Ahir, 29 de març, va morir Arnau Puig, filòsof, pensador i crític d'art.
El 23 de juliol de 2016, en la primera temporada de LA CLAU de la nostra història, vam tenir l'honor de poder-hi conversar i reflexionar sobre el caràcter català i la visió de la realitat que li és implícita .en un programa que vam titular "La visió catalana del món".
El doctor Arnau Puig va ser doctor en Filosofia, Catedràtic i Professor Emèrit a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Fundador de la revista l’Algol i del Grup artístic DAU AL SET. Filòsof i crític d’art va publicar molts assajos sobre filosofia i sobre temes d’art actual.
Va ser president del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona. Creu de Sant Jordi 1992 i Premi Nacional de Cultura 2012. En els seus darrers anys va exercir la crítica al diari Avui i a la revista Bonart.
En el programa de LA CLAU ens vam centrar en una de les moltes obres escrites i publicades pel doctor Puig: "La filosofia de la immediatesa", publicada el 2015 i que portava com a subtítol “1714 bressol sagnant del pensament català”.
En aquest llibre se’ns proposa pensar i reflexionar sobre com la desfeta que va significar la Guerra de Successió va esdevenir la frontissa que va fer canviar el pensament català. La guerra del 1714 i el decret de Nova Planta del 1716, que nega l'establiment d'una via catalana, produeix un “despertar de la consciència”. És la filosofia de la immediatesa, que respon a una actitud, a una consciència, a una filosofia de la vida que es dedueix de la immediatesa de l'existir.
Als catalans, com diu Arnau Puig, “la realitat se'ls planta a les mans”. I neix la dissidència i la diversitat, perquè la realitat pot ser d'altres maneres que no la imposada. I la moral de la filosofia del sentit comú no s'instal·la en una moral absolutista i transcendent, que és al costat de la teologia del poder de Castella la Nova al segle XVI i que perdura encara avui, sinó una ètica derivada del dret consuetudinari i dels costums. Tot pot ser d'una altra manera.
En un dia com avui, 18è del confinament i 15è de l'Estat de setge, recordem Arnau Puig amb una frase extreta d'un article seu "Els mots, les frases i els discursos d’Aristòtil a Chomsky"
Va ser president del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona. Creu de Sant Jordi 1992 i Premi Nacional de Cultura 2012. En els seus darrers anys va exercir la crítica al diari Avui i a la revista Bonart.
En el programa de LA CLAU ens vam centrar en una de les moltes obres escrites i publicades pel doctor Puig: "La filosofia de la immediatesa", publicada el 2015 i que portava com a subtítol “1714 bressol sagnant del pensament català”.
En aquest llibre se’ns proposa pensar i reflexionar sobre com la desfeta que va significar la Guerra de Successió va esdevenir la frontissa que va fer canviar el pensament català. La guerra del 1714 i el decret de Nova Planta del 1716, que nega l'establiment d'una via catalana, produeix un “despertar de la consciència”. És la filosofia de la immediatesa, que respon a una actitud, a una consciència, a una filosofia de la vida que es dedueix de la immediatesa de l'existir.
Als catalans, com diu Arnau Puig, “la realitat se'ls planta a les mans”. I neix la dissidència i la diversitat, perquè la realitat pot ser d'altres maneres que no la imposada. I la moral de la filosofia del sentit comú no s'instal·la en una moral absolutista i transcendent, que és al costat de la teologia del poder de Castella la Nova al segle XVI i que perdura encara avui, sinó una ètica derivada del dret consuetudinari i dels costums. Tot pot ser d'una altra manera.
En un dia com avui, 18è del confinament i 15è de l'Estat de setge, recordem Arnau Puig amb una frase extreta d'un article seu "Els mots, les frases i els discursos d’Aristòtil a Chomsky"
Avui dia quan parla un polític acte seguit hom es prepara per defensar-se dels danys que causarà a la societat tot servint-se d’un mots que ens han ensenyat a l’escola
