural. De fet el mes rellevant que he fet políticament
és fer de voluntari al 9N, perquè estimo el meu país i la democràcia. El que si
sóc, és casteller des de fa molts anys i no puc deixar de veure la
independència com un castell límit, un gamma extra que mai ningú ha gosat
intentar.
I el que veig hores d’ara és que malgrat que tenim el
més difícil d’aconseguir, com és una colla enorme, d’un milió nou-centes mil
persones aproximadament, amb una il·lusió fenomenal i disposada a fer el que
calgui, fins i tot a saltar-se la llei per tal de descarregar el castell
somiat, NO EL FAREM.
I sabeu per què? Doncs per que el President, el Cap de
Colla i els Caps de Canalla estan fent el pitjor que es pot fer, s’estan
barallant per atribuir-se el mèrit del castell davant de tota la colla. I com
tots els castellers sabem el més important per a fer un castell és que tota la
colla se’l senti seu, des de l’anxaneta fins al vintè cordó de la soca, el
mèrit o és de tots o no és de ningú.
Malament President Mas que, si volies una proposta
unitària, el que havies de fer és primer parlar amb els altres i després sortir
tots junts a explicar-ho a la colla. Malament cap de Colla Junqueras, per empipar-te
amb el president i magnificar el seu error. I, per acabar-ho d’adobar, els caps
de canalla Arrufat i Fernández, surten recordant que sense canalla no hi ha
castells. Ja tenim mitja colla emprenyada amb l’altre mitja i fent-se retrets.
En deu dies us heu carregat molta de la feina que ha fet tanta gent, inclosos
vosaltres. A hores d’ara el somni s’està esvaint, mentre les colles rivals se’n
foten de nosaltres.
A hores d’ara, l’única solució que hi veig és que
sortiu plegats davant la colla i els demaneu disculpes perquè ho heu fet fatal.
Digueu a tothom que callin i els informeu que marxeu plegats de COLÒNIES A
MONTSERRAT. A més, us emportareu a tothom que calgui per a triar l’opció millor
i més àmplia possible, i que només tornareu quan tingueu un pla comú i clar, en primer lloc, de com i quan intentarem el gamma extra i, en segon lloc, un compromís solemne
d’aparcar les vostres diferencies fins que haguem
descarregat amb èxit el castell.
El destí i la història us han portat fins aquí. De
vosaltres depèn ser herois o traïdors. Mai heu tingut i mai més tindreu tanta
colla i tan engrescada. Si us plau, marxeu de
Colònies a Montserrat i torneu com a Herois... la Colla, el País ho necessita.
