divendres, 25 de gener de 2019

L'organització del territori (DAVANTAL programa núm. 29 de Catalunya segle XXI)


Des del vessant de l’organització del territori, el primer gran repte que ha d’afrontar la Catalunya del segle XXI és que ha de respondre a la màxima utilitat i simplificació.  Caldrà, doncs, intentar construir una estructura simple i propera, de base en què han de tenir un paper important els municipis, que han de tenir la dimensió, estructura i funcionament adequat per atendre totes les necessitats habituals dels seus ciutadans. Probablement, caldrà que aquests municipis s’estructurin en altres àmbits administratius superiors, ja siguin agrupacions supramunicipals o metropolitanes, que resultin més eficients a l’hora d’oferir determinats serveis.

El nostre convidat d’avui (Manel Larrosa, arquitecte i urbanista) escrivia, fa un parell de mesos, un article que duia per títol “Les altres àrees metropolitanes de Barcelona”, en què presentava aquestes dades:

Catalunya és una gradació urbana des d’un centre dens fins a una perifèria poc poblada. Formem 947 municipis que són, sobretot, districtes electorals. Tenim 23 ajuntaments totalment viables en serveis, els més grans de 50.000 habitants, i 98 ajuntaments més entre 10.000 i 50.000 habitants, amb la possibilitat de gestionar la majoria de competències locals. Però en tenim 737 de menys de 5.000 habitants (i 89 més situats entre els 5.000 i els 10.000). El problema greu són aquests 737 (el 78% del conjunt), que s’haurien de recolzar en la seva comarca, mentre que els altres 89 (10%) ho haurien de fer només en part. Unes poques administracions comarcals resoldrien del tot el desequilibri entre àmbits electorals i de gestió (88% del municipis, una enorme majoria). 

El caràcter dels municipis es rebla amb el de les seves comarques. Tenim més de la meitat de les comarques (23 de 42) amb una mitjana de 27.000 habitants, que podrien ser com ajuntaments. Només 23 institucions resoldrien l’administració dels serveis més complexos en més de la meitat del país. D’altra banda, comptem amb 11 comarques entre els 100.000 i els 200.000 habitants: del Segrià al Gironès, els dos Empordà i Penedès, l’Anoia, el Bages, Osona, el Garraf i la Selva. A aquestes cal afegir-ne 8 més de situades a l’entorn de Barcelona i el Camp de Tarragona, amb cinc per damunt dels 400.000 habitants.

Amb aquestes dades imprescindibles, iniciem el programa d’avui en què parlarem de l’organització del territori al segle XXI.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada