dimarts, 16 de març de 2021

"Et recordaré", de Miquel Florido: Molt més que un llibre de ciència-ficció

 

No fa pas gaire temps que vaig conèixer Miquel Florido. Desconeixia la seva obra literària i no en tenia cap referència. Un dia, vaig veure que havia obert una projecte de mecenatge a la plataforma Kickstarter. Volia arribar a recaptar 1.500 euros per a la seva primera novel·la “Et recordaré”. Va ser el moment en què vaig aprofundir una mica en l’obra d’en Miquel Florido i em vaig decidir a donar suport a “Et recordaré”.

Ara, uns mesos després de tot plegat, he acabat la lectura d’aquesta primera novel·la d’en Florido i vull posar blanc sobre negre les impressions i sensacions que m’ha transmès.

“Et recordaré” és un llibre d’aquells que alguns en dirien un “bon totxo”, en el sentit de gruix (un total de 702 pàgines). Molt ben editat, de fàcil lectura, tant pel que fa a la lletra i la impressió com a la trama mateixa. El llibre es clou amb un contingut addicional que complementa la novel·la i que és de molt agrair, perquè ajuda a visualitzar les imatges mentals dels llocs i dels personatges principals.

Una novel·la escrita al llarg dels anys (l’autor ens diu que la va començar l’abril del 2009 i la va acabar el 2015). Sis anys d’escriptura i –interpreto- cinc anys més de revisió de tot tipus, d’ajustaments i de canvis.

Una novel·la que catalogaríem en principi, com de ciència-ficció. Un relat distòpic, és a dir, d’una utopia que té connotacions negatives oposades al que molts imaginem com una societat ideal.

O, potser, és un relat de suspens integrat en una novel·la de ciència ficció?

O, potser, en podem extreure molt més de la seva lectura?

Hi ha alguns aspectes del llibre que podem compartir la majoria de lectors. Quan ens disposem a endinsar-nos en la història de la mà de la Lisa, una noia que acaba de complir 18 anys, ens trobarem amb un relat molt original i diferent. Un món, de vegades, surrealista, ple d’espais imaginaris. Els que no hàgim llegit res de Miquel Florido, coneixerem per primera vegada Crisol, una gran ciutat “sorgida d’una fusió de mons fosos en un de sol”. En determinats passatges no sabrem on acaba la realitat i on comença la fantasia. Experimentarem incursions que ens fan viure, des de dins mateix i com una realitat alternativa, els vídeojocs –Utopia- (capítols que problablement valoraran molt millor la gent més jove que s’hi relaciona més freqüentment).

Una constant del llibre és la continuada intensitat amb què l’autor ens fa viure, capítol darrere capítol, els periples, els sentiments, els problemes, les intrigues, els dubtes, les ansietats, les situacions i els desenllaços més inesperats pels que passen la Lisa i els seus companys.

L’eterna lluita entre el bé i el mal. El bé representat per la pròpia Lisa, per en Joel i... per què no, encara que amb ambigüitats, també per en TK i en Mark. El mal... el poder, sempre el poder, representat per l’alcalde, la Torre de Comunicacions que ha alienat la pròpia societat. En el fons, una metàfora no exempta de moltes similituds amb la nostra realitat.

Malgrat que, com escriu l’autor en el pròleg, “alguns invents o ocurrències que vaig tenir per a Crisol i els seus habitants, han sigut ja usades en altres ficcions, i fins i tot alguna cosa ja existeix al nostre món”, podrem conèixer el Cotxe Lliscador, la fibra cel·lular, el control de visió autograduable, ordinadors sense disc dur perquè totes les dades estan al núvol que controla la Torre de Comunicacions i moltes altres sorpreses d’un món futurista.

“Et recordaré” us mantindrà en tensió fins arribar a un final també sorprenent. Ens diu Miquel Florido que el llibre formarà part d’una trilogia. La lectura d’aquest primer volum, no només ens fa demanar que arribi ben aviat la continuació, sinó que els lectors que, com jo mateix, no havíem llegit res d’en Miquel, ens hagi despertat les ganes de llegir els seus relats anteriors.

Com a complement indispensable de la novel·la, us recomano la visita al web etrecordare.cat. Entre altres coses, podreu trobar la sinopsi i els cinc primers capítols de la novel·la. També podrem llegir alguna mostra dels relats anteriors de Miquel Florido. Per exemple, “Històries de Crisol”, amb els relats “El sentinella” -on ja podrem trobar referències al Dispositiu d’Identificació Global (DIG) o al Cotxe Lliscador  (CLL) – o “Cavallerositat i rufianeria” –on apareixen Gutt i Rubí- .

A la pestanya “Art” hi podrem veure alguns paisatges del vídeojoc “Utopia”, així com els personatges que hi apareixen. També ens farem una idea de com és la  Lisa, en TK, en Mark Llum... Moments importants de la novel·la sintetitzats en frases curtes.

No us perdeu la visita a Tests de coneixements on l’autor ens proposa un joc a l’entorn de la novel·la: “Quant en saps sobre Et recordaré i el seu món?” Entretingut, divertit i que serveix per repassar mentalment tots els capítols de la novel·la.

Aquí no acabo d’escriure sobre “Et recordaré”. Vull continuar fent-ho sobre els tres temes que més m’han colpit de la novel·la: el món de la xarxa; els records; la vida i la mort.

Fins aviat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada