dijous, 21 de juliol del 2016

La visió catalana del món (Davantal de La clau de la nostra història)


Filosofia és una paraula que provés del grec i que vol dir “amor per la saviesa”.

Avui, a La clau de la nostra història, intentarem reflexionar sobre el caràcter català i la visió de la realitat que li és implícita. Ho farem de la mà de la filosofia i d’un dels grans filòsofs contemporanis el Doctor Arnau Puig.

El doctor Arnau Puig és doctor en Filosofia, Catedràtic i Professor Emèrit (jubilat) a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Fundador de la revista l’Algol i del Grup artístic Dau al setFilòsof i Crític d’art. Ha escrit i publicat molts assajos sobre filosofia i sobre temes d’art actual. President del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona. Creu de Sant Jordi 1992 i Premi Nacional de Cultura 2012.

Actualment exerceix la crítica activa al diari Avui i a la revista Bonart.

Ente les moltes obres escrites i publicades pel doctor Puig, per tal de donar forma al programa d’avui ens centrarem en una que va sortir al carrer recentment, l’any 2015. El seu títol: “La filosofia de la immediatesa”, que porta com a subtítol “1714 bressol sagnant del pensament català”.

En aquest llibre se’ns proposa pensar i reflexionar sobre com la desfeta que va significar la Guerra de Successió va esdevenir la frontissa que va fer canviar el pensament català.

La guerra del 1714 i el decret de Nova Planta del 1716, que nega l'establiment d'una via catalana, produeix un “despertar de la consciència”. És la filosofia de la immediatesa, que respon a una actitud, a una consciència, a una filosofia de la vida que es dedueix de la immediatesa de l'existir.

Als catalans, com diu Arnau Puig, “la realitat se'ls planta a les mans”. I neix la dissidència i la diversitat, perquè la realitat pot ser d'altres maneres que no la imposada. I la moral de la filosofia del sentit comú no s'instal·la en una moral absolutista i transcendent, que és al costat de la teologia del poder de Castella la Nova al segle XVI i que perdura encara avui, sinó una ètica derivada del dret consuetudinari i dels costums. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada